Si n'és de dura, la vida de l'escriptor / Pre-Sant Jordi · Llibreria 22

Desenes d'escriptors catalans desembarquen a Girona per celebrar Sant Jordi abans de Sant Jordi dedicant llibres als lectors, o com a mínim als compradors · El final de jornada, amb el sol caient a plom, va posar a prova la salut dels autors.

El Llibreter Guillem Terribas, conversa amb alguns dels escriptors. Foto:Aniol resclosa.

Si al Corte Inglés la primavera arriba quan els mortals ens trobem instal·lats en el més cru de l'hivern, res no ha d'impedir que escriptors i llibreters comencin Sant Jordi dos dies abans del que marca el calendari. El negoci és el negoci, i això ho sabia Ramón Areces i ho sap ara el gremi de llibreters.
Durant tot el matí d'ahir, un d'aquells dissabtes de primavera que semblen de plena canícula, Girona va ser presa per desenes d'escriptors que, convenientment guiats pels seus editors, voltaven de llibreria en llibreria signant les seves obres, mestres en alguns casos aïllats i –no ens enganyem– prescindibles en la seva majoria. Així, a la mateixa hora que Pep Prieto signava a La 22, Jair Dominguez ho feia a la Geli i Blanca Busquets a l'Abacus. Més tard arribava –posem per cas– Joan Safont a la Geli, Jordi Puntí a la 22 i Mercè Cuartiella a la Geli. I així va anar passant el matí, de manera que no hi ha va haver absolutament cap gironí que ahir sortís de casa i no ensopegués amb algun escriptor que li dediqués un llibre o amb qui fer-se una selfie. L'avantatge de les noves tecnologies és que per tenir un record de l'escriptor un ja no ha de comprar-ne el llibre –cosa sempre molesta, ja que després no sap què fer amb ell, descartat com queda llegir-lo– sinó que amb una selfieja passa.

Signeu, signeu, maleïts

La festa del pre-Sant Jordi gironí va acabar al carrer Hortes, just davant de la Llibreria 22. Potser per mostrar que la vida de l'escriptor no és tan idíl·lica com diu la llegenda sinó que té moments d'extrema duresa, tots els autors van ser col·locats a ple sol entre la 1 i les 2 del migdia, quan els raigs queien a plom. Tret dels previsors Antoni Bassas i Jordi Puntí –l'un amb barret, l'altre amb gorra–, la resta van suar la gota grossa. Entre els vianants s'obrien ja apostes sobre quin seria l'últim que cauria rodó a terra. Per la seva cruesa, la imatge remetia al film Danseu, danseu, maleïts, si bé en lloc de ballarins lluitant contra la fatiga davant d'un públic cridaner, es tractava d'escriptors. Un d'ells –del qual ometrem el nom– va apostar per Pilar Rahola –sí, és clar que hi era: algú pot pensar que la Rahola es perdrà un acte públic, se celebri on se celebri?– com a guanyadora del concurs, ja que «està tan acostumada a la calor dels focus de la TV, que això per a ella no és res, segurament deu pensar que algú ha engegat l'aire condicionat».
Albert Soler, Diari de Girona 22.04.2018