 |
| Joan Manuel Del Pozo i Joaquim Nadal durant la presentació a l'Espai 22 de la Llibreria 22. Foto arxiu 22 |
Quim Nadal n'ha dit Catalunya, mirall trencat. No sé com en diran els que venen, ni si en venen. Dissabte passat, l'exalcalde de Girona, i exconseller de la Generalitat de Catalunya, va presentar el seu nou llibre a la Llibreria 22. Nou petit llibre, que no llibret, com vol que es qualifiqui en Josep Lluc, l'editor. Perquè, més enllà del pes en paper de les seves pàgines, l'alcalde (encara m'agrada dir-ne així) gosa mullar-se. I això fa, del petit llibre, que no llibret, un testimoni de càrrec, citant una de les seves anteriors obres.
No feu, si us plau, el que solem fer en aquesta ciutat petita i delicada. Aquí, quan parlem bé o malament d'algú important ja sembla que ens sumem a les files irreductibles o ens convertim en enemics, d'un o de l'altre. El nadalisme, gràcies a Déu o a qui sigui, va més enllà dels nadalistes. I aquest llibre petit, que no llibret, n'és una mostra clara i irreverent. No estic d'acord amb algunes de les afirmacions que fa Nadal sobre les solucions possibles al conflicte provocat per uns i altres en l'afer del procés català.Tendeixo a ser més partidari de vies extremes i no pas com les que planteja ell en el seu full de ruta, més moderades i ajornades. Tampoc ens confonguem, si us plau. No defenso tampoc les opcions escasses, primes i de fireta dels mal anomenats Comitès de Defensa de la República, CDRs, que comencen a ser una caricatura de mal gust del que imaginàvem seria la resistència valenta, repartint cabassos de merda sense arriscar ni la vida ni la dignitat.En Quim Nadal fa, però, una cosa admirable. És el primer a oferir pensament. Després de tones de paper usat per fer crònica dels darrers 400 dies, de pamflets pensats per explicar mentides que ningú pot contrastar, perquè molt pocs van ser en el moment i lloc clau entre setembre i desembre de 2017, el llibre petit, que no llibret, de Quim Nadal, proposa un pensament, un nou espai doctrinal.Si volem sortir de l'ensopiment, és imprescindible que altres agafin el testimoni i comencin a proposar nou pensament en llibres petits, que no llibrets.
Josep Campmajó, Diari de Girona 13.11.2018
No feu, si us plau, el que solem fer en aquesta ciutat petita i delicada. Aquí, quan parlem bé o malament d'algú important ja sembla que ens sumem a les files irreductibles o ens convertim en enemics, d'un o de l'altre. El nadalisme, gràcies a Déu o a qui sigui, va més enllà dels nadalistes. I aquest llibre petit, que no llibret, n'és una mostra clara i irreverent. No estic d'acord amb algunes de les afirmacions que fa Nadal sobre les solucions possibles al conflicte provocat per uns i altres en l'afer del procés català.Tendeixo a ser més partidari de vies extremes i no pas com les que planteja ell en el seu full de ruta, més moderades i ajornades. Tampoc ens confonguem, si us plau. No defenso tampoc les opcions escasses, primes i de fireta dels mal anomenats Comitès de Defensa de la República, CDRs, que comencen a ser una caricatura de mal gust del que imaginàvem seria la resistència valenta, repartint cabassos de merda sense arriscar ni la vida ni la dignitat.En Quim Nadal fa, però, una cosa admirable. És el primer a oferir pensament. Després de tones de paper usat per fer crònica dels darrers 400 dies, de pamflets pensats per explicar mentides que ningú pot contrastar, perquè molt pocs van ser en el moment i lloc clau entre setembre i desembre de 2017, el llibre petit, que no llibret, de Quim Nadal, proposa un pensament, un nou espai doctrinal.Si volem sortir de l'ensopiment, és imprescindible que altres agafin el testimoni i comencin a proposar nou pensament en llibres petits, que no llibrets.
Josep Campmajó, Diari de Girona 13.11.2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada