24/11/09

Un escriptor de llei

Carles Monguilod recull la seva experiència com a advocat en un llibre replet d'anècdotes i reflexions.
L 'advocat Carles Monguilod va presentar ahir a Barcelona el seu llibre Vint-i-cinc anys i un dia (Ara Llibres), que repassa la trajectòria dels seus 25 anys com a lletrat penalista. Nascut al Barri Vell de Girona, Monguilod ha defensat les causes de l'escriptor Javier Cercas, la farmacèutica d'Olot Maria Àngels Feliu, un dels casos de suposats abusos policials a la comissaria de les Corts, El Vaquilla, i de tants altres personatges anònims. Una a una va repassant les seves històries i reflexiona sobre l'ètica dels advocats penalistes i de com en alguns casos els toca estar al costat dels bons i en d'altres defensar els culpables.
Una sobretaula amb la seva editora va ser el tret de sortida de Vint-i-cinc anys i un dia, recordava ahir el lletrat. «Cada nit després de sopar em posava davant de l'ordinador i començava a escriure el que em semblava més interessant.» Amb el pas dels mesos Monguilod va anar dibuixant la seva trajectòria professional, que va començar el 1983 en un judici a la Bisbal d'Empordà. «No tenia cap guió establert. Guardo les 27 agendes dels 27 anys d'advocat i us podria dir què vaig fer el 14 de maig del 1987.» En la presentació del llibre, l'editor, Jordi Roureda, va assenyalar que a Vint-i-cinc anys i un dia «es crea un personatge literari, lletraferit, brillant, provocador... un advocat penalista que es fa una mica la seva llei». «Josep Pla n'hauria fet un homenot amb aquest perfil», va assenyalar Roureda.
El llibre constitueix una crònica judicial dels casos de més projecció pública de l'últim quart de segle i una reflexió del dia a dia d'un lletrat penalista. «L'essència de l'advocat penalista és la defensa, tot i que també va bé portar acusacions. Durant dos mesos i mig un dia feia d'acusació de la senyora Feliu i l'endemà feia de defensor en el cas del naufragi de L'Oca. Va ser enriquidor veure les dues cares de la moneda», recordava ahir Monguilod. Al llarg de 34 capítols, Monguilod també reserva un espai als companys que l'han seguit aquests anys. El capítol 13 constitueix un homenatge pòstum a l'advocat Sebastià Salellas. Monguilod recorda en el llibre: «Si l'advocat que tenia al davant era en Sebastià Salellas, encara em sentia més motivat. [...] Era com si disputés un partit de derbi.» A Vint-i-cinc anys i un dia també queda reflectida la passió de Monguilod per la literatura: fa referència a El Quijote i a Cien años de soledad, i una citació obre cada un dels capítols.
Els casos mediàtics
Monguilod reserva el capítol més llarg del llibre al cas del segrest de la farmacèutica d'Olot. «El cas que més m'ha marcat és el de la Maria Àngels Feliu, perquè és una persona excepcional, d'una gran integritat moral i amb una gran enteresa. Estic orgullós d'haver-la conegut», explica el lletrat. El cas que Monguilod qualifica com a més «curiós» de la seva trajectòria és el de l'escriptor Javier Cercas, que va ser denunciat per una pitonissa que reclamava una indemnització pel dany a l'honor i la moral que afirmava que li havia causat la novel·la Soldados de Salamina perquè considerava que el personatge de la Conxi era ella mateixa. La causa es va acabar arxivant. L'últim cas mediàtic que ha portat l'advocat ha estat la defensa dels mossos de la comissaria de les Corts que van ser denunciats per abusos policials després que una càmera oculta els gravés a la sala d'escorcolls de la comissaria.
N. Puyuelo/ L. Sayera, el Punt Barcelona 20.11.09 Foto: A. Puig

Cap comentari:

Publica un comentari