La rendibilitat de la desmemòria

Montse Armengou, Helen Graham i Miquel Ruíz a la 22
Foto: Lluís Serrat.

Mentre es documentava per al llibre La guerra y su sombra, l'any 2011, la historiadora anglesa Helen Graham va passar per Sarajevo i va quedar impressionada per una fotografia descoberta en una exposició al Museu d'Història de Bòsnia i Hercegovina tota coberta de grafits que reclamaven la pau enmig dels bombardejos de l'Iraq. Era una bona imatge per il·lustrar la recurrència de les guerres per ferides mal suturades en una Europa que ha patrocinat la desmemòria, i de retorn a Londres va contactar per correu electrònic amb el fotògraf per demanar-li el permís de reproduir-la. Miquel Ruiz va quedar tan sorprès que algú es preocupés pels drets d'autor, que no només va accedir-hi, sinó que es va oferir a viatjar a Londres per acompanyar aquella “dona d'un altre planeta”en la promoció del seu treball d'investigació. Així és com, en torna, Helen Graham, una de les estudioses més prestigioses de la Guerra Civil espanyola, va arribar dimecres passat a Girona per presentar el seu nou llibre, flanquejada per Miquel Ruiz i la periodista Montserrat Armengou, autora de documentals tan decisius per a la recuperació de la memòria històrica com ara Els nens perduts del franquisme o Les fosses del silenci.

Graham, que assentia amb gravetat mentre una apassionada Armengou, sustentant-se en la lectura de La guerra y su sombra (Crítica), denunciava “el rèdit polític de la institucionalització de la por” i afirmava que la Transició no va ser altra cosa que “una mica de democràcia a canvi d'un gran silenci”, va mostrar-se sorpresa, com a observadora estrangera, que a Espanya “no hi hagi hagut mai un procés semblant a la desnazificació” d'Alemanya. Al contrari, ha constatat “els jocs psicològics de la dictadura per manipular el passat i fer-ne un instrument de control del present” i com la crisi econòmica actual també “està servint per tancar les portes a la possibilitat de passar comptes amb la memòria”.

Aquesta operació de “blanqueig”, en què la veritat històrica és presentada en “una versió 
distorsionada per fer-la més digerible i rendible políticament”, s'ha encomanat a tot Europa, va alertar, on el retorn al “vell guió dels nacionalismes populistes” ha comportat la “desaparició del consens antifeixista” vigent des de la II Guerra Mundial, que constituïa, va afegir, ”un fre a situacions intolerables que ara ja són al centre de l'escenari”. Graham va recordar en canvi amb tendresa aquells “ocells migratoris” que, expulsats del seu territori amb la Gran Guerra i la caiguda dels imperis, van acabar lluitant per la República espanyola, un conflicte que inscriu en “les guerres europees que es van entaular a favor del canvi social”.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 22.11.13