El 1960 és per Jordi Mercader (Cartellà, 1956) un any transcendental en la història de Catalunya i per això hi situa l'acció del seu quart llibre, 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó(Columna), que és la seva primera novel·la. Hi narra l'operació Catalunya que Franco va endegar per estabilitzar l'Estat. També hi apareix Luis de Galinsoga, aquell director de La Vanguardia que tot sortint de la parròquia un diumenge del 1959 no es va estar de cridar, clar i castellà, allò de “todos los catalanes son una mierda”. I és clar, es descriuen els fets del Palau, aquells que van crear un mite: Jordi Pujol.
Jugant amb la realitat i la ficció, Mercader ha escrit una novel·la d'idealismes, política, traïcions, amors prohibits i desamors, joventut i del somni de construir un país. L'autor i periodista presenta avui, a les vuit del vespre, el seu llibre a la llibreria 22 de Girona. L'acte serà conduït pel també periodista Jordi Grau.
El 1960, novel·lat per Mercader.
El periodista i escriptor Jordi Mercader va presentar ahir al vespre a la Llibreria 22 de Girona el seu quart llibre i primera novel·la, 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó (Columna). En l'acte, presentat per Jordi Grau, l'autor va explicar que en concebre l'obra va barrejar realitat i ficció per narrar els fets del Palau.
Publicat en El Punt-Avui 07.02.14 i 08.02.14 per Jordi Camps Linnell
El socialista Jordi Mercader debuta en la novel·la amb Jordi Pujol de protagonista.
Jordi Mercader, que va ser cap de premsa de Maragall i que, per si no fos suficient tragèdia a ulls d'un convergent comme il faut, ha publicat un llibre on declara el seu amor pel Real Madrid ("Un blanc a la nació culer"), debuta en la novel·la situant a Jordi Pujol de protagonista de la seva opera prima. Mercader va presentar ahir a la llibreria 22 "1960: Quan els nois amb corbata no anaven a la presó", en la qual recrea els fets ocorreguts al Palau de la Música en aquella època.
Que quins eren aquests fets i quina aquella època? Barcelona, juny de 1959. El director de La Vanguardia, Luis Galinsoga, profereix la mítica frase "Tots els catalans són una merda" pel fet d'escoltar l'homilia en català en una església de Barcelona. Aquest incident origina una campanya molt activa contra el diari per part del grup de joves catòlics catalans liderats per Jordi Pujol. En un moment en què la dictadura de Franco intentava congraciar-se amb la societat catalana, això propiciarà la destitució de Galinsoga per part del Govern de Madrid. Aquesta victòria popular enfortirà l'oposició catalana al franquisme, i la motivarà a emprendre noves accions que culminen en els Fets del Palau de la Música, que va suposar la detenció de Jordi Pujol el maig de 1960 i la seva condemna a set anys de presó.
A partir d'aquí, és Mercader -nascut a Sarrià de Ter- qui agafa el timó. Més o menys com el va agafar ahir en la presntació que va omplir la Llibrera 22.
Que quins eren aquests fets i quina aquella època? Barcelona, juny de 1959. El director de La Vanguardia, Luis Galinsoga, profereix la mítica frase "Tots els catalans són una merda" pel fet d'escoltar l'homilia en català en una església de Barcelona. Aquest incident origina una campanya molt activa contra el diari per part del grup de joves catòlics catalans liderats per Jordi Pujol. En un moment en què la dictadura de Franco intentava congraciar-se amb la societat catalana, això propiciarà la destitució de Galinsoga per part del Govern de Madrid. Aquesta victòria popular enfortirà l'oposició catalana al franquisme, i la motivarà a emprendre noves accions que culminen en els Fets del Palau de la Música, que va suposar la detenció de Jordi Pujol el maig de 1960 i la seva condemna a set anys de presó.
A partir d'aquí, és Mercader -nascut a Sarrià de Ter- qui agafa el timó. Més o menys com el va agafar ahir en la presntació que va omplir la Llibrera 22.
Diari de Girona 08.02.14 publicat per Albert Soler.Foto: Aniol Resclosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada