Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Camps Linnell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Camps Linnell. Mostrar tots els missatges

31/10/21

Daniel Cid Moragas guanya el 41è Premi Just M. Casero amb «L’espai d’un instant

El llibreter Guillem Terribas, l’alcaldessa Marta Madrenas i els premiats Daniel Cid i Òscar Palazón. | ANIOL RESCLOSA

«Tractat d’anatomia» d’Òscar Palazón és finalista.
El professor universitari Daniel Cid Moragas guanya el 41è premi Just M. Casero de novel·la curta amb l’obra L’espai d’un instant. El guanyador del premi, que organitza cada any la Llibreria 22, es va anunciar ahir en un acte a la sala la Planeta. A l’acte el jurat també va anunciar la novel·la finalista, Tractat d’anatomia, d’Òscar Palazón.
A la Planeta també s’ha pogut celebrar l’aniversari de les 40 edicions del guardó. Un homenatge que no es va poder fer l’any passat a causa de les restriccions contra la covid-19, que van restringir el format de l’entrega del premi de novel·la curta. A la celebració, la família de Casero i Joaquim Nadal van rememorar la figura de l’escriptor, activista i polític Just M. Casero.
En aquesta edició del premi s’han rebut un total de 33 obres, entre les quals el jurat — format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gisperten— han decidit el guanyador.
El reconeixement, en aquesta edició, està dotada amb 2.000 euros pel primer premi, així com la publicació de l’obra amb l’Editorial Empúries a inicis de 2022, i amb 500 euros pel finalista. El premiat, Daniel Cid Moragas, també ha rebut enguany una escultura inspirada en el diccionari català de Pompeu Fabra, obra de Pierre d.la.
«L’espai d’un instant» 
De l’obra guanyadora, L’espai d’un instant, de Daniel Cid Moragas (sota el pseudònim Josep Hongarès), el jurat ha destacat el llenguatge i l’estil de la narració, que no és cronològica, sinó que es compon de fragments agrupats per percepcions, idees, perfums o instants. L’obra parla sobre l’evolució vital d’un personatge que passa per Barcelona, Mallorca, Itàlia i Nova York, i torna a la capital catalana. «El personatge va, a la fi, a la recerca d’una casa, d’un lloc on viure i on obtenir una certa estabilitat, mentre divaga, observa i anota les seves percepcions de la realitat», avança l’acta del jurat. Aquesta és la primera obra de ficció de Cid, autor d’assajos literaris, tal com ell mateix va explicar a l’entrega del premi que li va lliurar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Cid és professor titular d’Estudis de Disseny a la Winchester Shchool of Art, Universitat de Southampton, al Regne Unit.
«Tractat d’anatomia» 
Pel que fa a l’obra finalista Tractat d’anatomia, d’Òscar Palazón (amb el pseudònim Andreas Vesalius), el jurat explica que la novel·la planteja «en un espai inquietant, una mena de pavelló on viuen unes persones tancades, sotmeses a un règim carcerari, la lenta evolució cap a una tragèdia que està feta de petits detalls». Així, l’obra crea una atmosfera angoixant que es manté i va augmentant. La novel·la es pot llegir «com una metàfora del temps incert que vivim», remarca el jurat.
Palazón és professor d’anglès en un institut de Formació Professional, autor de diverses novel·les i poemaris, i guanyador i finalista d’una trentena de premis literaris, fins ara.
JUDITH VILADOMAT PUITGGROS, publicat al Diari de Girona.



Quaranta anys de vida d’uns guardons arrelats.

La 41a edició va permetre rememorar la figura de Just M. Casero i un premi «honest».

"El que no vam poder fer per celebrar els 40 anys, ho fem ara». Amb aquestes paraules del llibreter Guillem Terribas va arrancar el 41è Premi Casero, en un acte que per fi ha pogut commemorar l’aniversari dels guardons. L’any passat, la pandèmia va obligar a fer una celebració molt reduïda. Ahir, en canvi, en una Planeta plena de públic, la família va tenir gran protagonisme fent reviure la «faceta d’escriptor» del també polític, periodista i activista Just M. Casero. Vestint l’acte amb música en directe, les nétes de Casero van donar vida a textos de la seva remarcada trajectòria.

La família Casero, a l’entrega del 41è Premi Casero, ahir. | ANIOL RESCLOSA

«Per la família d’en Just (...) ha estat un gran goig i una enorme emoció cada any, i en fa 41, aquest premi de novel·la curta, que també ha sigut un poc nostre», va dir la seva viuda, Maria Mercè Gumbau. I el seu fill, Roger Casero, va apuntar: «40 anys és molta vida. Els 40 anys del premi són molt més del que en Just va viure», qualificant els premis com «un gran epíleg de la seva vida». A tot això, Joaquim Nadal va afegir: «la vida d’en Just és una vida que perviu» mentre la resta es va fent gran, i va recordar com Casero havia descrit una Girona que «ja no és ben bé igual». Sobre el premi, el membre del jurat i escriptor, Josep M. Fonalleras va defensar: «No crec que hi hagi premis més grossos que aquest» per la projecció dels guanyadors i per l’honestedat del premi. A l’inici de l’acte, el propietari de la Sala Planeta i fundador de Proscenium, Joan Ribas, mort aquest juny, també va ser recordat i homenatjat amb un vídeo.
JUDITH VILADOMAT PUITGGROS, publicat al Diari de Girona. 31.10.2021

Un Casero per recordar 

Daniel Cid Moragas guanya el 41è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero amb ‘L’espai d’un instant’ i Óscar Palazón queda finalista.è el jurat ha volgut destacar la qualitat de moltes de les obres que s’hi han presentat, finalment ha estat Daniel Cid Moragas, amb el pseudònim Josep Hongarès, qui ha guanyat la 41a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero amb L’espai d’un instant.

En un any en què el jurat ha volgut destacar la qualitat de moltes de les obres que s’hi han presentat, finalment ha estat Daniel Cid Moragas, amb el pseudònim Josep Hongarès, qui ha guanyat la 41a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero amb L’espai d’un instant.

En un any en què el jurat ha volgut destacar la qualitat de moltes de les obres que s’hi han presentat, finalment ha estat Daniel Cid Moragas, amb el pseudònim Josep Hongarès, qui ha guanyat la 41a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero amb L’espai d’un instant. 

L’autor, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona i que actualment treballa de professor titular d’estudis de disseny a la Winchester School of Art de la Universitat de Southampton, va recollir ahir el premi poc després d’aterrar i desplaçar-se a Girona, on es va celebrar l’acte. Cid, autor de diversos assajos literaris, va agrair que se li concedís el premi per la primera obra de ficció que ha escrit, amb la qual narra l’evolució vital d’un personatge que va a la recerca d’un lloc on viure i on obtenir una certa estabilitat, mentre divaga, observa i anota les seves percepcions de la realitat.
L’autor, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona i que actualment treballa de professor titular d’estudis de disseny a la Winchester School of Art de la Universitat de Southampton, va recollir ahir el premi poc després d’aterrar i desplaçar-se a Girona, on es va celebrar l’acte. Cid, autor de diversos assajos literaris, va agrair que se li concedís el premi per la primera obra de ficció que ha escrit, amb la qual narra l’evolució vital d’un personatge que va a la recerca d’un lloc on viure i on obtenir una certa estabilitat, mentre divaga, observa i anota les seves percepcions de la realitat.
El jurat –format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert– considera que és una obra “formalment atrevida” i n’ha destacat la “barreja de prosa funcional i alhora poètica”, que fa que el lector es vagi “enganxant” a la història a mesura que llegeix, “en un espai literari accessible i també profund”. El premi està dotat amb 2.000 euros, una escultura de Pierre d.la i la publicació de l’obra a l’Editorial Empúries.
Foto: Arxiu 22

Pel que fa a l’obra finalista, dotada amb 500 euros, ha estat Tractat d’anatomia, d’Óscar Palazón, que s’hi ha presentat amb el pseudònim Andreas Vesalius. En aquest cas, el veredicte del premi, que convoca la Llibreria 22, ha destacat que aquesta distòpia sobre un grup de persones que estan sotmeses a un règim carcerari “recrea una atmosfera angoixant que es manté amb robustesa durant tota la narració i que va augmentant d’intensitat, a partir de les reflexions i les observacions d’una veu que parla en primera persona del plural”. Com va destacar Josep M. Fonalleras, “es pot llegir com una metàfora del temps incert que vivim i també com una recreació de dos universos paral·lels: el del propi cos i el d’una comunitat que es regeix per les regles de l’anatomia humana”.
I si les últimes edicions del premi Casero han servit per retre homenatge a persones lligades al guardó –fa dos anys, a l’actriu Cristina Cervià–, aquest any no podia faltar un record especial per a l’empresari, activista cultural i mecenes Joan Ribas; així com al mateix periodista i escriptor que dona nom al premi, Just M. Casero, que va morir prematurament fa 40 anys.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el PuntAvui 31.10.2021


10/5/21

Armangué i Nadal recorden la rivalitat Figueres-Girona

Els dos exalcaldes socialistes van reflexionar ahir a Girona sobre les seves èpoques de mandat al capdavant de les respectives ciutats, en un acte de presentació del llibre de Joan Armangué.
Joan Amangué, Ramon Iglesias i Joaquim Nadal (Foto: llib.22)

Figueres, Vilatenim, Navata, Barcelona i, ahir, Girona. Joan Armangué va completar el ruedo de presentacions del seu llibre Històries d’alcalde (Figueres, 1995-2007), publicat per Grup Gavarres dins la col·lecció El Caliu de la Memòria, en el qual recull seixanta-dues històries que formen un relat molt personal de la seva trajectòria política al capdavant de la capital de l’Alt Empordà durant dotze anys. I al feu contrincant, la capital gironina, l’expectació era alta, omplint l’aforament destinat per la Llibreria 22 a la plaça Jordi de Sant Jordi.
Molts amics i vells camarades del partit socialista van assistir a un acte que tenia el gran al·licient no només d’escoltar el protagonista sinó el també exalcalde Quim Nadal –autor de l’anterior llibre de la col·lecció–, enfrontats en un duel d’amics arbitrat pel periodista i escriptor Ramon Iglesias.
Presentar un llibre sobre Figueres a Girona tenia el seu morbo i més tenint en compte l’antiga rivalitat existent entre les dues ciutats sobretot en l’època que manaven els dos alcaldes. Però com va deixar clar d’entrada Iglesias, “alcaldes rivals primer, però Nadal un dels principals avaladors de Figueres com a conseller”. La trobada va donar per a moltes reflexions, com ara el fet que, mirant enrere sense ira, “els intel·lectuals figuerencs estaven en contra de Figueres i més a favor de Girona”, com va recalcar Nadal.


Per la seva banda Armangué va recordar, com deixa testimoni al llibre, que a diferència de Figueres on el seu projecte va restar “inacabat” –tot i que el convergent Santi Vila li va reconèixer que va continuar completant idees del seu pla quan ell va ser alcalde– a Girona sí que en va tenir, de continuïtat: “Un projecte sòlid que va produir una jerarquització i un enfortiment de la capitalitat gràcies a la voluntat del pujolisme per potenciar-ho.” Un model amb puntals com la Universitat de Girona, “la més centralista del país”, i un “gironacentrisme de quilòmetre zero que va reconduir l’eix Vic-Olot-Figueres cap a Girona”, va subratllar Armangué tot recordant que “hi ha més nadalistes a Figueres quan era alcalde que quan era conseller”. Contradictori? Com tot a la vida. Nadal per contra va dir que a ell sempre li deien “tu rai, que tens bisbe i governador militar, ho tens tot!”, quan en realitat ell els hauria regalat aquest “tot”.
Dos exmilitants socialistes que van coincidir en moltes coses, com el fet que actualment se senten “orfes” de referents ideològics o, com va dir Armangué, que es considera un “socialista independent”.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el Punt-Avui 09.05.2021


25/4/21

Jordi Camps: Possant llum a la diada.

Milers de persones es van desplaçar a l’esplanada de la Copa, l’espai habilitat aquest any a Girona per encabir la multitud que no es va voler perdre la cita de cada any.
No té l’encant de la Rambla, però els llibreters i floristes la van beneir, perquè és funcional, i no descarten, si l’Ajuntament hi aposta, trencar amb la tradició.

Foto: Manel Lladó.

Hi havia ganes. Moltes. Tornar a gaudir de cert regust de normalitat és el que tots volem i Sant Jordi ens ho va regalar. Malgrat les mascaretes, el gel hidroalcohòlic i els controls de seguretat, es van imposar les ganes de tothom per celebrar una diada com cal. Fos com fos, i on fos. I a Girona l’expectativa era saber com reaccionaria la gent al nou emplaçament habilitat per l’Ajuntament allunyat de l’emblemàtic, situat fins ara a la Rambla. A la Copa, a tocar de la Devesa, els gironins estan acostumats a celebrar-hi festes; sense anar més lluny les Fires del patró de la ciutat, sant Narcís. Però allà on la música i la cervesa tradicionalment s’imposen, ahir el llibre i la rosa van ser els estendards.
El matí es va aixecar radiant i il·lusionant. Només d’obrir, a l’esplanada de la Copa, on hi havia congregades 27 parades de llibreries, editorials (la majoria) i floristeries (cinc), ja es van formar les primeres cues per entrar al recinte. Una de les primeres impressions era comprovar el que ja percebem en altres llocs, com ara supermercats, bancs o botigues: que la societat s’ha tornat més nòrdica i s’han aplacat tendències més, diguem-ne, mediterrànies. Si més no, es nota més paciència, ordre i resignació quan hi ha grans afluències que no pas a l’era prepandèmia. Res és el mateix.



El que és clar és que la diada és tan nostrada que la celebrarem es faci on es faci. “I què, el nou espai?”, era la pregunta del dia. Conscients que, en comparació amb l’encant que ofereix la Rambla no és el mateix, hi havia en general una gran acceptació. Jordi Gispert –gerent de la 22–, per exemple, que ja es mostrava prèviament favorable, només podia fer que celebrar el que tota la setmana ja pronosticava: “És un Sant Jordi millor que el del 2019 i que el del 2018 fins i tot!” Ras i curt. Pel que fa al lloc, és dels que creu que donen joc per poder créixer, tenint en compte que la Rambla a les sis de la tarda fa anys que ha quedat petita. “La Copa permet créixer i, si l’Ajuntament s’implica, fer-hi concerts, actuacions i complementar-ho amb food trucks; esdevindria l’espai ideal.” També, afegia, “és la demostració que els gironins no donem l’esquena a la Devesa. Mira al teu voltant!” Només a mitja jornada ja s’havien comptabilitzat vuit mil visitants. Unes xifres que a la tarda van quedar curtes.
Interior de la Llibreria 22
Un èxit que fins i tot va sorprendre un llibreter veterà com Pere Rodeja, de la històrica Geli. “M’ha sorprès positivament, no m’esperava aquest ambient. Tenia clar que s’havia de fer aquí perquè no hi havia alternativa, i s’ha encertat.” També és cert, com així li ho van comunicar, que botiguers i establiments d’hostaleria dels voltants del centre de la ciutat havien notat una baixada considerable de gent. El gremi de floristes també estava encantat. “Sincerament, m’esperava que fos fluix perquè molta gent està acostumada a la Rambla, i la veritat és que és una bogeria”, explicava Eva Tarrés atrafegada.
Per feinada, la que va tenir Carles Porta, el periodista que ho peta amb Crims i que ha vist com el seu llibre La farmacèutica arrasa. Encara no havia arribat que ja l’esperaven fent cua una quarantena de persones. I va ser arribar i no parar, fins a les dues tocades (quan a les parades ja no hi havia estoc del seu llibre). Això és el que té ser un escriptor mediàtic i, és clar, guanyar-se el públic a pols. Un exemple: es va estar les dues hores dempeus signant; a peu dret, tal com l’amic Espinàs li va ensenyar –estar a l’altura del lector, mantenir-hi el contacte visual a la mateixa alçada; no es mostra distinció–. Atent i amable, aquest lleidatà cada dia més gironí explicava que fins i tot una parella d’Andorra li havia dit que havien vingut per tenir la seva dedicatòria personalitzada. I no només això, li van regalar un ratassia, un licor amb el qual ja podrà celebrar una diada que segur que recordarà.
Qui s’ho mirava de prop era Guillem Terribas, que no se’n perd ni una. Fins i tot comentava a Pere Rodeja que no feia més que veure bosses amb llibres de la seva botiga. “I jo de la teva, no et fot”, li va respondre. El to de bonhomia, d’amistat i rivalitat ben entesa, fa gran aquesta festa. Amb llibreters així, més!
JORDI CAMPS LINNELL publicat en el PuntAvui 24.04.2021

El final del dia, la gent de la 22, han fet la Remuntada. 

1/11/20

Carreras rep el Casero / 40 edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero / 2020

 

 Helena Carreras Grabalosa guanya el 40è premi de novel·la curta Just Manuel Casero per l’obra ‘Dinou vint’ i Marta Pasqual n’és la finalista amb ‘El senyor Clauss’.

Helena Carreras, amb l'escultura del Primer premi. Foto: Quim Puig.
L
’escriptora Helena Carreras Grabalosa (Girona, 1958) va rebre ahir al vespre el 40è premi de novel·la curta Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22, per l’obra Dinou vint, que publicarà el 20 de gener l’Editorial Empúries. A diferència de l’any passat, i a causa de les restriccions lligades a la pandèmia, l’acte de lliurament del premi va tenir lloc a L’Espai 22, on també es va fer públic que l’escriptora Marta Pasqual ha quedat finalista d’aquesta edició, amb la novel·la El senyor Clauss. El primer premi està dotat amb 2.500 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra,  

L’acte, breu i concís i retransmès pel canal d’Instagram de la Llibreria 22, va ser conduït per Guillem Terribas i Jordi Gispert, en representació de la Llibreria 22, acompanyats per Josep M. Fonalleras, en representació del jurat del premi, que va fer la lectura del veredicte.
De les 53 obres presentades, i després d’una primera valoració, el jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va seleccionar aquestes obres: Dinou vint, W.T. Font (pseudònim); El senyor Clauss, Marta Pasqual; Un any, Eva Torrent (pseudònim); Samizdat, Cesc Llaverias; L’aura dels ocells, Josep M. Codina Tobias; L’home monogin, Àlvar Albereda (pseudònim); Has de provocar un rock-step a la teva parella, Núria Tort; Blanc trencat (La flor de Niviarsiaq), Dolors Carrascal; Primer cendra, després silenci, Mar Defons (pseudònim); Deixalles i flors (anònim); Bernadeta. Història de la meva passió i mort, Noah Caypole (pseudònim); Turment i glòria d’un castrato, Salvador Casas; J.Q.K., Vint-i-u (pseudònim); Morir-se és a l’abast de tothom, Elena Negre; Mitja distància, Mar d’Amunt (pseudònim); La dignitat del Gatun, Àngel Garcia Garcia; Set renúncies i un gos, Àngels F. Bertran; Solsida, 1939, Colometa (pseudònim), i Lo mariner de Sant Pau, d’Un Pagès de Mar Enllà (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va considerar que les obres que passaven a la tercera valoració fossin Dinou vint, W.T. Font (pseudònim); El senyor Clauss, Marta Pasqual; L’aura dels ocells, Josep M. Codina Tobias; L’home monogin, Àlvar Albereda (pseudònim), i Set renúncies i un gos, Àngels F. Bertran. I en una última valoració, la finalista i la guanyadora.

El jurat va destacar la qualitat de moltes de les obres que s’han presentat aquest any i han arribat a la votació final. És per això que cal atorgar mèrit a la novel·la premiada, Dinou vint, de la qual el jurat destaca la combinació del llenguatge juvenil amb uns determinats referents culturals, i que està relatada des d’una perspectiva de versemblança que sorprèn i enganxa, a partir de les vivències d’una adolescent durant el curs 2019/20. “En la novel·la, s’hi barregen les vivències del procés independentista, d’un institut de secundària, l’amor juvenil i, també, la pandèmia i el confinament”, subratllen. Helena Carreras va guanyar l’any passat el VIII Premi Gregal de Novel·la amb Pues de granota. L’autora, en recollir el guardó, va voler agrair rebre un premi literari “tan honest” i que estigui relacionat amb Casero, que resulta que va ser qui li va donar la seva primera feina. Mercè Gumbau, vídua de Just M. Casero, va fer l’entrega del premi.
Finalista, per publicar
Pel que fa a El senyor Clauss, el jurat en recomana la publicació, atesa la qualitat literària de l’obra, que parteix de dos fets històrics: la facècia que fan servir els aliats per enganyar Hitler en el desembarcament de Sicília i l’arribada d’espies nazis que fan estada a Caldes de Malavella després de la Segona Guerra Mundial. “És un joc entre la memòria històrica, l’assaig novel·lat, l’erudició literària i la vida de la dona que escriu tot això”, en destaca el jurat. Els actes i accions relacionats amb el premi, que aquest any celebrava la 40a edició i tenia la família Casero implicada, es traslladaran a la propera edició, tal com va anunciar Guillem Terribas.
Jordi Camps Linnell, publicat en el PuntAvui 31.10.2020



Helena Carreras guanya el 40è Premi Just M. Casero en una entrega sense cerimònia

La seva obra «Dinou Vint» s'imposa a les altres 52 candidates al guardó de novel·la curta.
La gironina Helena Carreras és la guanyadora del 40è Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero, amb l'obra Dinou Vint. Així ho ha decidit el jurat després d'avaluar les 53 propostes presentades al guardó, l'any que més n'han rebut. Les noves restriccions activades per contenir la pandèmia de covid-19 han impedit que l'acte d'entrega es pogués celebrar tal com estava previst, ahir a la sala La Planeta, en el que també havia de ser un acte de reconeixement al quarantè aniversari del guardó. En canvi, el premi va ser entregat ahir en un acte reduït a la Llibreria 22, que és qui l'impulsa.


El premi per a l'obra guanyadora està dotat amb 2.500 euros, una escultura de Pierre d.la, i la publicació de l'obra a l'Editorial Empúries. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Imma Merino, Josep Maria Fonalleras, Vicenç Pagès, Mita Casacuberta, Eva Vàzquez, i Jordi Gispert com a secretari sense vot.
Sobre la guanyadora: «Dinou vint»

L'obra guanyadora, Dinou vint, serà publicada per l'Editorial Empúries el 20 de gener. El jurat va posar en relleu «la combinació del llenguatge juvenil amb uns determinats referents culturals». També en va destacar la veu narrativa de la protagonista que relata la història «des d'una perspectiva de versemblança que sorprèn i enganxa, a partir de les vivències d'una adolescent durant el curs 2019-2020». Un curs que «va des del conflicte d'Urquinaona fins a la fi de curs en plena pandèmia», va apuntar ahir l'escriptor i membre del jurat, Josep Maria Fonalleras. El jurat va manifestar, a més, que es tracta del retrat «d'una generació en un moment històric certament crític» fet «amb un llenguatge fresc, desimbolt i natural sense ser mai barroer ni impostat».

Informació en el Telenoticies Vespre. TV·3

De fet, Helena Carreras va escriure el llibre durant el curs, «a temps real», segons va explicar ahir. L'autora expressava que aquest premi li fa «molta il·lusió» perquè «Just Casero em va donar la meva primera feina» i «em feia molta il·lusió que els nostres noms anessin lligats d'alguna manera, com un agraïment». A més, considera que «és un premi honest, en què el jurat realment valora sense saber de qui està parlant i és important» - tant ella com la majoria de participants firmaven amb un pseudònim. Per últim, l'escriptora també va parlar de la seva vinculació amb la Llibreria 22, que es troba al seu barri i que per ella és «una mica com una segona casa».

Carreras és llicenciada en Filologia Catalana i ha estat professora i catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat i de Secundària a diferents centres de les comarques gironines. Ha obtingut diversos premis per relats breus i també el VIII Premi Gregal de Novel·la 'Opera Prima' amb Pues de garota l'any 2019.

40a cerimònia cancel·lada


Tot i que van aguantar fins a l'últim moment, la cerimònia de lliurament del premi de novel·la curta finalment es va haver de cancel·lar a causa de les noves restriccions per frenar la pandèmia. A més del lliurament dels premis, l'acte volia recordar la figura de l'escriptor, activista cultural i polític Just M. Casero (1946-1981). Per això ahir el seu fill, Roger Casero, va voler destacar la faceta d'escriptor que el seu pare tenia, sobretot com a cronista, d'entre les moltes «cares polièdriques» que tenia. I va remarcar que, tot i que com a escriptor «no va tenir l'oportunitat d'acabar la seva novel·la», aquest premi «permet als escriptors que puguin consolidar-se», a més de ser «una manera de mantenir viva» la seva figura.
Judith Viladomat. Diari de Girona 31.10.2020

Enllaços:



23/6/20

La Devesa pren força per al ‘Sant Jordi’ del juliol

Els llibreters de Girona estudien diverses opcions i una altra possibilitat que veuen de bon ull és posar les parades a la plaça de la Independència i obrir fins a la mitjanit.


Un dia radiant i la Rambla plena a vessar; tothom amb un llibre i una rosa a la mà. I a tocar, a la plaça Catalunya, associacions, col·lectius i partits polítics fent propaganda de les seves accions i campanyes. El que seria un clàssic Sant Jordi ja és passat o ciència-ficció, perquè pel mig ens ha passat per sobre una pandèmia global que ho ha engegat tot en orris. Malgrat això, tal com es va anunciar a l’abril, la festa literària i de les roses de Sant Jordi tindrà lloc, excepcionalment, el 23 de juliol, un dijous.
Bé, més que un Sant Jordi serà una festa estival al voltant del llibre i la rosa, i són diverses les opcions que hi ha sobre la taula perquè aquesta celebració sigui un èxit. 
Concretament, a Girona, els llibreters de la ciutat fa setmanes que es reuneixen per posar-se d’acord i consensuar una proposta que agradi a l’Ajuntament, que, pel que diuen, està obert a escoltar i a facilitar les coses. En espera de la reunió definitiva amb el consistori i tenint clar que fer-ho com és tradicional a la Rambla ja està descartat, l’opció que està prenent més força entre els paradistes del sector del llibre seria la Devesa. El fet que allà no hi ha problema d’espai per mantenir les distàncies socials –entre parada i parada, però també per al públic– i, sobretot, l’ombra que proporcionen els plàtans –en ple mes de juliol– són dues de les principals bases. Que també pugui coincidir amb la celebració d’una nova edició de Firatast –pendent encara de l’aprovació– puja enters entre els partidaris.
La Devesa, on s’estan recol·locant alguns dels pocs concerts de música programats aquest estiu també, pot permetre que es facin activitats paral·leles, com ara actuacions musicals, firmes de llibres o contacontes.
Una altra opció que s’estaria valorant és la de la plaça de la Independència, un espai a l’epicentre urbà on ja anteriorment ha tingut lloc alguna festa literària prèvia al Sant Jordi, com ara la de les firmes de llibres. El fet que només seran una desena les llibreries participants, la proximitat amb molts d’aquests establiments, que a la tarda ja no hi tocarà el sol i que allà, a la plaça de Sant Agustí, sempre hi bull l’activitat d’oci i social fan que aquesta candidatura també tingui molta requesta entre alguns dels llibreters consultats.
Un altre dubte que hauran de resoldre té a veure amb els horaris. No està clar que tothom vulgui arrencar la jornada ben d’hora, a les nou del matí. El sector editorial, llibreter i de la flor treballa perquè a Barcelona les parades estiguin obertes fins a les dotze de la nit. Aquí també es demanarà que així sigui i, per tant, que l’esdeveniment comenci a la tarda seria una decisió més que raonable, pel fet que la jornada s’allargarà per darrere en uns horaris més propis dels calorosos dies d’estiu.
Res no està decidit i això només son alguns dels pros i els contres que hi ha per celebrar aquesta diada alternativa. També el gremi de floristes hi haurà de dir la seva. I així, tothom content. 

Guillem Terribas: “No se’n pot dir un Sant Jordi”


Es faria una cavalcada de Reis a l’estiu si el coronavirus hagués afectat les celebracions del Nadal? I si es fes, se’n diria igual: la cavalcada de Reis?” La pregunta, que té una resposta clara (no), és la que es fa l’exllibreter i activista cultural Guillem Terribas a l’hora de parlar d’aquest Sant Jordi. S’estima més referir-s’hi com una festa d’estiu del llibre i la rosa –“I ja està”– o, de retruc, “d’un retorn a la llibertat de poder tornar a sortir i disfrutar de la vida”. Explica que està content que es pugui celebrar un acte alternatiu, però insisteix a dir que és absurd dir-ne Sant Jordi, perquè “no és el mateix”. Està al cas de les diferents propostes que s’estan pensant per celebrar aquesta diada i ell és dels que estarien a favor de fer-ho a la Devesa. Creu que seria el millor lloc per evitar el sol i per l’espai que ofereix per mantenir les distàncies. Mirant enrere –sense ira–, recorda que aquesta arbreda era l’espai preferit pels gironins per festejar en època estival, i la Rambla a l’hivern. També, que tots els canvis de data del Sant Jordi no han estat un èxit, com aquells anys en què, com que coincidia amb festius, es va celebrar el 27 d’abril. Per això insisteix a voler anomenar-la “la festa del llibre de l’estiu”. Alguna cosa en deu saber, aquest home, que va rebre el premi Trajectòria 2018 de la Setmana del Llibre en Català, d’un sector que cerca la manera de reflotar.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el PuntAvui 23.06.2020  

7/3/20

Pep Prieto: «'El mal pare' és el llibre amb què m'he sentit més escriptor»


El periodista gironí va presentar ahir la seva novel·la a la Llibreria 22 amb Anna Carreras i Guillem Terribas. 
Anna Carreras, Pep Prieto i Guillem Terribas durant la Presentació del llibre a l?espai 22/Llibreria 22 Foto Arxiu 22

«El mal pare és el llibre amb què m'he sentit més escriptor. El tenia al cap des de fa molts anys, hi he treballat molt, i crec que es nota». El periodista i escriptor Pep Prieto (Girona, 1976) presentava ahir amb aquestes paraules la seva nova novel·la en un acte a la Llibreria 22 de Girona, en el qual va estar acompanyat per la també escriptora Anna Carreras i pel llibreter Guillem Terribas.
Part del públic assistent a la presentació. Foto Arxiu 22
L'argument d' El mal pare (Llibres del Delicte) se centra en tres germans, dues noies i un noi, que descobreixen a la mort del seu pare, un prestigiós arqueòleg, que aquest amagava una doble vida molt sinistra. «És un llibre violent, tens i obscur», va admetre Pep Prieto, col·laborador de Diari de Girona, després que Anna Carreras hagués explicat que aquest treball, amb el qual Prieto demostra que «té ofici i ritme», suposa «un canvi de registre en la seva obra perquè no hi ha l'humor que l'havia caracteritzat fins ara i en canvi sí una aproximació psicològica als seus personatges». En la mateixa línia, Terribas apuntava que «quan havia llegit trenta pàgines d' El mal pare ja vaig apuntar en una llibreta que no em semblava un llibre de Pep Prieto, perquè tot el que li havia llegit anteriorment era d'escriptura més fàcil i en aquesta ocasió no hi havia aquella espontaneïtat, ni aquella innocència, sinó que trobava un text més reflexiu, més treballat, amb una feina d'investigació notable al darrere.
He d'admetre que m'ha sorprès». 

Pep Prieto va explicar que un dels principals objectius d' El mal pare era plantejar «què passa quan una persona descobreix que tot allò que creia que era d'una determinada manera, en realitat no ho era, sinó que la realitat era molt diferent». I fa aproximacions a aquesta situació des de tres perspectives alternatives, les dels tres germans protagonistes, que representen generacions diferents i també maneres diverses d'encarar la vida. Tot plegat en un instrument literari que Pep Prieto –autor entre d'altres de La disfressa de l'indigent (2005), Mala premsa (2011), La teoria de l'imbècil ((2012), Els Llunàtics (2015) o Carnada (2018)– considera que «funciona com una novel·la realista i també com una novel·la fantàstica. El lector ha de de decidir què prefereix».
Alfons Petit, publicat en Diari de Girona 06.03.2020





Una novel·la que negreja

 El gironí Pep Prieto presenta avui ‘El mal pare’ a la Llibreria 22.


Anna Carreras, Pep Prieto i Guillem Terribas . Foto: Arxiu 22
L’arqueòleg Sadurní Castells ha fet grans descobriments en el seu ram i s’ha guanyat un prestigi de la comunitat intel·lectual, però els seus fills no tenen el mateix concepte: no ha estat allò que se’n diu un bon pare. Ara que s’ha mort descobriran que tenia una doble vida i una història més tèrbola del que es pensaven. Una herència enverinada i plena de misteris...
Aquest és el punt de partida d’El mal pare (Els Llibres del Delicte), la nova novel·la del periodista Pep Prieto (Girona, 1976), autor entre altres títols de La teoria de l’imbècil, Els llunàtics i Carnada. Si s’hagués d’etiquetar en un gènere, El mal pare es podria qualificar de thriller familiar, farcit de secrets i de monstres que habiten en una casa marcada pel passat. Segons el seu autor, més que una novel·la negra, “negreja”, perquè en realitat no intenta tant detallar la resolució d’un cas criminal com presentar la relació d’una família amb una organització malèfica. Riute’n, tu, d’El codi Da Vinci; el mal és allà fora, on menys el veus.

Pep Prieto, que va començar a escriure de ben jove, considera que aquesta és la novel·la de la qual se sent més orgullós, segurament perquè arriba en el moment més madur de la seva vida. A part de la trama en si, en ella hi ha pogut abocar tota una sèrie de temàtiques i metàfores, entre d’altres sobre els dogmes i el patriarcat. L’autor, acompanyat per l’escriptora Anna Carreras i Guillem Terribas, presentarà el llibre avui a la Llibreria 22 de Girona (19 h) i el dijous 12 de març, a la Bookman de Figueres.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui  05.03.2020

18/11/19

Un encàrrec intrigant / ‘Imatges del meu enterrament’

Esther Vila presenta a La 22 ‘Imatges del meu enterrament’, la tercera novel·la negra d’una sèrie d’intriga que té com a escenari les comarques gironines

Esther Vila en el seu estudi.
L’escriptora Esther Vila (Dosrius, 1949) acaba de publicar la seva tercera novel·la, Imatges del meu enterrament (Editorial Gregal). Resident a Girona, Vila va debutar fa tres anys amb Els bessons rere la finestra i l’any passat va publicar la seva segona novel·la, La bossa de seda. Amb aquest obra va quedar finalista en el premi a la millor novel·la negra escrita per una dona, i publicada durant el 2018, en l’edició d’aquest any del Festival Cubelles Noir.
Les tres obres formen part d’una sèrie d’intriga que es desenvolupa en escenaris de les comarques gironines. Cada trama és completament independent de les altres. L’únic fil de connexió ve donat per dos personatges: una reportera gràfica, la Mercè, i la seva col·laboradora i amiga, l’Elisa.
Els bessons rere la finestra (Gregal, 2016) revela els amors, desamors, odis soterrats i secrets inconfessables d’una família benestant de Girona, i La bossa de seda (Gregal, 2018) passa per la vida de quatre persones que, a causa d’un esgarrifós accident, veuran capgirat el seu destí de manera irreversible.
Portada del llibre 

Imatges del meu enterrament arrenca el relat quan la protagonista, Mercè Juanhuix, rep un encàrrec insòlit i sospitós: ha de cobrir el reportatge fotogràfic d’un enterrament, que s’ha de celebrar al cap d’una setmana. Al tanatori, l’Elisa Dorca, la seva amiga i empleada, que l’acompanya, s’adona que el cadàver té unes marques estranyes a la cara. Un funeral sense mort, un mas perdut enmig de les Gavarres i un home ric en la recta final de la seva vida que es veu assaltat per dubtes i certeses respecte a si ha viscut de manera justa i coherent: l’orgull, el sentit de l’honor perdut, l’odi i el desig de venjança marcaran la vida d’aquest, encara que, a vegades, aquests sentiments li siguin aliens.
L’obra, la presenta avui la mateixa escriptora Esther Vila, a les set de la tarda, a la Llibreria 22 de Girona, en un acte en què participaran l’actor Joan Massotkleiner i el periodista i vicepresident del Col·legi de Periodistes de Girona, Jordi Grau.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 18.11.2019

14/11/19

Àlbum de records de Xarli Diego

El popular locutor musical presenta avui a la Llibreria 22 el seu llibre biogràfic ‘Gràcies per la música!’.
Portada del llibre


Hoy no me puedo levantar, la marcha de Xarli me hizo trasnochar. Toda la noche en Caspe Street, bebiendo, fumando y sin parar de reir... Noche de Xarli... Caspe de noche en Xarli Street.” Escoltar cantar aquest jingle a Mecano versionant el seu clàssic Hoy no me puedo levantar dedicat al programa Caspe Street de Ràdio Barcelona (cadena SER), que presentava Xarli Diego, pot semblar avui dia una autèntica marcianada, sobretot per a les generacions millennial, filles de l’era Spotify. Però aleshores, en les dècades dels setanta i vuitanta en què molts van créixer, els locutors de ràdio musicals, especialment, tenien un cert estatus i els artistes eren molt més assequibles que no pas ara, més pendents d’allò que diuen o deixen de dir a les xarxes socials.
Eren altres temps, certament, quan fins i tot a un locutor d’una ràdio local, a Olot, Vic o Manresa, com en els seus inicis professionals Xarli Diego, li dedicaven jingles i quan pel seu estudi de ràdio podia passar tot un Miguel Bosé. Uns temps en què, si calia agafar un avió perquè els Dire Straits de Mark Knopfler l’atenguessin, es feia. “Abans, els locutors teníem més poder. Ara manen les fórmules, i els locutors presenten el disc que toca”, declara Diego, que ha conegut la indústria musical nacional, estatal i internacional de ben a prop, des dels seus vessants de periodista, però també de productor (entre d’altres, ell va ser qui va estar al darrere del fenomen Nikka Costa i va dirigir dues companyies de discos amb artistes com ara Flying Pickets, Billy Preston o Basilio). Xarli Diego (Terrassa, 1956) ha decidit buidar el disc dur i compartir les seves memòries a través d’un llibre autobiogràfic titulat Gràcies per la música! (Pagès editors) tot fent un repàs d’aquella era de locutor d’èxit a la ràdio i també a la televisió catalanes presentant els sortejos de la Lotto 6/49 i Joc del segle (1991-93), el seu moment més àlgid de popularitat juntament amb Caspe Street.
Tres anys escrivint –ben normal, perquè no guardava cap retall de premsa ni tenia ni un trist USB amb informació– per formar aquest autèntic viatge en el temps, sobretot emmarcat en les dues dècades prodigioses, en què els lectors podran trobar experiències, confidències i reflexions de l’autor, acompanyades del seu característic sentit de l’humor, que transmet aquella “il·lusió” que encara li queda d’aquell bagatge professional.
Entre altres curiositats, el pròleg del llibre l’ha escrit ni més ni menys que el popular cantant italià Al Bano. Es tracta d’un llibre que també conté fotografies dels moments més memorables, en què també han participat el cantant Pablo Abraira i la mítica cantant Jeanette.
En plena gira de presentació del llibre per Catalunya –ha fet desenes de bolos, perquè a l’autor li agrada el contacte amb la gent–, Xarli Diego desembarca avui a Girona, a la Llibreria 22, en un acte de presentació que tindrà la presència del locutor de ràdio Narcís Carreras (19 h).
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 14.11.2019
Foto: Diari de Girona



«Em moriré una vegada, però s'escoltarà música tres dies»

14.11.2019 | 00:19 Diari de Girona

llegir més:
https://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2019/11/14/em-morire-vegada-sescoltara-musica/1013757.html


31/10/19

Torras rep el Casero

Carles Torras guanya el 39è premi de novel·la curta Just Manuel Casero per l’obra ‘Els cossos elèctrics’, i Assum Guardiola és la finalista amb la novel·la ‘Blau’ 
El guanyador Carles Torres i la finalista Assum Guardiola . Foto Quim Puig. 


L’escriptor Carles Torras (Eivissa, 1974) va rebre ahir al vespre el 39è premi de novel·la curta Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22, per l’obra Els cossos elèctrics, que publicarà a principis de l’any vinent l’Editorial Empúries. Durant l’acte de lliurament del premi, que va tenir lloc com és habitual a la sala teatral La Planeta, també es va fer públic que l’escriptora Assum Guardiola (Mata, 1973) ha quedat finalista d’aquesta edició, amb la novel·la Blau. El primer premi està dotat amb 2.200 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra, i el segon premi té una dotació de 600 euros i la Llibreria 22 es reserva l’autorització i condicions per a la publicació de l’obra durant un any. 
Durant l’acte d’ahir, conduït com sempre pel llibreter Guillem Terribas, es va rendir homenatge a l’actriu Cristina Cervià, artista i amiga molt vinculada molts anys al premi fins a la seva mort, aquest mes de març.
Alfred i Imma Cervià, durant  el recordatori a la
Cristina Cervià 

De les 43 obres presentades i després d’una primera valoració, el jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va seleccionar aquestes obres: L’últim viatge amb el pare, de Ricard Daniel (pseudònim); Sirenes, de Clara Batalla (pseudònim); El senyor professor (L’últim examen), de Desideri Bautista (pseudònim); Blau, d’Antaviana (pseudònim); No dispareu, soc el tinent, de Clara Daniel (pseudònim); Siringa, d’Aretusa (pseudònim); El soroll de la fúria, d’Òscar Palazón Ferré; La tortuga d’Èsquil, d’E. Necri (pseudònim); La clau del convent, de Jordi Voltas; El tsunami, de Blai Manté; La furgoneta que estava abandonada vora la platja i que va ser ocupada per uns estranys, de Josep Masanés Nogués; Desventures amoroses d’una separada en la trentena, de Merricat Blackwood (pseudònim); Soc una noia normal, de Lluís Hernàndez i Sonalí; Soc solter, d’Eduard Pons Ramos, i Els cossos elèctrics, de Rita Moll (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va considerar que mereixien passar Sirenes, de Clara Batalla (pseudònim); El senyor professor (L’últim examen), de Desideri Bautista (pseudònim); Blau, d’Antaviana (pseudònim); El tsunami, de Blai Manté; La furgoneta que estava abandonada vora la platja i que va ser ocupada per uns estranys, de Josep Masanés Nogués; Soc una noia normal, de Lluís Hernàndez i Sonalí, i Els cossos elèctrics, de Rita Moll (pseudònim). En la tercera valoració, van ser escollides com a finalistes les dues guanyadores i Sirenes, de Clara Batalla (pseudònim).

Jordi Gispert, secretari del Jurat del 39 Premi de Novel·la
Curta JUST M. CASERO , llegeix el veredicte del jurat. 

El jurat va destacar d’Els cossos elèctrics que l’autor, Carles Torras, presenta un gran treball de llenguatge, “que és la principal via d’entrada a un món literari inquietant i estranyament seductor a través d’un personatge masculí, un noi jove, diferent. També, “per la meditada estructuració del material narratiu a través dels punts de vista de personatges complementaris que, en un moment determinat, passen a un primer pla. I, molt especialment, per la gosadia d’un final sorprenent i pertorbador”, com hi van afegir. 
Pel que fa a l’obra finalista, Blau, d’Assum Guardiola, es tracta d’una novel·la “fresca i molt emotiva” construïda sobre la història creuada de tres noies en un moment crucial de les seves vides que coincideix amb l’època d’estudiants.
Jordi Camps Linnell publicat en el PuntAvui 31.10.2019



Imma Merino i J.M. Fonalleras, membres del jurat. Al
fons, la finalista i el guanyador amb en Jordi Gispert. 

L'eivissenc Carles Torres guanya el premi Casero amb l'obra «Els cossos elèctrics»

Assum Guardiola, de Mata, és finalista amb «Blau» i l'entrega dels premis serveix per retre homenatge a Cristina Cervià.
L'eivissenc Carles Torres ha guanyat la 39a edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, amb l'obra Els cossos elèctrics, mentre que Assum Guardiola, nascuda a Mata i resident a Salt, ha quedat finalista amb Blau, la seva primera novel·la.... segueix
https://www.diaridegirona.cat/girona/2019/10/30/leivissenc-carles-torres-guanya-premi/1010943.html

Tapi Carreras, publicat en el Diari de Girona 31.10.2019
Guillem Terribas amb el guanyador Carles Torres, al darrera guanyadors d'anteriors edicions Josep Campmajor, Josep Pujol,
Mar Bosch i Nuria Martí que en va ser finalista. També hi ha l'Assum Guardiola, finalista d'aquest any. Foto: Arxiu 22

L'eivissenc Carles Torres guanya el premi Just M. Casero amb l’obra ‘Els cossos elèctrics’
La gironina Assum Guardiola queda finalista amb l’emotiva ‘Blau’

Fins ahir l’eivissenc Carles Torres i la gironina Assum Guardiola tenien en comú com a mínim quatre coses: haver nascut a la primera meitat dels 70, els estudis de filologia –ell, romànica; ella, catalana–, l’amor per la literatura i haver presentat a l’últim premi de novel·la curta Just Manuel Casero, amb pseudònim femení, una obra protagonitzada per tres personatges. Des d’ahir a la nit també els uneix la condició de guardonats en la 39a edició del premi, un dels més honestos i prestigiosos de les lletres catalanes.
Torres, que el 22 de desembre del 2017 havia publicat encartats a l’ARA els relats El desconcert d’en Boyle (premi Helena Jubany de narració), va imposar-se en la votació final, per majoria simple, amb Els cossos elèctrics, mentre que Guardiola va quedar finalista amb Blau. 

Una llengua esplèndida

El jurat –format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès i Eva Vàzquez– va destacar ahir a la sala La Planeta la qualitat de la majoria dels 43 textos presentats al premi i va facilitar aquests detalls de l’obra guanyadora, que serà publicada per Empúries: “Presenta una llengua esplèndida que es manté amb contundència. És un tríptic. Un home ha d’anar a una reunió familiar complicada per uns assumptes previs i es troba amb un amic. Amb ell inicia una baixada als inferns on es creuen amb uns estranys personatges que aboquen els protagonistes a un final dramàtic. Hi ha tres protagonistes principals: l’home, el seu amic i una dona misteriosa”.
A banda del Casero i el Jubany, Torres ha guanyat el premi de poesia Ciutat d’Eivissa i, en dues ocasions, el Joan Castelló Guasch de relats curts.

Frescor contemporània

Pel que fa a la novel·la finalista, el jurat la va resumir així: “És una història contemporània, fresca i molt emotiva. És la història de tres amigues. Una d’elles ha mort i les altres dues es retroben, en parlen i la recorden”. Assum Guardiola, llibretera durant molts anys, ha engegat dos projectes propis: Factoria de Lletres, dedicat a les formacions en escriptura creativa i a la dinamització de clubs de lectura, i La Mecànica del Canvi, dedicat a les formacions en habilitats per a la vida i per a la gestió emocional. Recentment ha publicat el llibre Catalunya efímera (Edicions Sidillà), prologat pel meteoròleg Tomàs Molina. Guardiola presenta en aquesta obra 24 entorns naturals de Catalunya i parla amb persones que hi viuen i hi proposen excursions.
El lliurament del 39è premi Just Manuel Casero també va servir per recordar l’actriu Cristina Cervià, morta el març passat i molt vinculada tant a la sala La Planeta com a la Llibreria 22. La primera part de l’acte va incloure un muntatge amb imatges de la intèrpret i va comptar amb intervencions d’amics seus, com l’escriptor Josep Maria Fonalleras o l’actriu Meritxell Yanes. “La Cristina sempre havia dit que no volia homenatges i això no ho vol ser: vol ser un cant a la vida de la Cristina i al seu riure, que és de les coses que més es troben a faltar”, va destacar el llibreter Guillem Terribas, una de les persones que l’havia conegut millor.
JOSEP PASTELL publicat a l'Ara 31.10.2019
A la foto de G.B. en el Fons Jordi Gispert, i junts d'esquerra a dreta M.Mercè Gumbau,Assum Guardiola, Carles Torres i Carme Renedo. 
ALTRES INFORMACIONS 
Nou Diari / Digital   https://cutt.ly/XeWQwuE
Nuvol / Digital  https://cutt.ly/3eWRl5z
Empordà / Digital: https://cutt.ly/eeWmIRt
Formentera Avui / Digital : https://cutt.ly/keWm32m
Diario de Ibiza/ Digital https://cutt.ly/LeWmAiE
El Gerió / Digital https://cutt.ly/WeWmHIi
El Periodico de Ibiza : https://cutt.ly/SeWm102
Ràdio Illa : https://bit.ly/2WJjKLh

Sies TV : https://cutt.ly/eeWQjEr
Ràdio Sarrià: https://cutt.ly/NeWQzh0
La Republica: https://cutt.ly/HeWQvCD
CCM / Digital: https://cutt.ly/0eWQmsL
El Nacional / Digital : https://cutt.ly/jeWQW8x
De Concursos / Digital: https://cutt.ly/NeWWqPU
Vilaweb / Digital: https://cutt.ly/HeWmVql
Al Dia / Digital : https://cutt.ly/ieWQTZD