Els anys 60, en temps de la dictadura en el nostre país, hi havia
un tipus de lector anomenat exigent, elitista, culta,.. que només llegia
llibres de “política” (millor comprats a Perpinyà) d’assaig o d’autors
desconeguts estrangers. Aquest fet li donava la categoria de lector de bona casta. Per tant si alguna
vegada feia el “pecat” de comprar una
novel·la intranscendent o, i en aquest cas el pecat era gravement perillós, una policíaca
o de guàrdies i serenos, com deia el malaguanyat Jaume Fuster (Barcelona 1945 Hospitalet del Llobregat
1998) se l’amaga, avergonyit, enmig del
diari per no ser criticat per un altre lletraferit,
que possiblement, també, portava un altra “novel·leta” amagada entre els diaris
o revistes.
Malauradament aquest fet tant ridícul no solsamènt passava
entre nosaltres, sinó en altres països
més “cultes” de nord enllà. A França, per exemple, una colla d’intel·lectuals es van començar a
revelar i a treure la “careta” i van reivindicar
a una sèrie d’autors, majoritàriament americans i li vam posar el nom de “serie
noir” que aquí vam traduir literalment com a sèrie negra.
En el nostre país vam tenir la sort, del compromès i al mateix temps periodista – escriptor Manuel Vázquez Montalban,
que va començar a reivindicar la novel·la negra i al mateix temps escrivint-la , creant el ja famós personatge de Carvalho. Vázquez
Montalban va trencar el tabú de que a un
comunista, també li pot agradar menjar bé i anar al futbol i llegir novel·les policíaques
En aquesta mateixa època l’escriptor Manuel de Pedrolo va dirigir,
possiblement la millor col·lecció de novel·la negra (editada per edicions 62) en català, amb el nom de “Cua
de palla”.
Ara, afortunadament,
llegir novel·la negra és la cosa més normal del món. Esta en un punt
dolç i amb molts seguidors. Hi han molts autors, de diverses nacionalitats que
s’ha fet un nom dins aquests gènere i, també, moltes editorials que li dediquen molta part
del seu catàleg.
Amb tota aquesta diversitat, encara, personalment, em tenen el cor robat
els clàssics, els americans. Autors com Raymond Chandler, Dashiell Hammet,
James M. Cain…
Son histories, els d’aquests autors, on hi ha de tot: acció, corrupció, assumptes
de faldilles, especulació… i moltes vegades és difícil esbrinar qui son els bons
i qui son els dolents.
Per això us recomano la recopilació que ha fet RBA de
l’autor Raymond Chandler (Chicago 1888 – La Jolla, California 1959) amb el
títol de “Todo Marlowe” on hi podem trobar entre altres les magnifiques novel·les: “El sueño eterno”, Adiós muñeca”,
La dama del lago”, “El largo adiós”, totes elles portades diverses vegades al
cinema, en versions molt interessants però mai han superat la lectura
d’aquestes històries de lladres i serenos.
Guillem Terribas / Llibreria 22
* Per "Negra i Criminal".
* Per "Negra i Criminal".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada