Jordi Dausà retrata la vida desaforada i la crisi dels 30 a ‘Nits de matapobres'

L'autor cassanenc presenta avui la seva tercera novel·la a la Llibreria 22 de Girona i, dijous, a la biblioteca de Cassà. El llibre l'ha editat Brau, de Figueres.

 Són joves, independents, amb feina, amics i una parella de qui s'acaben de separar i que no es poden treure del cap. Els personatges de Nits de matapobres (Brau Edicions), la tercera novel·la de Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977), tenen vides més o menys convencionals si no fos que accepten malament el fet d'estar a punt d'abandonar allò que havien estat: una mica més joves, despreocupats i amb tot el temps del món al davant. Passada la trentena, “la millor recepta contra el dolor i l'avorriment”, com diu el narrador a propòsit del protagonista de la novel·la, és enrotllar-se amb una cambrera mulata, portar roba interior de marca, castigar-se al gimnàs per lluir musculatura als bars de moda i repassar obsessivament les fotos de l'últim viatge a Las Vegas amb l'ex.

Novel·la sobre “la dificultat de madurar, la necessitat de seguir les tendències modernes i el perill de les evasions ràpides i massa accessibles”, com la defineix l'editorial, Nits de matapobres, que Jordi Dausà presenta avui a la Llibreria 22 de Girona (20 h) i dijous que ve a la Biblioteca de Cassà (20 h), aprofundeix en els paisatges marginals d'altres obres de l'autor cassanenc introduint-hi, però, l'element pervers de la droga, que acaba sent el desencadenant de l'acció en aquesta “petita ciutat” de la qual no es diu el nom.
La parella protagonista, Roger i Bàrbara, encarnen aquest jovent a un pas de deixar de ser-ho que, en plena crisi d'identitat, queden atrapats per l'al·lucinogen de moda, una droga de disseny anomenada LMA i batejada popularment com sidral, per la seva textura granulosa, que comença a circular per discoteques i bars en una letal versió adulterada, la matapobres.
Jordi Dausà, que va presentar el llibre la setmana passada la llibreria La Impossible de Barcelona acompanyat de Matthew Tree, havia publicat ja dues novel·les, Manual de supervivència (2010) i El gat de Schrödinger (2012), en què també assajava una mena de retrat generacional amb gotes de trama negra i comèdia sentimental de to agredolç. A banda de diversos relats publicats en antologies, Dausà, que exerceix de mestre i de boxador, “a estones perdudes”, és a més l'autor del bloc Tardes de Birres. Nits de matapobres és el tercer títol de la col·lecció de narrativa con temporània de l'editorial figuerenca Brau.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 01.12.15