Com ho veus?

Diari de Girona 10.06.2016

“Com ho veus?”, va preguntar el periodista Lluís Falgàs al seu “antic col·lega” i ara president de la Generalitat, Carles Puigdemont. “Com ho veus?” era la pregunta que Falgàs havia fet en més d'una ocasió al Parlament de Catalunya a un altre eminent company d'ofici, Josep Maria Martí i Rigau, de qui ahir va presentar el seu llibreL'escó invisible ( Ara Llibres ) a l'Espai 22 de Girona, amb un ple absolut gràcies en bona part a la presència de Puigdemont, en funcions de copresentador, només un parell d'hores abans de l'acte d'inici de campanya de Convergència a Girona. De fet, a la primera fila hi havia el cap de llista Francesc Homs, entre el president de la Diputació i el delegat del Govern a Girona, al costat de la consellera Dolors Bassa i no gaire lluny de l'exconsellera Irene Rigau, “parenta” de l'autor, com s'hi va referir Falgàs a l'inici de l'acte, després de la introducció de Guillem Terribas.

Carles Puigdemont, Josep M. Martí, Lluís Falgas,
a l'Espai 22. Foto: X. Castillón.

Tornem a la pregunta “com ho veus?”. No calia especificar més. Puigdemont, que parlant d'excol·legues va aclarir que no ha perdut la mirada periodística (“Encara pago les quotes del Col·legi de Periodistes”), va dir: “Sóc optimista perquè venim d'una cursa de fons en què no ha defallit ningú, excepte alguns que han protagonitzat acords mutants: un petit entrebanc que ens servirà per agafar embranzida en el tram final, que recorrerem bé. Perquè els dos milions de persones que ens van donar suport no s'han donat de baixa i aquesta xifra creixerà després de les eleccions espanyoles. Tot dependrà dels resultats del 26 de juny, perquè se'ns mirarà molt, sobretot des de Madrid.”

Josep Maria Martí i Rigau ha estat cronista del Parlament des dels temps en què ni els taxistes no sabien on era i necessitaven la referència del zoològic, com va dir Falgàs. “Quan hi entra, ja no li demanen ni l'acreditació”, va dir l'editora Izaskun Arretxe, que va destacar la peculiaritat de L'escó invisible dins “l'allau de llibres que parlen del procés des de tots els punts de vista”. A partir de nombroses anècdotes i una informació de primera mà detallada i rigorosa, Martí ha construït “una crònica extensa, entretinguda però no banal, que val la pena llegir per veure què ha passat al Parlament des del 1980”, en paraules de Falgàs, que tot seguit va preguntar a l'autor què havia canviat en el món del periodisme parlamentari: “Moltíssimes coses, en part per les noves tecnologies, que fan que ara sigui gairebé impossible aconseguir una exclusiva. A més, ara ha aparegut més premsa de Madrid, amb un estil molt diferent, el dels micròfons empaitant, que ha obligat a posar tanques al Parlament. Nosaltres som més de la vella escola.” Com va afegir Puigdemont, “aquests observadors de la política a la manera clàssica, no apressada, són la banda sonora necessària per entendre millor les coses”.

Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 10.06.2016