CUANDO PINTABAMOS ALGO EN MADRID: Un full de ruta per als moderats que vindran

Josep López de Lerma reivindica, gairebé com a obligació, la necessitat de negociar - Valora que si es fa una comparació, «guanya la vella CiU»

Josep López de Lerma presentant el seu llibre a la 22
Foto: Aniol Resclosa. 

Minoria selecta. El polític gironí presenta a la Llibreria 22 el seu llibre «Cuando pintábamos algo en Madrid» (ED Libros, 2016). «Nosaltres érem una minoria selecta i respectada», recorda López de Lerma sobre la seva etapa al Congrés al grup de CiU, mentre afegeix: «Vam contribuir a l'Estat i vam omplir la Generalitat de contingut» 

Quan jugues a tot o res, el resultat és res. Sota aquesta premissa, Josep López de Lerma va presentar ahir al vespre el seu llibre Cuando pintábamos algo en Madrid a la Llibreria 22 de Girona. El polític gironí va repetir aquesta idea unes quantes vegades per valorar les accions dels últims anys de «la nova CiU». Tot i que l'exvicepresident del Congrés dels Diputats va deixar clar que el seu llibre «no és contra res ni contra ningú», ell mateix va admetre que les pàgines que ha escrit conviden a fer una comparació entre l'època que descriu –va ser parlamentari des del 1980 fins al 2004– i la realitat actual. I que en aquesta comparació, «guanya la vella CiU».

De fet, López de Lerma va ser taxatiu contra l'actitud de «la nova CiU». «No tinc nostàlgia, però estic fart i emprenyat que diguin que tot allò [del passat] i res és pràcticament el mateix», va exclamar, al mateix temps que va recordar que CiU havia estat la tercera força política espanyola i que el 80% de les lleis de l'Estat tenien el segell de la federació nacionalista. «Vam contribuir a l'Estat i vam omplir la Generalitat de contingut», va subratllar el polític gironí, que va reivindicar, en més d'una ocasió, la necessitat –per a ell gairebé l'obligació– de negociar. Un dels fruits de la seva voluntat negociadora es va poder apreciar a la mateixa Llibreria 22, ja que entre els assistents hi havia dues persones provinents de la política però no del seu antic partit, sinó de les files socialistes: Pia Bosch i Montse Palma.

«Nosaltres érem una minoria selecta i respectada», va considerar l'exdiputat sobre la seva etapa al Congrés, de la qual també en va lloar «la seriositat i la rigorositat» del grup de CiU. «Sense renunciar a la teva ideologia, has d'administrar el temps», va reclamar López de Lerma, que va defensar la responsabilitat en política. Per això, va criticar «els patis de col·legi» de la cambra baixa dels darrers dies i va lamentar que en aquest espai el PDECat s'hagi alineat amb Bildu. En aquest punt, el polític va relatar que després de treballar amb Mèxic l'extradició d'etarres, va haver de tenir protecció policial una dècada per amenaces d'ETA.

Una vocació pedagògica

En la presentació del llibre, López de Lerma també va confessar que la idea de fer el Partit Reformista, liderat per Miquel Roca, va sorgir de la banca. Abans d'acabar, el polític gironí va remarcar «la vocació pedagògica» del seu llibre, ja que va valorar que és «un full de ruta que, més aviat o tard, es tornarà a practicar». «Després de la revolució vindran els moderats», va concloure, tot fent una crida a evitar la confrontació.
Pau Esparch, publicat en el Diari de Girona 23.11.2016