La novel·la del Bertrana “més potent, compromesa i brillant dels últims anys”

 L'editora de Columna vaticina “una allau de bones crítiques” a ‘I ens vam menjar el món'.
 Xevi Sala va presentar ahir el seu llibre a la Casa de Cultura.

Lluís Freixas, Jordi Grau, Xevi Sala i Glòria Gasch

Els editors no sempre estan contents amb les obres guanyadores dels premis literaris que patrocinen, però aquest no és el cas de I ens vam menjar el món, la novel·la amb què l'escriptor i director adjunt d'El Punt Avui Xevi Sala va rebre el Bertrana d'aquest any i que l'editora de Columna, Glòria Gasch, va vaticinar ahir que “rebrà una allau de bones crítiques” perquè, segons va afirmar amb una contundència inusual, és la novel·la del premi gironí “més potent, compromesa i brillant dels últims anys”. Ningú no va contradir aquest preàmbul apoteòsic en la presentació, a la Casa de Cultura de Girona, del llibre de Xevi Sala, de qui el director de l'edició gironina d'El Punt Avui, Jordi Grau, va dir que “ha trobat la seva veu” i “s'ha consolidat plenament com a escriptor” amb una història, tal com va detallar amb profusió d'imatges preses del llibre, que adopta ingredients tant de la novel·la d'aventures com de la de contingut polític –i amb prou subtilesa per no ser neutral, va afegir–, i que supera el repte de “situar els personatges al límit sense que perdin credibilitat”. La seva vena periodística, d'altra banda, aflora en la crítica a la corrupció o en la preocupació pel medi ambient, va observar Grau, que veu també en la trama una visió de la Transició en què predomina “la decepció per la perversió dels ideals en què molts havien cregut”.

El director de la Casa de Cultura i també periodista, Lluís Freixas, va concretar els trets comuns que al seu parer caracteritzen les quatre novel·les que ha publicat Sala fins ara: són llegidores (“però no fàcils”); tenen “voluntat artística” (és a dir, no en fan prou amb l'argument); combinen amb amenitat trets de la novel·la de gènere; inclouen apunts lírics; revaloren el paisatge de proximitat en lloc de caure en la temptació del cosmopolitisme, i se serveixen amb agudesa de la mirada periodística a la manera de Miquel Pairolí; és a dir, “amb esperit crític, reflexió, memòria i ambició d'estil”.

El mateix Xevi Sala, que va referir-se al seu llibre com “una novel·la que una ficció que tafaneja en la realitat”, va confirmar fins a quin punt s'ha servit del “privilegi” del seu ofici quan va explicar que la primera idea de la novel·la la va tenir l'any 1986, mentre cobria una manifestació de la Crida prop de la base Loran i se li va acudir preguntar a un soldat nord-americà què li semblava aquell acte de protesta. El germen de I ens vam menjar el món data d'aquell dia, encara que tardaria molt de temps més a prendre forma: amb l'impacte de la demolició de les antenes de Ràdio Liberty.

Eva Vázquez en el Punt-Avui 29.11.2016

Carles Ribas, Guillem Terribas, LLuís Freixas, Xevi Sala
Glòria Gasch, Jordi Grau, Joan Domènech.
 Foto:  David Ferrando. 

* El Jurat del Premi de Novel·la Prudenci Bertrana està format per: Glòria Gasch, Llucia Ramis, Xavier Cortadellas, Albert Vilaró i Guillem Terribas.