Es pot escriure el «Diari de Girona» sense usar la lletra «A»? Adrià Pujol sosté que sí

L'escriptor empordanès presenta «L'eclipsi», traducció al català del clàssic de Georges Perec «La disparition», obra de 70.000 paraules que no usa en cap cas la vocal més freqüent de l´alfabet català, i en l´original francès té l´absència de la «E».

Josep M. Muñoz, editor; Adrià Pujol traductor i Sebastià
Roig, presentador. Foto: D. B.  

És possible escriure el Diari de Girona sense usar la lletra «a»? Adrià Pujol sosté que sí. L'escriptor, que és col·laborador d´aquest mitjà, aporta com a prova un article que va publicar fa unes setmanessense usar ni una sola vegada la volcal més freqüent a l´alfabet català, la «a». «L'article va sortir i no va passar res. Els lectors ni se'n van adonar», comenta Pujol.De fet, Adrià Pujol s'ha atrevit fins i tot amb una novel·la sencera, L'eclipsi, de George Perec, que l'escriptor empordanès ha traduït del francès amb l'absència de la volcal «a», i que ahir va presentar a la Llibreria 22 de Girona, acompanyat del també escriptor i bibliotecari Sebastià Roig i de l'editor de l'editorial L'Avenç, Josep Maria Muñoz.Però una cosa és que sigui possible i l´altra és que sigui fàcil. De professió antropòleg, Pujol, autor d'altres llibres com la Guia sentimental de l´Empordanet o Escafarlata d´Empordà, va dedicar sis anys a la traducció de L´eclipsi, una obra de culte de 70.000 paraules que en l´original francès va veure la llum l´any 1969 sota el títol La disparition.«Hi havia hagut altres intents de traducció al català, però ho van deixar a la pàgina quinze. La traducció a l'espanyol va requerir de vuit o nou persones. Vaig parlar amb un d´ells i em va dir que ho deixés. No és fàcil. Vas fent pas a pas, una frase rera l´altra. Per fer això he preguntat coses a molta gent durant sis anys», va explicar ahir Pujol a la Llibreria 22.Entre els col·laboradors hi ha des del músic Sanjoxex, que va assessorar la traducció en aspectes de solfa, fins a un expert en càlcul de la Universitat de Barcelona que va determinar que la lletra «a» és la més freqüent en els textos en català, però només guanya la lletra «e» per un 0,21 per cent.El càlcul va servir a Pujol per fer desaparèixer la «a» per comptes de la «e», que és la lletra absent a l'original francès.L'obra de Perec, molt traduïda, té versions a altres idiomes on la lletra que falta és una altra. Fins i tot en anglès hi ha més d´una versió amb l´absència de diferents lletres. En català, hi ha ara mateix un reusenc treballant en una traducció literal sense la «e».A la dificultat intrínseca de la coixesa alfabètica s'hi suma l'abarrocament de la literatura de Perec (1936-1982), autor de textos farcits de picades d´ullet culturals o literàries.En aquest sentit, Adrià Pujol, que no ha fet una traducció literal, sinó que ha «nostrat» l'obra al català, ha hagut de recórrer constantment a les fonts d'autors com Stevenson, Crusoe, Shakespare, Melville i tants altres que són tàcitament citats al llibre de Perec.Una mancança resoltaPujol va posar-se a treballar en la traducció «per plaer» i convençut que la cultura catalana no podia no tenir la seva versió del clàssic de Perec. Al final va trobar editor.Per Sebastià Roig, la literatura catalana està d´«enhorabona» i «el gran talent literari» d'Adrià Pujol es planta desafiant davant la tomba de Miguel de Unamuno, intel·lectual espanyol que va recomanar als escriptors catalans l'abandó de la seva «rovellada» llengua pròpia per abraçar el castellà.Aquesta traducció és una tascar «hercúlia», va deixar anar entre el públic l'escriptor Antoni Puigverd, present a l´acte.
Daniel Bonaventura Diari de Girona 15.03.2017