Un llibre recull reflexions sobre deu anys de lluites de desobediència al país

Antígona emmordassada’ repassa a les accions dels moviments socials i de l’esquerra anticapitalista.  El presenten dins el Memorial Sebastià Salellas.

Vinyets, Vehi i Majoral a la presentació a l'Espai 22.
Foto: Sara Cabarrocas 

La tragèdia d’Antígona, de la Grècia de Sòfocles, és la d’una noia a la qual prohibeixen enterrar el germà. Antígona desobeeix la prohibició “perquè entén que és just, en té el dret legítim” i “ho fa conscient de les conseqüències”. El mite d’Antígona, explicava ahir la diputada de la CUP Mireia Vehí exemplifica, encara ara, “la cruïlla entre legalitat i legitimitat” i ha servit de fil conductor perquè els autors del llibre Antígona emmordassada , editat per Llibres per la Unitat Popular, reflexionin a través de diversos articles sobre experiències i fites, de lluites desobedients dels últims deu anys als Països Catalans. Mireia Vehí, que signa el preàmbul amb Benet Salellas, va presentar el llibre amb l’advocada Montserrat Vinyets, una de les autores, i de Martí Majoral, portaveu nacional d’Acció Solidària, ahir al migdia a l’Espai 22 en un dels actes del 9è Memorial Sebastià Salellas.

Mireia Vehí va mencionar les lluites per la defensa del territori i de l’habitatge digne dels moviments de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i com “la desobediència ha estat el motor de l’acció política” i “no només circumscrita en l’àmbit llibertari”. L’advocada Montserrat Vinyets va destacar que la desobediència civil no només es pot exercir a títol personal, com l’alcaldessa de Berga Montserrat Venturós (CUP), detinguda per negar-se a declarar per l’estelada a l’ajuntament. I va recordar la desobediència institucional, “la que s’exerceix des d’un òrgan col·legiat”. Amb relació al procés, es va remuntar a la consulta per la independència d’Arenys de Munt, del 2009. Martí Majoral, d’Alerta Solidària, havia recordat com la “terminologia que s’utilitzava per fer referència a la repressió” d’aquests moviments com ara “clavegueres de l’Estat” la utilitza la classe política, “l’establishment, que l’havia amagat”. Per Majoral, “el grau de podrit és tal que s’anuncien canvis importants”.
Gemma Busquets 29.05.2017, publicat en El Punt-Avui