El professor Antonio Rico exposa com el pensador valencià va influenciar l'esquerra antifranquista amb la seva proposta nacional · Àngel Duarte presenta a la Llibreria 22 de Girona «El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci i en Joan Fuster».
 |
| Presentació a la 22. Foto: Aniol Resclosa. |
L'italià Antonio Gramsci i el valencià Joan Fuster van ser figures clau per als fonaments de la cultura política de l'esquerra dels anys 1960 i 1970 als territoris de parla catalana. Un llibre presentat ahir a Girona reivindica aquests dos pensadors en l'actual context de represa d'una cultura d'esquerra alternativa a partir del moviment del 15M i l'aparició a l'escena parlamentària de CSQP i les CUP.
El catedràtic d'Història Contemporània de la UdG Àngel Duarte va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona El pensament i l'acció. De Marx a Gramci i en Joan Fuster, una assaig col·lectiu que, segons un dels seus autors, Antonio Rico, parla de dos pensadors que havien quedat una mica bandejats però que avui, amb la represa de l'esquerra i el sobiranisme, tornen a tenir vigència.
Valencià de Novelda resident a Girona des de fa 13 anys, Rico, que és professor de l'institut de Vilablareix, exposa al llibre part de la tesi doctoral que té en curs sobre com Fuster va influenciar els partits marxistes com el PSAN i el PSUC amb la seva «proposta nacional per als valencians i per als Països Catalans».
En el 25è aniversari de la mort de Fuster i el 80è aniversari de la mort de Gramsci, el llibre inclou un text de Jaume Lloret, que va ser metge de Joan Fuster i el primer alcalde de la democràcia a Sueca pel PC, sobre la influència real del pensament de Gramci.
Joaquim Carlos Noguera, que és de Sueca, aporta una breu biografia de Gramsci i tracta sobre la repercusió del pensament de l'escriptor italià en l'obra de Fuster.
El catedràtic d'Història Contemporània de la UdG Àngel Duarte va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona El pensament i l'acció. De Marx a Gramci i en Joan Fuster, una assaig col·lectiu que, segons un dels seus autors, Antonio Rico, parla de dos pensadors que havien quedat una mica bandejats però que avui, amb la represa de l'esquerra i el sobiranisme, tornen a tenir vigència.
Valencià de Novelda resident a Girona des de fa 13 anys, Rico, que és professor de l'institut de Vilablareix, exposa al llibre part de la tesi doctoral que té en curs sobre com Fuster va influenciar els partits marxistes com el PSAN i el PSUC amb la seva «proposta nacional per als valencians i per als Països Catalans».
En el 25è aniversari de la mort de Fuster i el 80è aniversari de la mort de Gramsci, el llibre inclou un text de Jaume Lloret, que va ser metge de Joan Fuster i el primer alcalde de la democràcia a Sueca pel PC, sobre la influència real del pensament de Gramci.
Joaquim Carlos Noguera, que és de Sueca, aporta una breu biografia de Gramsci i tracta sobre la repercusió del pensament de l'escriptor italià en l'obra de Fuster.
Ferran Archilés, professor de la Univertsitat de València, considerat ara mateix el màxim especialista sobre el pensament de Fuster, exposa com el pensador valencià va construir la seva idea de nació i identitat.
L'italià Giaime Pala, professor de la UdG, expert en la història del PSUC, explica quina és la importància real de la figura de Gramci a Catalunya, l'impacte que van tenir els escrits del pensador italià als anys 60 i com Fuster va contribuir a posar-lo de moda entre l'esquerra antifranquista.
«El pensament i l'acció» al qual fa referència el títol del llibre obeeix al principi gramscià, comenta Rico, que «s'ha d'actuar en coherència amb el que es predica».
Per Rico, Gramsci va aportar sobretot el trencament del relat que l'esquerra tenia sobre el pes de l'estalinisme. «Gramsci és el renovador del marxisme, l'autor d'un marxisme diferent que utilitza frases com 'classes populars', que té un tarannà més humanista i contribueix a superar els perjudicis d'un marxisme associat a l'estalinisme».
Tot plegat es va produir en el context del Maig francès del 68, la revolució cubana i el moviment juvenil antimilitarista dels EUA en plena guerra del Vietnam.
Rico recorda que Fuster «mai no es va declarar marxista, sinó liberal addicte al manifest comunista».
Com va dir en algunes entrevistes, era un «humanista molt lliure» i per això es va aproximar tant a Gramsci.
Daniel Bonaventura, Diari de Girona 03.05.2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada