Gay Mercader i els seus pòsters, a la 22

Gay Mercader, l’home que va fer entrar l’Estat espanyol al circuit internacional

Gay Mercader a la 22. Foto: Manel Lladó

del rock en directe, va presentar ahir al migdia el seu llibre Gay Mercader. Tour posters 1971-2017 (Satélite K) a la Llibreria 22 de Girona, amb una tertúlia moderada pel llibreter Jordi Gispert. Gay Mercader, que viu des de fa molts anys a les comarques gironines, celebra els seus 46 anys com a organitzador dels concerts amb aquest llibre, prologat per Diego A. Manrique, per al qual ha seleccionat més de 550 pòsters d’alguns dels concerts més importants de la seva trajectòria.
El Punt-Avui 17.12.2017

Gay Mercader: «Soc el pare de la indústria musical espanyola»

El promotor musical presenta el seu llibre de pòsters a Girona.

Gay Mercader es considera el pare de la indústria musical espanyola, i no exagera, perquè va començar als setanta, «quan a Espanya no hi havia promotors professionals ni infraestructures per a grans concerts» i va portar els Stones, Bob Marley i Dylan «quan eren només músics, no llegendes».Tour Posters. Gay Mercader 1971/2017, en el qual reuneix 562 cartells, seleccionats entre els prop de 3.400 concerts que va programar.Presentat ahir a la Llibreria 22 de Girona, el volum, d'edició limitada i numerada a mà, és un document excepcional de la història del pop i el rock i una bona mostra de l'evolució del disseny de cartells, però que no té més textos que un pròleg del periodista musical Diego Manrique.«No tenia ganes d'explicar la meva vida perquè no és tan glamurosa i interessant com alguns creuen», ha dit Mercader, encara que sentint-lo parlar sembla més aviat el contrari, ja que explica que va conèixer els Stones «quan encara carregaven ells les maletes» i Dylan «quan encara es deixava fer fotos».Això li va permetre establir relacions d'amistat que han durat fins avui, com les que l'uneixen amb Patti Smith, Keith Richards i Phil Collins.

El veterà promotor musical sap coses sobre ells que a molts els agradaria saber, però tan sols explica anècdotes mil vegades repetides perquè ser indiscret està renyit amb la seva professió i amb l'educació que va rebre de nen: «La meva mare, que segueix molt lúcida, em retiraria la paraula si expliqués coses privades dels altres».Mercader prové d'una família acomodada catalana i es va educar a París, on el visitaven sovint els seus oncles Vittorio De Sica i María Mercader.També és família de Ramón Mercader, l'assassí de Trotski, però d'aquest tema «se'n parlava poc a casa».En tot cas, les catifes vermelles les ha vist des de nen i això l'ha vacunat contra el fetitxisme, cosa que creu que li ha estat molt útil en la seva carrera professional perquè li ha permès establir llaços de lleialtat i confiança amb els músics.Gay Mercader va portar a Espanya en els inicis de la seva carrera Eric Clapton, David Bowie, Emerson, Lake & Palmer, The Clash i Lou Reed, no obstant això recorda aquella època com a «dura i dolorosa».Criticat per la premsa

El concert dels Stones a La Monumental de Barcelona el 1976 va provocar enfrontaments entre la policia i els espectadors, a més de ser criticat per gran part de la premsa; el de Bob Marley a Madrid el van prohibir i en el de Lou Reed, el 1979, els espectadors van destrossar l'escenari.«No érem ben rebuts i a mi em van clavar pals per tots costats durant els trenta primers anys», ha recordat, encara que després les coses van començar a anar-li bé i ara viu semiretirat en una casa de camp, a l'entorn de la ciutat de Girona, després d'haver venut la seva companyia a la multinacional Live Nation.«Ara les coses funcionen molt millor, tenim una escena musical pròpia que, en ocasions, aconsegueix competir en l'àmbit internacional, cosa impensable a l'Espanya acomplexada de fa 40 anys», assenyala.«La recent crisi econòmica ha estat dura per a les bandes petites i mitjanes –afegeix–, però ara que estem sortint del sotrac les coses només poden millorar».

Ara bé, si parlem de qualitat musical, l'apreciació de Mercader és una altra: «Jo vaig viure una època privilegiada de la història de la música i estic malcriat, així que no puc fer altra cosa que pensar que ara hi ha moltes menys obres mestres que en els setanta».«En aquella època hi havia moltes portes esperant a ser obertes, molt per descobrir, i això va aguditzar l'enginy. Ara veig coses que sonen bé, són correctes, però innecessàries», conclou.
DIARI DE GIROMA 17.12.2017 / Fotos: Llibreria 22

Josep M. Fonalleras, escriu en el Periodico (18.12.2017) la seva visió de la presentació a la 22 del llibre de Gay Mercader a la 22 el dissabte 16 de desembre 2017.