27/12/17

Xevi resumeix ‘Una vida màgica’ en 688 pàgines

 L’il·lusionista cristinenc repassa els seus seixanta anys de trajectòria artística en un llibre amb centenars de fotografies i articles de diversos autors, que es presentarà dijous a la Llibreria 22.

L’il·lusionista internacional Xavier Sala i Costa (Santa Cristina d’Aro, 1943), conegut artísticament com Xevi, celebra els seixanta anys de trajectòria artística –va debutar als 14 anys en un escenari– amb un voluminós llibre de 688 pàgines, Una vida màgica (De la Costa Brava al món), que es presentarà dijous vinent, dia 28 de desembre, a la Llibreria 22 de Girona (18.30 h), en un acte en què Xevi també oferirà un petit espectacle.
Aquest “resum gràfic de seixanta anys d’il·lusions” s’obre amb el poema que li va dedicar Miquel Martí i Pol l’any 1993 i amb una introducció a càrrec de l’escriptor i pintor cristinenc Joaquim Pijoan. Al llarg d’aquest volum, en què predominen les imatges, hi ha també diversos textos escrits per Joan Domènech Moner, Lluís Falgàs, Víctor Gay, Glòria Jara Albertí, Lluís Molinas, Ricard Planas, Josep Puigbó, Xavier Romero, Josep Valls i Xavier Castillón, que tracten els diferents vessants de la polièdrica personalitat creativa de Xevi, dins i fora del món de la màgia.
El llibre s’estructura en vuit capítols: “Trajectòria màgica i acció solidària”; “Ràdio, televisió, cinema i publicitat”, amb la relació de les desenes de programes televisius en què ha participat, a més d’haver protagonitzat pel·lícules com ara El gran Serafín (1987), al costat de Fernando Fernán Gómez i Ana Obregón; “Conducció a cegues”, un capítol dedicat a una de les sorprenents habilitats màgiques que han fet més cèlebre Xevi a diversos països, des de final dels anys seixanta.
El quart capítol està centrat en els nombrosos reconeixements i guardons que ha rebut al llarg d’aquestes sis dècades, i el cinquè capítol tracta sobre la Casa Màgica , un edifici de mitjan segle XIX a Santa Cristina d’Aro que Xevi ha transformat en l’únic museu de la màgia que hi ha actualment a Catalunya.
En el sisè capítol, “Xevi amb...”, l’il·lusionista apareix al costat de tot tipus de personalitats, des del papa Joan Pau II, que va beneir les seves mans màgiques, el 1986, fins a Salvador i Xavier Cugat, “dos gironins universals, amics i entusiastes admiradors de la màgia d’en Xevi”, passant per pràcticament totes les grans estrelles de la màgia internacional.
En el capítol setè, apareix Xevi dibuixat, pintat i esculpit per artistes de tota mena, com ara Domènec Fita, Emília Xargay, Lluís Roura, Pilarín Bayés, Miquel Ros, Joan Carandell, Josep Tharrats, Joaquim Muntañola, Josep Perpiñà, Joaquim Pijoan, Joan Antoni Poch JAP i Joaquim Ros i Sabaté.
El capítol vuitè repassa els nombrosos festivals, exposicions, cursos i conferències que ha fet aquest artista incansable.
El llibre acaba amb un dels cinc poemes que li va dedicar Elvira Gràcia i una imatge d’infantesa de Xevi, amb aquesta frase seva: “Quan sigui gran, m’agradaria ser nen petit, i si tornés a néixer, m’agradaria ser il·lusionista.”
Xavier Castillon, publicat en el Punt-Avui 24.12.2017

La vida màgica de Xevi
Xevi, a l'Espai 22 el dia de la presentació del llibre 28.12.2017

En Xevi, el mag de Santa Cristina d’Aro, ha espantat més d’un assistent a les seves gales amb els trucs de màgia en què, almenys aparentment, posa en perill la integritat física de la gent. Qui no ha sentit un mínim calfred en veure caure, sense pietat, la fulla de la guillotina sobre el cap de l’espectador escollit? Mai no heu sentit explicar, de totes maneres, cap resultat funest. Tothom en surt indemne. No sé, però, si d’ara endavant es podrà dir el mateix. Xavier Sala acaba de publicar un llibre de gran format, de 27,5 cm d’alçada, 21,5 d’amplada i 4 de gruix, titulat Una vida màgica, amb 688 pàgines, que pesa dos quilos set-cents grams. Si el llibre us cau de ple sobre el dit gros del peu o us arreplega, ni que sigui d’esquitllentes, el galindó, necessitareu assistència sanitària i, aquesta vegada, no serà cap efecte màgic. En Xevi no s’hi ha posat per poc. Deu haver-hi cap a dues mil fotografies. Un llibre imponent, que s’ha d’anar mirant amb calma, damunt la taula o amb un suport adient. I llavors comença el plaer de fruir-lo. Un goig que no consisteix solament a conèixer més a fons l’apassionant vida d’en Xevi a través de les imatges i dels comentaris, sinó que, de retruc, passen per davant dels nostres ulls retalls de la pròpia vida, d’aquells ambients, èpoques i moments irrepetibles que hem viscut. I això, en el fons, també és efecte de la màgia. Només de contemplar amb nostàlgia aquells vells programes esgrogueïts que anunciaven vetllades culturals al centre, casal o ateneu de torn –cada poble tenia el seu– on, entre actuacions teatrals, quadres plàstics o castes variétés, s’anunciava el “joven rapsoda y prestidigitador Javier Sala”, hom ja se sent transportat a temps passats. I més encara quan l’artista apareix a les fotografies amb personatges que ja no hi són i que han
representat per a nosaltres símbols i herois pretèrits: Mary Santpere, Laszy Kubala, el pintor Josep Amat, el metge Peio Pascual, La Chunga, Franz Johan, Ricardo Ardévol, Joaquín Prat, el dibuixant Cesc... O quan s’esmenten sales de festes que han estat carismàtiques de la Costa Brava. La il·lusió de Xevi és que les institucions comprin el llibre per a totes les biblioteques. Això haurien de ser faves comptades, no debades en Xevi no ha tingut mai un no per a ningú quan li han demanat actuacions benèfiques. Però, a tenor d’algun exemple que ja ha viscut, endevino en el mag alguna preocupació per si la tirada tindrà bona acollida. Jo faig vots perquè sigui així i es converteixi, fins i tot, en delicat regal de Nadal i Reis. S’ho mereix.

Joan Domènech,publicat en el Punt-Avui 20.12.2017

Cap comentari:

Publica un comentari