El Punt-Avui 13.01.2018
* Es pot visitar cada dia de cada dia durant el mes de gener i a tota hora.
El soroll d’un silenci enregistrat dins d’un forat a terra,
o també...
Afinar una corda en Re penjant-hi 4.324,5 grams de terra,
o també...
Escoltar a ras de vidre,
o també...
Escoltar el silenci d’un forat, la calefacció i un Re,
o també...
Una composició de dos sons i un més que ja hi era,
o també...
Poseu l’orella sobre el vidre, escolteu l’aparador.
“El-silenci-no-existeix” és un rum-rum que s’ha repetit moltes vegades. El soroll que escoltem
en un enregistrament d’un espai en silenci depèn de molts factors, entre ells, el volum (m3) i
les proporcions d’aquest espai.
El primer dels tres sons que transiten pel vidre de l’aparador és un silenci enregistrat dins d’un
forat fet a terra.
D’altra banda, l’afinació d’una corda depèn de la relació entre el seu diàmetre i la tensió que se
li aplica. El pes de la terra extreta del forat penjada d’una corda genera una tensió sobre
aquesta, i per tant una nota concreta.
El segon so es produeix al fer vibrar la corda per inducció magnètica.
El tercer so ja hi era. És la remor de la climatització de la llibreria.
Donada la impossibilitat de silenci, la intervenció genera diferents relacions entre els tres sons
i els dos espais: dos sons generats per un mateix volum, el ple i el buit del forat, el soroll del
silenci i el so del pes del silenci, i alhora un diàleg entre dos espais distants, els sons del forat i
el so de l’aparador.
En comptes de veure l’aparador, tocar-lo i escoltar-lo. Heu de posar l’orella sobre el vidre.
Text de l'exposició.
Fotos: Pau Pumarola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada