La Llibreria 22 acull la presentació de «La tardor catalana», recull d'articles del Diari de Girona. L'autor explica la seva evolució política.
M.Mercè Roca, Quim Curbet, Guillem Terribas Foto:Marc Martí |
L'escriptor i editor Quim Curbet va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre La tardor catalana, un recull d'articles publicats al Diari de Girona sota l'epígraf Barretades, en els quals tracta l'actualitat política dels darrers mesos, però també aborda altres temes, segons va explicar Maria Mercè Roca, que considera Curbet un escriptor «contundent i elegant».La tardor catalana és una crònica dels fets que s'ha produït a Catalunya entre el 20 de setembre i el 21 de desembre de 2017, uns fets que «ens han canviat la vida a tots per sempre» i que l'escriptora Maria Mercè Roca associa a la «misèria i l'esperança», perquè «ara potser sentim una mica la misèria, però hi ha lloc per a l'esperança fins a la victòria final».A l'acte de presentació hi havia de participar l'exconsellera de Treball i actual diputada al Parlament Dolors Bassa, que davant la impossibilitat de desplaçar-se va fer arribar un escrit que va llegir el llibreter Guillem Terribas.
Una cinquantena de persones van assistir a la presentació del nou llibre de Quim Curbet, un títol que aplega articles sobre política però, com va fer notar Maria Mercè Roca, també parla dels campanars, de la grip, de la figura del caganer o del 2-1, en referència al resultat més celebrat del nou Girona a Primera Divisió, va dir la regidora a l'Ajuntament de Girona, sense esmentar el Reial Madrid.«Crec que aquests textos quedaran perquè destil·len les idees i destaquen allò que és imprescindible», va concloure Roca, després de comentar que sobre el procés polític català s'escriuen rius de tinta que caduquen a les poques hores.
Foto: Arxiu de la 22 |
«El meu recorregut»
Quim Curbet ha fet una evolució política que, com en el cas de tantes persones, va a cavall, ara al galop, de la història i de la política. «Vull explicar el meu recorregut», va dir l'escriptor, davant la gent que omplia la sala de presentacions de l'Espai 22.Jo no arribo de nou al camp independentista. En vaig ser absent durant un temps. De petit ja m'adonava de quin era el bàndol al qual pertanyia».Curbet (Girona, 1959) va remuntar fins l'any 1967 per explicar que va rebre les seves primeres lliçons polítiques de Xavier Corominas, exalcalde de Salt, que va ser pres polític durant el franquisme.
I també va explicar que el van fer fora de l'organització juvenil del Govern espanyol OJE perquè per comptes d'escriure «Franco i arriba España» va escriure «mierda». «Sempre he sigut d'un bàndol i no de l'altre», va dir Curbet, i va explicar que l'any 1975 no va entrar a militar a Bandera Roja perquè era una organització d'àmbit espanyol i, en canvi, sí que ho va fer després a Convergència Socialista de Catalunya i més endavant al PSC, partit en el qual va militar durant 20 anys.
Daniel Bonaventura publicat en el Diari de Girona 28.02.2018.
Quim Curbet ha fet una evolució política que, com en el cas de tantes persones, va a cavall, ara al galop, de la història i de la política. «Vull explicar el meu recorregut», va dir l'escriptor, davant la gent que omplia la sala de presentacions de l'Espai 22.Jo no arribo de nou al camp independentista. En vaig ser absent durant un temps. De petit ja m'adonava de quin era el bàndol al qual pertanyia».Curbet (Girona, 1959) va remuntar fins l'any 1967 per explicar que va rebre les seves primeres lliçons polítiques de Xavier Corominas, exalcalde de Salt, que va ser pres polític durant el franquisme.
I també va explicar que el van fer fora de l'organització juvenil del Govern espanyol OJE perquè per comptes d'escriure «Franco i arriba España» va escriure «mierda». «Sempre he sigut d'un bàndol i no de l'altre», va dir Curbet, i va explicar que l'any 1975 no va entrar a militar a Bandera Roja perquè era una organització d'àmbit espanyol i, en canvi, sí que ho va fer després a Convergència Socialista de Catalunya i més endavant al PSC, partit en el qual va militar durant 20 anys.
Daniel Bonaventura publicat en el Diari de Girona 28.02.2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada