29/3/18

Màrius Serra, Supervendes paròdic

Quan un escriptor fa trenta anys que freqüenta les trinxeres per Sant Jordi, es
Oriol Coma, Josep M. Fonalleras, Guillem Terribas
i Màrius Serra. Foto: Quim Puig
pot permetre de publicar un llibre en el qual autors, llibreters, editors, crítics i caps de premsa es debatin frenèticament damunt una trama ordida com un tauler de joc i no solament exposar un retrat veraç del costumisme i la histèria que envolten la diada, sinó arribar a tenir gràcia i tot.
 Màrius Serra ha escrit La novel·la de Sant Jordi (Àmsterdam) amb la més que probable intenció de convertir-la en allò que el títol anuncia, però amb prou ofici per escapar-se del guió previsible i construir, encara que sigui de broma, una història que diu alguna cosa seriosa sobre la faceta criminal del món literari català. Perquè la novel·la va d’això, d’un escriptor de nom Màrius Serra que aspira a tocar el cel dels supervendes mentre una banda de poetes indignats es dediquen a liquidar tots els candidats que podrien fer-li ombra, des de Carlos Ruiz Zafón a Pilar Rahola, seguint els criteris aleatoris d’un joc de taula que converteix el llibre en un trencaclosques tan elaborat, que l’escriptor Josep M. Fonalleras va assegurar dimarts, en la presentació de la novel·la a la Llibreria 22 de Girona, que s’havia de llegir com si fos un objecte en tres dimensions. “Hi ha dues històries que
s’incardinen l’una dins de l’altra, una preveient el futur, l’altra preveient el passat, i quan s’ajunten, quan es produeix la fixació de la imatge en un sol punt, es crea aquest efecte de la tercera dimensió”, va deixar anar Fonalleras, i a la sala es va estendre un silenci com el que devia precedir els misteris d’Eleusis, fins que Màrius Serra el va trencar per demanar imperiosament a la seva assessora editorial: “Sisplau, digue’m que ho has gravat.” Va semblar ben bé que l’autor no s’havia proposat arribar tan lluny ni saltar el parterre del pur divertiment, sinó elaborar una sàtira sobre el món editorial ambientada al cor del monstre –és a dir, en el seu dia de la marmota–, i al mateix temps una paròdia sobre l’auge de l’autoficció, que ha convertit la narrativa dels últims temps en un camp minat d’egos debatent-se per prendre possessió de si mateixos. S’ha de dir, però, que Màrius Serra, com a bon jugador, es guarda un as a la màniga: el millor expert del país en jocs de taula, Oriol Comas i Coma, convertit en el llibre en un “detectiu salvatge” i, en la vida real, en el col·laborador més eficient de
Imatges de la presentació a l'Espai 22 / Llibreria 22
Foto: Arxiu 22
l’escriptor, que el passeja per totes les presentacions de la gira potser per despertar la mateixa admiració, per dir-ho a la manera de Fonalleras, que si Flaubert hagués comparegut acompanyat de madame Bovary. “Aquesta novel·la està escrita per un de sol però l’han pensada dos cervells”, va recalcar Serra, abans que Comas, en un gag assajat, sotmetés el públic a una demostració del joc que organitza la novel·la.
Eva Váquez, publicat en el Punt-Avui 29.03.2018

Cap comentari:

Publica un comentari