 |
| Mertitxell Ferré, a la 22 poc abans de començar la presentación. Foto: Joan Sabater |
Rojas de Mary Nash, llibre de capçalera sobre l’experiència de les lluitadores republicanes en la Guerra Civil, va contribuir a refermar el seu interès envers el rol de les dones especialment en etapes de grans transformacions polítiques i socials, un interès que ja se li havia desvetllat durant el batxillerat. Ara, Meritxell Ferré Baldrich (Santa Maria, Alt Camp, 1983), llicenciada i doctora en història per la Universitat Rovira i Virgili, publica El maig de les dones: El moviment feminista a Catalunya durant la transició (URV i Arola Editors, 2018, col·lecció Atenea, dirigida per Montserrat Duch), una curosa, documentada i clarificadora recerca que abasta un període de deu anys, de 1975 a 1985, que van ser decisius en el convuls pas d’una dictadura a una democracia.
En el llibre fa esment al treball pioner de les investigadores Teresa Vinyoles i Mary Nash.
Perquè elles, a mitjan dels 70, van assumir l’enorme repte d’obrir-se camí en un món acadèmic que no reconeixia les dones com a subjectes en la història i com a col·lectiu clau en els processos de canvi de les societats. Van encetar una línia d’estudi que cal continuar.
El seu treball ve també a suplir una mancança?
Fa temps vaig participar en un projecte de recuperació de memòria històrica i, en entrevistar dones nascudes a la dècada dels cinquanta, se’m va descobrir una realitat oculta de la transició. Aquelles dones m’explicaven com havien lluitat en l’oposició antifranquista pel retorn de les llibertats; reivindicat els seus drets, el dret al divorci, el dret al propi cos; creat el primer centre de planificació familiar de la ciutat; encapçalat manifestacions i vagues per millorar la situació laboral; denunciat la violència contra les dones i proporcionat assessorament i protecció a les víctimes. Em vaig proposar posar al descobert aquesta lluita i la vaig convertir en objecte de la meva tesi acabada al 2013. El llibre editat ara n’és una part adaptada a un format més divulgatiu que facilita la transmissió de coneixement sobre les importantíssimes aportacions de la lluita feminista d’aquells anys.
Malgrat aquestes aportacions les dones no surten a la foto oficial de la transició.
No hi surten com tampoc hi apareixen els moviments socials que van mobilitzar-se pel retorn de la democràcia. És gràcies a recerques universitàries i als mateixos grups feministes que s’ha posat en relleu la importància del paper de les dones en la construcció democràtica i el paper clau del moviment feminista per situar en l’agenda política temes transcendentals que aleshores eren considerats personals, com els que hem citat abans.
 |
| Imatge de la presentació a l'Espai 22/ Llibreria 22. |
Vostè és filla d’aquella transició: va néixer dos anys després de l’aprovació de la llei de divorci (1981) i dos anys abans de l’aprovació de la llei de despenalització de l’avortament (1985). Sobre el paper es van assolir moltes reivindicacions feministes. I a la pràctica? La seva generació ha estat educada en la igualtat?
A mesura que les dones ens enfrontem a fets de la vida concrets, ens adonem que el pes de la societat patriarcal imbueix la nostra educació. Quan tens prop dels trenta i et quedes a l’atur et fa por pensar que no et seleccionaran perquè estàs en edat de tenir fills o si estàs treballant i tens criatures et veus davant de situacions que vulneren els teus drets laborals. Les dones continuem jugant una lliga més difícil que els homes tan sols pel nostre sexe, les desigualtats salarials són una constant, tot i que surten més graduades de les facultats catalanes. És el que es coneix com a sostre de vida o efecte tisora. Suposo que cal una coeducació efectiva i real des de la base per revertir-ho. I en el dia a dia hi ha tot un seguit d’actituds masclistes, comentaris, burles, menyspreus que les dones vivim en els àmbits de la política, la feina, el grup d’amics, la parella.
Es mantenen els rols sexistes entre els joves?
Sí, tot i que les joves van més amb compte. Les dones hem fet la nostra revolució i hem aconseguit avenços, ara toca als homes fer un canvi, per exemple amb l’assumpció de responsabilitats de cura a les persones. Al final, els nens i les nenes interioritzen i solen reproduir el que han viscut a casa.
Les manifestacions del 8 de març indiquen el ressorgiment d’un poderós moviment feminista?
Em vaig emocionar veient aquella munió de noies al costat de lluitadores històriques, de mares i pares amb les seves criatures. Vaig pensar en totes les dones del món, de totes les edats i races, que abans que nosaltres han sortit al carrer. Espero que ho continuem fent totes les vegades que calguin, que ens seguim solidaritzant i mobilitzant contra les violències que patim, que aquest nou feminisme no sigui una moda passatgera sinó una ideologia que ens acompanyi en els nostres pensaments i accions diàries, una eina de transformació social.
El títol del seu llibre és un homenatge a les primeres Jornades Catalanes de la Dona celebrades a Barcelona al maig de 1976. La investigació l’ha portat a valorar més la lluita de les dones que l’han precedit?
Sense aquesta lluita no seríem on som ara, les dones de la transició i també les de la Segona República van establir drets fonamentals per a nosaltres. És molt important que les generacions joves sàpiguen que no fa gaires anys a l’Estat espanyol el sexe era vist com una font de pecat, que les dones no podien prendre anticonceptius, divorciar-se, fer tràmits sense el permís del pare o del marit, que anaven a la presó pel fet d’avortar. N’hem de ser conscients i estar alerta per no retrocedir en el terreny de les nostres llibertats, per exemple, en l’àmbit del dret al propi cos que sovint es qüestiona com a reflex de la vella apropiació per part dels homes de la sexualitat femenina, que finalment és un tema de control sobre les dones i sobre la reproducció humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada