Els grans noms de la literatura també tenen dret a divertir-se, sobretot si, quan ho fan, produeixen productes d'allò més sòlids i solvents.
La preocupació social i mediambiental és una de les potes constants en la canadenca Margaret Atwood. Figura de culte elevada als altars amb l´èxit de la sèrie The Handmaid´s Tale –basada en una de les seves novel·les– Atwood sorprèn ara amb una de les seves facetes menys conegudes: la de guionista de còmic.Angel Catbird (Sexto Piso, 2018) apareix enmig de la producció de l´escriptora com un divertiment que vehicula dues de les seves passions: les vinyetes i els gats. I ho fa amb una fórmula que recorda els superherois clàssics del novè art i que presenta un científic que, en un accident, descobreix que pot mutar en un ésser meitat fèlid, meitat au. A partir d´aquí, el protagonista entra en una trama on humans i animals comparteixen espai –i sovint cos i tot– en la lluita contra un malvat que vol tiranitzar el planeta.Més enllà de l´entreteniment i la diversió, amb uns gags descaradament enfocats al mon felí però que sorprenentment funcionen de meravella, aquest llibre també busca conscienciar el lector aportant peus de pàgina amb tota mena de dades sobre les necessitats dels gats domèstics i com tenir-ne cura sense alterar l´ecosistema avícola del bosc del costat de casa.
Benvinguda normalitat!
Afortunadament, o no, els nostres boscos són molt diferent als de l´univers de les Leñadoras (Sapristi, 2018). El grup de noies escolta creat per Noelle Stevenson torna amb un tercer volum en el qual el plàcid campament d´estiu que comparteixen les protagonistes es tornarà a veure sacsejat per criatures monstruoses i situacions al límit de la fantasia més esbojarrada.
Però, entre aventures i insígnies guanyades amb les seves habilitats, les cinc adolescents encara són a temps de transportar els lectors de més edat fins a les aventures que devoraven quan tot just sortien de la infància i, als més joves, mostrar-los imatges d´una realitat tan oberta, transversal i natural com voldríem.
Aquesta mateixa idea és la que recorre els relats de Cuerpos sonoros (Dibbuks, 2018), de la francesa Julie Maroh, autora del còmic en que es va basar el film La vida d´Adèle (Abdellatif Kechiche, 2013). En aquesta ocasió, Maroh fragmenta les pàgines per oferir un mosaic de totes les menes de relacions amoroses que poblen els carrers de les nostres ciutats. Així, l´autora utilitza la diversitat explícita per fer una sola reflexió en el fet que, malgrat totes les combinacions possibles que es presentin entre les identitats dels membres d´una parella, els conflictes, les emocions i les pors són sempre les mateixes.
Una mirada al món sentimental amb tots els seus ets i uts que inclou des de les relacions més crues i descarnades fins a moments dolços i idealitzables amb un únic impossible: que cap de les trames aconsegueixi no tocar la fibra al lector.
Però, entre aventures i insígnies guanyades amb les seves habilitats, les cinc adolescents encara són a temps de transportar els lectors de més edat fins a les aventures que devoraven quan tot just sortien de la infància i, als més joves, mostrar-los imatges d´una realitat tan oberta, transversal i natural com voldríem.
Aquesta mateixa idea és la que recorre els relats de Cuerpos sonoros (Dibbuks, 2018), de la francesa Julie Maroh, autora del còmic en que es va basar el film La vida d´Adèle (Abdellatif Kechiche, 2013). En aquesta ocasió, Maroh fragmenta les pàgines per oferir un mosaic de totes les menes de relacions amoroses que poblen els carrers de les nostres ciutats. Així, l´autora utilitza la diversitat explícita per fer una sola reflexió en el fet que, malgrat totes les combinacions possibles que es presentin entre les identitats dels membres d´una parella, els conflictes, les emocions i les pors són sempre les mateixes.
Una mirada al món sentimental amb tots els seus ets i uts que inclou des de les relacions més crues i descarnades fins a moments dolços i idealitzables amb un únic impossible: que cap de les trames aconsegueixi no tocar la fibra al lector.
Els fantasmes del geni
L´obra del pintor Francisco de Goya té mil matisos on aturar-s´hi, des dels pomposos retrats familiars de cort fins a les angoixants i obsessives pintures negres que van marcar la seva estada a la Quinta del Sordo.
Precisament aquesta darrera etapa és la que pren més protagonisme a Goya, Lo sublime terrible(Dibbuks, 2018), un còmic que s´endinsa en un gènere tan poc procliu en la producció nacional com és el de la ficció fantàstica amb base històrica.
En aquest cas, aquesta novel·la gràfica ofereix una immersó en les arrels de les obsessions del pintor aragonès, amb la màgia i les malediccions com a teló de fons. I, un cop llegit, el resultat podria ser difícilment millorable, ja que El Torres i Fran Galán aconsegueixen una obra que tan pot funcionar com a simple conte de bruixes com d´homenatge per despertar la vocació a futurs devots del pintor.
Precisament aquesta darrera etapa és la que pren més protagonisme a Goya, Lo sublime terrible(Dibbuks, 2018), un còmic que s´endinsa en un gènere tan poc procliu en la producció nacional com és el de la ficció fantàstica amb base històrica.
En aquest cas, aquesta novel·la gràfica ofereix una immersó en les arrels de les obsessions del pintor aragonès, amb la màgia i les malediccions com a teló de fons. I, un cop llegit, el resultat podria ser difícilment millorable, ja que El Torres i Fran Galán aconsegueixen una obra que tan pot funcionar com a simple conte de bruixes com d´homenatge per despertar la vocació a futurs devots del pintor.
Converses amb l´àvia
El món del còmic ha donat títols notables creats a partir d´autobiografies més o menys estripades dels seus autors. La abuela Meti (Fulgencio Pimentel, 2018) és una nova aportació a aquest gènere que, malgrat ser un comodí habitual, ens segueix donant pàgines autèntiques i brillants.
El dibuixant Aapo Rapi ens porta, aquí, a fer un repàs per la història recent de la Finlàndia que s´amaga més enllà de la imatge idíl·lica que sovint se´n desprèn. I ho fa reproduint, amb una estètica de fanzín acolorit, les converses de Rapi amb la seva àvia en un moment vital d´allò més delicat, amb els problemes amb la feina i amb la beguda en primer terme. Tan tendre i nostàlgica com, en el fons, punyent.
Pep Corral Vilella, publicat en el Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2018/06/12/novetats-comics-vinyetes-amb-mil/918797.html
El dibuixant Aapo Rapi ens porta, aquí, a fer un repàs per la història recent de la Finlàndia que s´amaga més enllà de la imatge idíl·lica que sovint se´n desprèn. I ho fa reproduint, amb una estètica de fanzín acolorit, les converses de Rapi amb la seva àvia en un moment vital d´allò més delicat, amb els problemes amb la feina i amb la beguda en primer terme. Tan tendre i nostàlgica com, en el fons, punyent.
Pep Corral Vilella, publicat en el Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2018/06/12/novetats-comics-vinyetes-amb-mil/918797.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada