LA SÍNDROME DEL DR. STRANGELOVE / El Refugi, és la ficció

 El geògraf José A. Donaire estira el fil de l’absurd de Calders o Trabal en el seu debut literari, ‘La síndrome del Dr. Strangelove’

J.A. Donaire, va presentar el seu llibre
 el 18.02.21 a la Llibreria 22. Foto: Quim Puig

Mentre participava en un congrés acadèmic a Roma, a finals del 2019, un aiguat descomunal va tenir José Antonio Donaire (Salamanca, 1968) atrapat i perdut durant hores als passadissos de la universitat, fins que la tempesta va amainar i va poder avisar un taxi. En aquella llarga espera, en què tota la ciutat va quedar aturada, va néixer el seu primer conte, la història d’un intèrpret que s’inventa la intervenció d’un dels ponents en un congrés –i aconsegueix fer-la molt més amena–, amb la qual va estrenar un fil de Twitter que va tenir continuïtat al seu bloc. “Si no hagués plogut tant, no hauria escrit res”, diu Donaire, emulant una certa disposició a la fatalitat dels personatges que ha reunit als divuit relats de La síndrome del Dr. Strangelove (Columna).

Geògraf de formació, expert en turisme adscrit a la Universitat de Girona i exdiputat del Parlament pel PSC, Donaire no ha fet altra cosa que donar forma a un filó que havia mig ensenyat a les xarxes i que va cridar l’atenció de l’editora Glòria Gasch, que va animar-lo a perseverar i reunir més material per a un llibre. Aquest és, per tant, el seu debut literari, però un debut molt poc ingenu, perquè Donaire sap molt bé cap a on va i què demana a cada un dels seus contes, on apareixen enterramorts tristos, filòsofs vigorèxics, gent sense records que només viuen en el futur, nostàlgics de les paraules prohibides, empleats kafkianament atrapats en un laberint d’oficines. En la presentació dels contes a la Llibreria 22 de Girona, la setmana passada, l’autor va concretar els tres temes sobre els quals pivoten els relats: la identitat, el llenguatge i l’absurd. “Tots pensem que som el que som, i que podríem definir-nos amb poques paraules en una entrada de la Viquipèdia o a Kinder, però el fet és que som fràgils, inestables i mutants, i que mai no som el que ens pensem que som”, va reflexionar l’escriptor per explicar el repte que li ha suposat un llibre on “res no és fix”, ni tan sols els personatges, d’identitat “esquerdada i líquida”.

Jordi Gispert Presentant a J.M. Fonalleras i
 l'autor. Foto: Llibreria 22

En relació amb el llenguatge (o el poder exploratori de la narració), argumenta que ha esdevingut l’única salvació possible en un món titubejant que ha perdut consistència: “Si tot és una mica fals, inestable i envitricollat, potser l’únic a què podem aferrar-nos és a la ficció, i les paraules al capdavall són l’única possibilitat que tenim de fixar la realitat.” De fet, en un dels contes, una espècie de distòpia malèvola, a la gent ja no li està permès dir segons què i ha d’acudir a cases de barrets per escoltar clandestinament les paraules prohibides, una faula per reflectir la importància de “les paraules com a creadores de sentit en un món que no en té”.
L’absurd és igualment present en els divuit contes que ha reunit, deutors, com va subratllar l’escriptor Josep M. Fonalleras en el mateix acte de La 22, de la tradició de Pere Calders i Francesc Trabal, així com de Kafka, però també dels imprevistos de la vida mateixa, com aquesta pandèmia, per la qual “tot allò que semblava impossible ha esdevingut”, va observar Donaire, que considera que “les costures de la realitat no tenen límits”. En alguns dels seus contes s’hi entreveu també el gust per la metanarrativa, construint un relat dins un altre relat que brota encara d’un altre, com en un joc infinit de nines russes, perquè “aquesta disfunció acaba sent la millor manera d’explicar el món”.

EVA VÁZQUEZ , el Punt-Avui 24.02.2021

J. A. Donaire i J.M. Fonalleras durant la presentació. Foto: Llibreria 22

Corominas exposa obra gràfica a la 22

Després d’haver exposat la primavera passada al castell de Benedormiens de Castell d’Aro una gran mostra titulada Les llums del color, formada per pintures, sèries de dibuixos i escultures de paper, el prolífic artista gironí Quim Corominas (Sarrià de Ter, 1951) ha reunit una bona representació dels seus llibres d’artista, cartells i obra gràfica original, en una exposició que encara es pot veure durant tot el mes de juliol a l’Espai 22 de la llibreria 22 de Girona. Justament, l’Espai 22 va néixer, a part de per fer-hi presentacions literàries i altres actes, per “prestigiar” el paper com a material de creació en diversos formats. Per tant, era evident que més tard o més d’hora hi exposaria Corominas, que fa molts anys que fa obres sobre paper i llibres d’artista.

 Obra exposada de Quim Corominas a l'Espai 22

Aquesta exposició mostra l’evolució de l’obra gràfica de Coromina al llarg de quaranta anys exactes: des d’una litografia realitzada a Londres, el 1976, quan Corominas residia a la capital britànica i estudiava pintura i litografia a l’Essendine Workshop, fins al cartell de la Nit de campanes del 2016, de Girona, una serigrafia de la qual es van fer 50 exemplars. Corominas ha fet més de 150 cartells per encàrrec, entre els quals destaca per exemple el que va realitzar per al 12è Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, el 1992. L’exposició de l’Espai 22 mostra, per tant, una “selecció inèdita d’edicions limitades i molt acurades” de l’obra gràfica en paper de Corominas.
Text i Fotos de Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui el 03.07.2019

Nuri Ann inunda de tristesa l’aparador de la Llibreria 22

La il·lustradora i artista digital Nuri Ann (Valdepeñas, 1986) presenta tot aquest mes a l’aparador de la Llibreria 22 i a l’Espai 22 una selecció de les seves Peculiar girls, unes figures femenines amb les quals vol expressar emocions en una estètica lànguida propera a la de les famoses Twin Sisters de les germans Jutglar de Banyoles o a les omnipresents nines Gorjuss de Santoro. A l’Espai 22, Nuri Ann exposa una selecció de les creacions que ha realitzat en els últims tres anys sota el títol Beautiful sadness, una sèrie que reflecteix els somnis, els desitjos i la pèrdua de la innocència a través de personatges femenins d’aparença fràgil i melancòlica però que no amaguen un cert costat inquietant. Paral·lelament, a l’aparador de la Llibreria 22, l’artista exposa alguns dels seus Retrats imaginats, on recrea algunes figures inspirades en les dones que han estat importants en la seva vida i que bateja, com les persones evocades, amb noms com Carmina o Conchita la Fruitera.
Publicat en el Punt-Avui 11.09.2017

UN NOU ESPAI PER LAA LA CULTURA A GIRONA, L'ESPAI 22

Enric Tubert i Jordi Gispert. Primer pla en regidor de
cultura de Girona Carles Ribas. Foto: Camara Rosa. 

El dia 21 d’abril, un dijous a la tarda, Guillem Terribas, llibreter, incansable activista cultural, era, de manera plenament justificada, una persona feliç. Només competia amb ell en aquest aspecte Jordi Gispert, que li va agafar el relleu en la gestió de la Llibreria 22 fa poc més d’un any. S’inaugurava l’Espai 22, un nou local situat on abans hi havia la sala d’exposicions de la Fundació Fita, de manera que ara tot el passadís que connecta la Plaça Jordi de Sant Jordi amb el carrer Hortes és temàtic de La 22, ja que hi donen l’aparador de la llibreria i les entrades de la botiga de còmics i el nou Espai 22. Fa 37 anys es va fundar la Llibreria 22, un lloc que els promotors tenien clar que no havia de ser només un punt de venda de llibres, i aquest esperit és el que es consolida i s’amplifica amb l’obertura del nou Espai 22, una magnífica sala on fer no només presentacions de llibres, si no tota mena d’activitats culturals organitzades amb la complicitat de qualsevol persona i entitat que tingui ganes de treballar en benefici de la cultura i que tingui una proposta que coincideixi amb la línia de la nova sala. L’Espai 22 és doncs una iniciativa de mecenatge ciutadà de primer ordre, una iniciativa generosa com n’hi ha poques. Amb capacitat per a una cinquantena de persones assegudes, l’Espai 22 obrirà a les tardes, de 5 a 8, i l’aspiració és que “hi passin moltes coses”

La presentació en societat del nou local va atreure un munt d’amics i fidels de la llibreria, que van ocupar tant la sala com el passadís, aprofitant també la signatura multitudinària de llibres que van fer diversos autors com aperitiu de la diada de Sant Jordi. Anna Ballbona, Alicia Kopf, Carles Ribas, Víctor García Tur, Anna Carreras, Núria Martí, Albert Forns, Jimmy Barnatán -música, escriptor i director madrileny-, Albert Forns, Sebastià Roig i Jordi Casals van signar exemplars de les seves darreres obres en unes taules situades a la plaça Jordi de Sant Jordi, mentre al passadís es serveis una magnífica fideuà regada amb vi del celler Espelt. A l’hora dels parlaments, van prendre la paraula el mateix Terribas, Jordi Gispert fill i el regidor gironí de Cultura Carles Ribas, a més d’Enric Tubert, que va presentar a Jordi Gispert pare, autor de la fabulosa primera exposició de l’Espai 22. En una tarda-vespre en què es va declarar diverses vegades l’amor pel paper, Gispert fill va voler subratllar que el nou espai no vol ser una galeria d’art, o no només això, sinó que vol ser un lloc on trobar “obres d’art sobre paper”, seriades i originals, i també llibres singulars de bibliòfil i d’artista, com alguns dels que exposa Gispert, “per llegir art, sense una sola lletra, perquè la meva manera de parlar és la pintura”, com explicava el mateix artista.

Guillem Terribas i Jordi Gispert i Saget. Foto: Camara Rosa 

DANI CHICANO publicat a a SOM CULTURA 24.05.2016 http://somcultura.com/un-nou-espai-per-a-la-cultura-a-girona-lespai-22/
Imatges de la Inauguració: https://youtu.be/z7ZyxmREVMM

Un espai per prestigiar el paper

 “Nosaltres venem paper, paper imprès en forma de llibre, i ara volem prestigiar, singularitzar i donar un valor al llibre com a objecte, al paper i a la impressió”, va dir ahir Jordi Gispert, responsable de la Llibreria 22 , per inaugurar l'Espai 22, el nou local que, com va dir Guillem Terribas, manté i amplifica l'esperit original d'aquella llibreria que havia de ser “un lloc on no només es venguessin llibres”, creada ara fa 37 anys per “25 persones que tenien ganes de canviar el món”. El

bateig laic de l'Espai 22 va atreure molts amics de la llibreria, que van ocupar literalment el passadís que comunica el carrer Hortes amb la plaça Jordi de Sant Jordi –a partir d'ara, oficiosament, passadís 22, com va suggerir de conya Terribas, perquè hi tenen tres locals en pocs metres–, on es repartia una deliciosa fideuada amb vi del celler Espelt a quarts de vuit del vespre: un horari molt europeu per sopar, ara que la 22 comença a fer presentacions a les set de la tarda, entre altres coses per poder portar-hi autors de Barcelona que després puguin agafar l'AVE de tornada sense problemes.

A la plaça també hi havia, en dues taules plenes de llibres per signar, un bon grapat d'escriptors: autors joves –si més no, en esperit– com ara Anna Ballbona, Víctor García Tur, Alicia Kopf, Carles Ribas, Anna Carreras, Núria Martí, Albert Forns, el músic, actor i escriptor madrileny Jimmy Barnatán i, entre altres amics del paper imprès, Sebastià Roig i Jordi Casals, que, a més de promocionar els seus respectius últims llibres, van oferir una memorable actuació en el seu debut com als Homes de Filferro –que no de ferro–, amb guitarra elèctrica, veus i actitud punk, per interpretar Amb què juguen els animals –inclosa la vaca cega– i (Jo no sóc un) Superamant.

Després, al mateix escenari Terribas i Jordi Gispert fill –més el regidor de Cultura, Carles Ribas, defensant les aliances culturals entre el món públic i el privat– van donar pas a Enric Tubert com a presentador de Jordi Gispert pare, autor de la primera exposició de l'Espai 22, que, com va remarcar el seu fill, no vol ser una galeria d'art, sinó un local on poder trobar obres d'art sobre paper, seriades i també originals, com en el cas de Gispert –“El paper sempre m'ha donat millor resultat plàstic per pintar”, va dir–, a més de llibres singulars, de bibliòfil i d'artista, com alguns que també hi té Gispert, “per llegir art, sense una sola lletra, perquè la meva manera de parlar és la pintura”.

L'Espai 22, amb capacitat per a una cinquantena de persones assegudes, obrirà a les tardes, de cinc a vuit, sense voler substituir del tot la 22 com a espai d'infinites presentacions, però ampliant les seves prestacions com un espai on passaran moltes coses –tertúlies, clubs de lectura, projeccions, etc.–, organitzades també en contuberni amb altres persones i entitats, en benefici de la cultura.

Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 22.04.2016
Fotos: Joan Sabater i Llibreria 22. 

Imatges de la inauguració: https://youtu.be/z7ZyxmREVMM

La llibreria 22 inaugura avui un nou espai polivalent

La llibreria 22 de Girona inaugura aquesta tarda el nou Espai 22, situat al local

del costat on hi havia la Fundació Fita. Aquest nou espai polivalent “obert a la cultura” funcionarà com a sala d'exposicions, on es vendrà obra original i numerada d'autors del país, però també s'hi faran presentacions de llibres, tertúlies, projeccions, rodes de premsa, clubs de lectura, etc. Avui, la inauguració de l'Espai 22 inclourà, a partir de les 18 h, una tertúlia i signatura de llibres a càrrec d'una vintena d'autors joves que presenten novetats literàries. A les 19.30 h, hi haurà “deliris i pop còsmic” amb Homes de Filferro, i a les 20 h s'inaugurarà una exposició de Jordi Gispert, presentada per Enric Tubert. A més, DJ Elektrik oferirà una sessió musical.
El Punt-Avui 21.04.2016

*Imatges realització del cartell de Jordi Gispert 
https://youtu.be/cFosqO00Jps