John Verdon, a la 22

John Verdon, Guillem Terribas, Blanca Rosa, editora
i la dona de John Verdon. Foto: Joan Sabater.

video:https://youtu.be/jU329guQ4gk 

L’escriptor nord-americà John Verdon va presentar ahir a la llibreria 22 de Girona la seva novel·la, Cremaràs en la tempesta. A la foto apareix amb el llibreter Guillem Terribas, l’editora Blanca Rosa Roca i la seva esposa.
El Punt-Avui 14.06.2018

John Verdon torna avui a la Llibreria 22

JOHN VERDON

ESCRIPTOR

“Els grans canvis tenen poc a veure amb els líders”

John Verdon torna avui a la Llibreria 22 de Girona (19 h) per presentar la seva sisena novel·la, Cremaràs en la tempesta ( Roca Editorial ), un nou cas de l’inspector retirat David Gurney.

El seu últim llibre reflecteix uns Estats Units convulsos, amb tensions racials, socials i econòmiques. Així els veu?

No convulsos, però sí cada vegada més dividits. Sembla que les faccions dins de la nostra societat s’estan tornant cada vegada més tribals i també més hostils entre elles. Hi ha menys espai intermedi, som menys els que semblem desitjar una societat unida i compacta.

Els seus llibres són polítics? Semblen descriure la lluita entre l’individu (Gurney) contra les institucions i les veritats –o postveritats– oficials?

La lluita de Gurney no és tant contra les institucions com contra les persones falses i egoistes. Ell (i jo) veu el conflicte entre el bé i el mal com una cosa que succeeix dins de cadascun de nosaltres. Aleksandr Soljenitsin va expressar la idea que la línia entre el bé i el mal no corre entre els grups sinó que passa pel centre de cada cor humà. Gurney estaria d’acord amb això.

Existeix White River tal com la descriu en el llibre o està inspirada en un determinat tipus de ciutat dels Estats Units? El nom té component simbòlic o metafòric?

La ciutat anomenada White River en el meu llibre és un lloc fictici, i no puc dir exactament per què vaig triar aquest nom. Com moltes coses en les meves novel·les, simplement em va venir al cap i em va semblar bé. És una ciutat dividida racialment, i hi ha tensió en aquesta divisió pel controvertit tiroteig d’un home negre per part d’un oficial de policia blanc. Alguns personatges de la novel·la fan comentaris racistes vils i extremadament hostils, però no pretenc suggerir que la major part dels americans els facin o que comparteixin aquests sentiments. Aquesta manera de pensar existeix, tanmateix, a l’extrem més lleig d’un ampli espectre.

Li puc preguntar sobre Trump? Com creu que el seu govern pot afectar el futur dels Estats Units i del món? 

No m’agrada parlar directament de Trump, perquè centrar-se en una sola persona –sigui Barack Obama o Donald Trump– posa massa èmfasi en aquesta persona com la causa o la solució dels nostres problemes. Hi havia una hipòtesi ingènua, per exemple, que l’elecció d’Obama significava que Amèrica estava fent grans avenços en la superació de les seves profundes divisions racials i que abraçava com mai abans els valors de la cooperació internacional. I crec que això va anar seguit per una creença, igualment ingènua, que la presidència de Trump havia fet que la nostra societat fos més racista i aïllada. Tanmateix, crec que els nostres problemes reals estan més arrelats que les seves manifestacions canviants. Les diferents personalitats i posicions polítiques dels nostres líders successius poden crear la il·lusió que les forces subjacents canvien més dràsticament del que realment ho fan. Però sospito que l’únic tipus de canvi que afecta realment el futur del nostre món és el que ocorre en els nostres cors, en un procés que és extremadament lent i que té poc a veure amb el líder de cada moment.

Ha publicat sis llibres en menys d’una dècada. És un escriptor molt ràpid?

En comparació amb altres autors de novel·la negra, no soc especialment ràpid, i he d’admetre que no tinc un calendari de treball disciplinat. Estic a mercè de la meva imaginació, i la meva imaginació sembla funcionar amb un calendari propi.

Com definiria el personatge de Gurney i els seus mètodes?

El nucli de la personalitat i la motivació de Gurney és la curiositat: un desig de saber la veritat, especialment quan aquesta veritat està sent amagada a propòsit. El seu gran regal, la seva eina principal, és una ment lògica. La seva senzilla metodologia consisteix a reunir tanta informació dels fets com pugui i parlar amb tantes persones involucrades en el cas com sigui possible, sempre buscant una possible discrepància, una inconsistència. I quan la troba, la persegueix implacablement, i sovint descobreix que és la clau del trencaclosques.

Creu que haver treballat en publicitat l’ajuda a entendre millor la psicologia del lector?

Invitació de la presentació a la 22

Realment no penso en la psicologia del lector. La publicitat tracta de vendre un producte, però no veig la meva tasca com a escriptor d’aquesta manera. Simplement intento buscar i plasmar, tan bé com puc, històries que m’interessen.

Li agraden els títols en català dels seus llibres? Té algun control sobre les traduccions o les portades de les edicions que es fan en altres països?

No tinc cap control sobre aquests aspectes, ni vull tenir-ne. Els meus editors saben molt millor que jo el que és apropiat per a les seves cultures respectives i jo confio plenament en el seu judici.

El fet que tant Gurney com vostè continuïn actius després de la jubilació pot donar esperança a tota aquella gent que entra en aquesta fase de la vida?

L’esperança és bona. I estic convençut que sempre hi ha alguna cosa interessant i motivadora per fer a qualsevol edat.

És la seva segona visita promocional a Girona en tres anys. Li va agradar la ciutat? Podria ser un bon escenari per a una aventura de Gurney com ho va ser per a ‘Joc de trons’?

Vaig descobrir, en la meva primera visita a Girona, que era un lloc encantador, i em va agradar que el meu editor em programés aquesta segona visita. Hauré de reflexionar seriosament sobre quines circumstàncies poden portar Gurney aquí.

Li agraden les sèries de televisió? Creu que la revolució de les pantalles modificarà també els models literaris?

Estan passant moltes coses interessants en el món de la ficció televisiva. S’ha convertit en un art distintiu que atrau un gran talent. Respecte a la pregunta de com això afectarà els models literaris, no en tinc ni idea. Cada vegada que crec que sé com es desenvoluparà una tendència en el futur, passa alguna cosa inesperada que ho canvia tot.

Quin impacte ha tingut el procés català d’independència en els mitjans nord-americans? I què en pensa vostè del que està passant al nostre país?

Els mitjans de comunicació nord-americans, especialment la televisió, estan majoritàriament orientats als Estats Units i són superficials en la seva cobertura de problemes internacionals complexos. Així que suposo que la situació catalana no ha tingut un gran impacte en els nostres mitjans. Però no soc un consumidor de televisió habitual, així que podria ser la persona equivocada per preguntar-li això. Pel que fa a la meva opinió sobre el que passa al vostre país, diria tres coses: primera, la situació pot ser el resultat inevitable de factors històrics i econòmics exclusius d’Espanya i Catalunya; segona, pot ser part d’una tendència que es produeix en altres parts del món, una tendència en què les forces que ens separen semblen cada cop més fortes que les forces que ens mantenen junts, i tercera, la meva opinió val molt poc.
Xavier Castillon, publicat en el PuntAvui 13.06.2018

Verdon i la recerca honesta de la veritat

Monguilod i Verdon, entre l'editora i
 l'intèrpret, escoltant Terribas Foto: M. LLADÓ.

Gran ambient a la Llibreria 22, ahir al migdia per rebre l'escriptor nord-americà John Verdon (1942), que hi va presentar la seva cinquena novel·la, Controlaré els teus somnis (Roca Editorial), publicada en català i en castellà abans fins i tot que en anglès, com va remarcar l'editora, Blanca Rosa Roca. “Els meus llibres s'han traduït a més de trenta idiomes, però on he tingut més èxit ha estat a l'Estat espanyol, així que tinc una gran connexió amb els lectors d'aquí i els estic molt agraït”, va dir Verdon, un home simpàtic i afable, acompanyat en aquesta visita promocional per la seva dona, Naomi. Amb ella es va retirar a les muntanyes Catskills de l'estat de Nova York, després de jubilar-se com a creatiu publicitari, per muntar una granja, viure més a prop de la natura i escriure una sèrie de llibres d'intriga i misteri, amb l'investigador David Gurney –un altre dinàmic jubilat, “racional i lògic” com ell– com a protagonista recurrent, que han tingut un gran èxit internacional. Com va subratllar ahir el presentador, l'advocat (“expert en casos difícils”) i escriptor Carles Monguilod, Verdon és “un autor de best-sellers, un concepte que de vegades ha estat menyspreat de manera estúpida i superba, però que no és incompatible amb una bona novel·la, com en el seu cas”. Davant d'un públic nombrós format en bona part per fans incondicionals de Verdon, Monguilod va destacar que Controlaré els teus somnis és una novel·la “de ritme trepidant, que enganxa”. Sobre aquesta ficció “ben documentada” que comença amb quatre homes que han somiat el mateix, sense haver tingut cap contacte previ –al marge d'haver estat clients d'un misteriós hotel i del mateix hipnotitzador–, i que després apareixen morts, Monguilod va dir: “És un busseig en la ment humana, per descobrir que podem tenir l'enemic a dins.” “Com advocat he conegut molts assassins –hi va afegir– però el que em va impressionar més va ser un noi que havia matat el seu pare perquè una veu a dins seu li deia que ho havia de fer.”

Publicació en el Diari de Girona. 

John Verdon, que ja està preparant la seva sisena novel·la, va parlar dels paral·lelismes entre la seva dona i ell, i el matrimoni que formen en la ficció David i Madeleine Gurney –ella passa a ser més protagonista en aquest últim llibre, per “un problema del passat”–, i també del seu mètode de treball: “Porto sempre un targeter i vaig anotant coses en qualsevol moment. Acumulo fins a 500 o 600 targetes amb escenes i diàlegs i, quan sento que la història ja no té cap escletxa i és prou consistent, em poso a escriure a l'ordinador”. Tot i els suggeriments de Monguilod, Verdon no sembla interessat a escriure una novel·la sobre un crim perfecte i irresoluble. “No ho he pensat, perquè el que atreu més els lectors i els dóna una sensació de confort és que qualsevol problema, al final, tingui solució, a través de la recerca honesta de la veritat”.

Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 08.11.15