Del jo al nosaltres / Miquel Berga

Miquel Berga narra el seu descobriment juvenil del Londres dels setanta a ‘Una educació’, una ‘memoir’ que reflecteix una certa generació del postfranquisme.

Quim Corominas, Miquel Berga i Pep Bosch a la 22 abans de començar la presentació
Foto: Manel LLadó. 

 “La principal línia de defensa que tinc davant d’aquest llibre és que no va ser idea meva.” Una educació (Univers), la memoir dels anys joves que l’escriptor Miquel Berga va viure, amb intermitències, al Londres dels setanta, en necessita més aviat poca, d’estratègia defensiva, perquè es llegeix quasi xiulant, encara que sigui una d’aquelles cançons juganeres que cap al final es tornen greus i deixen flotant un vers escanyat. Aquest és el llibre que Miquel Berga (Salt, 1952), un català elegantment britànic fins i tot en la contenció, no hauria escrit mai si no hagués estat, com va dir en la presentació a Girona, perquè el llibreter Guillem Terribas li va donar un dia la idea i l’editora Ester Pujol la hi va ficar a dins. Si es va deixar convèncer, aprensiu com és a les exhibicions d’intimitat, és perquè el jo té moltes facetes, i ben conjugat, obre les portes a totes les persones del verb.

l'Espai 22 abans de començar la presentació. Foto: Arxiu 22

Per resoldre “aquesta cosa impúdica de parlar d’un mateix”, deia l’escriptor i professor de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra, va enginyar-se una primera frase que admet la possibilitat de ser un altre: “Tenia vint anys i dos números de telèfon”, que tant pot elidir un jo com un ell i que, de fet, ja no és ningú, sinó la veu esvaïda d’un jove que l’home adult rememora amb ironia i pietat. “Vist amb perspectiva, què més podria desitjar que tenir vint anys i el contacte d’uns amics”, va dir Berga, que ha deixat entrar a la seva memòria dels anys londinencs una trentena de personatges, alguns d’inoblidables, com en Llorenç, el gai entranyable que no ha estat a temps de llegir el capítol que li dedica; la majoria, amb noms en clau que els al·ludits poden reconèixer sense dificultat, com el pintor Quim Corominas (“en Bacon”), o l’històric delegat de l’agència Efe a Londres Josep Bosch. Poques vegades un llibre en primera persona diu tan poc d’un mateix i tant dels que l’acompanyen, però per Miquel Berga no hi ha contradicció: “La identitat es forma a còpia de sentir les teves pròpies històries i d’escoltar les que t’expliquen els altres, i no és gens trivial seleccionar els moments que constitueixen el Kairós, el temps significatiu, tal com el concebien els grecs, per tal de dibuixar alguna cosa que t’acabi definint.” Memòria pudorosa, doncs, fins i tot allà on hauria pogut exhibir-se amb orgull, perquè Berga, que insisteix que “aquesta no és la història de ningú que hagi triomfat en res”, es forma com un dels millor especialistes en l’obra de George Orwell en aquests anys juvenils i, de fet, quan va rebre l’encàrrec d’Univers, va fer-se pregar perquè estava enllestint l’assaig Quan la història et crema la mà (Tusquets), en què el confronta amb W.H. Auden.

Ester Pujol, Miquel Berga i Guillem Terribas durant la
presentació. Foto: Arxiu 22

Organitzat en una obertura, quinze moviments i una coda, Una educació, com va observar Guillem Terribas, està narrat “com si l’autor no hi fos”, com si es conformés a assumir el paper de testimoni “d’una manera de ser jove” que té a veure amb aquella generació del postfranquisme que va trobar a Londres el revers d’una vida que fins llavors no sabien que era tan grisa. Va ser des de l’estranger que Berga va descobrir la “radiografia terrorífica del propi país” que portaven les amigues desvalgudes que hi anaven a avortar, i que va adquirir les primeres nocions de democràcia, procaces i cridaneres, a l’Speaker’s Corner de Hide Park. Però avui seria inimaginable que algú pogués viatjar a Londres com ho va fer ell el 1972, de polissó en un avió regular, sense saber ni una paraula d’anglès i només amb dos números de telèfon a la butxaca. Et podies permetre no reconèixer l’actriu Juli Christie tot i tenir-la al davant, fer d’okupa als pisos dels amics (fins i tot d’alguna d’alcohòlica), robar cada setmana algun llibre de Foyles pensant que no t’enxamparien (fins que ho feien), o ajudar uns col·legues a muntar una empresa de decoració que només va durar el temps d’assecar-se la primera capa de pintura. Una educació, al capdavall, reflecteix el pas de la innocència a l’experiència, un llibre de creixement que arriba justet a les 125 pàgines per narrar amb intel·ligència i humor uns episodis que, en altres mans, com va dir Ester Pujol, n’haurien necessitat set-centes.
EVA VÀZQUEZ publicat en el Punt/Avui 20.12.2021

ELS 22 TÍTOLS DE LA 22 DEL 2020

Imatges dels 22 títols que han merescut l'atenció dels clients i de la gent de la Llibreria 22 de Girona, durant l'any 2020. Estan col·locats sense ordre, tots tenen la mateixa importància. Girona set de febrer de dos mil vint-i-u. Realització i muntatge: Guillem Terribas.

GRÀCIES, JUST.

Pàgina d' El PuntAvui. 

En la creació, en l’esperit de la 22, sempre va ser-hi present que havia de ser una llibreria que organitzes presentacions, ser un espai de trobada i crear un premi literari, apart de tenir i vendre llibres.
La 22 i en Just van tenir una relació cordial. No van tenir temps de fer més coses i compartir-les o creant-les.
Quan en Just ens va deixar (físicament), la 22 encara no tenia tres anys. Va ser el malaguanyat Sebastià Salellas, al comentar-li que volíem crear un Premi literari, que em va suggerir, juntament amb el també malaguanyat Ramon Picamal, que li poséssim el nom de Just Casero. Que el premi tingues el seu esperit: popular, combatent, compromès i exigent.
Durant 40 anys ininterrompudament, en Just ha estat al costat de la 22 en l’esperit del premi. Per aquest motiu, sempre a l’inici de les bases de la convocatòria del Premi, comencen amb aquesta frase: “La Llibreria 22, tot seguint un camí d’acció cultural, convoca el... Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, en homenatge a la seva vinculació a Girona i a la seva cultura”. Llarga vida a l’esperit d’en Just. Llarga vida al Premi Just M. Casero, perquè d’aquesta manera restarà per sempre en la nostra memòria.
Guillem Terribas Roca / Llibreria 22, publicat en el PuntAvui 01.02.2021

Presentació del llibre DINOU VINT d'Helena Carreras. Versió integra.

Filmació integra de la presentació del llibre DINOU VINT, Premi de la 40 edició del Premi de Novel·la Curta JUST M. CASERO 2020, que convoca i organitza la Llibreria 22 de Girona. La presentació hi han intervingut: Josep Lluch (editor, de l'editorial Empúries) Imma Merino (Membre del Jurat) i l'autora, Helena Carreras. L'acte s'ha portat a terme, en totes les precaucions i mesures sanitàries pel COVID-19 a la Sala La Planeta de Girona el 21 de gener de 2021. Realització i muntatge de Guillem Terribas Roca.

GIRONA EST . Joaquim Nadal

Avui és Nadal. Demà ja haurà passat, i el calendari inexorable anirà desgranant els dies en una roda inacabable. La vida i el temps és transitori per naturalesa.

Guillem Terribas, Lluís Medir i Joaquim Nadal a l'Hotel
Alga de Calella de Palafrugell, presentant els llibres.  

Vull parlar, doncs, de la vida quotidiana que avui serà en molt bona mesura igual que demà, i en vull parlar posant l'accent en els barris de Girona que conformen l'anomenat sector est.
A Girona Est s'hi concentra un conglomerat de diferents nuclis: el Grup Sant Daniel, el barri de Font de la Pólvora, el sector de Mas Ramada i el barri de Vila-roja. Són nuclis diferenciats amb personalitat diversa. Sabem prou bé que en alguns d'aquests nuclis s'hi concentren circumstàncies extremes de penúria econòmica i de penúria energètica. En alguns, a tots no.
És evident, però, que el sector est de Girona, des del ja molt reculat programa Onyar-Est, ha captat recursos, iniciatives i l'atenció de les administracions, i també és molt evident que els resultats no s'han correspost amb l'esforç realitzat. En un cert sentit la problemàtica ha esdevingut estructural i això fa que algunes adversitats s'hagin cronificat.
Aquest article vol expressar i transmetre tota la solidaritat cap a aquest sector, cap a les persones i cap a les famílies, cap a totes les vides, totes les problemàtiques, totes les necessitats. En algunes llars la festa de Nadal serà un mer accident del calendari i la força de la quotidianitat estricta dominarà el pensament i la vida de molta gent.
És per això que vull subratllar l'esforç de molta gent cada dia. Primer dels servidors públics, a les escoles, al centre cívic, als serveis socials, al centre de salut, als equipaments esportius, l'esforç de les famílies. En segon lloc he de recordar la tasca que hi desenvolupa la Fundació Girona Est, que de la mà d'en Jaume Sanabras i d'un grup d'empresaris dedica esforços i diners a dinamitzar el jovent del barri a traves de l'esport i de la música. La singularitat del treball es concreta en alguns resultats tangibles, en petites passes endavant, en grups de joves que viuen i veuen quin pot ser el seu camí i el seu sentit de vida.
En tercer lloc em vull referir al treball que es fa des de la Fundació La Ciutat Invisible, Bitó com a empresa programadora de Temporada Alta i la Fundació la Pedrera amb el projecte Tàndems en una acció compartida i coordinada amb els tres centres educatius i les respectives co?munitats educatives. L'escola de Font de la Pólvora, l'escola de Vila-roja i l'escola de la Sagrada Família, a la carretera, han acordat participar d'aquest projecte. Així, dues escoles públiques i una concertada han decidit compartir un projecte que, a través de les arts, de la formació artística, i a traves de la implicació directa de la formació artística en el projecte educatiu, capgirin la manera d'educar i permetin unes noves dinàmiques a l'aula. La Fundació Girona Est, que hem esmentat més amunt, s'ha sumat al projecte.
El projecte incideix amb modèstia en una problemàtica molt àmplia i aposta per fer avenços perceptibles de manera gradual. És molt evident que la problemàtica global és molt àmplia, però també és molt evident que no hi ha excusa per tirar la tovallola. Ara més que mai, en circumstàncies extremes el sector Est de Girona reclama una atenció singular i preferent. L'entusiasme i l'engrescament de les diferents comunitats educatives i dels claustres de les tres escoles mereixen un reconeixement per l'esforç addicional que representa adaptar els programes a les propostes que es fan per educar des de les arts.
A tocar el dia de Nadal, quan escric, el cap m'ha saltat d'aquesta realitat al record de dues persones que d'una forma o altra van tenir vincles amb l'escola de la Sagrada Família, l'edifici blanc d'en Jordi Masgrau que a la carretera fa dècades que vetlla per l'educació dels infants de la zona al costat de les altres dues escoles. Es tracta de la mare Valeriana, una monja intel·ligent de Burgos, ben integrada a Girona, superiora durant un temps del centre Maria Gay, que va morir fa pocs anys i de l'altra l'Assumpcio Nicolazzi. Voldria que el meu modest record es transformés en aquestes diades en un reconeixement ple d'afecte i gratitud.
Aquest estiu en Josep Maria Nicolazzi, director de l'hotel Alga, a Calella de Palafrugell, va acollir a la terrassa del seu hotel una presentació de llibres promoguda per en Guillem Terribas i en la qual interveníem el mateix Guillem, en Lluís Medir i jo, amb presència d'una nodrida representació de calellencs, de l'editora i llibretera Gemma Garcia i de l'editor Àngel Madrià. Quan vaig preguntar a en JM Nicolazzi si l'hotel havia estat propietat d'unes monges (hi havia qui deia que havia estat de les monges de Sant Daniel), em va contestar que la construcció de l'hotel va ser una iniciativa de les monges vetlladores, la comunitat de les Germanes de Sant Josep, fundada per Maria Gay Tibau de Llagostera. El fet sorprenent que unes monges de Girona haguessin promogut la inversió en un hotel va cridar l'atenció del bisbe Cartañà que va requerir la comunitat de Maria Gay a vendre's l'hotel, que seria adquirit per la família Nicolazzi, i a dedicar el producte de la venda de l'hotel en la construcció d'un centre escolar al barri de Vila-roja, al sector est de Girona.
No tinc cap detall ni cap coneixement documentat d'aquesta iniciativa episcopal més enllà del testimoni de la família Nicolazzi, però m'ha semblat que bastir un pont entre el passat de fa unes dècades i el present dels nous projectes innovadors podia servir com a testimoni de la necessitat d'una implicació constant en els sectors amb necessitats. I d'aquesta manera insistir en la necessitat que, més enllà del calendari litúrgic, cada dia, tots els dies de l'any és l'hora de Girona Est, un barri amb poca visibilitat i una necessitat extrema.

Joaquim Nadal i Farreras publicat en el Diari de Girona 25.12.2020

SEMPRE ENS QUEDARAN LES LLIBRERIES

Fa anys, molts, un Sant Jordi va caure en dilluns de Pasqua i els “gremis” van acordar traspassar-lo quatre dies més tard, per la Mare de Déu de Montserrat. No va anar bé. I mai més s’ha qüestionat el dia, passi el que passi.

Però aquest any ha passat. I ha passat molt, tant que no han estat quatre dies sinó tres mesos el que s’ha traslladat la festa del llibre. Del 23 d’abril al 23 de juliol.

Penso que es difícil canviar els hàbits i els usos de la gent en general. Sant Jordi es el 23 d’abril i el 23 de juliol es Santa Brígida. Sant Jordi es a la primavera i Santa Brígida en ple estiu. El 23 d’abril la gent treballa, els estudiants van a classe... El 23 de juliol molta gent fa vacances i els estudiants, també (fora dels que repeteixen).

Tot i així, va haver-hi un moment que vaig pensar que era un bon moment per aplegar gent i celebrar la tornada, fer una gran festa d’estiu del llibre. Que fos el gran retrobament després de tres mesos de confinament entre els lectors, els llibreters, els escriptors, els editors... Que no seria com el Sant Jordi, però podria ser l’inici d’una nova aventura literària.

Vaig comprovar que el meu somni no seria possible, quan des de dalt, es recomanava poca assistència i molt de control. I els darrers dies, les notícies han estat pràcticament negatives a portar a terme aquesta trobada al carrer com si no hagués passat res. Hi ha passat i, està passant. I el somni, s’ha acabat.

Sapigueu, però, que cada dia de cada dia, en qualsevol llibreria del país i en qualsevol prestatge d’aquestes llibreries, hi ha un llibre que us està esperant. Només cal que l’aneu a buscar.

Guillem Terribas, llibreter emèrit.
*Publicat a La Vanguadia amb el títol de HOLA, STA. BRÍGIDA el 24.07.2020.

La Devesa pren força per al ‘Sant Jordi’ del juliol

Els llibreters de Girona estudien diverses opcions i una altra possibilitat que veuen de bon ull és posar les parades a la plaça de la Independència i obrir fins a la mitjanit.

Un dia radiant i la Rambla plena a vessar; tothom amb un llibre i una rosa a la mà. I a tocar, a la plaça Catalunya, associacions, col·lectius i partits polítics fent propaganda de les seves accions i campanyes. El que seria un clàssic Sant Jordi ja és passat o ciència-ficció, perquè pel mig ens ha passat per sobre una pandèmia global que ho ha engegat tot en orris. Malgrat això, tal com es va anunciar a l’abril, la festa literària i de les roses de Sant Jordi tindrà lloc, excepcionalment, el 23 de juliol, un dijous.
Bé, més que un Sant Jordi serà una festa estival al voltant del llibre i la rosa, i són diverses les opcions que hi ha sobre la taula perquè aquesta celebració sigui un èxit. 
Concretament, a Girona, els llibreters de la ciutat fa setmanes que es reuneixen per posar-se d’acord i consensuar una proposta que agradi a l’Ajuntament, que, pel que diuen, està obert a escoltar i a facilitar les coses. En espera de la reunió definitiva amb el consistori i tenint clar que fer-ho com és tradicional a la Rambla ja està descartat, l’opció que està prenent més força entre els paradistes del sector del llibre seria la Devesa. El fet que allà no hi ha problema d’espai per mantenir les distàncies socials –entre parada i parada, però també per al públic– i, sobretot, l’ombra que proporcionen els plàtans –en ple mes de juliol– són dues de les principals bases. Que també pugui coincidir amb la celebració d’una nova edició de Firatast –pendent encara de l’aprovació– puja enters entre els partidaris.
La Devesa, on s’estan recol·locant alguns dels pocs concerts de música programats aquest estiu també, pot permetre que es facin activitats paral·leles, com ara actuacions musicals, firmes de llibres o contacontes.
Una altra opció que s’estaria valorant és la de la plaça de la Independència, un espai a l’epicentre urbà on ja anteriorment ha tingut lloc alguna festa literària prèvia al Sant Jordi, com ara la de les firmes de llibres. El fet que només seran una desena les llibreries participants, la proximitat amb molts d’aquests establiments, que a la tarda ja no hi tocarà el sol i que allà, a la plaça de Sant Agustí, sempre hi bull l’activitat d’oci i social fan que aquesta candidatura també tingui molta requesta entre alguns dels llibreters consultats.
Un altre dubte que hauran de resoldre té a veure amb els horaris. No està clar que tothom vulgui arrencar la jornada ben d’hora, a les nou del matí. El sector editorial, llibreter i de la flor treballa perquè a Barcelona les parades estiguin obertes fins a les dotze de la nit. Aquí també es demanarà que així sigui i, per tant, que l’esdeveniment comenci a la tarda seria una decisió més que raonable, pel fet que la jornada s’allargarà per darrere en uns horaris més propis dels calorosos dies d’estiu.
Res no està decidit i això només son alguns dels pros i els contres que hi ha per celebrar aquesta diada alternativa. També el gremi de floristes hi haurà de dir la seva. I així, tothom content. 

Guillem Terribas: “No se’n pot dir un Sant Jordi”

“Es faria una cavalcada de Reis a l’estiu si el coronavirus hagués afectat les celebracions del Nadal? I si es fes, se’n diria igual: la cavalcada de Reis?” La pregunta, que té una resposta clara (no), és la que es fa l’exllibreter i activista cultural Guillem Terribas a l’hora de parlar d’aquest Sant Jordi. S’estima més referir-s’hi com una festa d’estiu del llibre i la rosa –“I ja està”– o, de retruc, “d’un retorn a la llibertat de poder tornar a sortir i disfrutar de la vida”. Explica que està content que es pugui celebrar un acte alternatiu, però insisteix a dir que és absurd dir-ne Sant Jordi, perquè “no és el mateix”. Està al cas de les diferents propostes que s’estan pensant per celebrar aquesta diada i ell és dels que estarien a favor de fer-ho a la Devesa. Creu que seria el millor lloc per evitar el sol i per l’espai que ofereix per mantenir les distàncies. Mirant enrere –sense ira–, recorda que aquesta arbreda era l’espai preferit pels gironins per festejar en època estival, i la Rambla a l’hivern. També, que tots els canvis de data del Sant Jordi no han estat un èxit, com aquells anys en què, com que coincidia amb festius, es va celebrar el 27 d’abril. Per això insisteix a voler anomenar-la “la festa del llibre de l’estiu”. Alguna cosa en deu saber, aquest home, que va rebre el premi Trajectòria 2018 de la Setmana del Llibre en Català, d’un sector que cerca la manera de reflotar.

JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el PuntAvui 23.06.2020  

Presentació del llibre MAR D'ESTIU de Rafel Nadal

Imatges de la presentació del llibre de Rafel Nadal MAR D'ESTIU, UNA MEMÒRIA MEDITERRÀNIA, el dissabte 13 de juny a les 12 del migdia, al darrera de la Llibreria 22 de Girona, concretament a la Plaça Jordi de Sant Jordi. La primera presentació en públic després de tres mesos de confinament pel coronavirus. Un acte Organitzat per la Llibreria 22 i filmat i realitzat per Guillem Terribas.

LA LLIBRERIA 22 en temps del COVID 19 / (VII) entrega

Setena entrega de l'estat de la Llibreria 22 de Girona durant el confinament del Coronavirus. Notícies, informacions, recomanacions, sistema de comandes "on line". De totes maneres "Aviat ens Veurem les cares". Una realització de Guillem Terribas.

La LLIBRERIA 22 en temps del Coronavirus

Realitzat el primer d'abril de 2020, durant la segona quinzena del confinament del virus del Coronavirus que va paralitzar la ciutat de Girona i el món sencer. Tornarem, es un cant a l'esperança de que tornarem a obrir, tornarem a vendre llibres, tornarem a fer presentacions. La Llibreria 22 tornarà a estar viva i al servei de la gent, com fa ja 42 anys. Guillem Terribas fa unes recomanacions i, també a realitzat el vídeo.

Pep Prieto: «'El mal pare' és el llibre amb què m'he sentit més escriptor»

El periodista gironí va presentar ahir la seva novel·la a la Llibreria 22 amb Anna Carreras i Guillem Terribas. 

Anna Carreras, Pep Prieto i Guillem Terribas durant la Presentació del llibre a l?espai 22/Llibreria 22 Foto Arxiu 22

«El mal pare és el llibre amb què m'he sentit més escriptor. El tenia al cap des de fa molts anys, hi he treballat molt, i crec que es nota». El periodista i escriptor Pep Prieto (Girona, 1976) presentava ahir amb aquestes paraules la seva nova novel·la en un acte a la Llibreria 22 de Girona, en el qual va estar acompanyat per la també escriptora Anna Carreras i pel llibreter Guillem Terribas.

Part del públic assistent a la presentació. Foto Arxiu 22

L'argument d' El mal pare (Llibres del Delicte) se centra en tres germans, dues noies i un noi, que descobreixen a la mort del seu pare, un prestigiós arqueòleg, que aquest amagava una doble vida molt sinistra. «És un llibre violent, tens i obscur», va admetre Pep Prieto, col·laborador de Diari de Girona, després que Anna Carreras hagués explicat que aquest treball, amb el qual Prieto demostra que «té ofici i ritme», suposa «un canvi de registre en la seva obra perquè no hi ha l'humor que l'havia caracteritzat fins ara i en canvi sí una aproximació psicològica als seus personatges». En la mateixa línia, Terribas apuntava que «quan havia llegit trenta pàgines d' El mal pare ja vaig apuntar en una llibreta que no em semblava un llibre de Pep Prieto, perquè tot el que li havia llegit anteriorment era d'escriptura més fàcil i en aquesta ocasió no hi havia aquella espontaneïtat, ni aquella innocència, sinó que trobava un text més reflexiu, més treballat, amb una feina d'investigació notable al darrere.He d'admetre que m'ha sorprès». 

Pep Prieto va explicar que un dels principals objectius d' El mal pare era plantejar «què passa quan una persona descobreix que tot allò que creia que era d'una determinada manera, en realitat no ho era, sinó que la realitat era molt diferent». I fa aproximacions a aquesta situació des de tres perspectives alternatives, les dels tres germans protagonistes, que representen generacions diferents i també maneres diverses d'encarar la vida. Tot plegat en un instrument literari que Pep Prieto –autor entre d'altres de La disfressa de l'indigent (2005), Mala premsa (2011), La teoria de l'imbècil ((2012), Els Llunàtics (2015) o Carnada (2018)– considera que «funciona com una novel·la realista i també com una novel·la fantàstica. El lector ha de de decidir què prefereix».
Alfons Petit, publicat en Diari de Girona 06.03.2020

Una novel·la que negreja

 El gironí Pep Prieto presenta avui ‘El mal pare’ a la Llibreria 22.

Anna Carreras, Pep Prieto i Guillem Terribas . Foto: Arxiu 22

L’arqueòleg Sadurní Castells ha fet grans descobriments en el seu ram i s’ha guanyat un prestigi de la comunitat intel·lectual, però els seus fills no tenen el mateix concepte: no ha estat allò que se’n diu un bon pare. Ara que s’ha mort descobriran que tenia una doble vida i una història més tèrbola del que es pensaven. Una herència enverinada i plena de misteris...
Aquest és el punt de partida d’El mal pare (Els Llibres del Delicte), la nova novel·la del periodista Pep Prieto (Girona, 1976), autor entre altres títols de La teoria de l’imbècil, Els llunàtics i Carnada. Si s’hagués d’etiquetar en un gènere, El mal pare es podria qualificar de thriller familiar, farcit de secrets i de monstres que habiten en una casa marcada pel passat. Segons el seu autor, més que una novel·la negra, “negreja”, perquè en realitat no intenta tant detallar la resolució d’un cas criminal com presentar la relació d’una família amb una organització malèfica. Riute’n, tu, d’El codi Da Vinci; el mal és allà fora, on menys el veus.

Pep Prieto, que va començar a escriure de ben jove, considera que aquesta és la novel·la de la qual se sent més orgullós, segurament perquè arriba en el moment més madur de la seva vida. A part de la trama en si, en ella hi ha pogut abocar tota una sèrie de temàtiques i metàfores, entre d’altres sobre els dogmes i el patriarcat. L’autor, acompanyat per l’escriptora Anna Carreras i Guillem Terribas, presentarà el llibre avui a la Llibreria 22 de Girona (19 h) i el dijous 12 de març, a la Bookman de Figueres.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui  05.03.2020

La selecció de llibres d’‘El món a RAC1’ per a aquest estiu 2019

El dramaturg Marc Artigau i el llibreter Guillem Terribas, de la 22 de Girona, ens recomanen vint lectures.

S’apropa el mes d’agost i, per a molts, les vacances d’estiu… si és que no les esteu fent ja. I l’estiu és una època per retrobar els hàbits que ens relaxen i que ens ajuden a desconnectar: viatjar, anar a la platja, a la muntanya, etc. Tot permet fer-ho acompanyat de llibres. Per això, avui, us volem recomanar opcions per posar a la maleta aquestes vacances.

LES RECOMANACIONS DE MARC ARTIGAU

‘Canto jo i la muntanya balla’

Irene Solà. Premi Anagrama. És l’autora de Els dics. Un llibre molt original. Sorprenent. Els personatges que apareixen al primer conte – vinculats al bosc, els núvols, un llamp- després els anem entenent. Amb un llenguatge viu i poètic. Preciós. He tornat a una mica la mort i la primavera.

‘Mentre moria’

Wiliam Faulkner. Un clàssic. Una de les meves novel·les preferides que Edicions 1984 ha publicat (castellà Mientras Agonizo). En contra de pensar que a l’estiu han de ser novel·les fresquetes... què vol dir fresca? No ho sé.

‘La noche fenomenal’

Javier Pérez Andújar. (Anagrama). És una novel·la divertida, hilarant. Amb un to a vegades melancòlic. Us llegeixo el principi de la sinopsi a veure si us animeu perquè a mi em va atrapar des del principi.

L’equip d’un programa de televisió dedicat als f enòmens paranormals descobreix que uns fets anòmals, fins aleshores mai registrats, es fan realitat en la mateixa Barcelona des de la qual emet. Al mateix temps la ciutat és atacada per la meteorologia i per la sobtada irrupció d’uns personatges procedents d’una altra Barcelona, que vénen a demanar-los auxili als integrants de La noche fenomenal , que així és com es diu el programa de televisió d’aquest grup d’amics.

‘Satèl·lits’

Elisenda Solsona. Editorial Les Males Herbes. Son uns contes curtsmolt Una nit sense lluna. Els contes que combinen aquest estil poètic, a vegades inquietant (l’autora reconeix que li agrada fer passar pors als nens quan era petita), us sorprendran molt.

originals. Us els empassareu molt depressa. Son només vuit contes. És d’aquells llibres que et quedes amb ganes de més. Els contes parteixen d’

‘La pregària de Txernòbil’

Svetlana Aleksiévitx. Premi Nobel. I la traducció de Marta Rebón. Editorial Raig Verd. Si heu vist Txernòbil, si us ha agradat la sèrie . L’he de llegir. I si no l’heu vista recomano el llibre per abans de veure-la. És el llibre amb el que es va inspirar la sèrie.

‘El adversario’

Emmanuel Carrère. Amb edició de 50 anys d’Anagrama. Llibre curt i molt colpidor. Basat en un fet real. El protagonista va sortir fa poques setmanes de la presó. I explica molt ràpidament. La història de J ean-Claude Romand que diu que és metge i que fa 18 anys que treballa a la OMS. L’any 93 mata a la seva dona i als seus dos fills, petits.

‘Los asquerosos’

Santiago Lorenzo. Blackie Books. Un dels llibres revolució de l’any. D’aquells llibres que ens sorprèn Blackie Books. Ha guanyat un munt de premis, porta més de 50.000 exemplars venuts.

Manuel apunyala un policia antiavalots que volia pegar-li. Fuig. S’amaga en un llogaret abandonat. Sobreviu de llibres Austral, vegetals dels voltants, una petita compra al Lidl que li envia el seu oncle. I s’adona que com menys té, menys necessita.

‘Claus i Lucas’

Agota Kristof. Traducció de Sergi Pàmies. Amsterdam llibres. És una Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra. La seva àvia, una dona cruel que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Ells escriuen un quadern.

La narració d’Arthur Gordon Pym’

Edgar Allan Poe. Sembla una novel·la d’aventures marines. Però és molt més. Com Moby Dick, el cor de les tenebres. És una novel·la que havia passat força desaparecebuda per mi (perdó), però que atrapa des del principi. Una lectura obligada pels qui els agraden els clàssics, el terror i les novel·les d’aventures.

‘Poemes escollits’

John Berger. Edicions 1984. Vull acabar amb un llibre de poemes. JohnManeres de mirar. Berger també va escriure poesia tota la seva vida. Però mai no s’havia publicat en català. És una bona oportunitat de fer-ho perquè la traducció de Montse Basté i Martí Sales, m’ha agradat molt.

Berger. L’autor de

I diuen els editors: La poesia de John Berger, com si busqués fer justícia, e mmarca tot allò que tenen d’extraordinari les vides dels més humils.

Jo no ho sabria explicar millor.

Guillem Terribas, Marc Artigau i Àngel Llàcer, a  RAC! hivern 2019L
ES RECOMANACIONS  DE GUILLEM TERRIBAS

‘Josep Pla: sis amics i una amant’

Xavier Febrés, periodista i escriptor que sap de tot i de tot ho escriu i prou bé, coneixedor de Palafrugell, de la seva gent i, sobretot de Josep Pla, ha tret un llibre editat per Empúries. Ve a ser una mena d’aproximació biogràfica, però a través dels seus amics més decisius: Josep Martinell, Albert Puig Palau, Manuel Ortínez, Josep Vergés, Alexandre Plana, l’Hermós i l’amant Aurora Perea. Colossal el pròleg d’en Xavier Febrés, anomenat el Fugitiu.

‘La història viscuda’

Joan B. Culla, historiador, professor, tertulià i col·laborador de diversos diaris, ha editat a l’editorial Pòrtic, una mena de biografia, històries viscudes i vivències personals.

‘Celobert’

Rosa Font Massot és una professora que ha escrit diversos llibres, tant Celobert, que ha guanyat la 39a. edició del premis de poesia Senyoriu d’Ausiàs Marchde Benicarló.

per adults com per a joves, però sobretot poesia i molts dels seus llibres de poesia han estat elogiats i premiats, com el darrer que ha editat l’editorial Valenciana 3i4 amb el títol de

‘La trena’

És una novel·la que ja té el seu recorregut i que val la pena recordar la seva existència. Editada en català i en castellà per l’editorial Salamandra amb més de mig milió d’exemplars venuts i amb més de trenta traduccions, la seva autora amb nom italià Laetitia Colombani, es una escriptora francesa nascuda a Bourdeaux l’any 1976. Història de tres dones de països diferents, Itàlia, l’Índia i el Canadà. Totes tres històries estan relacionades amb els cabells de les protagonistes. Tres històries que formen una trena.

‘No tornaran vius’

És una novel·la editada per Columna i escrita pel periodista Xevi Sala. ficció, la no ficció i la crònica social. La seva darrera novel·la I ens vam menjar el món editada per columna el 2016, va guanyar el premi Prudenci Bertrana de novel·la. Amb No tornaran vius, Sala parteix de la història de quatre personatges i uns atemptats islamistes radicals a Catalunya.

Aquesta es la cinquena novel·la que en Xevi Sala escriu combinant la

‘Gent del meu exili’

Any Teresa Pàmies, l’editorial Empúries recupera una seva història publicada l’any 1975 amb el títol de Gent del meu exili i que va estar gestada durant els més de trenta anys que va estar a l’exili. En aquesta edició, hi ha un pròleg del seu fill gran, Sergi Pàmies.

‘Records del futur’

Siri Hustvedt, escriptora nascuda a Minnesota l’any 1955, ha rebut diversos premis internacionals i va quedar finalista al premi llibreter amb l’obra Tot allò que vaig estimar (2003). Història d’una escriptora d’una certa edat, a través de la troballa d’un quadern antic, viurem moments del passat i del present. Coneixerem l’ambient de Nova York de finals dels anys setanta i també viurem intrigats sobre el comportament de la seva veïna. No dic res més. L’edició en català l’ha editada edicions 62 i la castellana, Seix Barral.

‘Barcelona Suites’

És la primera aportació de la nova col·lecció amb el nom d’Univers que ha creat Ester Pujol dins del grup Enciclopèdia. Són contes inspirats i situats a la capital Catalana, Barcelona, escrits per reconeguts i aplaudits escriptors i escriptores catalanes com Sílvia Soler, Xavier Bosch, Adrià Pujol, Jordi Nopca, Clara Queraltó, Llucia Ramis, Sergi Pàmies, Adrià Pujol, Empar Moliner, Roc Casagran, Irene Solà, Jordi Punti, Natàlia Cerezo. N’hi per triar i remenar.

‘Carta d’una desassossegada’

Àngel Casas. El periodista conegut per les seves intervencions a la televisió i com a comentarista musical, l’any 2002 va sorprendre el personal publicant una novel·la generacional, d’un temps del país publicada per Quaderns Crema, anomenada Fred als peus. Casas, després d’aquesta experiència, ha publicat altres històries, però ara ens ha tornat a sorprendre, de la mà de la mateixa editorial Quaderns Crema, amb el llibre Carta d’una desassossegada, en què aplega onze contes, un d’ells dona títol al llibre, sobre coses quotidianes de la vida, del passat, el present i el futur amb un to irònic, de vegades absurd i d’altres divertits, com un taxista ateu que vol fer-se musulmà, la correspondència amb el consultori radiofònic de l’Elena Francis...

L’home que no llegia els diaris’

És la biografia d’Alexandre Deulofeu, farmacèutic de professió, empordanès (L’Armentera 1903 – Figueres ) i visionari, que entre altres coses va predir que l’Estat espanyol desapareixeria el 2029. Admirat per personatges tant reconeguts com Dalí, Francesc Pujols o Pau Casals. El llibre està editat per Columna i l’han escrit David Montserrat, gironí diplomat en Turisme, llicenciat en Periodisme i Publicitat i ha treballat en premsa, ràdio i televisió; i Juli Gutiérrez Deulofeu. És nét i estudiós des de fa trenta anys de la figura del seu avi. Llegint aquest llibre es poden arribar a entendre alguna de les coses que estan passant a la vida social i política a casa nostra.

‘El cònsol de Barcelona’

Andreu Claret. Premi Nèstor Luján de Novel·la històrica 2019, editada per Columna. Andreu Claret nascut a Acs (França el 1946) en una família de republicans exiliats. Té una llarga i meritòria experiència com a periodista i com escriptor té publicades dues novel·les més a la mateixa editorial: El secret del brigadista i Venjança. El cònsol de Barcelona és la història de Vladimir Antónov, cònsol soviètic a Barcelona durant el 1936-37. Es va enamorar de Catalunya i Stalin el va afusellar. Entre mig hi ha una interessant història plena d’il·lusions, conspiracions i tragèdies.

Aparador dels 50 anys de Tusquets.

LA RELACIÓ:

https://www.rac1.cat/cultura/20190709/463386424082/recomanacions-llibres-estiu-artigau-guillem-terribas.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_content=elmon_cultura

De que va dia 09.07.2019 de 11 a 12  https://www.rac1.cat/a-la-carta/el-mon