L 'expert en seguretat ciutadana Jaume Curbet parteix de l'evidència d'un autèntic "risc de catàstrofe planetària" per afirmar que ens hem convertit en una "comunitat de perill mundial" i defensar "sense demora" la construcció d'una nova "ètica de la responsabilitat planetària".
Director del Màster en Polítiques Públiques de Seguretat de la Universitat Oberta de Catalunya, i professor associat d'Estudis de Criminologia de la Facultat de Dret de la UdG, Curbet presentarà el proper 21 de gener a Girona el seu nou llibre Un món insegur. La seguretat en la socitat del risc (CCG Edicions). Aquest acte formarà part del vintè aniversari de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, i es durà a terme a la Fontana d'Or, amb la participació de Josep M. Terricabras i Antoni Puigverd. Després de reflexionar sobre la percepció de la inseguretat des de diverses branques del coneixement (física, biologia, psicologia i sociologia), Curbet estableix tres nivells de percepció de la inseguretat: egocèntric (jo contra tots), etnocèntric (nosaltres contra ells) i mundocèntric (tots nosaltres). Seguint els seus arguments, l'estadi egocèntric no pot conduir més que al "formiguer enfollit", ja que tothom s'arma per lluitar contra tots, i genera encara més inseguretat. Semblantment, el segon nivell, l'etnocèntric, tot i desplegar una visió més evolucionada, suposa un tipus de lleialtat limitada a una porció de la humanitat, sigui aquesta la família, la nació, la raça o la comunitat religiosa, i no elimina, sinó que trasllada els riscos i els conflictes de l'esfera estrictament individual a la grupal.
Curbet conclou que tant la cerca individual com la grupal de seguretat aconsegueixen justament el contrari del que pretenen, ja que produeixen i cronifiquen la màxima inseguretat, fins al punt que, paradoxalment, "mai abans la Humanitat havia estat tan a prop com ara de l'autoextinció" i "per això resulta inajornable l'emergència d'una "consciència mundicèntrica (o autènticament cosmopolita) capaç d'aturar -qui sap si a temps- aquesta insensata carrera cap al no-res".
Curbet cita Beck (2009) per pronosticar que aquesta salvadora consciència mundicèntrica no apareixerà com un acte voluntarista, sinó com la resposta inevitable davant una amenaça imminent i descomunal: "La política climàtica es convertirà en "cosmopolita" en tot el món, i ho farà no per convicció individual, sinó pel realisme de la simple supervivència". DANIEL BONAVENTURA. Diari de Girona 06/01/11. Foto: Aniol Resclosa
* La presentació està organitzada per CCG edicions, la Càtedra Ferrater Mora i la LLibreria 22.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada