16/6/11

Sota la cúpula

Jaume Subirós, Colman Andrews i Miquel Berga,
en l'acte dels 50 anys del motel Empordà, ahir al vespre
al Museu Dalí  Foto: JOAN SABATER.
El Teatre-Museu Dalí de Figueres va ser el marc de l'acte central de la celebració del mig segle del motel Empordà, bressol de la cuina catalana moderna.
A
sota de la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres hi vaig veure qui-sap-lo de patums. Creieu-me, ahir entre set i nou del vespre hi era tothom. I quan dic tothom vull dir tothom. Estalviem-nos llistes.
Amics, clients, hotelers, restauradors, polítics, artistes, editors, escriptors i els millors cuiners del món es va reunir ahir al vespre al per celebrar els 50 anys del motel Empordà. Una gent que intimida, a la qual mai no saps què dir-li ni si la primera ocurrència et farà fer el ridícul. Sort de tant de senyor. I quina gentada! Vam començar tard perquè l'entrada del museu es va col·lapsar. Miquel Berga va presentar-hi Històries del Motel, editat per Ara Llibres. “Volíem fer un llibre senzill. Un llibre que no fos de tauleta, però que fos de lectura. Vull dir que hem volgut fer un llibre que no fos ni massa bonic ni massa avorrit”. Veient la mena de gent que omplia el sòl que cobreix el subsòl on descansa Salvador Dalí, Miquel Berga no es va poder estar de dir-la grossa, com correspon a un personatge de Salt: “Aquest país sense exèrcit propi té en la seva tropa de cuiners una força colossal que no para de conquerir voluntats i d'aconseguir rendicions incondicionals. Les forces culinàries de Catalunya són exemple d'avantguarda, treball rigorós i recerca de qualitat”.Llavors va parlar Colman Andrews. Primer, en català. Després va continuar en anglès, amb traducció simultània de Miquel Berga. Andrews és autor de dos llibres capitals per fer entendre la cuina catalana al Món: Ferran. The inside story of El Bulli and the man who reinvented food (2010), acabat de publicar en castellà –Reinventar la cocina. Ferran Adrià: un viaje incesante por la gastronomía–, i, sobretot, Catalan cuisine: Europe's last great culinary secret (1988). Aquesta obra, editada aquí sota el títol La cuina catalana, el darrer secret culinari d'Europa, era un reconeixement a la unitat culinària dels Països Catalans. En aquest llibre, com també va fer ahir, Andrews entronitza el paper de Josep Mercader, el fundador del Motel. El gastrònom californià, que ara viu a l'est, va celebrar que Mercader s'hagués aturat a la casa dels Subirós i no dues cases més avall per posar el cartell que cinquanta anys enrere anunciava l'obertura del motel Empordà. Si no hagués ofert la feina als Subirós l'hauria pogut oferir a un pallús: “Si Mercader s'hagués aturat dues cases més enllà, avui al Motel hi hauria un McDonald's”.

Colman Andrews té raó: “L'autenticitat i la sostenibilitat són la marca de la cuina de la casa”. El nord-americà, quan a finals dels anys vuitanta va entrar a Catalunya pel Motel, coneixia tots els ingredients, però no en la combinació amb què els donaven. El van impressionar el sofregit i la picada, el pa amb tomata i les faves amb menta.
Salvador Garcia-Arbos, publicat en El Punt el 07.06.11

Cap comentari:

Publica un comentari