Pere Rodeja, llibreter de capçalera

El Gremi de Llibreters de Girona instaura el 29 de juny com la seva festa anual, i constitueix un premi que durà el nom de qui va ser responsable de la Llibreria Geli.

"El llibreter ha d'estimar la gent, servir la gent. En el món estem per servir-nos els uns als altres”. És una frase molt significativa extreta d'una entrevista realitzada al llibreter Pere Rodeja, responsable de la Llibreria Geli de Girona, traspassat a principis de desembre de l'any 2009. Ahir, la demarcació de Girona del Gremi de Llibreters de Catalunya, a la Fontana d'Or, li va retre homenatge i va anunciar que el 29 de juny quedava instaurat com la festa anual del gremi, i a més s'instaurava el Memorial Pere Rodeja, una diada en què es reconeixerà la tasca d'un dels membres del gremi i d'algun dels col·laboradors habituals dels llibreters gironins. La frase que obre aquest escrit explica perquè la sala on es va celebrar l'acte era ahir plena a vessar, amb la família a primera fila; explica el motiu de la reiteració de diversos adjectius quan s'ha de glossar la figura de Pere Rodeja –apreciació que va fer l'exalcalde i exconseller Joaquim Nadal– com són: bondadós, amable, discret, prudent o seductor; explica la càrrega emotiva que es percebia en tots i cadascun dels parlaments que van pronunciar el filòleg Jordi Vilamitjana, el neuròleg i amic personal de Rodeja, Joaquim Jubert, i el mateix Nadal, i explica també la voluntat del gremi de mantenir viva la memòria d'aquest “llibreter de capçalera”, tal i com el va definir Jubert, que reserva per a ell mateix el paper “d'adquiridor de llibres”. Rodeja era l'organitzador del microcosmos que contenia el carrer de llibres sota cobert que s'estén, des del 1879 i encara ara, entre l'Argenteria i la Cort Reial, que ha estat utilitzat per fer drecera, en nombroses ocasions, per multitud de ciutadans, i resulta que el que havia de ser inicialment una incursió momentània s'acaba convertint inevitablement en una marrada, incapaç de resistir-se el transeünt als cants de sirena provinents de les lleixes i aparadors.

Jubert, després de dissertar sobre el llibreter “de capçalera” i el lector “d'ofici”, va explicar com ell i Rodeja es van ”enrotllar” com a primer pas per, tot seguit, “tenir aventures”, com ara visitar plegats, físicament, llocs dels quals conversaven a través de la literatura, desgranant un parell de delicioses anècdotes, molt il·lustradores. Vilamitjana va transitar de la història, les dades, a la intrahistòria, els records, i al llegat, material i immaterial, de Rodeja i, abans de cedir la paraula a Joaquim Nadal, ja va posar deures al nou alcalde, Carles Puigdemont, demanant un carrer o plaça dedicats al llibreter. Nadal va fer referència al “passatge de Can Geli”, d'un negoci, que no era un negoci, “era casa seva”, i de la capacitat de seducció del llibreter, coneixedor de les dèries, debilitats i manies del client. A la sortida de l'acte, tots els presents van rebre un exemplar del volum Memorial Pere Rodeja i Ponsatí, editat per Quim Curbet, que recull tot un seguit d'articles d'homenatge al llibreter apareguts a la premsa, la majoria amb motiu del seu traspàs.
Dani Chicano, publicat en El Punt el 30.06.11. Foto: Guillem Terribas.