Amb una altra brúixola / SANT JORDI 2013

Rere l'èxit previsible d'Albert Espinosa, els autors gironins presenten novetats molt recomanables per la diada.
Mercè Saurina, Mar Bosch, M. Àngels Bosch i Roger Vilà debuten en la novel·la.

Gironell, Bagué, Saurina, Cercas a la 22 el 20.04.13

El drac de Sant Jordi té en realitat més d'un cap. Hi ha el de les novetats consagrades pels premis, que és el que treu més foc pels queixals, i gallejant ben a prop seu, el dels grans grups editorials, que previsiblement entronitzaran com el més venut de la diada Albert Espinosa i les seves Brúixoles que busquen somriures perduts. Però no es pot desestimar el lloc que ocupa el cap de les anomenades “aportacions locals”, que durant anys havia estat una mena de calaix de sastre entre erudit, institucional i folklòric que ha acabat, però, estirant el coll fins a fer-se un lloc més que digne entre les fumerades dels seus germans grans. Hi ha tingut molt a veure la florida d'editorials petites però de gran ambició, que ja no busquen el producte d'interès exclusivament territorial, sinó que aspiren a trobar lectors a qualsevol racó del país, sovint per mitjà de traduccions exquisides, com ara la memorable Antologia de Spoon River, d'Edgar Lee Masters (Llibres del Segle), o els Quaderns de notes de Lichtenberg (Ela Geminada). Per cenyir-nos a la creació pròpia, estan afavorint, a més, la proliferació de nous autors, com ara Esther Blanco, que presenta Mals hàbits a Gregal de Maçanet de la Selva, o M. Àngels Bosch, que debuta en la ficció amb Camí entre vinyes a través de Brau, igual que Mercè Saurina, que hi publica Com llunes de Saturn, finalista del Casero del 2010. També Núria Martí va fer el salt a l'edició gràcies a aquest premi, i ara que ja va per lliure treu a la llum els “vint contes perversos” d'Un excés de felicitat, al segell de Quim Curbet, que també presenta novetat: els articles reunits a l'atles personal El viatge del gironauta. El banyolí Miquel Aguirre publica La cortina de saca, amb què va guanyar el premi Calders de la UAB; Carles McCragh torna a la narrativa amb Els horitzontals i altres històries verticals (Cal·lígraf), i Mar Bosch, la més recent guanyadora del Casero, s'estrena a Empúries amb l'extraordinària Bedlam. Roger Vilà, vallesà establert a Santa Coloma de Farners, també enlluerna amb la seva primera obra, Marges, que li ha acollit Barcino, i l'olotí Esteve Vilanova renova el seu compromís ecològic amb la intriga de L'ull blau de Sibèria (Cossetània).
Encara dins de la narrativa, sobresurten les reaparicions de Josep M. Fonalleras, que torna a la novel·la amb l'elogiada Climent (Amsterdam), i el periodista Xevi Sala, que després de revelar-se el 2010 amb Les causes perdudes, presenta la intriga que ha ordit a En la pell d'un mort (Columna). També a casa nostra tenim alguns autors reconeguts de best-sellers, i poden fer-se un lloc entre els més venuts Miquel Fañanàs i La bruixa de pedra, Martí Gironell amb L'últim abat, o Núria Esponellà amb Una dona d'aigua, finalista del Bertrana. S'hi podria incloure també Javier Cercas i Les lleis de la frontera, ambientada a Girona.
Pel que fa a les obres de no ficció, mereixen un lloc destacat els dos volums imponents de les Memòries d'Aurora Bertrana, introbables des que es van publicar fa més de quaranta anys i que ha recuperat la Diputació. Feia dècades també que havien desaparegut dels aparadors les Converses amb Pau Casals de Josep M. Corredor, que per fi ha rehabilitat l'Ela Geminada, feliçment en complicitat amb Acontravent, que rescata una selecció dels seus articles a Contra la valoració de la mediocritat. Es pot considerar també una recuperació el Bocavulvari eròtic de la llengua catalana, que Pep Vila ha revisat per a CCG. En canvi, és tota una novetat, i de les més engrescadores, la història de la literatura catalana de ciència-ficció que Sebastià Roig aborda a El futur dels nostres avis, també a través de la Diputació, així com l'estudi de la pintura feta a Figueres des de finals del segle XIX fins al 1960 que presenta Mariona Seguranyes a La mirada persistent, editat per l'Ajuntament, i sobretot la crònica de la premsa sota la censura franquista que Narcís-Jordi Aragó extreu de la seva pròpia experiència a Periodisme sota sospita (Acontravent). També a l'editorial de Quim Torra veu la llum la recerca de Marta Pasqual sobre el Joan Sales editor, La ploma contra el silenci. En el camp de la biografia, tres de ben diferents: Gemma Domènech ressegueix la trajectòria de l'arquitecte gironí Emili Blanch i Roig (ICRPC); Josep Valls traça un retrat del missioner Joaquim Valls a Àfrica al cor (Brau), i Josep Pujol i Coll reconstrueix a la Biblioteca Valvi els Perfils de Xavier Monsalvatje. El periodista Gerard Bagué s'endinsa en territori inhòspit amb la seva crònica de La Girona pecadora (Llibres del Segle), mentre que Miquel Martín retorna al paisatge marítim el seu caràcter mitològic amb la recopilació de les Llegendes de mar de la Costa Brava, a Sidillà, el mateix segell on Jordi Bonet serveix El llibre del recuit, tan saborós com La cuina marinera de la Costa Brava (Farell) que ha cuinat l'incansable Jaume Fàbrega.
Pel que fa a la poesia, destaquen Cavada pell, de Roger Costa-Pau (Llibres del Segle), el primer llibre de Lluís Lucero, La lenta digestió de les crisàlides (CCG), i El convit (Viena), de la banyolina Elisabet Juncà, a més del nou poemari del xilè Jorge Morales, Los frutos invisibles (El Llop Ferotge). En narrativa infantil, és molt recomanable l'àlbum il·lustrat La Marta i la xocolata, de Lia Bertran, i per als lectors joves, tres apostes segures: Àngel Burgas, que presenta Noel et busca (La Galera); Maria Mercè Roca, amb Mil revolts (Barcanova), i Dolors Garcia i Cornellà, amb Vida, obres i secrets d'Helena Mascort (Bullent).

Lectures públiques i firmes d'autor

Com ja és tradicional per Sant Jordi, la majoria d'autors gironins que publiquen novetat signaran exemplars dels seus llibres a les parades al llarg de tot el dia. Entre ells, Josep M. Fonalleras, Núria Esponellà, Miquel Fañanàs, Mar Bosch, Narcís-Jordi Aragó, Xevi Sala, Miquel Martín o els germans Roca del Celler. A Girona, després de l'èxit de la lectura organitzada l'any passat del llibre que Josep Pla va dedicar a la ciutat, en aquesta edició es commemorarà el centenari de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella amb la lectura pública, davant la seu d'Òmnium a la plaça del Vi, de K.L. Reich, d'11 a 2 del matí. A Palafrugell, on fa deu anys que organitzen lectures continuades de l'obra de Pla aprofitant la diada literària, aquest Sant Jordi el dedicaran a Notes sobre París, de les 12 del migdia a les 8 de la tarda al Teatre Municipal.
Eva Vazquez El Punt. Avui 22.04.13.

Contra el desànim, llibres i roses

 

Pots estar decaigut o fins i tot deprimit, en aquest estat d'ànim generalitzat en què molts ens movem, però per Sant Jordi hi ha quelcom especial que foragita ni que sigui per un dia aquest desànim. El llibreter Guillem Terribas ho defineix molt bé establint un símil futbolístic: “Per Sant Jordi és l'únic dia que no hi ha crisi; és com un Barça-Madrid, que, per més crisi que hi hagi, sempre s'omple el camp.” Si a això hi sumem que la diada d'ahir la van presidir un sol majestuós i una temperatura benigna, la jornada es pot qualificar simplement d'extraordinària.
Tan bon punt surt de casa, ja a primera hora, un s'adona que el 23 d'abril és un dia especial. Hi ha molt de formigueig, els balcons llueixen orgullosament senyeres i estelades, a les entrades de les escoles et reben amb els braços oberts perquè els compris una rosa o un llibre per finançar l'excursió de torn i, si te n'escapes (o no), tranquil, que sempre hi ha algú pidolant perquè li compris una rosa. I és que poden passar els anys i complir-se molts Sant Jordis, però poques coses canvien. Sobretot a la Rambla i la plaça de Catalunya, on es congreguen la majoria de parades de llibres, flors, associacions, sindicats i partits polítics. Mormons inclosos. La competència és ferotge, sobretot per vendre't alguna
cosa.
Com és habitual, la jornada es va dividir en tres grans etapes: a primera hora, la millor per consultar, comprar i saludar, amb molta mainada, jovent, aturats, i treballadors que exprimien al màxim la seva mitja hora d'esmorzar; al migdia, les aglomeracions emigrades per una estona a les terrasses, els restaurants i les cafeteries, i, a la tarda, l'habitual marea humana, sobretot a partir de les cinc, que marquen l'hora de fugir cames ajudeu-me.
Els llibres i les roses van ser els protagonistes i, és clar, per la part que els toca, els escriptors. Aquest any, a diferència de l'any passat, aquests es van prodigar més per les parades habituals. Parlem de Narcís-Jordi Aragó, Martí Artalejo, Gerard Bagué, Mar Bosch, Roger Costa-Pau, Núria Esponellà, Josep M. Fonalleras, Lluís Lucero, Núria Martí, M. Mercè Roca, Xevi Sala, Mercè Saurina... entre altres. Els que no, també es van muntar la seva pròpia paradeta, oferint els seus llibres autoeditats. Bé, i un clàssic: Guillem Terribas, que, tot passejant d'una parada a l'altra, i a la Llibreria 22, demostra com n'és, de mediàtic, servint els clients, saludant les autoritats i atenent a la vegada els mitjans de comunicació. Ell demostra que sí que es pot ser omnipresent.
Pel que fa les flors, un dels altres camps de batalla de la diada, els venedors van demostrar tenir recursos oferint tot un arsenal de mides i colors, malgrat que la tradicional rosa vermella continua sent un valor assegurat. Per raons òbvies, la blaugrana (el Barça competia, contra el Bayern... i contra Sant Jordi) i la groga i vermella (que evoca la senyera) van tenir la seva tirada. Com sempre, la majoria de compradors eren ells, per complir una bella tradició que marca que els homes regalen la rosa a les seves estimades com en el seu dia sant Jordi la va oferir a la princesa Violant. També és cert que els temps canvien o, si més no, les relacions amoroses. I si no, que li ho preguntin a un bon amic de la feina que, enamoradís de mena, va exclamar en plena Rambla: “Avui és el dia que regalaria roses a totes les dones!” Ho va dir coincidint amb la publicació d'una enquesta recent, d'aquelles de qui no té feina el gat pentina, que assegura –en contra del tòpic– que els homes som més romàntics que no pas les dones. També, és cert, que també som més infidels. Ai, l'amor!
Jordi Camps Linnell, publicat en El Punt-Avui 24.04.13

 altres
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/639778-polemica-per-considerar-les-novelmles-despinosa-i-rahola-llibres-mediatics.html

 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/639708-un-sant-jordi-victorios.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/639644-els-gironins-sobren-pas.html

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/23/catalunya/1366745725_634998.html

http://www.tv3.cat/videos/4548721/Telenoticies-Girona-24032013