Sant Jordi en terra de frontera

Els llibres de tema polític i de cuina es fan un lloc entre les novel·les. Els llibreters constaten un lleuger augment de vendes.

Liquidem el tema ràpid, per no fastiguejar:L'analfabeta que va salvar un país, del suec Jonas Jonasson, també va ser el llibre més venut per Sant Jordi a Girona, però un cop aclarit que als lectors ocasionals els agrada repetir-se, perquè res de nou aporta aquesta dona de fer feines que acaba sent experta en física nuclear respecte a l'ancià que fugia d'una residència i ajudava Stalin a fabricar la bomba atòmica de l'anterior novel·la del mateix autor, L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra; un cop confirmat, doncs, el cap de cartell, la llista dels més venuts de la diada consisteix en un aiguabarreig en què es retroben vells coneguts i saludats del rànquing d'altres anys, com ara Rafel Nadal, Care Santos, Coia Valls, Xavier Bosch o Martí Gironell, amb algunes revelacions recents, com Marta Rojals i el fenomen de L'altra; els convidats de prestigi com Vicenç Pagès Jordà, exhibint entre feliç i desconcertat la doble banda que l'acredita com a Premi Nacional de Cultura i Premi Sant Jordi de novel·la amb Dies de frontera; els espectres inesperats, com el del difunt Gabriel García Márquez, i una colla de mal computar que van des de Khaled Hosseini a Sarah Lark, de Joël Dicker a Kilian Jornet, del Kamasutra en verso a la Poesia amb suc.

Que ja no hi hagi preferències tan definides és una de les novíssimes i saludables tendències del Sant Jordi, segons coincidien a remarcar els llibreters gironins consultats ahir. De fet, un cop havien assenyalat el pilonet descendent d'exemplars de L'analfabeta..., inspeccionaven amb una mirada erràtica la resta de la parada buscant algun altre títol incontestable sense acabar de decidir-se. La majoria acabaven agafant un llibre d'aquí i un altre d'allà acompanyant el gest de comentaris com ara “aquest tira bastant”.

Valorant, doncs, els que tiren segons les enquestes fetes a peu de carrer, els gustos dels lectors gironins en tal dia es repartirien entre Girona. Històries, curiositats i misteris, de l'arxiver Ramon Alberch; Totes les estacions de França, d'Oriol Ponsatí-Murlà, que ja va per cert per la segona edició; els Dies de frontera de Vicenç Pagès; Desig de xocolata, de Care Santos, i El primer heroi, de Martí Gironell, tot que aquest darrer amb menys empenta de l'esperada, comentaven alguns dependents.

Tot i això, han trobat una dura competència en tres dels grans triomfadors de la diada a tot Catalunya i que també han tingut una gran sortida a Girona: la Cuina amb Joan Roca, en què el mestre del Celler descobreix els seus trucs als fogons; Si Beethoven pogués escoltar-me, el desinhibit elogi de la música clàssica que proposa Ramon Gener, i el manual Com ser un bon català, de Quim Morales, un llibre o almenys un títol que resultaria abominable fora de l'actual conjuntura d'eufòria nacionalista.

Són la punta de llança de la nova tendència que s'imposa: la ruptura del monopoli incontestable de la novel·la, el creixent interès pels títols que aborden l'actual debat sobiranista, que aquest any presenta una subcategoria significativa en els títols relacionats amb el Tricentenari, com ara 1714. Entre dos focs, de Jordi Mata, i la resurrecció del gènere gastronòmic, gràcies justament a l'impuls que hi han donat els germans Roca amb el seu prestigi internacional. Entremig, encara s'han fet un lloc destacable a la festa un llibre singular pensat per als nostàlgics que ja han passat la quarantena: Yo fui a EGB, de Jorge Díaz i Javier Ikaz, una enciclopèdia sentimental nascuda d'un bloc d'internet que rememora els joguets, elsgadgets, els costums, les marques, les sèries televisives i els ídols musicals de la generació adolescent dels setanta. I ja que hem esmentat un títol en castellà, sí, també a Girona el més venut en aquesta llengua van ser Las tres bodas de Manolita, d'Almudena Grandes, seguit de Dispara, yo ya estoy muerto, de Julia Navarro.

En un ambient radiant de plena primavera, alguns llibreters van atrevir-se fins i tot, contra la prudència de costum, a fer balanços optimistes i vaticinar com a mínim un lleuger augment de vendes. Per Guillem Terribas, de la Llibreria 22, “el desinflament de la psicosi de crisi és el millor remei per combatre-la”, i un dia assolellat com el d'ahir afavoria actituds exultants. “La gent, farta de set anys ininterromputs d'estretors, s'ha llevat contenta i ha decidit que avui passejarà per la Rambla, farà el vermut en una terrassa i es comprarà el llibre i la rosa perquè creu que s'ho mereix”, argumentava Terribas. La presidenta del Gremi de Llibreters a Girona, M. Carme Ferrer augurava, tot i no poder avançar xifres, unes vendes similars a les de l'any passat.

La invisibilitat dels petits lectors

“Vaig a fer una mica el ximple”, anunciava l'escriptor figuerenc Sebastià Roig per indicar l'estat d'ànim requerit per tafanejar entre les novetats. Fent-se el ximple, efectivament, un acaba prenent el pols real dels hàbits de lectura del país. Així, per exemple, es constata taulell rere taulell que les dones predominen de manera aclaparadora entre la massa lectora i que, si bé és cert que es decanten pels títols més promocionats, s'ha de dir en descàrrec seu que protagonitzen atreviments tan esperançadors com ara escollir Això és tot, de James Salter, o 14, de Jean Echenoz, o fins i tot qualsevol assaig que tracti de la II Guerra Mundial, com exigia una clienta a un dependent que, desconsolat, li recordava que aquest any es portaven els de la primera, sentint-ho molt. Però el passeig per les parades de la Rambla permetia sobretot confirmar allò que cap rànquing, incomprensiblement, no reflecteix: que gran part dels ingressos de Sant Jordi provenen de les vendes dels contes per a la mainada i les novel·les juvenils.

Eva Vázquez, El Punt-Avui 24.04.14