Joaquim Nadal presenta «Girona, 1939: porta de l’exili» a la Llibreria 22

L’historiador recull el darrer mes i mig abans de la fi del conflicte a través del testimoni de polítics i escriptors.

Xavier Pla, Joaquim Nadal i Josep M. Muñoz, duran la
presentació: Foto Aniol resclosa. 

L’historiador Joaquim Nadal va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre Girona, 1939: porta de l’exili. Escrits del final de la Guerra Civil, editat per L’Avenç.
L’autor retrata el darrer «mes i mig de vida» de la ciutat abans de la fi del conflicte. En concret, fins als primers dies del febrer del 39, quan Girona és ocupada per les tropes franquistes. Ho fa amb la voluntat d’oferir una «radiografia d’ambient» d’aquell moment històric on Girona també va ser l’escenari del camí de l’exili d’escriptors i polítics.
Per fer-ho, el volum recopila un recull de textos de novel·les, memòries, dietaris, articles periodístics i llibres militars sota l’atenta contextualització de l’autor. Entre els noms que hi apareixen hi ha Antoni Rovira i Virgili, Xavier Benguerel, Josep Pous i Pagès, Alexandre Deulofeu, Carles Pi i Sunyer, Carles Riba, Álvaro de Orriols, Francesc Trabal o Clementina Arderiu. També la visió de comandaments militars de l’exèrcit republicà o el testimoni d’un soldat de l’exèrcit franquista. «La visió d’uns i altres», sosté.
El volum aborda l’arribada de refugiats a la ciutat, els restaurants socials o l’ocupació militar. També el testimoni de cronistes de guerra que expliquen la seva arribada amb les tropes franquistes i com troben una «ciutat en ruïnes i incendiada» i el periple de diverses personalitats en el seu camí cap a l’exili.
El volum el tanca un capítol dedicat a Carles Rahola. A través de textos que va escriure «sota el pes ja d’una sentència de mort» i els dies previs a la seva execució, Nadal rendeix el seu particular homenatge a l’escriptor, periodista, historiador i polític gironí.
El llibre es presentarà el 19 de juny a les dotze del migdia al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera.

Diari de Girona 16.06.2021

Joan Armangué i Joaquim Nadal presenten «Històries d'alcalde 1995-2007» a Girona

Els dos exdirigents aporten la seva experència política en un diàleg celebrat a la Llibreria 22.

Retall del Diari de Girona.

Dos veterans de la política gironina, Joan Armangué (exalcalde de Figueres) i Joaquim Nadal (exalcalde de Girona i exconseller de la Generalitat) van aportar els coneixements de la seva experiència política en un diàleg celebrat ahir a la Llibreria 22, amb motiu de la presentació del llibre «Històries d'alcalde 1995-2007», que acaba de publicar Armangué. El periodista Ramon Iglesias va fer de moderador.

El diàleg va girar entorn del municipialisme i de l'evolució de Girona i Figueres. També, tangencialment, del present de la política catalana. «L'etapa 2017-2021 ens ha fet molt bons a nosaltres», va reblar Nadal. Ambdós, es van declarar orfes de referències en la política catalana. Antics militants del PSC, també es van mostrar molt crítics amb el seu expartit. Nadal va ser molt clar: «En els últims anys, he tingut la temptació de no votar o de votar en blanc o nul». Armangué va reivindicar l'etapa del tripartit, com un govern transformador a Catalunya. L'exalcalde de Figueres creu que avui dia el municipalisme «més que asfaltar carrers o tenir nous projectes, ha de combatre les creixents desigualtats dels barris de les ciutats». Ambdós van coincidir en la dependència que els polítics actuals tenen de les xarxes socials. «Tenen una obsessió per twitter», segons Armangué i Nadal considera que «és més eficient anar a un bar a escoltar les opinions espontànies de la gent que el confort del despatx. I crec que ara escolten més a twitter que al bar».
Diari de Girona, 09.05.2021

Joan Armengué, Ramon Iglesias i Joaquim Nadal Foto: Llib.22

Armangué i Nadal recorden la rivalitat Figueres-Girona

Els dos exalcaldes socialistes van reflexionar ahir a Girona sobre les seves èpoques de mandat al capdavant de les respectives ciutats, en un acte de presentació del llibre de Joan Armangué.

Joan Amangué, Ramon Iglesias i Joaquim Nadal (Foto: llib.22)

Figueres, Vilatenim, Navata, Barcelona i, ahir, Girona. Joan Armangué va completar el ruedo de presentacions del seu llibre Històries d’alcalde (Figueres, 1995-2007), publicat per Grup Gavarres dins la col·lecció El Caliu de la Memòria, en el qual recull seixanta-dues històries que formen un relat molt personal de la seva trajectòria política al capdavant de la capital de l’Alt Empordà durant dotze anys. I al feu contrincant, la capital gironina, l’expectació era alta, omplint l’aforament destinat per la Llibreria 22 a la plaça Jordi de Sant Jordi.
Molts amics i vells camarades del partit socialista van assistir a un acte que tenia el gran al·licient no només d’escoltar el protagonista sinó el també exalcalde Quim Nadal –autor de l’anterior llibre de la col·lecció–, enfrontats en un duel d’amics arbitrat pel periodista i escriptor Ramon Iglesias.
Presentar un llibre sobre Figueres a Girona tenia el seu morbo i més tenint en compte l’antiga rivalitat existent entre les dues ciutats sobretot en l’època que manaven els dos alcaldes. Però com va deixar clar d’entrada Iglesias, “alcaldes rivals primer, però Nadal un dels principals avaladors de Figueres com a conseller”. La trobada va donar per a moltes reflexions, com ara el fet que, mirant enrere sense ira, “els intel·lectuals figuerencs estaven en contra de Figueres i més a favor de Girona”, com va recalcar Nadal.

Per la seva banda Armangué va recordar, com deixa testimoni al llibre, que a diferència de Figueres on el seu projecte va restar “inacabat” –tot i que el convergent Santi Vila li va reconèixer que va continuar completant idees del seu pla quan ell va ser alcalde– a Girona sí que en va tenir, de continuïtat: “Un projecte sòlid que va produir una jerarquització i un enfortiment de la capitalitat gràcies a la voluntat del pujolisme per potenciar-ho.” Un model amb puntals com la Universitat de Girona, “la més centralista del país”, i un “gironacentrisme de quilòmetre zero que va reconduir l’eix Vic-Olot-Figueres cap a Girona”, va subratllar Armangué tot recordant que “hi ha més nadalistes a Figueres quan era alcalde que quan era conseller”. Contradictori? Com tot a la vida. Nadal per contra va dir que a ell sempre li deien “tu rai, que tens bisbe i governador militar, ho tens tot!”, quan en realitat ell els hauria regalat aquest “tot”.
Dos exmilitants socialistes que van coincidir en moltes coses, com el fet que actualment se senten “orfes” de referents ideològics o, com va dir Armangué, que es considera un “socialista independent”.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el Punt-Avui 09.05.2021

JORDI GRAU: Girona, Figueres, Lleida

Girocentrisme és un concepte que va popularitzar el periodista Ramon Iglesias per parlar de la Girona de l’alcalde Nadal. Ho he recordat llegint Històries d’alcalde (1995-2007), de Joan Armangué, que ha publicat Editorial Gavarres. El llibre ha tingut diverses presentacions a l’Empordà i Barcelona i el 8 de maig l’hi presentarà a Girona Joaquim Nadal.
En el llibre l’exalcalde de Figueres fa una afirmació que em va sobtar: Joaquim Nadal ha estat el millor alcalde de Girona i el millor conseller de Política Territorial i Obres Públiques... per a la ciutat de Figueres. Suposo que això satisfà Nadal, que també presenta llibre, Noms d’una vida, amb perfils i semblances de 67 personalitats del món de la cultura, la història i la societat, moltes d’elles gironines. L’hi edita Pagès, l’editorial de Lleida que va permetre a Nadal dir en la presentació a la ciutat del Segre que tornava a Lleida. En va ser diputat al Parlament el 1984 en aquella operació que la premsa vam batejar com a cruzado mágico. Ara caldria explicar a les noves generacions el perquè d’aquella operació i fins i tot què és el cruzado mágico.
Dimecres en la presentació del llibre a la Sala 11 dels Albéniz,

Jordi Grau i Quim Nadal a la presentació del llibre
a Girona. Foto: Manel LLadó.

organitzada per la Llibreria 22, Nadal va parlar dels personatges gironins que surten al llibre. De Tià Salellas a Eduard Puig Vayreda, exalcalde figuerenc de qui es va fer amic després d’un polèmica epistolar pel vi servit al príncep de Girona aquell plujós dia que va visitar la ciutat. De Ramon Ceide a Manel Serra, tots dos presents a l’acte. De Quico Viader, l’actor i restaurador del Cipresaia, a Lluís Maria de Puig i Modest Prats. I sobretot del seu oncle, l’historiador Jordi Nadal, i dels seus pares, Manel Nadal i Montserrat Farreras, a qui dedica dos emocionants perfils: el que va llegir en l’enterrament del seu pare i el que recorda la seva mare, “que navega per les boires de la memòria”, referint-se a la malaltia que pateix. Josep Vallverdú, company de promoció de la mare de Nadal i Carme Vidalhuguet, la directora de la col·lecció, mantenen en el pròleg que la tasca política i com a historiador de Joaquim Nadal han amagat la seva faceta d’escriptor i tenen raó.
Dos llibres de dos alcaldes allunyats de la política partidista. I una presentació, la de Girona, amb un record evocat per Guillem Terribas al difunt Josep Tarrés, visionari que va impulsar tantes coses que van acabar funcionant quan ell ja no hi era.

JORDI GRAU, el PuntAvui 25.04.2021

La mirada de Nadal

Joaquim Nadal publica ‘Noms d’una vida’, el tercer volum dels seus assajos biogràfics amb més pulsió personal.
S’hi reivindica la condició d’escriptor i d’un jo literari tapat pel polític i l’historiador 

Els primers noms d’una vida, en aquest cas la de Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948), són el del pare i el de la mare. “M’ha semblat que obrir amb ells les pàgines que segueixen era encara un darrer homenatge i una mostra de gratitud”, escriu Nadal en la introducció, que titula Justificació, de Noms d’una vida (Pagès Editors, 2021), tercer llibre amb el qual tanca una etapa que va iniciar fa setze anys amb Vides amb nom (CCG Edicions, 2005), que feia un repàs als articles biogràfics del 1970 fins al 2003, i que va continuar amb Noves vides amb nom (Curbet Edicions, 2011).

El perfil del pare, Manel Nadal Oller, d’una família coneguda de tapers de Cassà de la Selva, són les paraules que el fill Joaquim va llegir en el funeral celebrat a la basílica menor de Sant Feliu de Girona el 19 d’octubre del 2017. “La mirada del nostre pare era una mirada que estava impregnada del mar de la Fosca”, escriu Nadal sobre l’origen on es bressola l’extensa nissaga familiar: 12 fills, 21 nets i 18 besnets. “Però sobretot era una mirada marcada per una geografia concreta de muntanyes i valls, de rius i rieres, de boscos i arbredes, de masos i cases de pagès, i per un recorregut per esglésies, capelles, santuaris i ermites. [...] Era una mirada positiva, activa, compromesa. No hi havia una passivitat contemplativa. Tenia un desfici per plantar arbres.” De “la senyoreta Farreras”, tal com la recorden afectuosament les seves alumnes de les Carmelites, el fill en fa una evocació biogràfica d’exquisida tendresa. Montserrat Farreras Forns “navega per les boires de la memòria” des de fa cinc anys i espera la mort amb la mateixa visió amb què va obrir els ulls fa 97 anys, a la mateixa casa on va néixer. Escriu Nadal que “les parets de la casa de l’hort de l’abadia, un hort que havia acollit en algun moment el cementiri dels monjos, aixopluguen la vida d’ara de la mare, al so inexorable de les campanes de la catedral i amb la verticalitat dels xiprers que apunten el cel que l’espera”.
Nadal atorga a Noms d’una vida, un llibre molt “focalitzat en flaixos, visions de personatges i que fa emergir aquesta visió barreja de testimoni personal i aproximació biogràfica”, una dimensió especial. Primer pels retrats paterns, i perquè hi culmina un gènere, amb el qual Josep Vallverdú i Carme Vidalhuguet, que signen el pròleg, reivindiquen: “La prosa literària del Jo d’un escriptor d’aquells que Auden diria que aconsegueixen de donar-los la mesura de la decència, tant en el tractament del llenguatge com en el rerefons anímic i moral del conjunt de la seva obra.” Conclouen que és a través “del que ens diu dels altres que sabem del Jo”.

“Que em reivindiquin la condició d’escriptor quan no l’he tinguda d’entrada o no me l’han reconeguda m’agrada molt. Vol dir que en allò que escric, independent del que sigui, com historiador i fins i tot com a polític, m’agrada que l’expressió literària del que dic sigui reconeguda com un valor, de tal manera que es trenqui el motlle que els historiadors no escriuen bé”, assenyala Joaquim Nadal, actual director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). Recorda el llenguatge literari extraordinari d’historiadors com Ferran Soldevila, Vicens Vives o Pierre Vilar. Reconeix que tot i la seva extensa producció bibliogràfica, la imatge del polític o de l’historiador, “sense renunciar” al que ha estat, “s’ha menjat” la de l’escriptor.
 Despullar les capes
Són 76 articles a 67 protagonistes: “Quan parlo de persones, presents o passades, m’interessa igualment el perfil humà, d’una vida amb sentiments, al costat del que representi aquella persona de forma objectiva”, assenyala. Perfils i relacions amb personatges com Modest Prats, del qual de totes les capes que té –professor, capellà, escriptor– li interessa “el Modest entendrit per la seva mare”. Joaquim Nadal fabrica aquest gènere testimonial a partir de les “dèries d’historiador” –la precisió en les dades, citacions acurades– amb la sensibilitat afinada per fer aflorar emocions “a partir de presències que ens remeten a les absències”, en llegir els perfils d’Ermessenda de Carcassona, Josep Benet, Diana Garrigosa, Mercè Huerta, Miquel de Palol, Jordi-Pere Cerdà, entre d’altres.

Noms d’una vida

(Pagès Editors, 2021) es presenta dimecres 21 a les 19h a la Llibreria 22

GEMMA BUSQUES, publicat en el Punt Avui 18.04.2021

GIRONA EST . Joaquim Nadal

Avui és Nadal. Demà ja haurà passat, i el calendari inexorable anirà desgranant els dies en una roda inacabable. La vida i el temps és transitori per naturalesa.

Guillem Terribas, Lluís Medir i Joaquim Nadal a l'Hotel
Alga de Calella de Palafrugell, presentant els llibres.  

Vull parlar, doncs, de la vida quotidiana que avui serà en molt bona mesura igual que demà, i en vull parlar posant l'accent en els barris de Girona que conformen l'anomenat sector est.
A Girona Est s'hi concentra un conglomerat de diferents nuclis: el Grup Sant Daniel, el barri de Font de la Pólvora, el sector de Mas Ramada i el barri de Vila-roja. Són nuclis diferenciats amb personalitat diversa. Sabem prou bé que en alguns d'aquests nuclis s'hi concentren circumstàncies extremes de penúria econòmica i de penúria energètica. En alguns, a tots no.
És evident, però, que el sector est de Girona, des del ja molt reculat programa Onyar-Est, ha captat recursos, iniciatives i l'atenció de les administracions, i també és molt evident que els resultats no s'han correspost amb l'esforç realitzat. En un cert sentit la problemàtica ha esdevingut estructural i això fa que algunes adversitats s'hagin cronificat.
Aquest article vol expressar i transmetre tota la solidaritat cap a aquest sector, cap a les persones i cap a les famílies, cap a totes les vides, totes les problemàtiques, totes les necessitats. En algunes llars la festa de Nadal serà un mer accident del calendari i la força de la quotidianitat estricta dominarà el pensament i la vida de molta gent.
És per això que vull subratllar l'esforç de molta gent cada dia. Primer dels servidors públics, a les escoles, al centre cívic, als serveis socials, al centre de salut, als equipaments esportius, l'esforç de les famílies. En segon lloc he de recordar la tasca que hi desenvolupa la Fundació Girona Est, que de la mà d'en Jaume Sanabras i d'un grup d'empresaris dedica esforços i diners a dinamitzar el jovent del barri a traves de l'esport i de la música. La singularitat del treball es concreta en alguns resultats tangibles, en petites passes endavant, en grups de joves que viuen i veuen quin pot ser el seu camí i el seu sentit de vida.
En tercer lloc em vull referir al treball que es fa des de la Fundació La Ciutat Invisible, Bitó com a empresa programadora de Temporada Alta i la Fundació la Pedrera amb el projecte Tàndems en una acció compartida i coordinada amb els tres centres educatius i les respectives co?munitats educatives. L'escola de Font de la Pólvora, l'escola de Vila-roja i l'escola de la Sagrada Família, a la carretera, han acordat participar d'aquest projecte. Així, dues escoles públiques i una concertada han decidit compartir un projecte que, a través de les arts, de la formació artística, i a traves de la implicació directa de la formació artística en el projecte educatiu, capgirin la manera d'educar i permetin unes noves dinàmiques a l'aula. La Fundació Girona Est, que hem esmentat més amunt, s'ha sumat al projecte.
El projecte incideix amb modèstia en una problemàtica molt àmplia i aposta per fer avenços perceptibles de manera gradual. És molt evident que la problemàtica global és molt àmplia, però també és molt evident que no hi ha excusa per tirar la tovallola. Ara més que mai, en circumstàncies extremes el sector Est de Girona reclama una atenció singular i preferent. L'entusiasme i l'engrescament de les diferents comunitats educatives i dels claustres de les tres escoles mereixen un reconeixement per l'esforç addicional que representa adaptar els programes a les propostes que es fan per educar des de les arts.
A tocar el dia de Nadal, quan escric, el cap m'ha saltat d'aquesta realitat al record de dues persones que d'una forma o altra van tenir vincles amb l'escola de la Sagrada Família, l'edifici blanc d'en Jordi Masgrau que a la carretera fa dècades que vetlla per l'educació dels infants de la zona al costat de les altres dues escoles. Es tracta de la mare Valeriana, una monja intel·ligent de Burgos, ben integrada a Girona, superiora durant un temps del centre Maria Gay, que va morir fa pocs anys i de l'altra l'Assumpcio Nicolazzi. Voldria que el meu modest record es transformés en aquestes diades en un reconeixement ple d'afecte i gratitud.
Aquest estiu en Josep Maria Nicolazzi, director de l'hotel Alga, a Calella de Palafrugell, va acollir a la terrassa del seu hotel una presentació de llibres promoguda per en Guillem Terribas i en la qual interveníem el mateix Guillem, en Lluís Medir i jo, amb presència d'una nodrida representació de calellencs, de l'editora i llibretera Gemma Garcia i de l'editor Àngel Madrià. Quan vaig preguntar a en JM Nicolazzi si l'hotel havia estat propietat d'unes monges (hi havia qui deia que havia estat de les monges de Sant Daniel), em va contestar que la construcció de l'hotel va ser una iniciativa de les monges vetlladores, la comunitat de les Germanes de Sant Josep, fundada per Maria Gay Tibau de Llagostera. El fet sorprenent que unes monges de Girona haguessin promogut la inversió en un hotel va cridar l'atenció del bisbe Cartañà que va requerir la comunitat de Maria Gay a vendre's l'hotel, que seria adquirit per la família Nicolazzi, i a dedicar el producte de la venda de l'hotel en la construcció d'un centre escolar al barri de Vila-roja, al sector est de Girona.
No tinc cap detall ni cap coneixement documentat d'aquesta iniciativa episcopal més enllà del testimoni de la família Nicolazzi, però m'ha semblat que bastir un pont entre el passat de fa unes dècades i el present dels nous projectes innovadors podia servir com a testimoni de la necessitat d'una implicació constant en els sectors amb necessitats. I d'aquesta manera insistir en la necessitat que, més enllà del calendari litúrgic, cada dia, tots els dies de l'any és l'hora de Girona Est, un barri amb poca visibilitat i una necessitat extrema.

Joaquim Nadal i Farreras publicat en el Diari de Girona 25.12.2020

Gerard Quintana: Entre l’amor i la llibertat

 

Joaquim Nadal, Gerard Quintana i Macela Topor a la Planeta. Foto: Joan Sabater.

El músic i ara escrip­tor Gerard Quin­tana –diu que la seva pri­mera vocació va ser escriure i que el pas a la música va ser acci­den­tal– va pre­sen­tar ahir la seva pri­mera novel·la, Entre el cel i la terra (Columna), a La Pla­neta de Girona, en una acte coor­ga­nit­zat per les lli­bre­ries Geli i 22 que va ser un èxit de públic. Quin­tana va con­ver­sar amb la peri­o­dista Mar­cela Topor i l’his­to­ri­a­dor i exal­calde Joa­quim Nadal, que van asse­nya­lar l’amor i la recerca de la lli­ber­tat com a eixos d’aquesta novel·la, que recorre bona part de la història de Cata­lu­nya i Espa­nya durant la segona mei­tat del segle XX.
Xavier Castillon en el Punt Avui 29.03.2019

Nadal, sobre la novel·la de Quintana: «Hi ha l'amor lliure que interpel·la les convencions».

El cantant de Sopa de Cabra omple en la presentació del seu debut literari, «Entre el cel i la terra»

Un Gerard Quintana pletòric en la seva nova personalitat de novel·lista va omplir el primer pis de la sala La Planeta ahir en la presentació del seu debut literari, Entre el cel i la terra, una obra que combina episodis de la història recent de Catalunya amb diverses relacions amororses. Segons el parer de l'historiador i exalcalde Joaquim Nadal, aquestes són «històries d'amor molt lliures que contradiuen i interpel·len les convencions humanes».
Un llibre centrat a Barcelona que fa incursions en la Girona natal del cantant escriptor, i que transita des de la Vaga de tranvies de 1951 o el Congrés Eucarístic de Barcelona de 1952 fins arribar a la dècada del 1990, resseguint tot d'episodis com ara l'afusellament de Grimau de 1963 per part d'un estat espanyol que va desatendre totes les peticions d'indult que van arribar fins i tot el Papa de Roma i de la reina d'Anglaterra.
«Aleshores va sortir l'orgull patriòtic espanyol, com ara», va dir Quintana, i va comparar la campanya «Spain is different» que va impulsar el ministre Fraga Iribarne per rentar la cara al franquisme, amb l'actual campanya Espanya Global impulsada pel ministre Josep Borrell en ple judici als líders independentistes del procés català.
Nadal va fer notar, en aquest sentit, que les execucions sumàries del franquisme van tenir lloc fins ben bé la mort del dictador «amb cobertura pseudo jurídica».
Per a l'historiador, el cop d'estat militar del 23-F de 1981 es va produir perquè el president espanyol Adolfo Suàrez, «contra tot pronòstic, va fer tornar Tarradellas i va legalitzar el Partit Comunista, línies vermelles que els militars no estaven disposats a deixar creuar».
Així, el 23-F «va començar una petrificació i regressió de la Constitució espanyola que permet ara defensar-la als que aleshores n'eren detractors com el PP».
Segons Gerard Quintana, la voluntat d' Entre el cel i la terra és «fer dialogar amb el present» tots aquests episodis històrics, que també inclouen els Jocs Olímpics de Barcelona 92 o l'atemptat a Carrero Blanco de 1973.
I aquest diàleg va portar Nadal a lamentar per «bestial i incomprensible» l'atac d'aquest mateix dijous a la placa que l'Ajuntament de Barcelona ha posat davant la comissaria de policia de la Via Laietana «on s'hostiava els presos del franquisme». 

Foto: Aniol Resclosa. 

Un diàleg amb banda sonora
Un diàleg amb banda sonora començant per Wagner al Gran Teatre del Liceu i passant per Xavier Cugat, Pérez Prado, Pink Floyd o Nat King Kole. Un diàleg farcit també de referències literàries, especialment de la contracultura dels anys 60 i 70, com Whitman, Kerouac, Faulkner o Bowles, lectures d'un adolescent que vivia sobre la Llibreria Geli de Girona.El cantant dels Sopa va explicar que ara troba «la paciència per escriure» i que «recordar és tornar a passar pel cor i escriure és viure dues vegades».A preguntes de Marcela Topor, que va participar a la presentació, Quintana va revelar que es posa a escriure a les 4 de la matinada: «Si la vida et crida, què fas al llit? Em llevo i sento com si fos l'única ànima vigilant de la nit».«I entremig d'aquest brogit de la història hi ha persones que no deixen d'estimar-se», va concloure Gerard Quintana.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 29.03.2019

Els crims del feixisme, projectats

El cinema Truffaut i Òmnium enceten un nou cicle de la Filmoteca dedicat a denunciar la repressió franquista.

Àngel Quintana, Esteve Riembau, Josep M. Muñoz i Joaquim Nadal en el Cinema Truffaut, durant la presentació del llibre
LAYA FILMS i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil.

“Durant molts anys, quan apareixia una nova pel·lícula ambientada en la Guerra Civil o en la immediata postguerra, alguns sectors afirmaven que el tema començava a cansar. Avui, més que mai, torna a ser necessari que el cinema es comprometi amb la societat, que elabori polítiques de memòria i que des de les institucions públiques fem allò que calgui per no oblidar.” Ho defensa Àngel Quintana, crític de cinema i catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Girona, a propòsit del nou cicle de la Filmoteca de Catalunya, titulat Els crims del franquisme, que des d’avui i fins al 6 de març s’ha programat al cinema Truffaut, amb la participació d’Òmnium Cultural.
“Més que mai, des d’un cinema públic i amb vocació ciutadana com el cinema Truffaut de Girona, cal treure a la llum un cop més la repressió franquista i establir una denúncia”, hi afegeix Quintana. Programat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, del qual ell és membre, el cicle arrenca avui mateix amb la presentació del llibre editat per L’Avenç Laya Films i el cinema a Catalunya 

durant la Guerra Civil, d’Esteve Riambau. L’acte, que tindrà lloc a les 20.30 hores, es complementarà amb una taula rodona en què participaran, a banda de l’autor del llibre, Esteve Riambau (director de la Filmoteca de Catalunya), l’historiador Joaquim Nadal, Josep Maria Muñoz (director de la revista L’Avenç) i el mateix Àngel Quintana. També es projectaran quatre curts de Laya Films:Espanya al dia. Edició especial, Catalunya màrtir, Ollaire de Breda i Transfusions de sang. 

Cartell de la presentació

 
La programació es reprendrà el dimecres 23 de gener amb tot un clàssic immaculat i punyent, El verdugo, de Luis García Berlanga. A continuació, el dia 6 de febrer, es projectarà la sempre reivindicable Terra i llibertat, de Ken Loach (1995)i el 13 de febrer hi ha prevista la projecció d’un altre clàssic modern, Pa negre, d’Agustí Villaronga (2010).
En un cicle com aquest, tampoc hi podia faltar El laberinto del fauno, la magistral metàfora fantàstica de Guillermo del Toro (2006), protagonitzada entre altre per l’actor català Sergi López. La referencial Salvador Puig Antich, dirigida per manuel Huerga i amb un brillant Daniel Brühl en el paper principal, es podrà veure el 27 de febrer.
Finalment, per concloure el cicle, el dia 27 de febrer s’ha programat Els internats de la por, un documental inèdit aquí, amb el qual Montse Armengou presenta el testimoni de persones que van passar la infància tancades en institucions franquistes i religioses abjectes i brutals, pel sol fet de ser fills de “rojos”, ser pobres i ser fills de mares separades o solteres. A totes les sessions es preveu que algun director, actor, productor o expert en la temàtica pròpia del film presenti la pel·lícula.
“Per no oblidar i per no caure en vells paranys, cal que la llum del cinema ressusciti i actualitzi permanentment la nostra memòria”, rebla Àngel Quintana.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 17.01.2019
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1536415-els-crims-del-feixisme-projectats.html

Full informatiu del cicle de la Filmoteca de Girona / Cinema Truffaut "ELS CRIMS DEL FRANQUISME".
http://www.cinematruffaut.com/cicle-filmoteca-els-crims-del-franquisme/

45 anys de la caiguda dels ‘banderes roges’ gironins

Avui fa 45 anys de la caiguda dels banderes roges a Girona. El 14 de gener de 1974 la brigada politicosocial va detenir Xavier Corominas. Militant de Bandera Roja, com a part de la seva lluita, havia rebut l’encàrrec d’organitzar una cèl·lula de Comissions Obreres a la fàbrica Torras Hostench de Sarrià de Ter. “Aquell dia no havíem vist el 124 matrícula 1414 que teníem identificat de la brigada; em van detenir perquè era de Bandera Roja i de CCOO, i vaig estar 15 mesos a la presó pel moment que vivíem”, explicava Corominas en una entrevista a Jordi Grau a El Punt Avui, el gener del 2014, en què reconeixia tortures a la presó. 

A la foto de Manel LLado: Josep Quintanas, Xavier Corominas, Jordi Borja i Quim Nadal.

Qui va ser alcalde de Salt entre els anys 1991 i 1999, va recordar l’efemèride, i les tortures a les presons franquistes, i el cotxe de la brigada i fins i tot el torturador, dijous al vespre durant la presentació a la Llibreria 22 de Bandera Roja (Edicions 62), de Jordi Borja, ànima juntament amb Jordi Solé Tura d’aquesta organització d’esquerres antifranquista, nascuda la tardor de 1968 i que aplegava gent de la universitat i dels sindicats. Són coneguts els noms il·lustres de polítics i catedràtics, fins i tot presidents d’entitats financeres com ara Josep Oliu del Banc Sabadell, que van ser banderes roges en aquella joventut romàntica, comunista, maoista, marxista, leninista, socialista –això sí, sense dogmes– que lluitava per una república de l’Estat espanyol, a imatge de l’URSS i de la Xina.
En la presentació, Josep Quintanas va reivindicar la feina de formació que va significar la militància a Bandera Roja i posteriorment en el PSUC, mentre que Joaquim Nadal va destacar “la passió desenfrenada” de l’autor pel “catecisme de Marta Harnecker”.
Del doll d’anècdotes enumerades per Jordi Borja, la de la constitució del nom: “Vam fer una reunió i vaig proposar el nom de Bandera Roja, que no va agradar, però com que ningú va presentar cap alternativa al final es va aprovar només amb el meu vot i l’abstenció de la resta.” O a un provocador (i sempre vigent) “companys i companyes, a follar, que el món s’acaba” dit en una declaració d’estat d’excepció.
“Per què no em vaig fer del PSUC?”, va dir Xavier Corominas. Alguns banderes es van reintegrar en el PSUC mentre Corominas es va quedar amb Bandera Roja fins a la seva dissolució després de les eleccions de 1979. “Va ser per Homenatge a Catalunya d’Orwell”, va reconèixer. La seva lectura li va fer comprendre el que el pare, “vell carrabiner”, li deia: “La guerra, l’hem perdut perquè ens han fotut.”
Gemma Busquets, publicat en el Punt Avui 14.01.2019

Jaume Ministral i Masià

Ahir vam presentar a la Casa de Cultura de Girona la novel·la d'en Joan Manuel Soldevilla, L'amic de Praga (Barcelona, Columna, 2018). L'autor, catedràtic de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, ja s'havia donat a conèixer com a escriptor amb llibres i treballs diversos sobre el món del còmic i de la biografia. Ara, però, ens proposa una novel·la que gira al voltant de la vida i de les relacions de Jaume Ministral i Masià i un metge txec, comunista, Frantisek Kriegel. El fil conductor és la recerca que duen a terme dos joves investigadors empordanesos a partir de la troballa circumstancial en un mercat de llibre vell d'una de les novel·les policíaques que havia publicat Ministral amb pseudònim.
Estirant el fil teixeixen la biografia de Ministral, en reivindiquen l'obra i la figura, i es concentren en les relacions entre el jove gironí i el metge txec que coincideixen durant la guerra civil en una unitat mèdica al front de l'Ebre, on Kriegel, brigadista internacional, dirigeix la unitat i Ministral li fa de secretari. L'elaboració obsessiva de les estadístiques dels casos tractats i de les circumstàncies que els envoltaven explicita la voluntat de fer amb el coneixement de la pràctica mèdica en temps de guerra noves estratègies per avaluar la millor manera d'atendre els ferits, acostant als mateixos escenaris de la guerra els centres hospitalaris ambulants.

Joan Manuel Soldevilla i Quim Nadal a la Casa de Cultura

El comiat del metge, quan els brigadistes van haver d'abandonar la guerra, marca un punt d'inflexió i determina l'impacte moral i ètic que Kriegel havia deixat en Ministral. La relació entre un comunista convençut i un catòlic fejocista militant dibuixa la riquesa de les relacions humanes i la força i la prevalença des de posicions ideològiques allunyades d'uns valors bàsics compartits.
La troballa casual d'una notícia sobre Kriegel en la premsa dels anys seixanta desvetlla en Ministral l'interès i la curiositat per refer ponts i tractar de reconstruir les relacions amb l'amic txec. Es despleguen així com dues biografíes paral·leles: d'una banda la de Jaume Ministral en la seva successiva i simultània faceta de mestre, escriptor, guionista, divulgador i la presentació de la seva obra des dels primers llibres dels darrers anys quaranta publicats sovint amb pseudònim (Egor Jernovich i J. Lartsinim), gairebé sempre en castellà i de narrativa policíaca, fins la celebrada Ciutat petita i delicada de 1975 dedicada a la ciutat de Girona i les obres posteriors escrites ja en català, algunes reeditades per Quim Curbet o la Fundació Valvi. De l'altra la de Francisek Kriegel, que després de la seva estada a Espanya durant la Guerra Civil continuaria la seva acció humanitària en els fronts de guerra a França, Birmània, Borneo i la Xina fins al seu retorn a Praga amb un paper destacat en la vida del partit comunista txec i la seva evolució liberalitzadora fins a encarar-se amb la invasió russa i la intervenció soviètica aturant el procés reformista. Detingut i/o vigilat segons els moments, Kriegel seria un referent dissident a l'interior mateix del partit comunista.
Per camins de clandestinitat, Ministral, aprofitant les xarxes del partit comunista i apel·lant a la familiaritat de Teresa Pàmies amb aquesta operativa, reprèn un contacte epistolar, esporàdic i intervingut per la censura, amb el seu amic i mestre. Una relació que mai no es materialitza del tot amb un retrobament si no és ja en la part més novel·lesca i explícita del llibre com a colofó.
En la descoberta de Ministral desfilen els escenaris més freqüentats de la vida cultural i literària de Girona i Guillem Terribas hi juga el paper sempitern de relacions públiques impenitent, Carme Renedo del servei de biblioteques hi fa de pont per intentar facilitar la creació d'un fons públic amb la documentació de Ministral, Natàlia Molero fa d'interessada mediadora per facilitar l'acollida d'algunes activitats a la Casa de Cultura i tota la família Ministral i especialment Teresa Ministral Boada fan de pont amb la vida de Ministral a cavall de Barcelona, Girona on va nèixer i Maçanet de Cabrenys on passava les vacances i on va ser enterrat. Un pont que passa per la cura filial, delicada i sensible, de documents i cartes i molt principalment els dietaris, amb dibuixos, dels anys de la guerra del Ministral mobilitzat.
És doncs una novel·la d'un realisme intens i d'una proximitat i familiaritat manifesta que es fa del tot llegidora amb el recurs constant als diàlegs entre els dos investigadors que culminen el seu treball i la seva descoberta. L'autor se serveix de la novel·la per fer una reivindicació a fons de Jaume Ministral i un al·legat contra l'oblit i l'arraconament de la seva obra en alguns ambients literaris que no l'haurien considerat en el seu just valor.

Guillem Terribas Presentant l'acte.

Aquesta novel·la, realista i documentada, no és fruit de la casualitat. En realitat ara fa cinc anys (2013) que l'Ajuntament de Girona va iniciar la col·lecció «Girona biografies» de la que n'han sortit fins ara sis títols, alguns dedicats a alcaldes de la ciutat de diferents períodes i que ja hem comentat en els nostres articles i el darrer de Neus Real dedicat a Aurora Bertrana i publicat a finals de 2017.
Doncs bé, la col·lecció es va encetar justament amb un llibre on Joan Manuel Soldevilla, fent d'editor a l'anglesa, publicava textos de gent diversa dedicats a Jaume Ministral i Masià (Ajuntament de Girona, col·lecció «Girona Biografies», 2013). Hi destaca una emocionada i emocionant «Carta al pare» plena de tendresa escrita per Teresa Ministral Boada, un text de Narcís Jordi Aragó, un altre d' Alejandro Martínez Viturtia i la base de la biografia establerta i documentada per Joan Manuel Soldevilla. En aquest llibre de 2013 hi ha ja l'embrió de la novel·la que ara comentem i reproduïa fotografies, textos i dibuixos molt il·lustratius de la biografia de Jaume Ministral i Masià.
Joaquim Nadal / Opinió Diari de Girona 08.02.2018

Dolors Bramon presenta ‘L'islam avui' a Girona

Dolors Bramon i Quim Nadal a l'Espai 22 presentant el llibre L'ISLAM AVUI.

Dolors Bramon (Banyoles, 1943), professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona, presentarà avui el seu llibre L'islam avui ( Fragmenta Editorial ) a la Llibreria 22 de Girona, acompanyada per l'historiador Joaquim Nadal (19 h). Bramon tracta en el llibre alguns dels aspectes més controvertits relacionats amb l'islam i amb la seva inserció en el món contemporani.
Xavier Castillón, el Punt-Avui 21.12.2016

Presenten la biografia de Jordi Tell

Gemma Domènech, Joaquim Nadal i Guillem Terribes.
FOTO: Llibreria 22

Gemma Domènech va presentar ahir a la Llibreria 22 la biografia de l'arquitecte i diplomàtic Jordi Tell, que ha permès recuperar un personatge fascinant de la història del país. A l'acte, presentat per Joaquim Nadal, hi van assistir el fill i el nét de l'arquitecte (a primera fila), vinguts de Noruega. 

Redacció. Publicat a El Punt Avui, 30.03.2016

ENRIC PUJOL presenta el seu llibre TRES IMPRESCINDIBLES a la 22

Joaquim Nadal, Enric Pujol i Xavier Diez a la 22.

L'autor posa en relació Soldevila, Vilar i Vicens Vives a ‘Tres imprescindibles'

 L'historiador figuerenc Enric Pujol Casademont, especialista en l'obra de Ferran Soldevila, s'ha proposat fixar els referents indiscutibles de la historiografia catalana moderna al llibre Tres imprescindibles, que posa en relació les investigacions en el camp de la reflexió històrica del mateix Soldevila, de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el llibre resumeix les aportacions de cada un d'aquests historiadors, la influència que han tingut sobre els seus deixebles i la vigència de la seva obra en el present, amb la voluntat de contribuir a fixar un cànon sobre el tema que de moment ja ha aplaudit el també historiador Albert Balcells. Pujol presentarà el llibre dimarts (20 h) a la Llibreria 22, amb Joaquim Nadal i Xavier Díez.

Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 24.05.15

Enric Pujol fa visibles els "tres imprescindibles"
L'historiador Joaquim Nadal va destacar ahir que el també historiador Enric Pujol "fa isibles" els historiadors Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar al llibre Tres imprescindibles: F. Soldevila, J. Vicens Vives i P. Vilar. Nadal i Xavier Diez van acompanyar ahir a la Llibreria 22 de Girona a Enric Pujol en la presentació del seu llibre.
Diari de Girona 24.05.15

Davant del mirall

Tura i Nadal, ahir a la Llibreria 22 durant la presentació
del llibre  Foto: JOAN SABATER.

La Llibreria 22 va presentar ahir un nou exercici de memòria, usual aquests dies entre molts polítics, com és el treball de Montserrat Tura Estirant del Fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme. No va ser una presentació amb una àmplia representació del socialisme gironí, en el sentit de referents; de fet, la d'ahir el que va evidenciar va ser la fractura que es dóna entre el socialisme gironí i, de manera més que notable, el distanciament cap a les veus més dissonants. Pia Bosch, Ana Pagans –si bé no ha estat mai militant– i Manel Nadal, entre d'altres, van ser entre els presents, juntament amb militants i simpatitzants socialistes o membres de l'ANC i molts altres. Però a banda d'aquest fet, d'altra banda previsible, sí que la presentació ens va permetre trobar-nos –o retrobar-nos– davant d'una personalitat política de primer ordre com és Montserrat Tura, alcaldessa de Mollet del Vallès durant cinc mandats; consellera d'Interior i de Justícia en els governs del tripartit –els quals no deixa de defensar quan té oportunitat–. Un treball escrit quan Tura ja vesteix cada dia la bata blanca a l'Hospital del Palamós, centre, per cert, que va ajudar a fer créixer abans de fer el salt a la política i al qual es va reincorporar. El llibre no deixa de ser, doncs, l'exemplificació d'un viatge que ella opta per fer sense soroll, però sense deixar de plantar batalla, ja sigui per l'alcaldia de Barcelona o per la primera secretaria del partit o participant en la Via Catalana. I ara, aparentment allunyada, es vol mostrar la necessitat de recuperar un esperit socialista català que diu que s'ha perdut, si més no pel que fa a la direcció.

La presentació, de fet, va fer honor al sentit de llibre, que no neix de la pretensió, ni del fet de passar comptes, sinó de la senzillesa de voler, a través d'un fil conductor molt personal si es vol, estirar aquest fil de la memòria per fer valoració del que ha representat, en bona part, la fi del somni socialista, o dit amb paraules més crues, de quan el PSC va abandonar la centralitat del catalanisme polític i va renunciar a les seves arrels, a les quals fa referència el llibre.

Joaquim Nadal, mestre de presentacions, precís, mesurat en el temps com sempre, va optar per fer una radiografia personal de Tura, plantejant amb l'exemplificació dels seus mèrits els valors humans lligats als polítics que la defineixen. Una política que ha hagut de patir en un acte públic a Mollet el menyspreu de dirigents del seu mateix partit del seu llegat com a alcaldessa. Una ciutat que va ajudar a transformar, segons Nadal, com a model d'integració. Un “cop de puny” que, i segons Nadal, no deixa de ser el detonant de molts dels sentiments que han acompanyat Tura aquests darrers temps. No es pot entendre el treball de l'exconsellera –com el del mateix Joaquim Nadal– sense l'escola de la política local, la de la proximitat, que aplica en responsabilitats més altes. El que va fer Tura ahir va ser una defensa aferrissada d'un socialisme, ara desdibuixat, que lluny de radicalitats hauria, diu, estat clau per estendre ponts i evitar ruptures. “L'incompliment o una lectura inadequada de la Constitució”, segons Tura, és el pal de paller de molts dels problemes actuals. Tura es mira al mirall, i la presentació n'és un exemple, però ho fa sense cap acritud.
Joan Trillas, publicat en El Punt-Avui 10.10.14

Nadal qualifica de ´forat negre el parèntesi´ de Navarro al PSC

L 'exconseller socialista Joaquim Nadal va qualificar de "forat negre el parèntesi" de Pere Navarro com a màxim dirigent del PSC. Va aprofitar la presentació del llibre Estirant el fil de Montserrat Tura a la Llibreria 22 de Girona, per deixar clar que "no vol dir que l'etapa Iceta arregli res, sinó que la mateixa autodestrucció de l'etapa Navarro demostra fins a quin punt era un error". El veterà polític va tornar a lamentar com el seu partit ha dilapidat el llegat de Pasqual Maragall i de la feina de govern dels tripartits, que "ha quedat a benefici d'inventari" sense que els nous dirigents socialistes la reivindiquin.

Malgrat que Nadal només va intervenir per presentar l'autora del llibre: l'exconseller d'Interior i Justícia, Montserrat Tura. Nadal va aprofitar que el llibre parla d'una trajectòria vital que ha compartit govern de la generalitat i el mateix partit per explicar com, a parer seu, el PSC ha deixat de ser el PSC. Segons l'exconseller, Estirant el fil comença amb un "cop de puny" perquè parteix d'un acte polític on els representants del PSC i del PSOE renuncien "per omissió" a la defensa de la trajectòria i la història municipalista de la que va definir "com a primera força política de Catalunya". El també exparlamentari socialista va remarcar que en aquell acte, de la campanya de les eleccions europees, al qual assistia Ramón Jauregui, es va certificar "que tot el bagatge" ja no compta "per a res" i "es considera amortitzat". Va ser en aquest moment que va advertir que "no és la individualitat dels nostres la que es distancia del partit¡t., sinó que és la direcció del partit la que es distancia" de l'herència política.

Per Nadal, el llibre de Tura explica les fonts de les quals beu un socialista catalanista de l'àrea metropolitana i que no és només el socialisme del PSOE. Va recordar la trajectòria històrica de la nissaga Tura a Mollet del Vallès i la importància de l'avi. A més Nadal també va remarcar dos moments importants en la vida recent de Montserrat Tura que marquen el seu allunyament del PSC. D'una banda, les primàries de Barcelona i la segona, l'oposició al nomenament de Pere Navarro com a candidat a presidir la Generalitat en un nomenament pel Consell Nacional. 
L'exconseller de Política Territorial coincideix amb Tura que "s'ha fet malbé l'eina que és el partit". A més, va elogiar la implicació personal "dia a dia" de Montserrat Tura tant a l'alcaldia de Mollet com a la direcció del departament d'Interior i també a Justícia.

Per la seva part, l'ara metgessa Montserrat Tura va recórrer el camí que la va portar a escriure el llibre i va assegurar que no està escrit des de la ràbia perquè "és efímera" i no porta a res de bo. Tanmateix l'exconsellera d'Interior. Va remarcar que va començar a treure el que portava a dins després d'un acte on va sentir com el bagatge del PSC no es tenia en compte.

L'exconsellera Montserrat Tura considera que el socialisme catalanista podria estar ocupant un espai central de la política si tant a Espanya com a Catalunya s'hagués mantingut una línia coherent en què s'hagués defensat l'ampliació d'un horitzó nacional i la defensa de les polítiques de l'Estat de Benestar.

Per Tura, és difícil que el PSC es pugui recuperar com a eina útil per als catalans i va recordar que "no és fàcil llençar per la finestra 34 anys de la teva pròpia vida". Malgrat tots els dubtes, assegura que hi haurà un nou partit socialista d'obediència catalana en el qual convergiran Nova Esquerra Catalana, Avancem i Moviment Catalunya i participarana a les municipals. No obstant això, va advertir que és trist que a Catalunya hi hagi "dos partits socialistes" quan des de l'òptica progressista s'havia somniat un únic món.
Jesús Badenas, publicat en el Diari de Girona 10.10.14