David Ruiz lluita contra la invasió del conformisme amb humor

El cineasta presenta la seva primera novel·la, ‘El crit de les ultracoses', avui a la Llibreria 22 .
S'inscriu entre el gènere policíac i la ciència-ficció, amb referents cinèfils.

 Com tants altres que van viure amb intensitat cinematogràfica la seva joventut –en el seu cas, la gloriosa dècada dels vuitanta–, David Callahan Ruiz (Figueres, 1976) ha impregnat la seva primera novel·la, El crit de les ultracoses (Curbet Edicions), amb un munt de referències cinèfiles. Algunes d'elles, tan interioritzades que ni ell les ha sabut detectar.
No és el cas, però, del protagonista, l'inspector dels Mossos d'Esquadra Raül Costa, que viu des de fa temps en una espiral d'autodestrucció en què l'alcohol sembla ser el seu millor aliat. Tan bon punt llegeixin la seva presentació, molts hi detectaran les semblances gens dissimulades amb aquell antiheroi bastard, de nom Joe Hallenbeck, que Bruce Willis va immortalitzar al film de culte L'últim boy scout (Tony Scott, 1991). A diferència d'aquell desgraciat entranyable, el seu parent gironí, Raül Costa, aquí amb l'ajuda del seu company, l'inspector Quim Brava (formant així la parella Costa-Brava), haurà de fer front en pocs dies, no pas un clan mafiós de Los Angeles, sinó a una invasió extraterrestre a la Girona actual que, segons sembla en les seves primeres hipòtesis, actua a través de les ones televisives. Com bé es planteja, potser no ha triat el millor moment per deixar de beure.

No sabem si també està abocat a l'ampolla o si la seva vida personal és tan desastrosa com la d'aquests personatges de ficció –tampoc ens interessa–, però sí que sabem que David Callahan Ruiz s'hi sent identificat. “Sobretot per l'humor i el cinisme que destil·len, per molt malament que els vagin les coses”, reconeix. Encara més: sobre l'humor, un recurs que va impregnant la trama a mesura que avancen els esdeveniments, Ruiz té clar que “és la millor arma que hi ha per afrontar la vida”.
Fan confés tant de La invasió dels lladres de cossos (1956) com del remake La invasió dels ultracossos (1978), de les quals parteix, reconeix que, més enllà del pur entreteniment que ofereix la novel·la, també volia oferir una doble lectura com la que es desprèn del film original de Donald Siegel. “Les ultracoses remeten a aquest estat de conformisme estrany que impregna la nostra societat, al meu parer massa passiva contemplant com el sistema s'ensorra”, detalla, i hi afegeix que les “ultracoses” invasores podrien ser perfectament, doncs, aquells què vols fer-hi! que tant sentim aquests dies.

De ciències i lletres

El crit de les ultracoses ha estat guardonada amb la menció especial en el premi UPC de ciència-ficció 2014, un guardó que a l'autor li va fer molta il·lusió, sobretot pel fet que un jurat de gent de ciències connectés amb una història d'un paio de lletres, segons confessa. El llibre es presenta avui (20 h) a la Llibreria 22.

‘Sant Martí', un nou ‘festí de sang'

Realitzador d'un grapat de bons curtmetratges i la popular sèrie web Scalletti: Girona connection, David Ruiz va rodar juntament amb el vidrerenc Albert València el llargmetratge concebut amb vísceres, suor i llàgrimes Festí de sang (2008). Set anys després, el duo s'ha tornat a col·locar rere les càmeres per concebre el seu segon llarg, Sant Martí, una nova aposta pel cine de gènere, en aquesta ocasió un encreuament entre el slasher rural i una road movie, esquitxat de gore però també de grans dosis de comèdia negra. Una producció de “gènere Ç” –“hauríem de dir «Z», però és catalana”, remarquen– que està pràcticament enllestida després de l'intens rodatge que ha tingut lloc fa uns dies a les Mines d'Osor, reconvertides per l'art de la ficció en el poble fictici de Sant Martí, on els joves protagonistes viuran terribles experiències. Entre els intèrprets destaca la presència de Joan Massotkleiner, que, malgrat que interpreta un paper secundari, avancen que els ha regalat un verdader “màster d'actuació”. La pel·lícula, sense data d'estrena, ha estat produïda pels mateixos directors amb ERAM Medialab i DDM Visual, així com amb l'aportació d'una cinquantena de micromecenes.
JORDI CAMPS LIONNELL, publicat en el Punt-Avui 14.04.15
Imatges de la presentació a la 22. Fotos: arxiu de la LLibreria 22