El professor de Filosofia de l'institut Vicens Vives de Girona Agustí Casanova, que els propers dies publicarà el recull Contes de la verda fondalada, assegura sentir-se als seus 70 anys «molt més interessat per la ficció» que per la pluja de notícies difoses pels mitjans de comunicació.
 |
| Agustí Casanova mostra la portada del llibre a l´ordinador. Foto: Marc Martí |
Casanova evita tractar temes d'actualitat i confessa que entre les seves fonts d'inspiració hi ha les històries de l'Antic Testament-«un gran contenidor de relats fantàstics»-, però també Les mil i una nits i les obres d'Andersen, Kafka, Poe o Borges. «Són autors que m'han influït. De fet, alguns dels contes els he escrit en homenatge a aquests autors», reconeix.
Contes de la verda fondalada, que es presentarà el proper dissabte 16 d'abril (18.30 h) en un acte a la Llibreria 22 de Girona, compagina una cinquantena de contes de Casanova, alguns d'ells molt breus, amb fotografies originals de Josep Maria Oliveras.
El professor i escriptor, col·laborador habitual del Diari de Girona, cita el «realisme màgic» per definir el gènere on tenen cabuda aquest plec de contes, la majoria d'ells no situats en cap època concreta, encara que alguns estan geogràficament ambientats a l'illa de Formentera.
«En algun cas se m'ha presentat la temptació, però he evitat de caure en el conte moralitzant», diu l'autor.
Agustí Casanova (Arbúcies, 1946) assegura que protagonistes estrafalaris dels seus contes com ara un pagès capaç de penetrar en la ment dels altres «formen part de la meva quotidianitat, estic acostumat a conviure amb ells».
En un dels contes, un home atrau llampcs amb les mans; en un altre, un capellà propens a la reencarnació acudeix a un consultor perquè li extregui «els immortals que viuen en ell».
Daniel Bonaventura, publicat en El Punt-Avui 06.04.2016
Daniel Bonaventura, publicat en El Punt-Avui 06.04.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada