Escriptors, directors de cinema, periodistes, editors, polítics, empresaris i persones de diferents àrees relacionades amb la cultura recorden històries i anècdotes viscudes relacionades amb la Llibreria 22 en el seu 40è aniversari, que s'acompleix dissabte vinent, 20 d'octubre.
Guillem Terribas a la 22.
Al llarg de quatre dècades, la Llibreria 22 ha sabut convertir-se en un nucli heterogeni i obert de convivència d'idees. Dinamització cultural a mans de Guillem Terribas des de la seva fundació, avui dirigida per Jordi Gispert, la història de la mítica llibreria arrela en la crònica mateixa de Girona i tot Catalunya.
Tot va començar un 20 d'octubre de fa ja quaranta anys (1978), sota el nom que feia referència al número del carrer on està ubicada, el 22 del carrer Hortes, en ple barri del Mercadal. En aquell temps, Girona i tot Espanya vivien en plena efervescència política i cultural i, des d´aquells fets que avui semblen remots, la idea original de la llibreria va ser la de convertir-se en un far d'esperança democràtica.Aleshores els emprenedors eren un grup de socis i inversors que es van proposar donar vida a la ciutat amb un concepte diferent de llibreria. Era l'època de l'Assemblea de Catalunya, els cinefòrums i la normalització del català a l'escola. La il·lusió seria des de llavors el seu motor principal. La idea, segons Guillem Terribas, era fundar «una llibreria que fos un aparador cultural modern i estimulant».
 |
| Una de les presentacions a la 22 |
Al llarg de la seva història, la Llibreria 22 seria guardonada pel govern espanyol per la Millor Tasca de la Difusió de la Cultura (1986) i per la Generalitat de Catalunya com a Millor Llibreria (1990 i 1997). Un altre dels guardons rebuts per la 22 va ser el Premi Liberpres en l'apartat de Literatura «com a espai integrador d'entreteniment, enteniment, cultura i humanisme» (2014). Pocs anys abans, l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona (ADAC) havia concedit a Terribas el Premi de Normalització Lingüística (2001) i el Col·legi de Periodistes (Demarcació de Girona) li va atorgar el Premi Especial del Jurat Mosques de la Comunicació. El setembre passat, la Setmana del Llibre en Català va guardonar Terribas amb el Premi Trajectòria 2018.
 |
| Públic a una de les presentacions a l'Espai 22 |
El cineasta Isaki Lacuesta recorda una foto de Gil de Biedma a l'aparador de la llibreria vinculada a una anècdota. «M´explicava Terribas que, de ginebrors nocturnes a Girona, Gil de Biedma aixecava la tertúlia dient que li seria impossible parlar amb algú que no hagués llegit Stendhal. En Guillem li va respondre que no era veritat, que portaven junts tota la nit xerrant i que ell no havia llegit La cartoixa de Parma».
Lacuesta defineix a la 22 com l'acaparador de tot el millor que ha passat a la ciutat. «Recordo Terribas, Àngel Quintana i Imma Merino ensenyant-nos cinema. I el moment excepcional de finals dels anys 90 en què semblava que Ponç Puigdevall, Javier Cercas i Roberto Bolaño regnarien per sempre a la ciutat, per més que ja sabíem que el destí inexorable dels escriptors importants és acabar morint abans d'hora o repudiats pels seus».
 |
| Patti Smith, a la inauguració de l'Avinguda Roberto Bolaño a Girona. Isaki Lacuesta, Isa Campo, Jorge Herralde, Guillem Terribas... |
 |
| Jaivier Cercas i Roberto Bolaño a la 22 . |
«Un dia excepcional dels molts en què la 22 és més que una llibreria, va arribar quan Jorge «Llop Ferotge» Morales i Terribas van congregar-nos (quatre gats al costat de Jorge Herralde i Rodrigo Fresán) a la inauguració del carrer Bolaño de Girona, i va aparèixer per sorpresa Patti Smith per cantar-nos en honor a la memòria del gran patinador de gel xilè. Ara canto en veu alta aquesta mateixa cançó per celebrar la llarga vida de la 22», festeja el cineasta.
Segons l'actor, escaquista, economista i professor de literatura radicat a Cadaqués Enrique Irazoqui, la Llibreria 22 és Guillem Terribas en presència i en esperit: «En Guillem és el meu llibreter favorit en aquest món, el recordo sempre a l'entrada, a la seva oficina de darrere o a La Taverna, on anàvem a dinar. En Guillem sempre serà el meu llibreter de tota la vida».
«Gairebé tinc els mateixos anys que la Llibreria 22. Amb això vull dir que he crescut mentre també ho feia la llibreria», comenta l'escriptora Mar Bosch. «També tinc els mateixos anys que el premi de novel·la curta Just Manuel Casero, la meva porta d'entrada al món dels llibres. Com a escriptora he nascut gràcies a aquest reconeixement. Hem d'agrair a la gent de la llibreria, especialment a l'incombustible i estimat Guillem Terribas, el fet d'haver estat sempre no només prescriptors de confiança sinó sobretot el de conductors de cultura. Com coure al corrent elèctric, vaja», explica.
Segons l'actor, escaquista, economista i professor de literatura radicat a Cadaqués Enrique Irazoqui, la Llibreria 22 és Guillem Terribas en presència i en esperit: «En Guillem és el meu llibreter favorit en aquest món, el recordo sempre a l'entrada, a la seva oficina de darrere o a La Taverna, on anàvem a dinar. En Guillem sempre serà el meu llibreter de tota la vida».
«Gairebé tinc els mateixos anys que la Llibreria 22. Amb això vull dir que he crescut mentre també ho feia la llibreria», comenta l'escriptora Mar Bosch. «També tinc els mateixos anys que el premi de novel·la curta Just Manuel Casero, la meva porta d'entrada al món dels llibres. Com a escriptora he nascut gràcies a aquest reconeixement. Hem d'agrair a la gent de la llibreria, especialment a l'incombustible i estimat Guillem Terribas, el fet d'haver estat sempre no només prescriptors de confiança sinó sobretot el de conductors de cultura. Com coure al corrent elèctric, vaja», explica.
 |
| Josep M. Fonalleras, Miquel Berga, Guillem Terribas, August Rafanell, a la 22 abans de començar la presentació del llibre de Miquel Berga "Un aire anglès". |
Una història rere cada presentació
«Cada vegada que vinc a Girona, entrar a la Llibreria 22 és una cita obligada», comenta l'escriptor Màrius Serra, qui recorda que, des que va començar a publicar, ja fa més de trenta anys, la Llibreria 22 va ser un mitjà que va trobar per a la divulgació de la seva obra.
«Sempre que fèiem una presentació allà, hi hagués molta o poca gent, es convertia després en xerrades i debats molt interessants, amb un públic amant dels llibres», diu l'escriptor, que recorda intensos debats que donaven sempre una nova volta de rosca a la lectura.
«Si he d´esmentar alguna anècdota graciosa, mai oblidaré una presentació de la traducció d'un poeta local sense que aquest hi fos present. Va ser el 2000. Havíem menjat i begut abundantment, passant-t'ho molt bé. Van ser els nervis, o l'esmorzar que el van deixar KO, però l'autor no es va presentar tot i que hi havia la llibreria plena de gent. No va importar per tal de parlar del seu llibre, que era excel·lent. Això sí, vam deixar la seva cadira buida. Aquest és l'esperit de la 22. Res importa gaire amb tal de parlar de llibres».
«Sempre que fèiem una presentació allà, hi hagués molta o poca gent, es convertia després en xerrades i debats molt interessants, amb un públic amant dels llibres», diu l'escriptor, que recorda intensos debats que donaven sempre una nova volta de rosca a la lectura.
«Si he d´esmentar alguna anècdota graciosa, mai oblidaré una presentació de la traducció d'un poeta local sense que aquest hi fos present. Va ser el 2000. Havíem menjat i begut abundantment, passant-t'ho molt bé. Van ser els nervis, o l'esmorzar que el van deixar KO, però l'autor no es va presentar tot i que hi havia la llibreria plena de gent. No va importar per tal de parlar del seu llibre, que era excel·lent. Això sí, vam deixar la seva cadira buida. Aquest és l'esperit de la 22. Res importa gaire amb tal de parlar de llibres».
 |
| Carles Puigdemont, president de la Generalitat, amb el periodista Josep M. Martí |
L'escriptor Josep Maria Fonalleras, vinculat a les activitats de la Llibreria 22 des d'anys enrere, explica que la llibreria té tantes històries que seria impossible enumerar-les. «Cada presentació de llibres té una història al darrere, una anècdota, però potser una de les més sucoses és un dia en què érem un presentador, l'escriptor i jo. Un d'ells havia fumat amb l'escriptor que presentàvem. Jo, no. Fer de (co)presentador al mig d'aquell estat ple de substàncies estupefaents va ser tota una experiència, gairebé onírica. Tenia la sensació que el que jo deia no anava enlloc, no perquè jo digués bajanades, sinó perquè el que deia era percebut pels altres dos (almenys ells dos) com un discurs absolutament mancat de sentit. Va ser per partir-se de riure».
«Fa cosa de deu anys jo tot just feia els primers passos en el món editorial», comenta l'editor de Periscopi, Aniol Rafel. «Feia informes, encàrrecs i una mica de tot per a una editorial generalista que ja no existeix. En un determinat moment em van encarregar acompanyar una autora que havia de presentar la seva novel·la a la Llibreria 22. Així que anem a Girona, portem l'autora a la 22, saludem Guillem i esperem. No va venir ningú. Ni un ocasional despistat. Així que en Guillem ens va agafar i ens va portar a fer una cervesa. I el que tenia pinta de ser una jornada gris va acabar sent una tarda fantàstica».
 |
| Joaquim M. Puyal, amb Ester Pujol. |
Gay Mercader, el productor català, considerat un dels pares de la indústria musical espanyola, és un altre dels habituals visitants de la llibreria. «Malgrat que a alguns els pesi, la llibreria sempre ha estat el centre no oficial de cultura de Girona. Cada vegada que entro per les seves portes trobo escriptors, editors i tot tipus de gent vinculada a la cultura amb els que parles, discuteixes, comparteixes la vida. Terribas és el gran responsable de l'aglutinament cultural que durant anys ha albergat la Llibreria 22. El seu llegat està intacte amb Jordi Gispert, l'actual director, amb qui parlo i estem al corrent de les notícies literàries. La llibreria té aquesta màgia, ets allà i sempre et trobes amb algú».
Un «cowboy crepuscular i fumador»
L'escriptor Adrià Pujol recorda la llibreria com un local icònic al costat dels Magatzems Valls de Platja d'Aro i el Museu Dalí de Figueres: «Eren aquests llocs on els pares et portaven els dies especials. La sensació era més o menys la mateixa que pot sentir un nen d'avui quan el porten a un parc d'atraccions. Un cop al mes anàvem a Girona. Jo sabia que menjaríem en un restaurant, que passejaríem. I sabia que em comprarien un conte, un Tintín. Els meus pares eren amics d´en Guillem Terribas i passàvem per la Llibreria 22 a saludar-lo. Ells parlaven una estona. De cinema, sobretot. Jo regirava llibres. En Guillem, ens portem 23 anys, sempre l'he vist igual, llavors i ara. Un home sharm, un cowboy crepuscular i fumador, com aquells dels western que tant estima. Passats els anys, la primera vegada que vaig anar sense els pares a la Llibreria 22, la imatge que tinc és molt viva: en Guillem em va estrènyer la mà, em va preguntar com m'anava la vida i vam fumar junts, dins».
|
| Una de les moltes presentacions a la 22 |
Miquel Berga, escriptor i professor de literatura anglesa, exdegà de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, assenyala que el fenomen de la Llibreria 22 i els seus 40 anys ha estat conseqüència de dos impulsos fundacionals: «El fet de ser un projecte col·lectiu amb socis capitalistes (que de capitalistes tenien molt poc) que posaven diners no tant per fer negoci com per contribuir a animar l'ambient cultural de la ciutat durant els anys de la transició. És a dir, més interessats en crear un espai cultural que un punt de venda de llibres. Això explica el munt de presentacions o la convocatòria del Premi Casero de narració curta. L'altre fet determinant ha estat la personalitat i la manera de fer de la persona que ha portat el pes central durant tants anys, Guillem Terribas».
«En Guillem és un exemple vivent que es pot ser de Salt, haver-se educat en un cinema de poble a força de veure centenars de pel·lícules –amb sessió doble i Nodos inclosos– i haver aprofundit els estudis en grups d'activistes d'un escoltisme sui generis, lluny de les universitats. Al final resulta que aquest currículum tan poc acadèmic li ha estat essencial per acabar fent contribucions substancials al teixit cultural d'un país amb més necessitat d'esperit de servei que de fantasies sobre el seu propi potencial», indica.
L'escriptor Vicenç Pagès Jordà assegura que, com a jurat del premi Just Casero de novel·la curta, organitzat per la llibreria, té una oportunitat anual de debatre el que anomena «el gran tema»: «Com podem saber si un llibre és bo?» «El format és idoni, ja que els membres del jurat no només ens coneixem de fa temps, sinó que estem desinhibits després d'un tiberi abundant, sense càmeres ni limitacions de temps. No hi ha prejudicis perquè parlem d'obres inèdites i anònimes. Debatem el desenllaç, llegim frases en veu alta, citem autoritats. Costa posar-nos d'acord i no és estrany que la decisió no sigui unànime». Pagès Jordà agraeix a la Llibreria 22 l'oportunitat de participar en aquests «simposis de tardor, frescos i civilitzats, secrets com una reunió maçònica, on aprenem a força d'escoltar lectors que pensen diferent».
«En Guillem és un exemple vivent que es pot ser de Salt, haver-se educat en un cinema de poble a força de veure centenars de pel·lícules –amb sessió doble i Nodos inclosos– i haver aprofundit els estudis en grups d'activistes d'un escoltisme sui generis, lluny de les universitats. Al final resulta que aquest currículum tan poc acadèmic li ha estat essencial per acabar fent contribucions substancials al teixit cultural d'un país amb més necessitat d'esperit de servei que de fantasies sobre el seu propi potencial», indica.
L'escriptor Vicenç Pagès Jordà assegura que, com a jurat del premi Just Casero de novel·la curta, organitzat per la llibreria, té una oportunitat anual de debatre el que anomena «el gran tema»: «Com podem saber si un llibre és bo?» «El format és idoni, ja que els membres del jurat no només ens coneixem de fa temps, sinó que estem desinhibits després d'un tiberi abundant, sense càmeres ni limitacions de temps. No hi ha prejudicis perquè parlem d'obres inèdites i anònimes. Debatem el desenllaç, llegim frases en veu alta, citem autoritats. Costa posar-nos d'acord i no és estrany que la decisió no sigui unànime». Pagès Jordà agraeix a la Llibreria 22 l'oportunitat de participar en aquests «simposis de tardor, frescos i civilitzats, secrets com una reunió maçònica, on aprenem a força d'escoltar lectors que pensen diferent».
 |
| Empar Moliner en una de les seves presentacions a la 22 |
El politòleg Lluc Salellas, regidor de la CUP a Girona, comenta que la 22 és sempre l'espai de referència cultural de la ciutat, «allà on caus quan et ve de gust aprendre i llegir».
«Recordo que el meu pare anava cada dissabte a l'hora del vermut allà a comprar els clàssics que ell creia que havia de llegir tant sí com no en l'adolescència. Cada dissabte comprava llibres i feia la xerrada amb Terribas, Carles Monguilod i d'altres que també passaven per allí», recorda.
«Per a mi, la 22, a part de ser el referent cultural de la ciutat, ha estat un espai de passar estones fullejant llibres, de poder conèixer molts escriptors, de deixar-me portar per les recomanacions de Guillem o Jordi. A mi sempre m'ha fet recordar un bar de poble, que entres coneixedor de l'espai, còmode i agradable, amb ganes de compartir i sempre en surts havent passat grans moments i havent-te trobat bona gent. La 22 ha sabut ser un espai de tots, sense barreres i amb una vocació de difusió cultural gairebé única a la ciutat. Hi vagis el dia que hi vagis, sempre passen coses», afegeix.
«Recordo que el meu pare anava cada dissabte a l'hora del vermut allà a comprar els clàssics que ell creia que havia de llegir tant sí com no en l'adolescència. Cada dissabte comprava llibres i feia la xerrada amb Terribas, Carles Monguilod i d'altres que també passaven per allí», recorda.
«Per a mi, la 22, a part de ser el referent cultural de la ciutat, ha estat un espai de passar estones fullejant llibres, de poder conèixer molts escriptors, de deixar-me portar per les recomanacions de Guillem o Jordi. A mi sempre m'ha fet recordar un bar de poble, que entres coneixedor de l'espai, còmode i agradable, amb ganes de compartir i sempre en surts havent passat grans moments i havent-te trobat bona gent. La 22 ha sabut ser un espai de tots, sense barreres i amb una vocació de difusió cultural gairebé única a la ciutat. Hi vagis el dia que hi vagis, sempre passen coses», afegeix.
 |
| LLucia Ramis, Pep Prieto i Quim Curbet presentant un llibre de Prieto. |
Segons l'advocat penalista gironí Carles Monguilod, parlar de la Llibreria 22 és parlar d'una «història d'amor». «Amor als llibres, a la tertúlia distesa i amable, a les passejades sense rumb entre el laberint de llibres que reposen atractius als taulells i en els prestatges». «És parlar de l'amistat de la maduresa que t'arriba, passats els quaranta anys, de la mà de Guillem Terribas, home orquestra i jardiner de jardins delicats i impossibles», comenta l'advocat.
Monguilod recorda la llibreria com a espai de tertúlia i lloc de trobada. «La 22 significa també parlar de Sebastià Salellas i de les nostres cròniques negres (de vegades esgarrifoses) que no s'arreglaven als tribunals però que allà se solucionaven en un moment perquè ja no eren hores d'oficina. I parlar de la Llibreria 22 és també parlar de la il·lusió d'escriure un llibre i de la felicitat de veure'l, per fi, curosament exposat a l'aparador del carrer de les Hortes. I com que parlar de la 22 és parlar de l'amor, sempre serà parlar d'aquella noia que un dia va entrar radiant i lluminosa a la llibreria i de la qual em vaig enamorar sense remei», comenta Monguilod referint-se a la seva dona, a qui va conèixer a la llibreria.
MATIAS CROWDER, publicat en el Diari de Girona 14.10.2018
Fotos: Arxiu Diari de Girona.
Monguilod recorda la llibreria com a espai de tertúlia i lloc de trobada. «La 22 significa també parlar de Sebastià Salellas i de les nostres cròniques negres (de vegades esgarrifoses) que no s'arreglaven als tribunals però que allà se solucionaven en un moment perquè ja no eren hores d'oficina. I parlar de la Llibreria 22 és també parlar de la il·lusió d'escriure un llibre i de la felicitat de veure'l, per fi, curosament exposat a l'aparador del carrer de les Hortes. I com que parlar de la 22 és parlar de l'amor, sempre serà parlar d'aquella noia que un dia va entrar radiant i lluminosa a la llibreria i de la qual em vaig enamorar sense remei», comenta Monguilod referint-se a la seva dona, a qui va conèixer a la llibreria.
MATIAS CROWDER, publicat en el Diari de Girona 14.10.2018
Fotos: Arxiu Diari de Girona.
 |
| Carles Monguilod, Isabel Llauger, Martí Gironell i Josep Campmajó,... enmig del public en una presentació |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada