Monreal rep el Casero

 L’escriptora barcelonina Anna Monreal guanya el premi de novel·la curta de la 22 amb ‘Periplaneta americana’ i Miquel Martín queda finalista amb ‘La drecera’.

Miquel Martin i Anna Monreal.
Foto: Manel Martin

L’escriptora Anna Monreal Prat (Barcelona, 1976) va rebre ahir al vespre el 38è premi de novel·la curta Just Manuel Casero , convocat per la llibreria 22, per l’obra Periplaneta americana, que publicarà a principis de l’any vinent l’Editorial Empúries. Durant l’acte de lliurament del premi, que va tenir lloc com és habitual a la sala teatral La Planeta, també es va fer públic que l’escriptor Miquel Martín Serra (Begur, 1969) ha quedat finalista d’aquesta 38a edició, amb la novel·la La drecera. El primer premi està dotat amb 2.200 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra, i el segon premi té una dotació de 600 euros i la llibreria 22 es reserva l’autorització i condicions per a la publicació de l’obra durant un any. Durant l’acte d’ahir, conduït com sempre pel llibreter Guillem Terribas, l’actriu Carme Sansa va recitar i cantar textos de Maria Aurèlia Capmany, en el centenari del seu naixement, amb l’acompanyament de l’acordionista Jaume Mallofré. Es dona la curiosa circumstància que el finalista, Miquel Martín, també protagonitzarà avui a La Planeta el recital poètic Montserrat Abelló comentada, juntament amb Olga Cercós, dins la XXVI Proposta de Poesia del premi Casero.

El jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va destacar “la qualitat de molts dels textos presentats” a aquesta 38a edició. De les 45 obres presentades, se’n va excloure una perquè la seva extensió no s’ajustava a les bases del premi. Després d’una primera valoració, el jurat va seleccionar aquestes obres: Litúrgia de la paraula, d’Òscar Palazón Ferré; L’aigua i el cel. El color blau, de Renata Ferrer (pseudònim); La drecera, de Sara Camps (pseudònim); Periplaneta americana, d’Eleanor Rigby (pseudònim); Mont, d’Esther Palomeras Rovira; Més o menys zero, d’Alain Barmadu (pseudònim), i Clausura, d’Ishtar Farach (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va triar les obres L’aigua i el cel. El color blau, Periplaneta americana i La drecera, i aquestes dues últimes van quedar per a la valoració final, en la qual Periplaneta americana va guanyar per majoria simple. Sobre Periplaneta americana, d’Anna Monreal, diu el jurat: “L’obra narra la vida d’un noi de Barcelona, en particular la seva vida sentimental, que discorre paral·lela a la plaga d’insectes que donen títol a la novel·la. Narrada en un estil dinàmic i desenfadat, conté escenes i diàlegs hilarants, sense defugir un cert realisme esperpèntic.” Monreal, una economista resident a Tarragona, va guanyar el 2011 el premi El Lector de L’Odissea amb la novel·la Olives picants (Proa, 2012).

Jaume Mallafré i Carme Sansa. Foto: arxiu 22

Pel que fa a La drecera, de Miquel Martín, “explica la història d’un noi que és el fill d’una parella de masovers de la casa d’estiueig d’una família rica”. “Una mena de bildungsroman, una novel·la d’iniciació d’un adolescent que contempla el món des d’aquesta perifèria del servidor d’uns amos rics [...] Té un aire de Rodoreda i també de Bassani. Hi ha un elogi de la vida natural enfront de l’encarcarament i la vulgaritat dels diners”, segons el jurat. Martín és autor o coautor d’una dotzena de llibres, incloses les novel·les L’estratègia de la gallina, finalista del premi Ramon Llull; Cabells de Medusa i Dictadors de butxaca. També és un gran divulgador de l’obra de Vinyoli.
XAVIER CASTILLON, publicat en el PuntAvui 31.10.2018