11/6/19

Imma Merino escriu sobre Agnes Varda

CULTURA 4 juny 2019 2.00 h CINEMA / Jordi Camps Linnell
Àngel Quintana, Imma Merino i Isa Campo, durant la
presentació del llibre a la 22. Foto arxiu 22
Recordant Agnès Varda amb un llibre i un film  L’Espai 22 de la Lli­bre­ria 22 serà el marc, a les 19 h, de la pre­sen­tació del lli­bre Agnès Varda. Espi­ga­dora de rea­li­da­des y ensueños (Edició, Donos­tia Kul­tura i Fil­mo­teca Vasca), d’Imma Merino. Segui­da­ment, a les 20.30 h, al Cinema Truf­faut (a tocar de la plaça Jordi de Sant Jordi s/n) es pro­jec­tarà la pel·lícula Cléo de 5 à 7 (1962), d’Agnès Varda. Pre­sen­ta­ran els actes la mateixa autora, Imma Merino, i en el col·loqui poste­rior par­ti­ci­pa­ran Àngel Quin­tana i Isa Campo. 

Agnes Varda i Imma Merino a Paris el Novembre 2018. Foto: Carme Martínez Targa
LA DUALITAT DE VARDA

El 24 de novembre del 2018, Imma Merino, crítica de cinema d’El Punt Avui, columnista i cronista del Festival de Canes per a aquest diari des de fa 28 anys, va visitar Agnès Varda a la seva casa rosa, situada al carrer Daguerre, 86, al barri de Montparnasse (París). Admiradora apassionada de la cineasta des que va veure Sin techo ni ley (1984), que descriu com “una pel·lícula que sacseja” i que la va “impressionar molt”, Imma Merino encara va quedar més impactada l’any 2000 al Festival de Canes, on va rebre “el cop fonamental” amb Los espigadores y la espigadora. Des del 2011, quan Varda va impartir un curs a la UdG, Imma Merino hi va mantenir relació. 
 “Fan falta mirades sobre una cineasta fonamental del cinema modern –comenta en una entrevista a El Punt Avui–. Va ser una dona avançada a la Nouvelle Vague que després va ser ofegada per tots els homes del moviment. Com a dona, pensar que aquesta dona cineasta, com tantes altres, ha quedat bandejada d’alguna manera, referma el meu compromís d’estudiar-la i reivindicar-la".
L’origen, una tesi doctoral 
El llibre Espigadora de realidades y sueños, que parteix de la tesi doctoral que li va dedicar, forma part d’aquest compromís. “Hi ha pocs llibres sobre el conjunt de la seva obra, fins i tot a França”, es lamenta. 
Carregada d’admiració incondicional, Imma Merino es va plantar a París i va entrevistar Agnès Varda a casa seva. Com si seguís un guió tancat –no com el seu cinema, sempre obert a l’atzar–, Agnès Varda va estrenar la seva darrera pel·lícula a la Berlinale al febrer passat, Varda par Agnès, “una lliçó magistral sobre el seu propi cinema”, segons Merino, i va morir un mes i mig després, el 29 de març passat. “El llibre té el valor afegit que Agnès Varda va morir uns mesos després, inclou una de les últimes entrevistes amb una certa extensió que se li han fet”, valora Imma Merino.
Format per una primera part d’assaig i una llarga entrevista, Espigadora de realidades y sueños ha estat editat per la Filmoteca Basca i Donostia Kultura (de l’Ajuntament de Sant Sebastià), dins de la col·lecció Nosferatu. “Li dediquen una retrospectiva a Agnès Varda i normalment s’edita un llibre col·lectiu, però es va avançar, tenien una certa urgència, sabien que li havia dedicat la tesi doctoral i em van proposar un llibre sobre la subjectivitat, l’auto representació al seu cinema. Em van semblar que eren dos elements que em permetien abastar el conjunt de la seva obra.” Li agradaria que es publiqués també en català, però “es dona la circumstància malaurada que és difícil, la publicació d’un assaig de cinema en català.” També es farà una versió en èuscar que li fa molta il·lusió.
Espigadora de realidades y sueños parla de “la subjectivitat del cinema de Varda; allò que explica ho fa des d’un lloc, des d’un punt de vista”. Segons Merino, “ara és menys evident, perquè hi ha molts cineastes que fan documentals subjectius, però ella va començar a fer pel·lícules als anys cinquanta i ja hi trobem aquests indicis de subjectivitat”. Un altre tret que destaca el llibre és la dualitat, el seu cinema com a “testimoni de la realitat i expressió de l’imaginari”, tal com es titula un dels capítols. “El cinema és una cosa i l’altra, barreja ingredients. Les ficcions testimonien alguna cosa d’una època.” 
Imma Merino, amb amigues a fora la 22, acabada la presentació. Foto: Arxiu de la 22

Dualitat omnipresent
Aquesta dualitat té un relleu especial a Los espigadores y la espigadora, que “aborda el món contemporani des de la contradicció entre el malbaratament i la gent que recull”, i ja apareixia al primer film, La Pointe-Courte (1955). “Era fotògrafa, no sabia fer cinema. Per això els seus referents mai han estat cinematogràfics, són més literaris, pictòrics, fotogràfics...”. Aquest primer film “ja defineix el cinema de Varda, amb elements de documental i de ficció, amb naturalitat i artifici...” “Ella es mou entre aquestes dualitats, entre la vida i la representació, el documental i la ficció... I sempre està a l’aguait de les coses inesperades, a l’atzar. Diu que has d’estar permeable l’imprevist, però després elaborar-ho molt, posar-li ordre a través del muntatge.”
Bernat Salva, publicat en el Punt Avui 11.06.2019

Cap comentari:

Publica un comentari