JOAN RIBAS en el record

Imatges de Joan Ribas ( 1937 · 2021) Un home imprescindible a la història de Girona dins l'àmbit empresarial i cultural. Fundador de l' Assessoria Ribas/Alvarez. Radiofonista, corresponsal de premsa, articulista. Uns dels fundadors del grup de Teatre Proscenium, d'El Punt Diari / Punt Avui ; Llibreria 22; Sala La Planeta. Ànima i director d'Els Pastorets de Girona, durant 40 anys. I molt més. Realització Guillem Terribas. Estrena dins els actes del 41 Premi de Novel·la Curta Just M.Casero, que es va celebrar a la Sala La Planeta, organitzat per la Llibreria 22 el 30.10.2021.

La confessió

Guillem Terribas fent comèdia en el moment de rebre el Liberpress de mans de Xavier Soy. Foto: JOAN SABATER.

1

“Pare, m'acuso d'haver-me posat d'acord amb 24 persones més, ara fa 36, per tal de perpetrar un crim: obrir una llibreria. Tot just despertàvem del son dels infants promogut pel franquisme i tot semblaven flors i violes. Llavors, un grup de temeraris vàrem consentir en el mal pensament col·lectiu que era necessari trencar motlles –ho dèiem així– i una de les metes era aconseguir que Girona tingués una llibreria amb cara i ulls. Començaven a editar-se llibres que explicaven les coses sense embuts i necessitaven una plataforma que els fes arribar al públic, sense reserves mentals, religioses ni polítiques.

Era urgent aconseguir un local per als nostres abjectes propòsits i, amb el lideratge de Jaume Curbet fill –que ja haurà hagut de rendir-ne comptes a l'altre món–, els mals pensaments es varen convertir en accions deplorables. Aquest vici ens va costar uns diners –no massa, però força per a nosaltres– i així va néixer, no goso ni dir-ho, la Llibreria 22. No es trobava un nom adequat per el complot i es va imposar el que era evident: el número de l'immoble, al carrer de les Hortes. Molta imaginació!

Però va esdevenir-se el més perillós: vàrem aconseguir captar un líder, un fanàtic, un indocumentat, un perdedor: Guillem Terribas, que tot just havia fet la mili a l'Àfrica i cobejava propòsits impensables –donar a conèixer els llibres, els autors, els editors, remoure l'assossegat panorama gironí amb la irrupció dels literats de més prestigi–. Un dia o un altre, han passat per aquell antre de perdició la majoria de la gent que escriu i dels que editen, dels que tradueixen i dels que versionen, dels crítics i també d'un públic de la més variada procedència, en una inacabable rastallera de presentacions, actes i tertúlies.

Per tant, pare, dic una cosa en descàrrec: va ser un pecat col·lectiu, una mena d'orgia lletraferida, i si cal assenyalar-ne un culpable màxim, seria l'anomenat Terribas, que ens va arrossegar a tots –i molta altra gent de Girona, compte!– vers la ignomínia de la lletra impresa. Mal m'està d'assenyalar un altre pecador, ja ho sé. Però no puc estar-me de confessar-ho! I la seva acció ha estat reincident, temerària i inacabable!

Confesso, a més, que del fruit d'aquella perversa idea no n'hem vist ni un ral. En els 36 anys d'història, ni una sola vegada s'han percebut dividends, ni dietes, ni sobres, ni targetes opaques. Res! En el pecat, com se sol dir, hem trobat la penitència. Per això, divendres, quan es va premiar la Llibreria 22 a l'Auditori per part de Liberpress i en Guillem va sortir a rebre el guardó –que no té dotació econòmica–, vaig considerar que era imprescindible una confessió pública, ara que està de moda.”

Joan Ribas, publicat en el Punt-Avui 19.10.14

Sagarra sensual

Proscènium ofereix avui, a La Planeta, una lectura d'alguns dels versos més vitalistes de Sagarra i fragments d'‘El comte Arnau'.
La vida val quan un la fa ben plena, / quan un li va enriquint tots els moments, / quan et bull dins el nervi i dins la vena, / quan et canta per tots els sentiments.” Aquest és un fragment del poema èpic El comte Arnau, amb què Josep Maria de Sagarra feia, l'any 1928, una reinvenció del mite, una interpretació abarrocada, realista, esquerpa, en contraposició amb la versió de Joan Maragall, que condueix el protagonista a la redempció, mentre que al llarg dels més de deu mil versos hendecasíl·labs de Sagarra la redempció no surt enlloc. El fragment consignat a l'inici concentra de manera immillorable l'esperit de la lectura Sagarra sensual, que ofereix avui (20 h) el Grup Proscènium, a la sala La Planeta de Girona –l'entrada és gratuïta i l'aforament limitat–, amb la direcció de Joan Ribas, en el primer acte de la XIX Proposta de Poesia, que organitzen la sala i la Llibreria 22, convocant també del premi literari Just Manuel Casero, que enguany arriba a la trenta-unena edició, i al qual està vinculada la proposta.

L'espectacle, que es farà a la sala diàfana de La Planeta, al pis de dalt, es divideix en dues parts. En la primera es farà la lectura a una o dues veus d'un recull de poemes esparsos amb un fil conductor: el gust del poeta per l'amor, per la sensualitat, per l'erotisme, els efectes gairebé màgics provocats per l'acostament de la figura femenina.
La segona part de la lectura la centren quatre fragments del magnificent poema èpic El comte Arnau, que allunyen aquesta figura del romanticisme, del mite, i en què Josep Maria de Sagarra el descriu com un home arrogant, altiu, vençut als seus instints, dèspota i primari. Un personatge, en definitiva, profundament humà.
Joan Ribas dirigirà en aquesta lectura Cristina Arenas, Carina González, Laura Casamitjana, Roser Massanas, Jordi Garcia, Marc Subirà, Dani Chicano, Miquel Casellas, Salvi de Castro, Albert Reverendo, Narcís Subirà i Narcís Garcia.
Redació El Punt 27.10.11

Moments (irrepetibles) de Girona

El cronista considera que amb Joaquim Nadal van coincidir les circumstàncies i la persona adequada per transformar Girona tal com ell ho va fer mentre va ser alcalde.
En Guillem Terribas, llibreter de la 22, diu que quan surt un nou llibre amb referències de fets i gent de Girona hi ha un determinat nombre de persones que demanen un exemplar per tal de veure si el seu nom figura en l'índex onomàstic que s'acostuma a afegir al final d'alguns treballs, i es compren el llibre en funció de si hi surten o no. Tots posseïm la vanitat personal –dissimulada– de veure el nostre nom amb signes d'impremta. Sembla que aquell que no figura en un índex no existeix dins el petit món local

En el llibre de Joaquim Nadal, Moments de Girona, hi ha un índex onomàstic important, però encara ho podria haver estat molt més, considerant la gent que coneix l'autor. És clar que no s'hi valia a improvisar, tota vegada que és un recull de pensaments que ja han estat escrits o pronunciats. Aquesta és una mena de llibres que surten ara, que tenen el valor de deixar plasmat en un sol volum una colla d'apunts i records, per tal que el públic lector (?) conegui el pensament de qui ho publica. Els falta, però, el geni creatiu que sol presidir un llibre quan ha estat pensat com un tot unitari i argumentat. És un llibre de pedaços viscuts.

El dia que el van presentar a la Fundació Valvi, el públic era format –com és habitual– per gent de la mateixa corda que Nadal, a qui li prodiguen càlids aplaudiments (Només faltaria, sinó!) A les primeres files hi havia tota la plana major socialista. Així, és fàcil obtenir vistiplaus d'un treball literari.

Ara, ja passats els primers dies, hom pot fer-se una idea més aproximada del que conté. No cal dir que traspua l'engrescament que l'autor té per la ciutat que va presidir durant prop de 23 anys. Hi ha un enamorament clamorós vers les persones i les pedres.

A molta gent Girona ens desperta sentiments arrelats, però per ell, que va tenir el privilegi de viure en primera persona tota la transició des de la ciutat «grisa i negra» heretada dels anys setanta fins a la Girona «de colors» posterior, i que va conèixer les gènesis, els capgirells, els embolics i les històries secretes de tants i tants racons, propietats, privilegis i misèries... i que va tenir una intervenció directa i en primera persona per poder-ho trastocar i donar-li nova vida i utilitat, el sentiment ha de ser més profund i justificat.

I és evident que no ho ha dit tot! En el llibre hi ha la part positiva, gairebé els resultats. Pel camí, però, hi va haver una complicada gestió per vèncer resistències atàviques i convertir en realitat vells somnis guardats a l'armari de la ciutadania.

És segur que hi ha una altra història secreta que mai s'arribarà a publicar i que quedarà per sempre en el «secret del sumari». No la coneixem, però la pressentim amb molta força, perquè no és possible capgirar aquella vella Girona sense la mà esquerra del negociant, del permutant, del promotor i, fins i tot, del malabarista de la fira...!

Avui, amb els canvis operats al país i amb les tribulacions que estem passant, s'hauria pogut transformar la ciutat tal i com es va fer llavors? Es pot assajar qualsevol resposta; però hom arriba a la conclusió que van coincidir en el temps les circumstàncies i la persona adequada per desenvolupar-les... Una combinació que es dóna rarament en la història.
JOAN RIBAS. Publicat en El Punt, diumenge dia 10 de gener 2010. Foto: Lluís Serrat. Josep M. Birules, Quim Nadal i Xerardo Estévez.

Nadal elogia la tasca ciutadana de Joan Ribas.

El fundador de Proscènium diu que Girona «va a la cua en matèria teatral»
Més de mig centenar de persones van pujar ahir al llarg de tot el dia a l'escenari habilitat a la Rambla a propòsit de les Dotze Hores de Lectura Viva per llegir algun fragment d'un text escollit en homenatge a l'empresari i activista cultural Joan Ribas, que va aprofitar l'ocasió per reclamar més dinamisme a l'ambient teatral de la ciutat.
Els escriptors Josep Maria Fonalleras, Lluís Freixas, Lluís Lucero i Narcís-Jordi Aragó; els llibreters Guillem Terribas, M. Carme Ferrer i M. Teresa Calabús; l'editor Quim Curbet, l'actor Martí Peraferrer, la llatinista Dolors Condom, el delegat del govern, Francesc Francisco, el delegat de Cultura, Miquel Sitjà, i la regidora de Cultura, Lluïsa Faxedas, van ser algunes de les persones que des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre van participar en les Dotze Hores de Lectura Viva, organitzades pels Amics del Museu d'Art i el Gremi de Llibreters, aquest any en homenatge al teatre i a un dels seus principals impulsors a la ciutat, l'empresari Joan Ribas.
El conseller d'Obres Públiques i exalcalde, Joaquim Nadal, encarregat de clausurar l'acte amb una glossa de l'homenatjat, va afirmar, després de repassar la seva trajectòria cultural, que «si Ribas no existís, la ciutat de Girona hauria d'inventar-lo», perquè una ciutat, va dir, se sustenta en «els ciutadans que li donen vida». Nadal va recordar el pas de Ribas per Vida catòlica, el seu paper en la fundació del setmanari Presència i la seva activitat incansable, de més de cinquanta anys, al servei del teatre i en particular dels Pastorets. El conseller va destacar també la seva activitat com a cronista des de les pàgines d'El Punt.
Joan Ribas, per la seva banda, va aprofitar el discurs d'agraïment per lamentar la falta de companyies teatrals estables a la ciutat, una qüestió sobre la qual opina que «Girona està a la cua de Catalunya». De fet, va reclamar que algú li prengués el relleu com a motor dinamitzador del fet teatral, «algú que, sense ser ni actor ni director, estiri el carro».
Algun sector del públic va demanar que les Dotze Hores de Lectura tornessin en les pròximes edicions a la plaça Mercaders, rere la Rambla, perquè consideren que és un espai més recollit que no pas el passeig, que és on se celebra la festa des de fa dos anys i on sovint costa sentir els oradors per culpa del soroll del nombrós trànsit de gent, i en especial dels comiats de solter.
Publicat en "El Punt" 07.06.09.
A la Foto de Lluís Serrat: Joan Ribas (dreta) conversa amb Jordi Dalmau observat per Joaquim Nadal, al final de l'acte. Al fons, Guillem Terribas, Dolors Reig i Manel Cassú.

Les 12 Hores de Lectura Viva es dedicaran al teatre i a Joan Ribas

Les 12 Hores de Lectura Viva, que organitzen anualment els Amics del Museu d'Art i el Gremi de Llibreters de Girona, tindran lloc dissabte vinent al Punt de Trobada de la Rambla de Girona, entre les 9 del matí i les 9 del vespre, i estaran dedicades en aquesta ocasió al teatre. Com a personalitat que representa inqüestionablement el teatre gironí de l'últim mig segle, s'ha triat Joan Ribas, fundador i director del grup Proscenium i responsable també d'Els pastorets de Girona. Les 12 hores de lectura pública, en què es preveu que participin almenys uns cinquanta lectors voluntaris al llarg de la jornada, es clouran amb una glossa de la personalitat de Joan Ribas i de l'art dramàtic, a càrrec del conseller Joaquim Nadal.
Les inscripcions per participar en les 12 Hores de Lectura Viva encara són obertes i es poden fer a la seu dels Amics del Museu d'Art (Ciutadans, 18) i a les llibreries de Girona. Aquesta iniciativa ciutadana arriba aquest any a la novena edició, i en els seus orígens consistia en 24 hores de lectura ininterrompuda a La Planeta, sala teatral de la qual és propietari Joan Ribas.
Text: Xavi Castillón (El Punt) 03/06/09
Foto: Guillem Terribas