Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Pla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Pla. Mostrar tots els missatges

22/3/11

“Llegir Pla és com un desinfectant”

Josep Valls presenta a Girona, envoltat d'amics, el llibre ‘Josep Pla oral'.

Josep Valls i Xevi Planas , ahir a la Llibreria 22 Foto: X.C.
1
Llegir Pla no és literatura, és com un desinfectant”, va dir Josep Valls, últim testimoni viu del Pla dels últims anys, tal com el va definir ahir l'editor i periodista Xevi Planas a la presentació de l'últim llibre de Valls, Josep Pla oral, a la Llibreria 22. Molts amics de Figueres i Girona hi van acompanyar Valls, entre ells Modest Prats, que seia darrere seu, una mica apartat de la resta, però que no va poder evitar ser interpel·lat per Valls en diverses ocasions per rememorar episodis de la seva amistat comuna amb Pla.
Josep Pla oral (A Contra Vent) aplega 183 frases, pensaments i aforismes que Pla va dir i Valls va memoritzar per després escriure'ls a les nits, entre el 1973 i el 1981, mentre compartien la taula 26 del Motel Empordà, alguns viatges i moltes converses. Per Josep Valls, algunes d'aquestes frases semblen dites abans-d'ahir i mostren també que “Pla escrivia tal com parlava i parlava tal com escrivia”.
Xavier Castillón, publicat en El Punt 22.03.11.

Valls presenta «Josep Pla oral»


L'acte va anar a càrrec de l'autor i de l'editor, Xevi Planas
La Llibreria 22 de Girona va acollir ahir la presentació del llibre de l'editorial Acontravent Josep Pla Oral, de l'empordanès Josep Valls. L'acte va anar a càrrec de l'autor i de l'editor, Xevi Planas. Josep Valls va tenir el privilegi d'enraonar amb l'escriptor de Llofriu una colla d'anys al Motel Empordà.
Diari de Girona 21.03.11Foto: Marc Martí

18/3/11

Josep Maria Castellet torna a llegir Josep Pla


Foto: EFE

L'editor publica una nova versió d'un assaig del 1978.
Josep Pla o la raó narrativa , un dels assajos més coneguts de Josep Maria Castellet, acaba de ser reeditat a Destino amb un pròleg i un epíleg nous, en què l'editor revisa un dels seus autors predilectes.

"Castellet, no hauríeu d'haver escrit aquest llibre. Us ho agraeixo molt però exagereu la importància de la meva obra. Jo no sóc ningú i si escric és perquè no sé fer res més. De tota manera, gràcies". Aquesta és una de les anècdotes que Josep Maria Castellet explica a la nota editorial de Josep Pla o la raó narrativa , assaig que el va fer mereixedor del premi Josep Pla del 1977. Un dia de primavera del 1978, Castellet va anar fins a Palafrugell "per fer una xerrada destinada a ser pronunciada davant els estudiants de batxillerat de Palafrugell"; mentre s'encaminava cap a la presentació amb Pla, l'escriptor va deixar anar les seves consideracions, que van assolir les virtuts de l'anècdota instantàniament i que ara, gairebé 33 anys després, formen part de l'ampliació d'un dels treballs literaris més recordats de Castellet, juntament amb Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (Edicions 62, 1971).

L'epíleg de la nova edició està fonamentat en la relectura de les notes per a un diari redactades entre el 1965 i el 1968 i que es poden trobar a l'últim volum de l'obra completa. "Són notes escrites a raig, que són un conjunt insòlit en l'obra de Pla", va dir Castellet durant el dinar de presentació del llibre. L'editor i escriptor troba que tres dels tòpics més estesos sobre Pla queden desmentits en aquest aplec de notes: el mite del solitari de Llofriu, la misogínia i la seva gasiveria. "Gràcies a aquestes notes veiem que de sol n'estava poc, Josep Pla; una altra cosa és que volgués sentir-se solitari", va aclarir Castellet. Respecte al segon punt, l'editor va comentar: "Si bé considerava que les dones havien de quedar-se a casa, tenir i cuidar els seus fills, en els dietaris apareixen unes cartes misterioses que li envia una tal «A», que arriba a identificar com a Aurora, una dona a la qual va conèixer abans de la Guerra Civil i que li suscitava fantasies eròtiques. Al llarg del diari t'adones que Pla n'estava enamorat, de l'Aurora". Sobre la garreperia planiana, Castellet va recordar que Pla va enviar a l'Aurora "mil pessetes durant quaranta dies". "Aquestes mil pessetes avui equivaldrien a uns 120 euros, cosa que no és una fortuna, però no està gens malament", va afegir Castellet.

Una càtedra Josep Pla
La reedició de Josep Pla o la raó narrativa , que coincideix amb el trentè aniversari de la mort de l'escriptor empordanès, és la primera referència de la càtedra Josep Pla, creada el 2010 a la Universitat de Girona i que compta amb el patrocini de la mateixa universitat, la Fundació Josep Pla de Palafrugell i Grup 62. "La propera referència de la càtedra Josep Pla serà una selecció de narracions marineres que apareixerà en edició de butxaca", va comentar Xavier Pla, autor d'un dels treballs més interessants i reveladors sobre l'obra planiana: Josep Pla. Ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997). Va ser Xavier Pla l'encarregat de donar a conèixer la gran notícia de la vetllada: "Aquesta tardor, si tot va bé, publicarem un llibre inèdit de Pla, un dietari curt dels primers mesos del 1936. Són notes, fonamentalment telegràfiques, un aide-mémoire".
Jordi Nopca, publicat al diari Ara.cat, el 16.03.11
*
La presentació a Girona, organitzada per la 22, es farà a la Fundació UdG, el 14 d'abril 2011

6/3/11

Escoltant l'oracle

Josep Valls recopila reflexions, sentències i aforismes extrets de les converses que va mantenir amb Pla.
Josep Valls. Foto: Gerard Bagué
A Josep Pla li agradava la taula, però preferentment amb companyia, així que el dia que el seu amic Ramon Sala el va deixar al Motel de Figueres perquè ell tenia pressa per tornar a Castellfollit, l'escriptor es va sentir inesperadament desvalgut. El cuiner Josep Mercader, que el coneixia bé, sabia que era una impertinència deixar-lo sol a taula, però aquell dia el restaurant era ple, i ni ell ni cap dels cambrers podien entretenir-se a oferir-li companyia. Fins que al senyor Mercader se li va acudir cridar l'administrador del local i demanar-li per favor que s'assegués amb el vell escriptor i li donés conversa. No es coneixien de res, i el silenci amenaçava de fer-se dens, però Pla va tenir l'ocurrència de preguntar al bon noi a què es dedicava, i Josep Valls va tenir l'encert d'aclarir-li que, tot i guanyar-se la vida fent números, la seva vocació eren les lletres, que havia estudiat al seminari de Girona. “Ah, la millor universitat del món!”, va exclamar Pla. I ja va estar. Els vuit anys següents van fer-se inseparables, a la seva taula 26 del Motel, sempre la mateixa, on dinaven plegats, conversaven i secretejaven. Josep Valls (Sant Feliu de Pallerols, 1944) el tornava sempre a Llofriu amb cotxe, a vegades l'afaitava i tot, i alguna ocasió li va arribar a fer de metge. Van ser amics, en el sentit ple de la paraula, i avui encara Valls sent tan viva aquella proximitat, que declara amb convicció: “Jo l'estimava, aquest home”.
Des d'aquella primera trobada de l'any 73, Valls, col·laborador d'El Punt, va acostumar-se a prendre notes de les sobretaules amb Pla, sempre aprofitables i sucoses. De moltes d'elles n'ha donat compte als tres llibres que ha publicat sobre el seu amic, Josep Pla inèdit (1982), Josep Pla: converses a l'Empordà (1986) i Pla de conversa (1997). Ara ha seleccionat 183 fragments d'aquelles xerrades esporgades dels seus llibres anteriors per compondre Josep Pla oral (Acontravent), una col·lecció de citacions, sentències, reflexions, aforismes i fins i tot acudits que presenten l'autor d'El quadern gris com “una mena d'oracle”, assegura Valls, no només per l'astúcia de les seves observacions, sinó també per la seva permanent actualitat: “Era un home avançat al seu temps, que parlava des de la saviesa. Un clàssic. I un clàssic no és altra cosa que algú que, per més que el llegeixis, sempre et diu coses noves”. Coses com ara “Catalunya és un país d'eròtics corregits per l'avarícia”, o “un ha d'escriure tal com parla, com si escrivís per a una seva tia soltera”, o “com més malament menja la gent als restaurants, més propina deixa”, i encara “com puc entendre què o qui és Déu, si ni tan sols sé què és un sofregit?”.
A l'estil dels moralistes francesos del segle XVIII que tant apreciava, des de Chamfort a Montaigne, Pla apareix en aquestes notes, totes recollides de viva veu pel seu transcriptor, a pesar que algunes van ser elaborades literàriament per l'autor i incorporades a l'obra escrita, com un home de variats interessos que sentenciava sobre la vida, la gent, la literatura, l'art, la cuina, el país, el món, la religió, la política i sobre ell mateix, els apartats en què s'organitza aquesta mena de breviari del pensament planià. Valls, que admet haver deixat fora les declaracions més íntimes que Pla va confiar-li (“no hi ha res que s'assembli més a un confessionari que un cotxe a l'hivern travessant l'Empordà de nit amb la calefacció engegada”, diu enigmàtic), vol retre amb aquest Josep Pla oral un homenatge a l'escriptor, en el trentè aniversari de la seva mort, i al seu estil concís, “ni culte ni popular, entre el periodisme i la literatura, però mai grandiloqüent”, un esperit que el seu biògraf ha volgut transmetre també a la brevetat del seu pròleg, escrit, afirma, “amb cinta mètrica”. Les primeres presentacions del llibre seran el 21 de març a La 22 de Girona, i el 8 d'abril a la Fundació Pla de Palafrugell.
Eva Vázquez, publicat en El Punt, 06.03.11.

1/7/09

Enric Vilar presenta la seva visió transgressora de Josep Pla a la 22

El periodista Enric Vila presenta avui a la Llibreria 22 de Girona (20 h) el llibre El nostre heroi, Josep Pla (Ed. Acontravent), un retrat de l'escriptor de Palafrugell a mig camí de la biografia i el dietari personal en què l'autor qüestiona determinats estereotips de l'obra i la personalitat planianes, en particular la seva falta de compromís cívic. A l'acte hi assistiran, a més de Vila, el seu editor, Quim Torra, i el professor de la Universitat de Girona i estudiós de Pla Xavier Pla.
(El Punt 30.06.09).
"Un ha d´escriure del que li cou"
Enric Vila aixeca polèmica amb El meu heroi Josep Pla.L'escriptor Enric Vila ha tornat a posar l'escriptor de Llofriu al centre d'una polèmica. El llibre El meu heroi Josep Pla (Acontravent), presentat ahir a la Llibreria 22 de Girona, posa de relleu l'existència, segons l'autor, d'un antiespanyolisme en l'obra de Josep Pla. Enric Vila ha trobat en la crítica literària partidaris i detractors del seu llibre, que no ha deixat ningú indiferent.
Tot i anar El meu heroi Josep Pla per la tercera edició i ratllar els 3.000 exemplars venuts, Enric Vila diu que no n'està content perquè una obra d'assaig en català hauria d'aspirar a molt més.
Encara queden notícies per donar de Josep Pla?No ho sé. L'estudi acadèmic de Pla no és el meu camp. He fet un llibre basant-me amb el que se sap de Pla a partir de les fonts disponibles, i oferint una imatge que crec que és la bona.
Vostè destapa l'antiespanyolisme de Josep Pla?No, jo no destapo res. La majoria de coses que dic ja estan publicades, però no se'ls havia donat relleu. L'antiespanyolisme de Pla, els investigadors el deien de passada. El que jo ressalto és bàsic per entendre Pla. Altra cosa és que els investigadors treballin condicionats per l'efecte que la repressió castellana hagi pogut causar sobre la fragilitat humana.No defensarà que Pla era independentista...
I per què no? Hi ha unes cartes publicades per en Xavier Pla en què Josep Pla parla de matar el rei Alfons XIII. Preguntar-se si era independentista a l'època de Franco era absurd. No ho hauria dit.
Posarem ara en dubte que Pla va treballar contra la República, que va servir el franquisme i que va dirigir La Vanguardia en la immediata postguerra? No, no ho poso en dubte. Jo demano que la gent compari els articles de Pla amb els que publicava la resta de gent a La Vanguardia de l'època. Una cosa és l'actitud de Pla durant la Guerra Civil i l'altra és la que va adoptar quan va veure el pa que donava el franquisme.
Ha llegit les més de 40.000 pàgines de l'obra completa?Quasi totes. Són deu anys llegint Pla i també tot el que s'ha escrit sobre ell. Abans, els autors catalans no m'acabaven de dir res. Pla és el primer que em fa aixecar de la cadira. El seu llibre Viaje en autobús em va fer entendre què és això del franquisme i d'on venia tota la crosta de falsetat que jo veia al meu voltant. Després he llegit Pla en aquesta clau.Joan de Sagarra ha detectat un error fatal al seu llibre: resulta que Josep Maria de Sagarra, el seu pare, no va ser membre d'una acadèmia espanyola, com vostè afirma...Va ser membre de la Societat General de Autores i va recollir algun premi a Madrid. El que diu Joan de Sagarra no canvia per res el contrast que jo estableixo entre Pla i Sagarra. Sagarra té menys paciència i és menys fort i per això acaba atrapat pel franquisme.
Aquest país està fotut?Jo crec que no. Ara vivim els residus del franquisme; patim el domini dels que van ser educats en la desmemòria. Això passarà.
Va calcular d'obrir una polèmica sobre l'escriptor de Llofriu? És vostè rencorós? No. Però tinc sentit de la justícia. No actuo per rencor sinó per amor. Crec que sortiria tothom guanyant si es posessin les coses al seu lloc. Tot el que va contra la llibertat acaba generant rencor. Abans havia publicatLa veritat no necessita màrtirs, biografia de Lluís Companys.
La qüestió nacional ven?Sí, però no és un problema de vendes. Un parla d'allò que més li preocupa, un escriptor ha de parlar del que li cou.
Daniel Bonaventura(Diari de Girona 01.07.09)