Perilla la xarxa de llibreries independents?

El llibreter Guillem Terribas, activista cultural i director de la Llibreria 22 de Girona, ho diu clar: 'La llibreria Catalònia és la primera llibreria amb cara i ulls que fulmina la crisi' (amb el permís d'Ancora y Delfín, que va tancar a principi del 2012). Els llibreters saben que el tancament imminent de la Robafaves de Mataró és degut a una mala gestió i a l'ofec hipotecari i que la llibreria Ona es va tancar per l'enfonsament de la distribuïdora Arc de Berà, que n'era propietària. En canvi, el tancament de la Catalònia és un indici de les penúries de tota la xarxa de les llibreries independents que fan un servei cultural important a bona part de les comarques catalanes. En parlem amb diversos llibreters.
Miquel Colomer, un llibreter experimentat, que a la darrera dècada ha dirigit la històrica llibreria Catalònia de Barcelona i a qui ha tocat d’anunciar-ne el tancament, ho explicava a VilaWeb: 'La supervivència de la Catalònia fins ara ha estat una anomalia, en certa manera, sobretot si recordem com s'han anat tancant totes les llibreries històriques del centre de la ciutat, els darrers cinquanta anys. Nosaltres hem superat molts esculls (la guerra, un incendi desastrós, l'assetjament immobiliari…), però no hem pogut superar aquesta doble crisi que travessa el sector.'
I continua: 'D'una banda, hi ha la crisi econòmica; però també hem hagut de suportar la crisi del llibre en particular: amb la revolució d'internet ha anat arribant un canvi d'hàbits de consum que ens ha afectat considerablement: llibres de cuina, de viatge, els mapes i la cartografia… La gent ara, si necessita una recepta, no se'n va a la llibreria a comprar un llibre de receptes. No li cal, perquè les troba totes a internet. I els llibres tècnics tampoc es venen com es venien, perquè les consultes no es fan als llibres sinó a la xarxa.'

Sobre els efectes de la crisi econòmica, Colomer recorda que han perdut un 40% de facturació els darrers quatre anys: 'Estem en competència amb tothom i ens ha passat que som una llibreria massa gran per a ser petita i una llibreria massa petita per a ser gran. De manera que no ens beneficiem ni dels marges de beneficis de les grans cadenes ni de la possibilitat d'especialització que tenen les llibreries petites.'
El tancament no ha estat pas una decisió que s'hagi pres d’avui per demà. Colomer recorda que al juny del 2011 la llibreria ja va fer un ERO, però el 2012 les vendes no es van recuperar, van continuar caient, de manera que l'octubre de l'any passat van haver d'acomiadar vuit persones. 'Hem aguantat tant com hem pogut. També vam provar de vendre l'empresa, però ni per un preu simbòlic no n’hem trobat comprador.'

Colomer atribueix el tancament a la davallada del consum. I recorda: 'Després de l'incident amb la immobiliària l'any 2005, els anys següents (2006, 2007 i 2008) vam tancar amb beneficis. La crisi ens ha enfonsat. També és veritat que nosaltres érem més sensibles que algunes altres, llibreries perquè aquells anys vam fer una reforma del local i una reestructuració de deutes, el 2006. Segurament si haguéssim tingut una economia més sanejada ens n’hauríem sortit millor.'

Els llibreters es reuniran demà amb Mascarell
Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, i responsable de la llibreria Parcir de Manresa, ha confirmat a VilaWeb que es reunirà amb el conseller Mascarell demà al matí. Un dels punts que li plantejarà és de facilitar a les llibreries amb dificultats de tresoreria (però solvents) la possibilitat d'accedir a línies de crèdit amb condicions més favorables, que atorga l'Institut Català de Finances. Potser amb aquesta opció, la Catalònia encara no hauria tancat.

Per Daura, el tancament de la llibreria Catalònia és més que un senyal d'alarma, fa palès que la situació és complicada: 'La xarxa de llibreries independents que trobem a tot Catalunya té un marge de benefici curt (20%-30%) i una crisi tan persistent com la d’ara fa caure les llibreries amb una estructura poc consolidada o feble. La mitjana del descens de vendes dels darrers quatre anys és del 25%. Això és dur.'

Però afegeix: 'No és una crisi del sector, sinó una crisi de consumidors. Té raó en Miquel Colomer quan parla de canvi d'hàbits dels consumidors de llibres, però també és cert que els llibreters no hem deixat de modernitzar-nos en aquest sentit: treballar en equip i crear eines com Liberdrac, la plataforma de venda de llibres digitals; el Pla Llibreria Activa (dins el pla de foment de la lectura), o el banc de dades Datallibres, que ajudarà a gestionar millor els estocs de llibres.' De tot això, Daura també en parlarà demà amb el conseller.

El president del gremi de llibreters recorda que les llibreries independents, sobretot de comarques, tenen un paper important en la vertebració cultural del territori i creu que això és un actiu que cal preservar. Li hem preguntat directament si perilla aquesta xarxa de llibreries independents que es troben arreu del país. Heus-ne ací la resposta: 'Si no es fa res i la crisi persisteix hi haurà un degoteig de baixes. Però confio que no passi, i crec que aquest comerç cultural de proximitat el mantindrem entre tots, perquè som un país d'emprenedors. Ara, si deixem caure aquest actiu, el país que s'ho faci mirar, perquè és un actiu important.'

Fer-ne una qüestió política
En aquest sentit, el llibreter Guillem Terribas és taxatiu: ‘Si correm el perill de desaparèixer? Mira, vinc d'una reunió amb el CoNCA (el president Carles Duarte i companyia han vingut a Girona per parlar amb gent de la cultura), i un dels temes ha estat aquest: no es pot prescindir d'aquesta xarxa de llibreries. Però ja sabem que ara tothom fa "ai, pobres, els de la Catalònia", i d'aquí a quinze dies ja faran com si no hagués passat res.'
Continua: 'Tot aquest conjunt de llibreries independents, que trobes a Granollers, a Vic, a Vilanova i la Geltrú, a Olot, a Girona, a Sabadell i a moltes altres poblacions, vam començar els anys setanta amb un esperit de "boy scout", que en dic jo. Però recordaré sempre que Xavier Folch, quan era al capdavant d'Empúries, sempre deia que les millors llibreries catalanes eren fora de Barcelona. I avui es podem perdre. Perquè, a més de les dues crisis que ha descrit en Miquel Colomer (un dels millors llibreters que tenim), també s'hi ha d'afegir el fet que les biblioteques han deixat de comprar llibres, i aquesta compra podia arribar al 5% de facturació anual.'
Terribas sentencia: 'Però jo no vull un epitafi: hem de fer les coses que calgui perquè el caliu cultural que donen aquestes llibreries es mantingui. D'aquest actiu se n'ha de fer una qüestió política.'
Montserrat Serra, publicat a Vilaweb 09.01.13

S'ha mort l'escriptora Teresa Pàmies

L'escriptora Teresa Pàmies s'ha mort avui als noranta-tres anys. Va ser escriptora de novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. Molt lligada als moviments polítics i socials durant la guerra civil, la seva militància amb el partit comunista la va portar a l'exili, i des de l'any 1939 fins al 1971 va viure a l'Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França. Es va casar en la clandestinitat amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. Un dels seus fills és el també escriptor Sergi Pàmies. Després de l'exili, quan va tornar a Catalunya, es dedicà a la literatura. Entre les seves obres més destacades hi ha ''Testament a Praga', premi Josep Pla del 1970 i 'Gent del meu exili' (1975). La seva obra esdevé testimoni viu de la guerra civil i de l'exili català, i es mou entre la novel·la i la memòria. Pàmies va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2001 (fou la segona dona en rebre el guardó després de Mercè Rodoreda).
Atreta per l’actualitat, sobretot la política i amb interessos diversos, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació (Avui, Presència, Serra d’Or, El Temps, Catalunya Ràdio). Algunes d’aquestes col·laboracions van ser aplegades en volum: 'Opinions de dona' (1983) i 'La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques' (1999). Teresa Pàmies va ser un referent per a moltes dones nascudes durant la dictadura franquista.
Més informació A Vilaweb http://www.vilaweb.cat/noticia/3994378/20120313/mort-lescriptora-teresa-pamies.html

El Modest Prats més literari es mostra a 'Homilies de Medinyà'

El llibre es presentarà demà a Girona en un acte d'homenatge.

'(2 de gener del 1980) Avui he trobat l'avi de can Selles. És un home petit, d'ulls vius i tafaners que s'esforcen a copsar tot el que passa al seu voltant. Cada dia és més sord. Això el fa patir, però em sembla que li ha afinat la mirada, i el tel de desconfiança que hi deu haver posat la sordesa creixent no ha pogut amagar la llum foteta que hi descobria, ara fa més de dos anys, quan el vaig conèixer. Acabava d'arribar a Medinyà i li vaig demanar si volia tenir cura de l'hort de la rectoria.
—Sí, home. Ja l'ajudaré.

—En tot cas us hauré d'ajudar jo, perquè no n'he menada mai, de terra, i no hi entenc gens.
Em guaità sorprès.’
Aquest és tot just un petitíssim fragment d'una de les entrades del 'Dietari 1980' que recull el volum 'Homilies de Medinyà' (Empúries, octubre 2011) de l'intel•lectual i capellà Modest Prats (Castelló d'Empúries, 1936), que demà es presentarà a Girona en un acte d'homenatge. Possiblement el seu darrer acte públic.
Feia molt que l'editor Xavier Folch insistia a Modest Prats que aplegués en un volum els seus escrits més literaris: 'Des del moment que vaig tenir consciència que Modest Prats era un orador inigualable i que convenia fixar algunes de les seves intervencions orals (homilies, sermons, conferències).' Folch li va proposar el títol, fins i tot, 'Homilies de Medinyà', perquè en aquella època era el rector d'aquell municipi del Gironès. Però no és fins fa devora un any, quan li van diagnosticar alzheimer, que es va prendre la proposta d'una manera activa.
Salomó Marquès, amic i deixeble de Prats, va ajudar-lo a seleccionar els textos. De fet, quan va deixar la rectoria per anar a viure a la residència de capellans, li n'havia classificats i ordenats els documents que s'hi conservaven. Diu Marquès: 'La sorpresa més gran va ser la troballa d'un petit bloc amb un diari manuscrit dels dies d'abans de l'ordenació de capellà. (…) El llibre s'acaba amb dos textos que hem cregut oportú de fer conèixer pel valor literari. El primer, titulat 'Dietari 1980', conté unes pàgines que va escriure durant els mesos de gener i febrer. El segon text, 'Rigorosament literal', va ser publicat com a introducció d'un llibre de bibliòfil, 'En defensa de la lletra' de Miquel Plana.'
Presentarà l'acte d'homenatge de demà el llibreter Guillem Terribas i hi intervindran Xavier Folch, Salomó Marquès, i l'escriptor Josep Maria Fonalleras, que ha estat el curador de l'obra i que en llegirà alguns fragments. Ha explicat a VilaWeb que llegirà 'Oració de les mans', que segons el poeta i dibuixant Narcís Comadira, autor de la coberta del llibre, és una perla: 'Un text en forma de pregària, sí, però alhora un poema inoblidable. L'autor hi fa parlar les mans que aviat seran consagrades, mans que són les del seu avi, ferrer, mans rudes que amanyaguen les anques dels poltres i les eugues; mans del seu pare, afusellat en començar la guerra civil, mans que, crispades, han premut un grapat de terra del cementiri de Montcada, el cos caigut a terra, mentre el crani era esbardellat per les bales; mans de la seva mare, que es punxa quan cus de nits, que remenen cassoles i paelles. Són totes aquestes mans, sobreposades, les que preguen, mans que han aguantat la pipa, mans que han munyit les cabres, mans que han menat la carreta…'

Fonalleras diu que el llibre també aplega una selecció d'homilies i sermons que Modest Prats va escriure els anys seixanta i setanta, 'per desgràcia plenament actual, perquè vol dir que no ha canviat res des d'aleshores, i que són importants perquè mostren la seva faceta més cívica: pren posició en favor de l'abolició de la pena de mort l'any 1975, parla de la situació política, de la mort de Just M. Casero…' També destaca unes homilies quaresmals, que Prats va escriure a partir d'uns textos de la Bíblia. Tot plegat fa que, segons Fonalleras, aquesta figura intel•lectual es presenti també com un capellà preocupat per l'església catalana, pel Concili Vaticà II, i mostri el seu caire més cívic i social, ensems amb el més personal i íntim del Modest Prats.

Per Fonalleras, el llegat intel•lectual més important de Prats és, sens dubte, la 'Història de la llengua catalana' que va escriure amb Josep M. Nadal. Però Prats també va fer una labor important com a docent, perquè va ser professor de la Universitat de Girona durant tres dècades. 'Hi ha unes quantes generacions que van rebre el seu mestratge.'

'El llibre que presentarem demà demostra la seva gran vàlua literària. En aquest sentit és importantíssim. Cert que Modest Prats ja havia publicat un llibre, 'Engrunes i retalls', però se cenyia sobretot a aspectes lingüístics i era més acadèmic. 'Les Homilies de Medinyà' li dóna la dimensió literària que faltava destacar.'
Montser Serra. Publicat a Vilaweb 28.10.11.

Bezsonoff torna a la ficció amb una novel·la sobre la guerra d'Algèria

Entrevistem l'escriptor que publica 'La melancolia dels oficials' (Empúries)

Després de " La guerra dels cornuts" (Premi Just M. Casero 2003), 'Els taxistes del tsar' (Empúries, 2007), 'Una educació francesa' (L'Avenç, 2009) i 'Un país de butxaca' (Empúries, 2010), en què Joan-Daniel Bezsonoff (bloc) traça una geografia personal de la seva cultura i identitat, l'escriptor nord-català torna ara a la ficció pura amb 'La melancolia dels oficials' (Facebook). La novel·la arribarà a les llibreries el 8 de setembre. (Avançament de VilaWeb, publicat al número zero de la revista mensual.)

Diu Bezsonoff que 'La melancolia dels oficials' marca el seu retorn a la novel·la, però que no abandona la línia memorialista que l'ha ocupat aquests darrers anys: té al calaix una altra novel·la i el volum 'Les meves universitats'.
Si voleu llegir més, premeu http://bit.ly/p2Eu73
Montserrat Serra Publicat a Vilaweb 13.09.11
* A principis d'octubre és presentarà a la Llibreria 22.