El Modest Prats més literari es mostra a 'Homilies de Medinyà'

El llibre es presentarà demà a Girona en un acte d'homenatge.

'(2 de gener del 1980) Avui he trobat l'avi de can Selles. És un home petit, d'ulls vius i tafaners que s'esforcen a copsar tot el que passa al seu voltant. Cada dia és més sord. Això el fa patir, però em sembla que li ha afinat la mirada, i el tel de desconfiança que hi deu haver posat la sordesa creixent no ha pogut amagar la llum foteta que hi descobria, ara fa més de dos anys, quan el vaig conèixer. Acabava d'arribar a Medinyà i li vaig demanar si volia tenir cura de l'hort de la rectoria.
—Sí, home. Ja l'ajudaré.

—En tot cas us hauré d'ajudar jo, perquè no n'he menada mai, de terra, i no hi entenc gens.
Em guaità sorprès.’
Aquest és tot just un petitíssim fragment d'una de les entrades del 'Dietari 1980' que recull el volum 'Homilies de Medinyà' (Empúries, octubre 2011) de l'intel•lectual i capellà Modest Prats (Castelló d'Empúries, 1936), que demà es presentarà a Girona en un acte d'homenatge. Possiblement el seu darrer acte públic.
Feia molt que l'editor Xavier Folch insistia a Modest Prats que aplegués en un volum els seus escrits més literaris: 'Des del moment que vaig tenir consciència que Modest Prats era un orador inigualable i que convenia fixar algunes de les seves intervencions orals (homilies, sermons, conferències).' Folch li va proposar el títol, fins i tot, 'Homilies de Medinyà', perquè en aquella època era el rector d'aquell municipi del Gironès. Però no és fins fa devora un any, quan li van diagnosticar alzheimer, que es va prendre la proposta d'una manera activa.
Salomó Marquès, amic i deixeble de Prats, va ajudar-lo a seleccionar els textos. De fet, quan va deixar la rectoria per anar a viure a la residència de capellans, li n'havia classificats i ordenats els documents que s'hi conservaven. Diu Marquès: 'La sorpresa més gran va ser la troballa d'un petit bloc amb un diari manuscrit dels dies d'abans de l'ordenació de capellà. (…) El llibre s'acaba amb dos textos que hem cregut oportú de fer conèixer pel valor literari. El primer, titulat 'Dietari 1980', conté unes pàgines que va escriure durant els mesos de gener i febrer. El segon text, 'Rigorosament literal', va ser publicat com a introducció d'un llibre de bibliòfil, 'En defensa de la lletra' de Miquel Plana.'
Presentarà l'acte d'homenatge de demà el llibreter Guillem Terribas i hi intervindran Xavier Folch, Salomó Marquès, i l'escriptor Josep Maria Fonalleras, que ha estat el curador de l'obra i que en llegirà alguns fragments. Ha explicat a VilaWeb que llegirà 'Oració de les mans', que segons el poeta i dibuixant Narcís Comadira, autor de la coberta del llibre, és una perla: 'Un text en forma de pregària, sí, però alhora un poema inoblidable. L'autor hi fa parlar les mans que aviat seran consagrades, mans que són les del seu avi, ferrer, mans rudes que amanyaguen les anques dels poltres i les eugues; mans del seu pare, afusellat en començar la guerra civil, mans que, crispades, han premut un grapat de terra del cementiri de Montcada, el cos caigut a terra, mentre el crani era esbardellat per les bales; mans de la seva mare, que es punxa quan cus de nits, que remenen cassoles i paelles. Són totes aquestes mans, sobreposades, les que preguen, mans que han aguantat la pipa, mans que han munyit les cabres, mans que han menat la carreta…'

Fonalleras diu que el llibre també aplega una selecció d'homilies i sermons que Modest Prats va escriure els anys seixanta i setanta, 'per desgràcia plenament actual, perquè vol dir que no ha canviat res des d'aleshores, i que són importants perquè mostren la seva faceta més cívica: pren posició en favor de l'abolició de la pena de mort l'any 1975, parla de la situació política, de la mort de Just M. Casero…' També destaca unes homilies quaresmals, que Prats va escriure a partir d'uns textos de la Bíblia. Tot plegat fa que, segons Fonalleras, aquesta figura intel•lectual es presenti també com un capellà preocupat per l'església catalana, pel Concili Vaticà II, i mostri el seu caire més cívic i social, ensems amb el més personal i íntim del Modest Prats.

Per Fonalleras, el llegat intel•lectual més important de Prats és, sens dubte, la 'Història de la llengua catalana' que va escriure amb Josep M. Nadal. Però Prats també va fer una labor important com a docent, perquè va ser professor de la Universitat de Girona durant tres dècades. 'Hi ha unes quantes generacions que van rebre el seu mestratge.'

'El llibre que presentarem demà demostra la seva gran vàlua literària. En aquest sentit és importantíssim. Cert que Modest Prats ja havia publicat un llibre, 'Engrunes i retalls', però se cenyia sobretot a aspectes lingüístics i era més acadèmic. 'Les Homilies de Medinyà' li dóna la dimensió literària que faltava destacar.'
Montser Serra. Publicat a Vilaweb 28.10.11.