Cercas serà avui un guia de luxe per la Girona del Zarco Uns 25 periodistes i 35 llibreteres de tot l'Estat assistiran a la presentació de la seva nova novel·la, ‘Las leyes de la frontera', en una intensa jornada que s'obrirà aquest matí a l'Ajuntament de Girona

Una setmana després de la mort de Santiago Carrillo, un dels protagonistes del seu últim llibre, Anatomía de un instante, guardonat amb el Premio Nacional de Narrativa 2010, Javier Cercas presenta avui a Girona la seva nova novel·la, Las leyes de la frontera (Mondadori), ambientada en dues ciutats tan diferents com la Girona de finals dels anys setanta i la Girona de finals dels noranta.
“No dic que la Girona d'ara sigui millor –en cert sentit és pitjor–; només dic que és diferent”, reflexiona el principal protagonista i narrador per contextualitzar la història del Zarco, la Tere i el Gafitas, en la qual Cercas barreja records personals i molts altres elements, inclosos episodis i circumstàncies que recorden la llegenda delictiva del Vaquilla i la seva vinculació amb Girona. Per exemple, el personatge del Gafitas té ingredients biogràfics d'un dels seus últims advocats, Carles Monguilod, i del mateix Cercas, que reconeix als agraïments que l'assaig Vint-i-cinc anys i un dia, de Monguilod, “va ser un dels estímuls inicials d'aquesta història”.
Uns 25 periodistes i 35 llibreters procedents de tot l'Estat han estat convidats per Random House Mondadori per participar avui en una intensa jornada promocional, que començarà a les 11 del matí a l'Ajuntament de Girona, on tindrà lloc una roda de premsa en què, a més de Cercas, hi haurà l'alcalde, Carles Puigdemont, i el director editorial de Mondadori, Claudio López de Lamadrid. Tot seguit tindrà lloc un recorregut guiat per Cercas per alguns dels llocs de la ciutat en què transcorre la novel·la, especialment a l'antic barri xino. I després d'un pica-pica servit per El Celler de Can Roca al claustre de la Mercè, a la tarda es portarà a terme una presentació del llibre, només per a periodistes i llibreters, al saló de descans del Municipal. A l'acte també intervindran el llibreter Guillem Terribas i, possiblement, Monguilod.

Dissabte, firmes a la 22

No està previst que Cercas faci una acte públic de presentació del llibre a Girona, però dissabte vinent signarà llibres a la Llibreria 22 a partir de les 6.
Xavier Castillon, publicat en el Punt-Avui 25.09.12

Guillem Terribas és l’ànima i bona part de l’epidermis de la Llibreria 22, de Girona. A més de llegir el llibre, organitzar l’acte i tenir cura dels autors, fa trenta anys que grava les presentacions que es fan al seu local. Presentar un llibre en societat és, inevitablement, una cerimònia –s’acosta a la d’un bateig– en la qual l’escriptor mostra i es mostra amb l’objectiu evident de vendre el producte i també amb la idea, potser més subtil, de parlar intensament de literatura.
A vegades, es dóna aquesta circumstància, i l’espectador gaudeix no pas d’un acte publicitari sinó d’una inesperada lliçó de poètica. Al llarg d’aquests trenta anys, n’hi ha hagut moltes, i ara es reuneixen en una exposició – Llibres parlats– que recorrerà biblioteques de tot Catalunya. Terribas ha filmat en súper-8 i en digital, amb càmeres arcaiques i amb petits invents moderns, fragments d’una litúrgia laica que sovint és amable i distesa però que també conté píndoles d’enorme valor pedagògic.
Tant les gravacions, editades per Cristina Masanés, com les aportacions al catàleg dels escriptors, presentats o presentadors
–des de Gil de Biedma a Cercas, des de Comadira a Bolaño ...són la solidificació del moment líquid i evanescent en què un llibre neix. Un manual d’instruccions d’ús, un acostament a l’agrimensor que mesura el paisatge i, alhora, en recalca les arestes, les muntanyes i les planúries.
Josep M. Fonalleras, publicat a El Periodico el 25.09.12 Foto: David Ruíz.

Cercas, un paseo por el lado salvaje

Cuando vi las fotos de aquellos quinquis muertos, algunos de los cuales podían haber sido mis vecinos, me pregunté: ‘¿Por qué ellos y no yo?’”. La cuestión se la plantea el escritor Javier Cercas una mañana de final de agosto en el Café Royal de Girona, mientras llueve copiosamente tras los vidrios del local de la plaza de la Independència.

La reflexión viene a cuento de su nueva novela, Las leyes de la frontera, que llega a las librerías el 26 de septiembre con un sonado lanzamiento de Editorial Mondadori. Una historia absorbente, a ratos dura y a ratos muy romántica, centrada en las relaciones de tres personajes: el Zarco, un quinqui atracador de bancos que tiene su momento de esplendor en los años 70 y primeros 80 y luego entra en un declive de cárcel y toxicomanías; el Gafitas, un estudiante que se acerca al Zarco en su adolescencia y luego, cuarentones ambos, vuelve a reencontrarlo como abogado, y Tere, la joven que bascula entre uno y otro, independiente, guapa y ceñuda, misteriosa hasta el final. El escenario es Girona, hoy pequeña joya urbana impecablemente restaurada que recibe cada año cientos de miles de turistas, pero que cuando arranca la acción de la novela es una destartalada ciudad de provincias que intenta sacar cabeza en el primer posfranquismo.

“¿Cómo surge la idea de Las leyes de la frontera? En primer lugar, porque yo vivía muy cerca de donde vive en la novela el Zarco, mi madre aún reside allí, ahora vengo de verla, y el paraguas que llevo es el que usaba mi padre”, explica el escritor. “Yo llegué a Girona desde Extremadura con mi familia cuando era muy pequeño, por razones económicos, como todos entonces, y nos instalamos en un barrio de inmigrantes de clase media, ya que mi padre era veterinario y teníamos un cierto estatus. Jugaba al baloncesto con los chicos del barrio, y un amigo me llevó un día a los albergues provisionales, creados en los 60 para acoger a inmigrantes sin recursos. Me impresionó la miseria que existía tan sólo a cien metros de donde nosotros vivíamos, simplemente cruzando el río Ter. De allí salieron muchachos como los quinquis de mi novela”.

Javier Cercas, nacido en Ibahernando (Cáceres) en 1962, es una de las figuras de primera línea de la literatura española actual. Su vida ha transcurrido entre la Girona de infancia y adolescencia, donde volvió más tarde como profesor; Barcelona, donde cursó estudios universitarios y reside actualmente, y EE.UU., donde dio clases durante un tiempo. Su novela del año 2001, Soldados de Salamina, inspirada en una peripecia del falangista Rafael Sánchez Mazas durante la guerra civil española, le cosechó incontables premios, fue elogiada por autores como Vargas Llosa, Coetzee o Susan Sontag y, traducida a los principales idiomas, le consagró internacionalmente. Tras otra novela, La velocidad de la luz (2005), que abordaba un episodio de la guerra de Vietnam, publicó en el año 2009 Anatomía de un instante, revisión narrativa del intento de golpe de Estado del 23-F de 1981. También ha sido muy traducida, galardonada y positivamente comentada por publicaciones de referencia como The New Yorker.

Para escribir Anatomía de un instante, Javier Cercas se había sumergido a fondo en los años de la transición. “Y me sorprendió constatar que, al otro lado de la política, tan predominante en aquella época, siempre aparecían los quinquis. Cogías la revista Interviú, por ejemplo, y al lado de los debates de la Constitución te surgía una historia de sus atracos. Los quinquis salían en la prensa y en el cine, parecía que estaban en todos lados, lo suyo fue un boom. Un tema que se explotó hasta la saciedad y luego se agotó instantáneamente”.

“Poco después de la publicación de Anatomía de un instante –continúa– apareció el libro de Carles Monguilod Vint-i-cinc anys i un dia. Monguilod es un abogado a quien yo conocía, y en la obra rememora sus vivencias como abogado de Juan Moreno Cuenca, el Vaquilla, que de joven había pasado una temporada en los albergues, y ya de mayor en la cárcel de Girona. Me impactó mucho”.

Sergio Vila-Sanjuán, publicat a La Vanguardia "Dominical" 23.09.12
Fotografies: Roser Vilallonga

Leer más: http://www.lavanguardia.com/magazine/20120921/54350577692/javier-cercas-las-leyes-de-la-frontera.html#ixzz27PGzJWmA
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
Dia 25 de setembre 2012, a la venda a la Llibreria 22.

22

Temps era temps –posem-hi quaranta anys enrere–, la formació d'excel·lència, en aquest país, s'obtenia en centres sense cap mena de reconeixement oficial. Els centres formatius eren, generalment, petits grupuscles clandestins o semiclandestins impulsats per algun autodidacta resistent que tenien sovint la complicitat d'alguna parròquia perifèrica. El 22 de l'encapçalament no era cap codi secret per entrar-hi. Només és el nom d'una llibreria, la llibreria 22 de Girona, sobre la qual s'acaba d'inaugurar una singular i extraordinària exposició: Llibres parlats. L'ànima de la 22, Guillem Terribas, va tenir la sort de poder formar part, en la seva adolescència, d'un d'aquells grupuscles formatius, La Pastera de Salt. Allò era una autèntica facultat de gestió cultural i el degà era el nostre autodidacta particular, Salvador Sunyer, un catalanista decisiu a les comarques gironines. La gràcia de tot plegat era que ningú havia trepitjat una universitat ni sabia que estàvem fent l'equivalent a un màster de gestió cultural. A tot això en Guillem hi va afegir treball, tenacitat i un esperit de servei innat. El resultat és el petit miracle de la 22, una iniciativa privada que ha donat a Girona marca de ciutat cultural. En Guillem, degut a la seva formació elitista a La Pastera, va crear amb tota naturalitat un ofici nou: el llibreter entès com a gestor cultural. I aquí tenen l'esperit d'aquests trenta anys de presentacions condensat en l'exposició Llibres parlats, que, de moment, es pot veure a la Casa de Cultura de Girona. Més enllà del que s'hi deia, les presentacions a la 22 tenien el discutible valor afegit d'una mica de cava de marques esotèriques servit en uns lamentables gots de plàstic. I, naturalment, la presència d'en Guillem procurant fer una mica de calaix sense deixar de filmar amb una súper 8. Ara, ves per on, aquelles precàries filmacions constitueixen un fons que potser no és patrimoni de la humanitat, però que ho és, segur, de la història cultural de Girona i de la literatura catalana contemporània.
Miquel Berga, columna del diumenge "Avui és festa" publicat en El Punt-Avui 09.09.12

 

TRENTA-QUATRE DE LA 22

No es perdi (encara li'n queden tretze dies) l'exposició de la Casa de Cultura "Llibres parlats. 30 anys de presentacions de llibres". Es convida el visitant a seguir el trajecte de l'escriptura a través de les presentacions de llibres i autors fetes a la Llibreria 22.
La 22 és a Terribas, el mateix que Terribas és a la llibreria. L'activisme cultural d'en Guillem es fa palès veient el seu impressionant currículum d'activitats realitzades fins avui. És una feina de formiga, diària, de tossuderia personal i constància exemplar. Ningú no discuteix a hores d'ara que la llibreria 22 ha vertebrat des dels seus orígens, fa trenta anys, un tramat cultural d'enorme vàlua per a la ciutat que mereix un capítol a la història de Girona. La llibreria ha atret escriptors de renom d'arreu i n'ha potenciat de propers fins a Hollywood; ha fet presentacions públiques de tota mena de llibres i de tota classe de autors, amplificant i fent conèixer al gran públic autors i obres; ha col·laborat en iniciatives culturals ciutadanes de tota mena (moltes de cinèfiles); rep desenes de visitants i clients cada dia a les diferents botigues, i un centenar de visites virtuals al lloc web.
La llibreria 22 va començar a funcionar el 20 d'octubre de 1978. L'exposició d'enguany recull un dels seus vessants més reeixits: la presentació ininterrompuda durant més de 30 anys de llibres. Aquesta activitat d'aplegar, cada vegada que surt un llibre significatiu i singular, autor, obra, presentador i públic, està ben documentada a l'exposició amb les fotografies i les filmacions dels actes fetes per en Guillem Terribas. Aquest fet sol ja en justifica la visita. Però, a més, cal remarcar-ne l'originalitat, la pulcritud i la intel·ligibilitat del muntatge. Cristina Masanés, autora de la idea, el projecte i l'organització, hi ha sabut plasmar l'essència de la llibreria i del llibreter.
Impressiona de veure's fotografiat/filmat fa un piló d'anys... Commouen els vestits, els pentinats i les robes de vestir de fa 30 anys... Emociona descobrir entre els centenars d'escriptors presentats que alguns ja han mort i que la seva absència ens deixa sempre un tel gruixut d'enyorança: Montserrat Roig, Miquel Pairolí, Baltasar Porcel, Manuel Vázquez Montalbán, Roberto Bolaño, Ernest lluch, Gregorio López Raimundo, Jaime Gil de Biedma...
Que en aquests temps convulsos en què la cultura sense subvencions sembla destinada a fer-se fonedissa, en què la paraula crisi apareix cada dos per tres i per dir que les coses han d'anar a pitjor, en què sembla que el llibre de paper ha de desaparèixer...; que en aquests temps, afirmo, algú com en Guillem vagi tant contracorrent reivindicant, amb la seva tasca, la lectura, i la compra de llibres, és motiu de joia i bàlsam d'esperança. Per això, potser, m'agrada tant la cita de Dolors Oller a l'exposició: "Per què llegim? Per saber que no estem sols."
JORDI VILAMITJANA, publicat en el Diari de Girona 13.09.12

Els escriptors s’han tornat més comercials” Guillem Terribas

Dijous va ser inaugurada a la Casa de Cultura de Girona l’exposició «Llibres parlats: 30 anys de presentacions de llibres», que recull material audiovisual enregistrat durant els centenars d’actes d’aquesta mena que s’han fet en les tres últimes dècades a la Llibreria 22 de la ciutat.
Guillem Terribas (Salt, 1951), encapçala el bullidor cultural en què s’ha convertit amb els seus més de trenta anys de trajectòria i presentacions de llibres la Llibreria 22 de Girona. Activista cultural, cinèfil i lector infatigable, Terribas forma part també del Col·lec- tiu de Crítics Cinematogràfics, que gestiona el Cinema Truffaut, i és al darrere del premi de novel·la curta Just M. Casero, que concedeix la seva llibreria. En aquesta entrevista, Terribas parla de l’evolució de la literatura i del paper de la Llibreria des que va ser fundada, l’any 1978. I ho fa coincidint amb l’exposició Llibres parlats: 30 de anys de presentacions de llibres, que es pot visitar a la Casa de Cultura de Girona fins el proper 26 de setembre.

La Llibreria 22 ja fa més de trenta anys que organitza presentacions de llibres. Quines presentacions destaca o quines han estat les més importants per a vostè? De fet ja són trenta-quatre anys de presentacions i actes que organitza la Llibreria 22, que va començar la seva existència el 20 d’octubre del 1978. És difícil recordar i destacar les presentacions que hem fet durant tots aquets anys. De fet, cada presentació és diferent i única i totes tenen la seva gràcia o la seva anècdota. Per descomptat que les primeres van ser les que ens van costar més de fer, degut a que ningú ens coneixia. Ara el problema és que no tenim prou dies per poder acceptar o planificar les demandes que tenim. Tinc molt bons records de les moltes presentacions que hem fet amb en Quim Monzó o amb en Javier Cercas. De les dues vegades que hi va estar Vázquez Montalban o les moltes que ha vingut Maruja Torres. O la presentació del llibre de memòries d’Adolfo Marsillach. Molt agradable, irònic i esplèndid ha estat sempre que ha vingut Eduardo Mendoza. És d’agrair la bona predisposició que han tingut Maria Mercè Roca, Josep M. Fonalleras, Narcís Comadira, Empar Moliner, Màrius Serra, Imma Monsó, Joaquim Nadal, Vicenç Pagès… Seria llarguíssima la llista de gent que ens ha ajudat i confiat en nosaltres a l’hora de promocionar els seus llibres.
Com creu que han canviat els escriptors i els editors segons les èpoques?
S’han tornat més comercials i han deixat una mica de banda la qualitat per anar a un producte ben fet i que funcioni de cara a les llistes de vendes. Tant els editors com els escriptors, a part d’honroses excepcions, no són tan exigents amb ells mateixos i s’edita i s’escriu molt segons el vent que bufa, o sigui allò que es ven.

Amb trenta anys de presentacions deu te- nir tantes anècdotes com per fer-ne un llibre… A Demà serà un altre dia escrivia que pensava parlar d’aquestes anècdotes, però que al final no ho va fer.
Al llibre Demà serà un altre dia, el que em va demanar l’editor Ernest Folch és que fes això, que expliqués anècdotes de la llibreria i de les presentacions. També em va demanar que expliqués una mica d’on venia jo. I tant a ell com a en mi ens va agradar més la història del personatge Guillem Terribas que no pas les possibles anècdotes que pogués explicar de la llibreria. És difícil no caure en la rutina d’anar explicant «anècdotes» que a mi em poden semblar interessants però que a la llarga poden avorrir al possible lector. De les trobades amb autors, tant en presentacions com en tertúlies o qualsevol altre acte, el millor és quan anem a sopar o a fer una copa. Allà hi ha les anècdotes, la llàstima és que no és poden explicar.
Escriptors i editors diuen que després de les presentacions vostè els convida a sopar… El «bon rotllo» és fonamental?
Bé, si hagués hagut d’invitar a sopar tots els autors i els seus acompanyants després de la presentació, estaríem arruïnats. La llibreria no dóna per a tant. Sí que alguna vegada la 22 ha pagat algun sopar, però les vegades que ho ha fet tenen a veure amb actes del Premi de novel·la curta Just M. Casero, que organitzem la gent de la 22 i que ja té un pressupost per a «aquestes coses». Però sí que la majoria de les vegades, després de les presentacions, anem a sopar, de vegades un bon sopar i d’altres alguna cosa més senzilla, però la majoria de les vegades alguna cosa fem. I llavors, ho sol pagar l’editorial
Les presentacions han convertit la Llibreria 22 en un «centre cultural», eix de l’activitat a Girona. Tot allò rellevant en cultura passa per la seva llibreria. És una «força» que vostè dirigeix; ara mateix cap a on?
No la noto, aquesta força, ni en sóc conscient de tenir-la. Em sembla que la gràcia de la 22 és l’espontaneïtat, la bona predisposició a treballar o col·laborar amb un fet cultural, ja sigui amb música, teatre, cinema o literatura. Estem oberts a treballar plegats amb qualsevol entitat o grup que comparteixi els mateixos sentiments, que són treballar per la ciutat i obrir nous horitzons a la civilització a través de la cultura. I així és com ho hem fet sempre i ho continuarem fent. I pel que fa a les presentacions en concret, sí que som un referent nacional. I ho som perquè hem tingut molt de respecte cap als autors o editorials, siguin o no coneguts. Tothom que sigui honest i «civilitzat» té les portes obertes de la 22 per venir a presentar, comentar o el que sigui la seva obra. Tractem de la mateixa manera un conegut que un principiant. Cuidem molt la gent que comença, entre d’altres coses perquè és una aposta de futur, so- bretot poder seguir la carrera literària d’aquest escriptor. I tenim molt bones experiències d’autors i autores o editorials que han començat a la 22 i que amb els anys hi mantenim una molt bona relació i complicitat.

TEXT: MATÍAS CROWDER FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ
Artícle publicat al Diari de Girona, 9 setembre 2012

Parlar de llibres, llibres parlats

Cristina Masanés ha estat la responsable d’idear “Llibres parlats. 30 anys de presentacions de llibres”

Quan, ara fa 34 anys (1978), la Llibreria 22 va obrir les seves portes al carrer de les Hortes de Girona no era gens habitual que un establiment que ven llibres convidés un escriptor per parlar de la seva obra. La 22 de Guillem Terribas ho va fer des del primer moment, de tal manera que ha arribat a acumular un espectacular historial de dos milers llargs de presentacions. En el nostre país, on —a diferència de la veïna França— el model d’universitat popular no ha despertat mai gaire entusiasme, les presentacions de la 22, obertes liberalment a un públic de totes edats, professions i formacions, són el que més s’assembla a una Facultat de Lletres popular on, gratuïtament, tothom qui ho vol hi pot escoltar les reflexions d’escriptors, crítics, professors. Lectors. Perquè el que es tracta d’aconseguir, mitjançant la presentació d’un llibre, naturalment, és que la gent llegeixi. I aquest objectiu s’acompleix sempre, fins i tot si l’oient marxa de la llibreria sense el llibre a la butxaca. I és que parlar de llibres, fer que els llibres parlin, és ja una forma de lectura.

Milers d’hores parlant sobre llibres. Milers d’hores el testimoni de les quals podria haver quedat reduït a cròniques periodístiques i breus comentaris al peu d’una fotografia, tot plegat amagat en el laberint de les hemeroteques. Però afortunadament n’hem conservat molt més. Tant més, que, des d’abans d’ahir, la traça d’aquelles presentacions ha pres forma d’exposició. Tothom qui coneix Guillem Terribas coneix també la seva flaca pel cinema. En un moment o altre de tota presentació, Terribas compareix passejant-se discretament per la llibreria amb una càmera a la mà. Filma el presentador, l’escriptor, el públic. Trenta anys d’enregistraments que un dia van cridar l’atenció d’una d’aquelles persones que treballa amb discreció però que cada vegada que presenta una proposta en públic (des d’aquell seu llibre deliciós, ja llunyà, “Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri” fins a aquesta exposició) ens deixa a tots amb la boca oberta: Cristina Masanés. Ella ha estat la responsable d’idear, a partir dels vídeos de Guillem Terribas, l’exposició “Llibres parlats. 30 anys de presentacions de llibres” (Casa de Cultura, fins al 26 de setembre), que més endavant es podrà veure en diverses biblioteques de Catalunya. L’exposició és altament aconsellable de visitar no només perquè recull part de la història d’una de les nostres llibreries més emblemàtiques sinó sobretot perquè, per primera vegada, transforma el format “presentació de llibre” en un relat que pot transcendir l’escenari circumstancial de la llibreria i convertir-se en objecte d’exhibició i de reflexió al voltant de la creació i de la lectura.

Oriol Ponsatí-Murlà, publicat a La Vanguardia 07.09.12

Mascarell: “La 22 és una llibreria històrica”

Multitudinària inauguració de la mostra ‘Llibres parlats' a Girona.

Ferran Mascarell i Guillem Terribas,
ahir a l'exposició Foto: MANEL LLADÓ.

“La 22 és una llibreria històrica per a Girona i per al nostre país”. Ho va dir ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a la inauguració de l'exposició Llibres parlats, sobre les nombroses presentacions de llibres que han tingut lloc a la llibreria del carrer Hortes 22 durant trenta anys, entre el 1978 i el 2008. Un bon grapat d'amics de la 22 i del seu màxim responsable, Guillem Terribas, van omplir ahir al vespre les sales d'exposicions de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, on a més de Mascarell, també hi van intervenir el president de la Diputació, Jaume Torramadé, com a amfitrió; l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i la comissària d'aquesta singular exposició, Cristina Masanés, que la va definir com “un petit homenatge a l'escriptura i a la lectura”.

Masanés també es va referir a la complexitat de resumir en 65 minuts d'imatges les 55 hores de filmacions realitzades per Guillem Terribas durant tres dècades en diversos formats –des del Súper 8 al digital, passant pel Beta i el VHS–, que actualment es troben a l'Arxiu Municipal de Girona. “A més, res no ha estat enregistrat amb intenció de posteritat, i alguns moments importants no apareixen a les imatges, perquè en Guillem va aturar en aquell precís moment la filmació per vendre un llibre, però aquesta és justament la gràcia que tenen aquests documents”, va afegir Masanés sobre aquesta exposició itinerant que convida el visitant a fer el seu propi llibre a partir de les targetes repartides per la sala amb cites de diferents autors, extretes de les presentacions dels seus llibres a la 22. El resultat, com van coincidir a dir ahir les autoritats, és “una petita enciclopèdia de les lletres catalanes i gironines” i també, en paraules de Mascarell, “una magnífica mostra sobre Girona com a ciutat literària”.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 06.09.12

Torramadé, Mascarell, Puigdemont, Masanés
i Terribas. Foto: Aniol Resclosa.

S'inaugura l'exposició "Llibres Parlats"La Casa de la Cultura de Girona va acollir ahir a la tarda la inauguració de la mostra Llibres Parlats. 30 anys de presentacions de llibres que recull el material enregistrat per Guillem Terribas a la Llibreria 22 les tres últimes dècades. A l'acte hi van assistir la comissària de l'exposició, Cristina Masanés, el conseller de cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont.
Diari de Girona 05.09.12


http://www.ddgi.cat/web/noticia.seam;jsessionid=f7ca457148ce93f16de4412e7a65?noticiaId=2330&cid=247968

Lectures en societat

Una exposició a la Casa de Cultura de Girona promou la reflexió sobre les presentacions a partir de les gravacions de la Llibreria 22
El muntatge recull testimonis de més d'un centenar d'autors.

 

Guillem Terribas, Cristina Massanés i Natàlia Molero,
ahir a l'exposició Foto: LLUÍS SERRAT.

La primera vegada que la Llibreria 22 va organitzar una presentació va ser el 15 de desembre de 1978, quan feia tot just un mes i mig que havia obert. Guillem Terribas ho recorda amb precisió. Era un treball sobre els cartells de la Guerra Civil editat per Bruguera, i el van presentar Carles Fontserè i Jaume Fàbrega. No n'hi ha cap registre filmat. De fet, en aquella època tan pròxima encara als anys en què una trobada de tres persones ja era una reunió subversiva, no hi havia ni tan sols el costum de presentar llibres, que és un manera d'arrencar la lectura de l'àmbit privat i obligar autors i lectors a batre's en societat. No va ser fins al 1981, durant la presentació a Girona d'El PSUC i l'eurocomunisme, la resposta de Gregorio López Raimundo i Antoni Gutiérrez Díaz a la seva convulsa sortida de la direcció del partit, que Terribas es va decidir a agafar de casa la càmera de Súper-8 per deixar constància de l'acte. Segurament no va ser aquell dia, sinó molts anys després, quan va tornar a Girona per presentar-hi les seves memòries, que López Raimundo va dir allò que els comunistes escrivien llibres que s'havien de llegir amb una agulla, “per anar-te punxant les cames perquè t'adormies a la segona pàgina”. És una de les innombrables frases memorables que autors i presentadors han fet caure, confiats en el caràcter efímer, fins i tot íntim, de l'ocasió, en aquestes cerimònies que, segons expressió feliç d'Antoni Puigverd, s'oficia el casament públic entre l'escriptor i els seus lectors. Llibres parlats, l'exposició que inaugura avui a la Casa de Cultura de Girona el conseller de Cultura, Ferran Mascarell (19 h), podria ser l'àlbum de records d'aquesta classe de celebracions que ha propiciat durant més de trenta anys la Llibreria 22, si no fos que, en la seva senzillesa quasi minimalista, el muntatge proposa molt més que la nostàlgia. S'hi planteja, sobretot, una reflexió sobre la literatura mateixa, sobre el fet d'escriure, sobre els mecanismes per convèncer d'una ficció, sobre les fronteres difuses dels gèneres, sobre la inconsciència o el desafiament amb què un llibre, aquest artefacte mortífer, és llançat cada dia a defensar-se enmig de la infinita verbositat del món. És aquesta voluntat de fomentar un diàleg d'idees entorn de la literatura que fa d'aquest un projecte exportable fora de Girona, on es podrà veure fins al dia 26 i viatjarà després per la xarxa de biblioteques de Catalunya.
L'exposició, comissariada per l'escriptora Cristina Massanés i dissenyada per Pep Canaleta a partir d'uns plafons que es despleguen en forma de llibre, es basa en les més de 55 hores de filmacions de les presentacions que han tingut lloc a La 22 fins al 2008 i per les quals han passat més d'un miler d'autors, entre ells Roberto Bolaño, que considerava que només llibres com Guerra i pau o Els miserables mereixien que algú dediqui un parell de setmanes a llegir-los, mentre que qualsevol novel·la d'un autor viu no s'ha de llegir en més de tres dies, “a menys que el lector vulgui que aquest autor mori”. També va ser en una d'aquestes trobades amb els seus lectors, que Eduardo Mendoza va confessar que quan intuïa que un llibre seu podia tenia allò que se'n diu diversos nivells de lectura, s'esforçava al màxim per no sobrepassar el primer, el més obvi, i Modest Prats, contra la rígida compartimentació en gèneres, va afirmar sense dubtar-ho que “l'escriptura autobiogràfica pertany a l'esfera de la ficció narrativa”, i Quim Monzó va confessar que Tres tristes tigres, de Cabrera Infante, és la novel·la que li agradaria haver escrit, i Ernest Lluch va recordar un amic de Maià de Montcal segons el qual “si la terra estigués a l'alçada dels escriptoris, tothom voldria fer de pagès”, i Dolors Oller, tot i haver constatat que “llegir és una activitat residual”, va preguntar-se per què, doncs, llegim, i es va respondre: “Per saber que no estem sols”. Són algunes de les cites d'autor que es poden escoltar a través de les pantalles on es projecta una selecció d'aquestes presentacions filmades i que el mateix visitant pot col·leccionar a través d'una seixantena de postals distribuïdes en petits expositors al llarg de la sala i relligar-les a la sortida per formar el seu propi catàleg de la visita. Aprofitant l'exposició, a més, s'han organitzat dues taules rodones: la primera serà aquest divendres, sobre les presentacions com a gènere, amb Xavier Antich, Imma Merino i Àngel Quintana, i la segona, dijous dia 20, sobre L'experiència de presentar llibres i ser presentat, amb Antoni Puigverd i Josep M. Fonalleras, totes dues a les 8 del vespre.

1.025 autors i presentadors

han passat per les més de 55 hores de gravació que formen part de l'arxiu audiovisual de la Llibreria 22 de Girona. A l'exposició ‘Llibres parlats' se n'han seleccionat uns 65 minuts representatius de trenta anys de presentacions.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 05.09.12

Cristina Masanés, Natàlia Molero i Guillem Terribas
durant la presentació de "Llibres parlats".
Foto: Marc Martí

 Arriba l´exposició ´Llibres parlats´, que recull 30 anys de presentacions literàries.

 La mostra recopila les filmacions fetes per Guillem Terribas i es podrà veure fins al 26 de setembre a la Casa de la Cultura.

Durant tres dècades la Llibreria 22 ha acollit les presentacions dels llibres de més de mil autors i totes elles van ser enregistrades per la càmera del llibreter Guillem Terribas. Sense intenció de posteritat va captar any rere any, de 1978 al 2008, l'evolució històrica de la ciutat de Girona, el canvi en l'entorn social i sobretot dels mateixos autors.
Una part d'aquest material audiovisual es mostra ara en l'exposició Llibres parlats: 30 anys de presentacions de llibres que es podrà veure fins al dia 26 de setembrea la Casa de la Cultura de Gironai que s'inaugurarà demà a les 7 de la tarda en aquest mateix espai. La mostra recull aquests 30 anys de presentacions literàries, en 11 documents audiovisuals de 5 0 6 minuts cadascun repartits en 6 espais temàtics construïts a partir del contingut de les pròpies imatges, en el que vol ser segons la seva coordinadora, Cristina Masanés, "un homenatge a la lectura i l'escriptura".

Llegat inèdit dels autors
Han calgut 4 anys de treball i més de 55 hores de visionat audiovisual perquè l'empordanesa Cristina Masanés pogués desenvolupar aquest projecte i convertir-lo en una realitat. "Volia parlar sobre l'ofici d'escriure" comentava ahir la coordinadora, que va saber de l'existència dels enregistraments pel mateix Terribas i als quals va poder accedir a l'arxiu històric de la ciutat. "A mesura que les imatges anaven passant, era més conscient que alguns autors dialogaven amb les mateixes idees sense saber-ho" comentava Masanés sobre la riquesa de la mostra.
L'exposició reuneix les intervencions de 100 dels més de 1.000 autors que han passat per la Llibreria 22 al llarg d'aquests últims 30 anys. Autors tan heterogenis com Roberto Bolaño, Manuel Vázquez Montalbán, Ernest Lluch, Montserrat Roig, Javier Cercas o Narcís Comadira. "La idea era utilitzar aquestes imatges per explicar 30 anys de la literatura i els autors que s'han anat creant i evolucionant" destacava Guillem Terribas. Com Quim Monzó, que sent molt jove va decidir, en una d'aquestes presentacions, que es limitaria a llegir les seves obres. O també per recordar autors ja ?desapareguts com Baltasar Porcel, que han deixat, sense saber-ho, un llegat inèdit a través de les imatges gravades per Terribas. "La memòria la podem conservar perquè tenim l'audiovisual" reafirmava Natàlia Molero, directora de la Casa de Cultura de Girona.
A més, al llarg de la mostra el visitant pot recollir a plaer un centenar de cites inèdites, escoltades en les presentacions, i construir-se amb elles un petit bloc.

Evolució de Girona
Al final de l'exposició, s'hi ha ubicat un espai on es recullen les imatges del públic assistent a les presentacions al llarg d'aquestes tres dècades. Ells són segons Terribas "el lector", una part fonamental de tot plegat. Aquestes imatges finals permeten veure a la vegada com ha evolucionat el barri i com han canviat les persones a partir dels rostres més coneguts de la ciutat. "És una imatge molt autèntica, molt pròpia, gravada pel mateix Terribas. Diu molt de com ha canviat la nostra Girona" destacava Molero en relació amb aquesta evolució històrica que es pot veure en les imatges.
Durant l'exposició, la Llibreria 22 organitzarà a les sales d'exposicions de la Casa de Cultura diverses presentacions de llibres.
Més tard, la mostra iniciarà un recorregut itinerant per diversos espais de les comarques gironines i a partir del 2013, la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Generalitat la traslladarà a diferents zones del territori passant per Barcelona, Lleida o Tortosa.
R. Albertí, publicat en el Diari de Girona 05.09.12

 

Una exposició condensa 30 anys de presentacions

Una de les presentacions de llibres organitzades
a la Llibreria 22 l'any 2010 Foto: LLUÍS SERRAT.

Llibres parlats' s'inaugura dimarts que ve a la Casa de Cultura de Girona amb el material audiovisual de La 22.

Durant més de trenta anys, els habituals de la Llibreria 22 s'han acostumat a veure Guillem Terribas armat amb la seva càmera cada vespre que hi organitzava una presentació. Molts n'hi fan broma, bromes amables sobre la inveterada afició del llibreter pel cinema i a la seva obstinada voluntat de deixar testimoni de tots i cada un dels actes que celebrava al seu establiment. Amb el temps, aquesta voracitat documental, iniciada quan en aquest país quasi ningú no organitzava presentacions de llibres, ha donat lloc a unes quantes hores de filmació que Terribas ha anat recopilant en DVD i guardant en un prestatge del seu despatx amb la mateixa estima i el mateix oblit que es consagra als àlbums familiars: reconforta tenir-los, encara que no es mirin mai. Fins que l'escriptora Cristina Massanés, intrigada pel que contenien aquelles cintes tan ben arrenglerades, va demanar-li fa quatre anys de fer-hi una ullada. La sorpresa va ser majúscula: allò que en el seu dia va ser efímer i anecdòtic, de cop emergia com un document històric inesperadament rellevant.
En aquells trenta anys de gravació, reapareixien, intactes en la seva serenitat o la seva vehemència, gent com Jaime Gil de Biedma, Roberto Bolaño, Miquel Pairolí, Baltasar Porcel, Manuel Vázquez Montalbán, Ernest Lluch o Montserrat Roig, i es recobraven les reflexions volàtils que en el seu dia van compartir amb els seus lectors Narcís Comadira, Modest Prats, Juan Luis Panero, Quim Monzó, Jordi Coca, Antoni Marí, Javier Cercas, Josep M. Espinàs i tants d'altres. Massanés va tenir una consciència clara que en aquelles gravacions hi havia “un mosaic viu d'autories que mostrava l'escriptura de prop” i que en conjunt constituïen “veritables materials d'autor ignorats, sovint, pels mateixos autors”. Aquests documents, degudament seleccionats, són la base de l'exposició Llibres parlats, que s'inaugura el pròxim 4 de setembre a la Casa de Cultura de Girona i que a partir del 2013 serà itinerant per biblioteques de tot Catalunya. El muntatge parteix de la constatació que “parlar de llibres és també un dels plaers de la lectura”, i proposa, a través de les veus dels narradors, poetes, assagistes, dramaturgs i traductors que han passat aquests trenta anys per La 22, una interrogació sobre la relació entre escriptor i lector, sobre els motius de l'escriptura, sobre la distinció de gèneres, sobre la mentida o sobre el tràfic entre memòria i ficció.

Una celebració pública dels llibres

“Una presentació sempre és una festa”, diu Ricard Vinyes en una de les citacions dels escriptors que han passat per la Llibreria 22 i que complementaran, junt amb fotografies i altres documents, el muntatge audiovisual de Llibres parlats. I per ser fidel a aquest esperit, mentre duri l'exposició, fins al 26 de setembre, totes les presentacions de La 22 tindran lloc a la mateixa sala, així com un petit cicle de debats sobre la presentació com a gènere.

Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 30.08.12

Amb tots vostès: El llibre

Això que encapçala l'article és, ras i curt, la presentació d'un llibre. Però tant vostè com jo sabem que la presentació d'un llibre és tota una altra cosa. N'hi ha de llargues i pesades, n'hi ha de concorregudes, n'hi ha d'originals i ben preparades, n'hi ha de mal programades, n'hi ha de molt interessants però amb poc quòrum… De l'acte de fer saber que has escrit un llibre i presentar-lo en societat perquè arribi al lector, n'hi ha tantes, de maneres, com vulgueu però requereix una litúrgia en què, com molt bé diu Antoni Puigverd, l'autor es casa amb el lector en una cerimònia pública. Presentar un llibre –afegeix Puigverd– és apadrinar aquest acte ritual. Aquesta que acabo de reproduir és una de les moltes afirmacions, pensaments i reflexions que recull l'exposició Llibres parlats, que s'inaugura la setmana que ve a Girona i que serà itinerant per tot Catalunya durant el 2013. La responsable d'aquest viatge en el temps per la literatura de proximitat és Cristina Massanés. Va quedar captivada per les hores i hores de gravacions que té guardades a les lleixes en Guillem Terribas al seu despatx a la Llibreria 22. M'ho explicava l'altre dia ell mateix, des d'aquest despatx. Una exposició que es nodreix d'un material que s'ha conservat sense cap intenció de posteritat però que ara, gràcies a les filmacions que en Guillem ha fet de manera gairebé íntima durant trenta anys de presentacions a la llibreria, el projecte agafa una altra dimensió i forma de mostra. Una mostra pública de com han canviat les presentacions, aquestes litúrgies, com diu en Puigverd, i de com ha canviat la relació de l'autor amb el lector. Presentar un llibre ara sembla un fet del tot normal, fa tres dècades era un acte gairebé excepcional. Ara més que mai en una època digital i virtual es necessita mantenir –de vegades recuperar– un contacte físic, fidel i prolongat entre públic i escriptor. Llibres parlats no només parla de llibres, sinó també de com i per què s'escriuen, els llibres; de com són els que els escriuen, de com són els que els llegeixen i de què busquen tant els que els escriuen com els que els volen llegir. En definitiva, que és una exposició que convida a llegir. Ben mirat, és el que es busca quan es fa la presentació d'un llibre, que es llegeixi.
Martí Gironell, publicat en El Punt-Avui, 29.08.12

La Gralla, La Tralla, la 22 i La Central passen per les pàgines de La Vanguardia

La Vanguardia ha acabat recentment la sèrie d'articles que ha publicat aquest estiu dedicats a algunes de les llibreries més representatives del país. Després de la Robafaves, de Mataró, i la Laie, de Barcelona, els pròxims a passar per les pàgines del conegut diari han estat La Gralla, de Granollers; La Central i La Petita Llibreria de Poblenou, de Barcelona; la 22, de Girona; i La Tralla, de Vic, que ha conclòs els reportatges. En la majoria d'aquests, queda clar que el sector viu un moment de canvi i d'incertesa davant del context econòmic de crisi, la irrupció de les noves tecnologies i l'aparició d'un format com el llibre digital. Respecte aquest últim, Rosa Viñallonga, sòcia de la cooperativa que gestiona La Gralla, fundada al 1966, afirma que “benvingut sigui perquè qui s'enroqui amb el contrari haurà de tancar”. Viñallonga creu que en un marge de deu anys no existiran les llibreries com ara les entenem però que “la remodelació del sector, ens agradi o no, s'ha de fer”.
Alguns treuen ferro a la crisi apel·lant a la resistència d'un sector que sempre s'ha sobreposat a les dificultats, com Guillem Terribas, responsable de la 22, de Girona: “Les llibreries sempre hem viscut en una crisi permanent però sostenible”. “Fins fa poc la penúria només afectava les classes treballadores sense gaire poder adquisitiu. Ara la crisi és molt dura i ha tocat les clases mitjanes i les professions liberals. Però salvarem els mobles. Ens en sortirem!”. En la línia de Terribas, Imma Bellafont, propietària de La Tralla, de Vic, afirma que “quan hi havia bonança les vendes no eren pas espectaculars; però ara tampoc estem davant del precipici; aquest sector aguanta una mica més que els altres.” Bellafont explica que La Tralla el 99% de vendes són de llibre en català i que “trenta anys enrera hi havia poca gent que llegia molt; avui hi ha molta gent que llegeix una mica”.
La Tralla va obrir la diada de Sant Jordi de 1976 i és llibreria de capçalera a la ciutat de Vic. Pertany al grup de llibreries que, com la 22, la Robafaves i la Gralla, van sorgir entre finals dels 60 i dels 70 per iniciativa de gent amb vocació de país i ganes de recuperar la producció literària en català, fins aquell moment perseguida, i poder oferir una àmplia oferta de llibres de tota mena des de “llibres polítics ocults, llibres mítics sobre sexualitat...”, com diu Lourdes Mora, de la Robafaves. Alguns van viure de ben a prop la repressió franquista: “Venia la policia social i teníem que córrer a amagar certs llibres pels racons”, explica Viñallonga. També La Tralla va patir la persecució de la policia nacional (els grisos) que vestida de paisà es dedicava a requisar “títols prohibits o considerats perillosos, com per exemple una recopilació de poesia de Joan Salvat-Papasseit i un llibre d'educació sexual”.
Amb el temps, les llibreries han incorporat a la seva oferta una àmplia gamma de productes de regal, a banda de llibres. A La Gralla “es venen objectes de regal inspirats en personatges literaris, s'organitzen presentacions de llibres, es monten performances, s'admeten exposicions sempre mantenint especial interès per tres clàssics nostres. I han sorgit llibreries que, com la recentment inaugurada La Petita Llibreria de Poblenou, es dediquen només a un tipus determinat de llibre: “El llibre infantil, encara més que el juvenil, sempre funcionarà, no té data de caducitat. Especialitzar-se és la fórmula més vàlida per a les llibreries. Un llibre amb textura, relleu o amb olors no pots descarregar-te’l d’internet, hi ha llibres que s’han de tocar”, apunta Miguel Ángel Rincón, un dels seus impulsors. La Central, fundada al 1996, també va néixer com a llibreria especialitzada en Humanitats, un fet que amb el temps s'ha demostrat un encert sobretot al seu centre del Raval de Barcelona. “Aquest és un barri molt associatiu, fem coses amb els veïns i aquests joves universitaris són els que ens han donat nova saba. Ells ens han ressuscitat. Ens han donat vida al marge del nostre públic eventual que sempre han estat turistes culturals i viatgers”, explica Nacho Borraz, encarregat de l'establiment. A banda de l'especialització, les llibreries, en la necessitat de connectar amb el seu públic, també s'han trasformat en importants pols de dinamització cultural i difusió de la lectura. La 22, per exemple, en 34 anys d'existència, ha organitzat més de 2.300 actes amb la participació de més de 1.100 patums de la cultura i la política.
Malgrat tots els contratemps, la vocació d'esdevenir llibreter segueix, i el romanticisme que s'hi associa està encara latent. “És un ofici fantàstic i encara ens queda temps per exercir-lo i i dimensions noves per explorar-lo”, sentencia Borraz.

Fitxers adjunts:

1.robafaves_8-7-12.pdf

2.laie-15-7-12.pdf

3.la gralla-22-7-12.pdf

4.La Central-29-7-12.pdf

5.llibreria La Petita de poblenou.pdf

6.la 22_6-8-12.pdf

7.La Tralla_11-8-12.pdf

Publicat pel Servei de comunicació del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Als 61 anys Mor el pastisser Fredi Faure

El propietari de la clausurada pastisseria de l'Argenteria de Girona va reinventar-se amb els famosos caganers.

El pastisser més conegut de Girona, Frederic "Fredi" Faure Garriga, va morir ahir a l'edat de 61 anys a causa d'una malaltia. Famós per reinventar el negoci familiar amb els emblemàtics caganers de xocolata, creador de figures representatives com els Pets de Bisbe i les Mosques de Sant Narcís, amant de la música dels anys 60, membre del grup "Bit-shadow" , marit, pare de dos fills, partícip de la vida social i del barri...
Fredi Faure ha deixat indiferent a pocs, gironins, turistes, amics o familiars. Els mateixos que el 12 de setembre de 2011 l'acompanyaven en l'últim dia de la pastisseria Faure, situada al carrer Argenteria, que es clausurava després de 76 anys a causa de la crisi i les exigències normatives. Aquell dia la botiga va quedar petita i la colla gegantera Fal·lera Girona va entonar una comparsa dirgida a Fredi qui pensava -ho admetia ell mateix- que el comiat seria tranquil. Amb la sorpresa de la "festa", Faure va tancar amb un somriure, satisfet per la feina feta per dues generacions que han treballat incansablement i que van mantenir Can Faure com una de les pastisseries artesanals més populars.
Els caganers que elaborava cada any -durant quasi dues dècades- s'esperaven amb expectació. Mai els va fer arribar als protagonistes però d'alguna manera o altra, tots en van acabar rebent algun. De caganers n'hi ha hagut molts, polítics com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, José Luís Rodríguez Zapatero, José Maria Aznar, Montserrat Tura o Anna Pagans. Esportistes de la plantilla de futbol del Barça (com Messi, Ronaldinho o Eto'o) i alguns dels seus entrenadors, el tenista Rafa Nadal o el jugador de bàsquet Pau Gasol. Una iniciativa que només ha estat un dels puntals de referència del local.
D'anècdotes no en faltaran. L'exentrenador del Barça, Louis van Gaal, es va presentar a la pastisseria per veure en primera persona i també degustar el seu propi caganer i va endur-se'n un grapat. Van Gaal fins i tot va fer una juguesca. Si perdia un partit, se'ls havia de menjar tots. I se'ls va haver de menjar. L'exconsellera Montserrat Tura, va arribar-se fins a Girona amb les seves filles i després d'un estira-i-arronsa va acceptar una figureta com a regal. Ella volia comprar-la. Una reproducció de Luis Figo li va comportar amenaces i va requerir protecció policial.
El seu mestre va ser el pastisser Antoni Escribà i amb el pas del temps, les seves peces de xocolata han rebut premis i reconeixements. Molts cops, va tirar de la ironia i la provocació, tot i que ell considerava que només ha reflectit la realitat. Les mosques de Sant Narcís, una de les especialitats de la casa, i les monumentals mones de Pasqua han estat reconegudes arreu i han atret persones a l'aparador. Sempre ha buscat elements populars per crear les seves obres.
I d'exemples n'hi ha tants com figures va crear. Les piruletes amb la cara de l'exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, van provocar llargues cues l'any que les va posar a la venda. També va fer una reproducció del polèmic fanal de la plaça del Vi, d'una bomba per mostrar un missatge contundent contrari a la guerra d'Iraq, cartells deliciosos de les Fires, un pastís de xocolata del Palau de la Música amb Millet i Montull fugint en cotxe carregat de bitllets i moltes d'altres.
Precisament, l'exalcalde Joaquim Nadal va posar ahir en relleu "la tradició pastissera familiar" i la "dedicació especial a la simbologia gironina, adaptada en xocolata en diferents formats". En Fredi va aconseguir "rellançar determinades tradicions lligant xocolata amb imatges com Sant Narcís o el Tarlà". Nadal també va recordar la gran aportació "amb el seu llibre de la música gironina dels anys 60 i la dedicació als grups i conjunts dels anys 60 i 70. Una aportació molt notable vinculada a una recuperació d'una època en què els joves de la ciutat començaven a trencar l'ou del classicisme i la tradicionalitat amb guitarres elèctriques i conjunts de bateria". Així, va concloure l'exalcalde, "s'ha de valorar la trajectòria i la mostra d'estima ciutadana que va ser tota la manifestació d'amor ciutadà que se li va fer quan va tancar la botiga".
Per la seva banda, l'alcalde en funcions de Girona, Jordi Fàbrega, va recordar la gran estima de la ciutat d'una "persona molt significada i reconeguda al món de la pastisseria, amb una botiga de renom que ha donat molt a la ciutat".
Publicat en el Diari de Girona el 08/08/12

La 22: història dels canvis a Girona

En els seus 34 anys, la llibreria ha organitzat més de 2.300 actes i ha tingut la presència de 1.100 ‘patums’

 

El 20 d’octubre del 1978, en plena efervescència política per enterrar les rèmores del jou franquista i encarar amb esperança un futur més democràtic, a Girona va obrir les portes la Llibreria 22, un nom que feia referència al número 22 del carrer Hortes, on encara està ubicada, a la cèntrica zona de vianants del Mercadal.

Abans d’aquest esdeveniment, a Girona hi havia dues llibreries molt populars: la Geli, lligada al món eclesiàstic, i Les Voltes, més avançada i compromesa amb els febrils canvis que sacsejaven el país. Fins que la colla de socis i impulsors de la 22 van invertir en un nou concepte de llibreria, més moderna i amb identitat pròpia, per acabar amb el greuge d’haver de desplaçar-se a la capital catalana per trobar determinats llibres escrits en català o en qualsevol altra llengua. Més enllà de Barcelona, a comarques, també hi havia vida.

La historia de la 22 és la crònica d’una època lligada a l’esperança, a l’Assemblea de Catalunya, el Talleret de Salt, les escoles d’adults, els cinefòrums, l’aparició d’El Punt Diari i la normalització del català a l’escola. Per Guillem Terribas, gerent i cap visible des del primer dia, “els que vam muntar la llibreria érem uns innocents que ens vam moure empesos per la il·lusió, com els escoltes”.

L’esperit obert de la 22 ben aviat va atraure clients de tot el ventall ideològic i cultural, no necessàriament relacionats amb la intel·lectualitat, que hi acudien a remenar i a comprar volums de narrativa catalana, castellana, hispanoamericana i d’altres àmbits; però també llibres infantils, de política, poesia, geografia, història, art, cinema, arquitectura, filosofia, dret, filologia, pedagogia i psicologia. I molts còmics, un gènere aleshores inseparable de la puixança de la contracultura.

Terribas recorda que, a poc a poc, la 22 va esdevenir un lloc de trobada de clients, autors i editors. Però també una paqueteria on la gent deixava i anava a recollir sobres i objectes variats. I una hemeroteca on l’enyorat gironí Damià Escuder acudia cada dia a agafar prestats dos diaris, els llegia en una placeta, els tornava al cap d’una hora i comentava les notícies.

En els seus 34 anys d’existència, l’establiment ha organitzat més de 2.300 actes (presentacions de llibres, exposicions, conferències i tertúlies), que han tingut la participació de més de 1.100 patums de la cultura i la política: Narcís Comadira, Quim i Pep Nadal, Ernest Lluch, Monzó, Tísner, Fonalleras, Félix de Azúa, Benet i Jornet, Castellet, Gil de Biedma, Gimferrer, Carme Riera, els germans Moix, Montserrat Roig o Vázquez Montalbán.

Amb motiu del 22è aniversari de la 22, alguns dels escriptors citats van aportar textos inèdits per l’edició d’un llibre bilingüe commemoratiu, El número, dirigit per Comadira. Des de l’any 1981, la llibreria també organitza el prestigiós premi de novel·la curta Just Manuel Casero.

Amb el pas del temps, la 22 ha fet remodelacions i ha obert (amb diferent sort) algunes sucursals: Quiosc 22, Còmics 22, Llibres 22, Fanal 22, Llibreria Universitària o El Setè Cel (a Salt). La seva tasca ha estat reconeguda per la Generalitat amb la concessió, en dues ocasions, del premi a la millor llibreria, i pel Ministeri de Cultura, amb un premi nacional a la difusió cultural. L’any 2002, Vicente Trueba va immortalitzar el local en la pel·lícula Soldados de Salamina, basada en l’obra de Javier Cercas, amic personal del gerent.

Terribas recorda amb nostàlgia que, abans, els llibreters gestionaven el negoci “amb l’imprescindible suport de la memòria; però per bé i per mal, amb els ordinadors vam deixar d’exercitar aquest do. Potser donem massa importància a les màquines”. I parlant del tràgic moment econòmic actual, explica que “les llibreries sempre hem viscut una crisi permanent, però també sostenible. Fins fa poc, la penúria només afectava les classes treballadores sense gaire poder adquisitiu. Ara, la crisi és molt dura i ha tocat les classes mitjanes i les professions liberals. Però salvarem els mobles. Ens en sortirem!”, acaba esperançat.

Aventures d’un llibreter

ZoomMarcadorCompartirImprimir

D’un temps ençà, entre els llibres més venuts a la Llibreria 22 destaquen les fantàstiques aventures de Harry Potter, la mítica trilogia del suec Stieg Larsson, les obres del narrador Jaume Cabré, les de Carlos Ruiz Zafón i les dels autors gironins, ja siguin novel·les o reculls de poesia. Sense oblidar els grans best-sellers de sempre, com Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. Curiosament, un dels títols més exitosos ha estat Demà serà un altre dia. Aventures d’un llibreter, escrit pel mateix Guillem Terribas, un recull de vivències anteriors a la fundació de la Llibreria 22 i mil i una anècdotes de la trajectòria posterior.

Corredisses al barri vell

CortirImprimir

Arran de la presentació del llibre Deu pometes té el pomer, del col·lectiu Ofèlia Dracs, Guillem Terribas manté una bona amistat amb Quim Monzó. Una nit, en sortint d’un acte a La Fontana d’Or, van córrer junts pel carrers del barri vell de Girona, perseguits per un estol de fans (la majoria noies que seguien l’escriptor). Els dos amics van acabar la vetllada bevent al bar Platea, on Monzó va estar signant llibres fins a altes hores de la matinada. Quan sortien, va confessar: “És la primera vegada que faig la copa i treballo”.
Toni Coromina, publicat a La Vanguardia 06.08.12

Dublin, un llibre de records

Josep M. Castellet i Narcís Comadira a la Llibreria 22 de Girona.

Tothom sap que el títol no fa la cosa, però hi ajuda. Si James Joyce hagués titulat la seva obra mestra «Ulises» amb aquest «Dublín, un llibre de records» amb què encapçalo aquest article, probablement no hauria canviat res substancial del seu contingut i la gran majoria dels seus lectors haurien continuat llegint-lo com l’obra universal que és.
Tal com deia l’altre dia en Narcís Comadira, al «Girona, un llibre de records» de Josep Pla només li falta el monòleg final per estar a l’altura del llibre de Joyce. Però d’això –en va quedar encarregat– ja se’n cuidarà de fer-ho algun dia en Josep Maria Fonalleras. En l’acte de presentació de la reedició d’aquest clàssic de la literatura catalana –que va tenir lloc en la Llibreria 22– el mateix Comadira comentà: «Es tracta d’un llibre excepcional, un dels millors textos, no en tinc cap mena de dubte, de Josep Pla».
Però, malgrat tot, aquest «Ulises» de Josep Pla encara és vist per molta gent simplement com el que s’exposa en el seu títol sense tenir en compte aquesta dimensió universal, aquesta voluntat literària absolutament reeixida que traspua en totes i cadascuna de les seves pàgines. Xavier Pla –heterònim del gran escriptor de Llofriu– ho recalcà a l’inici d’aquest acte i després en reblà el clau Josep Maria Castellet.
Castellet, que l’any 1952 va escriure una de les primeres crítiques del llibre, expressà la seva admiració incondicional a l’obra de Pla i va citar el capítol en què l’autor descriu les emocions que li produeix el laberint de pedra de la catedral de Girona: «He sentit el pes de les seves pedres en totes les fibres de la meva vida, fins i tot de la meva vida inconscient».
Josep Pla s’amagà darrere de l’artifici de posar el seu llibre en boca d’un altre, no per emmascarar records ni vivències, sinó precisament per poder deixar anar lliurement la seva dimensió literària. Quan Castellet acabà la seva intervenció citant Carlo Ginzburg quan diu allò de «La veritat de la memòria no és la veritat dels fets» vaig pensar que la veritat de Pla és la veritat de la seva escriptura.
Quim Curbet. Publicat en el blog Núvol el Digital de cultura
http://www.nuvol.com/noticies/dublin-un-llibre-de-records/

Bezsonoff guanya el premi literari El Setè Cel de Salt

L'escriptor nord-català ha resultat el guanyador de la setena edició d'aquests premis literaris, que tenen una dotació de 3.000 euros, amb l'obra ‘La melancolia dels oficials'

 Jaume Torramadé, Joan-Daniel Bezsonoff, Guillem Terribas
Foto: Lluís Serrat.

L 'escriptor nord-català, Joan Daniel Bezsonoff, ha resultat el guanyador aquest 2012 dels premis literaris El Setè Cel de Salt. L'autor, que va rebre el guardó ahir al vespre a la biblioteca Iu Bohigas de Salt, ha guanyat amb l'obra La melancolia dels oficials, publicada per editorial Empúries el setembre del 2011. Aquest guardó, que s'entrega per setena vegada i que aquest any té una dotació de 3.000 euros, està impulsat per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Salt, amb l'objectiu de fomentar la lectura i la creació literària.
Un satisfet Bezsonoff, en recollir el premi, va manifestar sentir-se d'allò més “honorat per compartir el guardó amb autors de la categoria de Lluís Muntada i Miquel Pairolí”. No es va estar de dedicar unes paraules al malaurat escriptor, tot recordant que ha estat un any “nefast” per a la cultura amb la mort d'una colla llarga d'escriptors. En el seu discurs, Bezsonoff també no va deixar de recordar la tristesa que li han causat els focs de l'Alt Empordà, perquè, segons les seves paraules, li han fet recordar “el mal que també provoquen tots aquells que volen matar la llengua catalana”. Pel que fa a la seva obra, la va qualificar com a “una petita pedra que contribueix a la reconstrucció d'una Catalunya plena”.
El jurat, en l'edició d'aquest any, va estar presidit per Vicenç Villatoro, i el van formar Guillem Terribas; Miquel Berga; Albert Rossich; l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el regidor de Cultura, Robert Fàbregas. En anteriors edicions, van guanyar el premi El Setè Cel autors com ara Lluís Muntada (L'elegància del número zero), Vicenç Pagès (Els jugadors de whist), Miquel Pairolí (Cera), Teresa Roig (L'herència de Horst) i Jaume Cabré (Les veus del Pamano).

Bases per a la propera convocatòriaPer a tot aquell qui vulgui optar a guanyar el proper premi ja es poden trobar les bases de la convocatòria. Entre altres, hi pot participar qualsevol novel·la editada entre l'1 de gener i el 31 de desembre del 2012, en català, escrita per un autor en actiu, a proposta dels saltencs i saltenques, els clubs de lectura i els usuaris de les biblioteques públiques, els quals poden votar mitjançant les butlletes que es repartiran a les biblioteques públiques de la demarcació i a través del web de la Biblioteca de Salt.
Jordi Camps Linnell, publicat en El Punt-Avui 28/07/12

Joan Daniel Bezsonoff guanya el premi Setè Cel de Salt amb ´La melancolia dels oficials´ L'escriptor rossellonès rep el guardó, dotat amb 3.000 euros, per una obra que narra el final de la colonització francesa a Algèria.
L'escriptor Joan Daniel Bezsonoff, nascut a Perpinyà l'any 1963, va guanyar ahir el premi literari d'El Setè Cel de Cel amb la seva darrera novela escrita en català, La melanocolia dels oficials, publicada l'any 2011 i que parla de la ?guerra d'Algèria quan a finals dels cinquanta França lluitava per conservar la seva província.
L'acte d'entrega de premis va tenir lloc a la biblioteca Iu Bohigas de Salt. És la setena vegada que s'entraga aquest guardó, que coincideix amb els actes de la Festa Major, impulsats per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Salt amb l'objectiu de fomentar la lectura i la creació literària. L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, va lliurar el premi -dotat amb 3.000 euros- a un Bezsonoff agraït i sincer.
El jurat, presidit per Vicenç Villatoro, l'han format Guillem Terribas, Miquel Berga, Albert Rossich, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el regidor de Cultura, Robert Fàbregas, aquest últim com a secretari sense vot. Han valorat una obra que aposta per un tema desconegut, narrat en primera persona i que manté molts vincles amb el mateix autor.
La història recupera un dels seus personatges, el comandant Daniel Vall -ja havia protagonitzat Les Rambles de Saigon, la seva primera novel·la, del 1995 i també La presonera d'Alger, del 2002.
De fet, el pare de Bezsonoff va ser un metge i militar i va participar a la guerra a Algèria. Precisament, Valls, protagonista de la història, és un oficial francès destinat a Algèria, on l'escriptor Bezsonoff mostra els darrers dies de l'Algèria francesa com a colònia. Amb un estil descriptiu i directe també utilitza mots gairebé oblidats a la Catalunya Nord.
Entre els temes que es relaten, s'hi barregen l'espionatge, la vida militar o la seva vida sentimental.
En la seva anterior novela, "Un país de butxaca" (2010), Bezsonoff va explorar la seva identitat catalana. De fet, va ser la darrera obra de tres volums autobiogràfics. El primer va ser "Els taxistes del Tsar" (2007) i la segona d'aquestes "Una educació francesa" (2009) que va guanyar el Premi Lletra d'Or.
Bezsonoff pren al relleu en aquest "Setè Cel" a Jaume Cabré (Les veus del Pamano), Teresa Roig (L'herència de Horst), Miquel Pairolí (Cera), Vicenç Pagès (Els jugadors de whist) i Lluís Muntada (L'elegància del número zero).
Publicat en el Diari de Girona. 28/07/12

Joan Daniel Bezsonoff, és el guanyador dels premis literaris “El Setè Cel” de Salt 2012

L’escriptor nord-català, Joan Daniel Bezsonoff, és el guanyador aquest 2012 dels premis literaris “El Setè Cel” de Salt. L’autor ha guanyat amb l’obra *La melancolia dels oficials.

Aquest guardó que s’entrega per setena vegada, està impulsat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Salt, amb l’objectiu de fomentar la lectura i la creació literària.
El premi té una dotació de 3.000 euros.
El jurat, que està presidit per Vicenç Villatoro, el formen Guillem Terribas, Miquel Berga, Albert Rossich, l’alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el regidor de Cultura, Robert Fàbregas. Aquest últim actua com a
secretari sense vot.
L’entrega del premi sa fet aquest vespre a les 20:00 a la Biblioteca Iu Bohigas de Salt.
TotSalt.cat

 

Girona sota la mirada de Josep Pla

Edicions 62 va presentar ahir a la Llibreria 22 l'edició commemorativa de Girona, un llibre de records, de Josep Pla, coincidint amb el 60è aniversari de la seva publicació. Hi van assistir l'editor i crític literari Josep M. Castellet; el director de la Càtedra Pla, Xavier Pla, i el poeta Narcís Comadira, autor del pròleg del llibre.
Redacció El Punt-Avui Foto: Joan Castro

Llibres La Girona de Josep Pla reviu amb una reedició i visites guiades
L a Llibreria 22 va acollir ahir la presentació de la nova edició de Girona, un llibre de records (labutxaca), de Josep Pla, considerat el millor text dedicat mai a la ciutat. El seixantè aniversari de la primera edició del llibre es celebra amb visites guiades als escenaris del Barri Vell que va trepitjar Josep Pla durant la seva estada a l'escola Els Maristes.
Redacció Diari de Girona 06.07.12

La Girona de Pla

Presenten la reedició del llibre que l'escriptor va dedicar a la ciutat

Pedret, en una imatge d'època, un dels llocs que inclou la ruta literària que s'estrenarà dilluns Foto: VALENTÍ FARGNOLI / INSPAI.

L' editor Josep M. Castellet, el director de la Càtedra Josep Pla, Xavier Pla, i el poeta Narcís Comadira presenten avui a la Llibreria 22 de Girona (20 h) la reedició de Girona, un llibre de records, de Josep Pla, del qual es commemora el 60è aniversari de la primera publicació, a Selecta, el 1952. La presentació del llibre, que incorpora un pròleg de Comadira escrit per a l'ocasió, s'inscriu en els actes organitzats per commemorar l'aniversari d'un document literari ineludible sobre la ciutat.

Una altra de les activitats previstes és la visita guiada a alguns dels espais que Pla descriu en el llibre a partir d'una selecció dels seus textos. S'han programat tres sortides: els dilluns 9 , 16 i 23 de juliol, a partir de les 8 de la tarda i amb inscripció obligatòria. Les persones interessades poden escollir entre dues modalitats: la visita guiada convencional, a un preu de 12 euros, o la visita més un sopar planià al restaurant Savoy de l'Hotel Peninsular, a un preu de 35 euros. Tots els participants rebran d'obsequi una entrada gratuïta a la seu de la Fundació Pla de Palafrugell. La ruta literària de Girona, un llibre de records, que inclou una parada a la Casa Masó, on es parlarà de la relació entre Pla i l'arquitecte a partir d'una selecció de textos de Narcís-Jordi Aragó, permet passejar per la ciutat que va conèixer el Pla jove, des dels Jardins de ls Infància a l'Hospici, passant per la plaça del Vi, la Catedral, Sant Pere de Galligants, la Devesa, les cases de l'Onyar i la Rambla, acompanyats de fragments del seu llibre seleccionats al seu dia per l'escriptor Miquel Pairolí.
Redacció El Punt-Avui 05.07.12
Més informació http://www.girona.cat/ccm/cat/agenda_fitxa.php?idReg=2495