Manel Guitart: «Terenci enalteix la condició humana»

Com un «etern adolescent» que «enalteix la condició humana» va definir ahir el camprodoní Manel Guitart Terenci Moix, que centra el primer relat de L'última carícia, Terenci, amb què Guitart va guanyar el Recull de narrativa. Ahir el va presentar a la Llibreria 22, ben acompanyat per Miquel Pairolí i Lluís Maria Todó.
Xavier Castillón, El Punt 27/05/10

Matthew Tree presenta «Negre de merda»

L’escriptor anglès Matthew Tree va presentar
ahir, a la Llibreria 22 de Girona, el seu darrer llibre,
l’assaig Negre de merda. El racisme explicat als
blancs. Tree aborda en aquest llibre els orígens
d’aquest fenomen i la seva incidència.

Hi havia una vegada... Medinyà.

Diumenge s'hi celebra la 1a Fira del Conte amb la participació d'autors, il·lustradors, editors, llibreters i artesans.
Una oportunitat en temps de crisi. Aquesta és la percepció que tenen l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, i el regidor de Medinyà, Ricard Ferrés, de la 1a Fira del Conte que se celebrarà diumenge a Medinyà. Autors, il·lustradors, editors, llibreters i artesans tindran el seu lloc en una mostra que neix amb humilitat, però amb molta ambició.
«L'aposta que fem és per una fira cultural», va anunciar ahir Narcís Casassa, una fira en què la cultura no quedi arraconada pel fet comercial. En aquest sentit funciona a l'inrevés que la majoria de fires que se celebren al territori, promogudes des de les àrees de promoció dels ajuntaments –aquesta la promou la de Cultura– i que neixen amb una clara orientació comercial que, posteriorment, és «camuflada» per les temàtiques que s'empesquen els seus promotors, amb menció especial per a romans i trobadors.
Hans Christian Andersen, en el seu llibre Viatge a Espanya, explica que poc després de travessar la frontera amb França, va fer nit a «Medina». Aquesta anècdota és un element més en el discurs de construcció d'una fira del conte, la primera del país d'aquestes característiques, que inclou activitats diverses per a grans i petits. És clar que hi haurà contacontes, però també espectacles de pallassos i titelles, sempre relacionats amb els contes, narracions en anglès, animació infantil i, fins i tot, projeccions al «cinema més petit del món»: Puck Cinema Caravana. Per als més grans, al matí se celebrarà un esmorzar literari en què hi participaran els escriptors Maria Mercè Roca, Carles Sala, Josep Maria Fonalleras, Dolors Garcia Cornellà i Laura Baix, a més dels il·lustradors Leonard Beard i Quim Bou.
El moderador de la taula serà el llibreter Guillem Terribas, responsable de la Llibreria 22 i un dels participants en la fira, amb un estand que estarà situat, juntament amb els estands d'una quarantena d'il·lustradors, editors, artesans i llibreries que s'estendran al llarg del carrer Pere Roure, molt a la vora de l'Aula de Lectura. Les activitats programades, en cas de pluja, es traslladaran al nou i modèlic local social de Medinyà, en el qual s'estan ultimant les obres i que potenciarà enormement, quan estigui acabat, la condició que ja tenia de dinamitzador cultural i social del nucli.
La fira també tindrà un sector de tallers, en què hi haurà un taller de cuir en què es faran llibretes, una mostra de producció artesanal de paper i un altre que permetrà als infants endinsar-se en un conte reciclat i crear una història d'animació que es projectarà a l'Ala de Lectura Modest Prats.
La iniciativa ha tingut molt bona acollida entre les associacions i el comerç local, fins al punt que, a més d'aportar voluntaris a l'organització, els restaurants del nucli com El Caliu, Cal Nan i l'Hotel han preparat el Menú del Conte, en què els primers plats són amanida Caputxeta Vermella, torrades amb anxoves El Pagès i El Pescador i macarrons Gianni Rodari; els segons, graellada Tres Porquets i arròs La Sireneta, i les postres, gelat Alícia al País de les Meravelles i la fruita de la Bella Dorment.
La Consultoria Cultural Cocu, de Girona, gairebé debuta en la promoció d'aquesta fira, en què hi seran presents il·lustradors com Yoko Kataoka, Delphine Labedan, Quim Bou, Leonard Beard, Anna Viñas, Montse Miquel, Clara Gispert, Àlex Martín i Josep Martínez. Pel que fa a les empreses editorials, hi seran, entre d'altres, Vitel·la, Pedra de Toc, Vabau o Barcanova.
PROGRAMACIÓ
10.30h. Les juganalles, contes amb pallassos
10.45h. English Tales (Irene, fris i Valle)
11.00h. Esmorzar literari i contes (Eli, Emma i Anna)
12.00h. Signatura de contes d'escriptors i il·lustradors
12.00h. Endinsa't en un conte reciclat.
12.00h. Puck Cinema Caravana
13.00h. On és l'àvia? (Va de Contes)
16.00h. Contes amb la Margarita Falgàs
16.00h. Puck Cinema Caravana
17.00h. Contes amb titelles (Les Titelles de la Júlia)
18.00h. Animació infantil ambPaís de Cotó.
Dani Chicano. El Punt 21.05.10

L'educació com a eina d'alliberament centrarà el Segon Memorial Sebastià Salellas

Aquest 2010 s'ha reduït el nombre d'actes i se centrarà en un sol tema de debat.

Sebastià Salellas era un personatge inquiet socialment. La seva preocupació l'expressava amb eloqüència en els seus escrits, sovint tribunes a El Punt. L'educació era un puntal del pensament de Tià Salellas, necessari per reduir la marginació social. Aquest any 2010 l'educació serà l'eix del Segon Memorial Sebastià Salellas. Hi haurà tres actes: la taula rodona L'educació com a eina d'alliberament, una conferència del filòsof i pedagog Gregorio Luri i la projecció del film La classe.

«Sóc conscient que l'ensenyament es resistirà a qualsevol canvi revolucionari. Hem de tenir en compte que els treballadors que ensenyen són funcionaris, amb tots els drets adquirits que això comporta.» Aquest fragment és extret del text de Tià Salellas que prologa el díptic amb el programa del Segon Memorial Sebastià Salellas, que es farà els propers dies 27, 28 i 29 de maig. Els actes del segon memorial van ser presentats ahir a migdia a la Llibreria 22 de Girona per Benet Salellas, el fill gran i advocat com el seu pare, i per Guillem Terribas, llibreter i amic de Tià.

El segon memorial tindrà tres actes, dos menys que l'any passat, però centrats en un sol tema. La comissió Memorial Sebastià Salellas ha escollit l'educació com a fil conductor dels actes, perquè va ser un camp on l'advocat humanista traspassat el 28 de maig del 2008 va treballar molt com a voluntari i com a activista: va ser mestre d'adults i impulsor de les associacions de pares i mares d'alumnes de Girona.

Una taula rodona amb Sebas Parra, Xavier Besalú i Núria Empez, moderats per Puri Molina, inaugurarà els actes el 27 de maig a 2/4 de 8 del vespre a l'auditori del Col·legi d'Advocats de Girona. L'endemà, dia del segon aniversari del traspàs, Gregorio Luri pronunciarà la conferència L'educació a Catalunya: els problemes del present; Lluc Salellas presentarà l'acte. Dissabte a la nit, es clouran les jornades amb la projecció de la pel·lícula La classe, al cinema Truffaut, que acabarà amb un col·loqui moderat per Guillem Terribas. Precisament, Terribas va fer notar que el cartell és una variació del que va fer el primer any l'artista Marcel Dalmau, i que cada any aquest estil de disseny tindrà continuïtat.
FUNDACIÓ TIÀ SALELLAS
Benet Salellas va aprofitar la roda de premsa per anunciar la constitució de la Fundació Tià Salellas, l'objectiu de la qual és «interpel·lar l'ordre establert, donant suport a les iniciatives que qüestionen el model polític, econòmic i social actuals, i qüestionant les estructures de poder granítiques». La Fundació Tià Salellas tindrà activitats pròpies, promourà una beca de recerca i impulsarà iniciatives judicials en suport a aquests plantejaments. Benet Salellas va ressaltar que la fundació pot ser un paraigües del memorial, però que el seu objectiu no en serà l'organització, la qual hauria de dependre sempre de la comissió organitzadora. En canvi, un propòsit d'aquesta fundació és esdevenir el contrapunt a la Fundació Príncep de Girona, «però amb menys recursos». El llegat de Tià Salellas als seus dos fills és la base econòmica de la fundació, que espera nodrir-se de les donacions d'institucions, de particulars, dels patrons i del mecenatge.
Text: Salvador García-Arbós. Foto: Manel Lladó. El Punt 19/05/10.

Presenten a la 22 la primera novel·la de Toni Rodríguez Pujol

El periodista Jordi Busquets va presentar ahir a la Llibreria 22 la primera novel·la de Toni Rodríguez Pujol, Quatre carpetes marrons (Leqtor), «un thriller que enganxa» ambientat a la Barcelona de principi de la transició democràtica, i que esdevé un petit homenatge al periodisme d'aquella època.
Text i foto: Jordi Camps/ El Punt 18.05.10

La funció de les llibreries com a espais de difusió cultural

Balanç positiu de la 8a Jornada d'Estudi sobre la Impremta de Perpinyà, que enguany anava dedicada a la llibreria

Entre Girona i Perpinyà.
La confrontació entre Roger Coste, llibreter a Perpinyà, i Guillem Terribas, llibreter de la Llibreria 22 a Girona, va portar els altres membres d'aquesta diada a una reflexió global sobre el gran repte al qual la professió ha d'enfrontar-se: les solucions per inventar amb vista a l'amenaça de l'era únicament digital. Guillem Terribas va explicar com ja ha anticipat aquells problemes mitjançant la seva pàgina electrònica amb venda de llibres en línia, un bloc i alguns títols que poden baixar-se gràcies a la targeta de lectura electrònica; va poder ensenyar el llarg camí que queda per enfrontar-se a la revolució digital que sembra inquietud en el món del llibre.
Activista cultural, Guillem Terribas, l'home que ho sap fer tot, va explicar que és totalment implicat a l'hora d'aconsellar, animar i promoure la cultura catalana en el sentit més ampli: aquest mes d'abril del 2010, gràcies al seu treball de promoció, ha fet entrar la traducció de la novel·la El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada a la prestigiosa col·lecció francesa Le Livre de Poche, que ha venut 900 milions d'exemplars des de l'any 1953 a compte de La Librairie Générale Française. Va resultar evident que el paper del llibreter no pot ser limitat a l'espai que se li va atorgar durant el segle XIX. A tall de conclusió, els organitzadors van proposar un debat públic per tal de confrontar les opinions dels llibreters, editors, escriptors, bibliotecaris i lectors: la llibertat d'expressió va provocar un debat fructuós en un ambient simpàtic entre professionals del llibre i es podia imaginar que els qui ajuden a fer passar el patrimoni escrit i les idees no tenen un avenir incert en ambdós vessants de la frontera. Claude Greis, conservador en cap a l'UPVD (Universitat Perpinyà Via Domitia), va ser un moderador perfecte. També cal esmentar Marc Gourmelon, talentós fotògraf freelance, autor del disseny del cartell i del flyer de la manifestació. Públic i organitzadors ja s'han donat cita l'any 2011 per a una nova sessió de treball sobre la impremta a l'entorn d'un tema d'investigació que encara no s'ha fixat.
11/05/10 - Perpinyà - El Punt (fragment de l'article).

La companyia gironina Mentidera Teatre guanya el premi Quim Masó amb «TOT»

Cristina Cervià i Meritxell Yanes són les promotores del projecte, que dirigirà Rafael Spregelburd, autor del text.
Mentidera Teatre és la primera companyia gironina que guanya el IV Premi Quim Masó a Projectes de Producció Teatral, que arriba a la quarta edició, amb el projecte TOT. Ahir, a la sala La Planeta, en un acte presentat per l'escriptor Josep Maria Fonalleras i en què l'actor Pere Arquillué va dir poemes de Gabriel Ferrater, la companyia va explicar alguns detalls de la producció. El text és de l'argentí Rafael Spregelburd, que també serà el director, i en el repartiment hi són les mateixes Yanes i Cervià, a més d'Oriol Guinart, David Planas i Antoni Gomila. Les dues actrius, Guinart i Planas ja van treballar amb Spregelburd a Lúcid, una producció de La Planeta que va obtenir un èxit notable pel qual Cervià va guanyar el premi de la crítica a la millor actriu.
L'estiu del 2006, Cristina Cervià, Meritxell Yanes, Oriol Guinart i David Planas van agafar els trapaus i es van passar un parell de mesos a l'Argentina assajant Lúcid amb l'autor i director Rafael Spregelburd, màxim exponent del que ell mateix anomena la «dramatúrgia catàstrofe», i un dels dramaturgs i directors contemporanis més interessants. El resultat d'aquella experiència, promoguda per Mentidera, produïda per la sala La Planeta de Girona i que es va estrenar en el marc de Temporada Alta aquell mateix any, va ser un dels millors muntatges del teatre català dels darrers anys, que va obtenir dos premis de la crítica, a la millor actriu i al millor text. Sobre aquest precedent tan positiu ha nascut TOT, el projecte guanyador de la quarta edició del premi Quim Masó, dotat amb 30.000 euros, amb un parell de diferències remarcables: en aquesta ocasió la tasca de producció no és de La Planeta, sinó de la companyia gironina Mentidera Teatre, aliada amb la manacorina Produccions de Ferro; l'altra és que al repartiment de Lúcid, que repeteix íntegrament a TOT, s'hi afegeix un altre intèrpret, Antoni Gomila, actor, gestor cultural i responsable de Produccions de Ferro.
El jurat del Premi Quim Masó, format per Àlex Rigola (Teatre Lliure), Begoña Barrena (El País), Toni Casares (Sala Beckett), Pere Puig (La Planeta) i Salvador Sunyer (Temporada Alta), a més del secretari, Guillem Terribas (Llibreria 22), després d'una primera deliberació sobre la quinzena d'obres presentades, en una primera votació van determinar que passarien a la segona votació La dona que perdia tots els avions (Josep M. Miró, Didascàlia Produccions), Sé de un lugar (Ivan Morales, Cia. La Fantàstic), El biògraf (Marc Angelet, La Guapa Teatre), TOT (R. Spregelburd, La Mentidera Teatre), El bosc (Daniela Feixas, La Troca) i Èdip rei del pop (Marta Gil, Cia. Èdip Rei del Pop). En la segona votació van passar El biògraf, El bosc i TOT, guanyant aquesta darrera. El jurat, segons va explicar en l'acte celebrat ahir Begoña Barrena, va voler fer una menció especial respecte dels altres dos projectes finalistes, que va valorar molt positivament.
Moment emotiu
El moment emotiu de la nit, després de la matisada intervenció de Pere Arquillué dient Ferrater i de la desimboltura de Josep Maria Fonalleras, el van protagonitzar Cristina Cervià, actriu d'El Talleret de Salt i per tant amb una vinculació molt estreta amb Quim Masó, i Mercè Frauca, vídua de Masó, que va ser qui va fer entrega del premi a l'actriu. Cervià va comparèixer a l'escenari de La Planeta acompanyada d'Oriol Guinart, David Planas i Meritxell Yanes, i va explicar que a l'octubre marxen cap a Buenos Aires a assajar amb Spregelburd, nom amb el qual, per cert, Guillem Terribas de poc que no es fa un esquinç a la llengua en intentar pronunciar-lo quatre vegades, i totes malament. «Ens van quedar ganes de repetir experiència després del Lúcid, per això el vam festejar i li vam preguntar si tenia algun text que s'adigués al nostre perfil», va dir Cervià, que va explicar que la peça s'estrenarà a Temporada Alta, després farà una estada al Teatre Principal de Palma, anirà a Manacor, i l'objectiu és trobar una sala a Barcelona, que és, segons Cervià, «el més difícil i arriscat». El Premi Quim Masó el patrocinen l'Ajuntament de Girona, la Diputació, l'Assessoria Ribas-Álvarez i Bitó Produccions, i hi col·labora l'Obra Social de Caixa Girona.
Tres relats breus
TOT és un espectacle que la companyia de Rafael Spregelburd, El Patrón Vázquez, va estrenar al Festival Internacional d'Autors i Ideologia, que es va celebrar al Schaubühne de Berlín (la sala d'avantguarda teatral més representativa d'Alemanya i de referència a Europa) el març de l'any passat. El text, que Spregelburd va escriure per encàrrec del teatre berlinès, s'estructura en tres relats independents, i en cadascun d'ells es desenvolupa un tema, que té forma d'interrogant: Per què tot estat esdevé burocràcia?, Per què tot art esdevé negoci? i Per què tota religió esdevé superstició? Els tres relats comparteixen alguns personatges per tal que, malgrat que són independents, conservin nexes dramàtics i, segons l'autor, «diluir l'impromptu discursiu del tema sobre el qual gira l'espectacle: la afirmació d'idees». En la primera història, uns buròcrates decideixen cremar la seva oficina, sense arribar mai a capir-ne el per què; en la segona, uns parents s'enfronten entre ells de manera acarnissada en transformar-se en obres d'art algunes de les seves pertinences; i en la tercera història, un bebè malalt desencadena, durant una tempesta, tots els terrors ancestrals i inexplicables.
Publicat a El Punt 11.05.10. Text i fotos: Dani Chicano.