Español: “L’elegia converteix el passat en un paradís perdut”

 L’arquitecte i poeta gironí presenta aquest vespre el seu cinquè poemari, ‘Elegies’, a la Casa de Cultura de Girona.

Quim Español. Foto:Manel Lladó

“A una determinada edat el pas del temps és un dels temes que et preocupen més, però amb un cert engany: l’elegia et fa convertir el passat en un paradís perdut, i això és fals. Però som criatures nostàlgiques. Veure el temps com un enemic és potser més un pretext que una realitat”, explica l’arquitecte i poeta gironí Quim Español sobre el seu cinquè poemari, Elegies ( Edicions de 1984), que avui presentarà a la Casa de Cultura de Girona (20 h), en un acte coorganitzat per la llibreria 22. En aquestes Elegies, Quim Español evoca algunes coses irremeiablement perdudes però ho fa “amb un to estoic i la mirada tranquil·la de la nostàlgia”.

Cinc anys després de la seva última incursió en la poesia, Nadir i altres nits, Español presenta ara una obra ben diferent: “En aquell llibre hi havia quatre poemes en prosa poètica, amb fragments de poesia dissimulats al seu interior, el més llarg dels quals, Nadir, va ser representat teatralment per Marta Angelat: una grata experiència que no esperava. A Elegies, per contra, hi ha poemes lleugerament narratius, que expliquen alguna cosa: una brevíssima narració que funciona com a pretext del poema, perquè realment el sentit és un altre.” En alguns d’aquests poemes, hi trobem intervencions d’alguns personatges com ara Ariel –un referent literari ja present en clàssics de Shakespeare o Carner– que, en realitat, funciona per a Español com “un àlter ego que em permet dir coses que potser són pròpies, però evitant un personalisme excessiu”.

Aquí apareix la temptació de preguntar-li, a l’autor, fins a quin punt aquests poemes indaguen en el seu fur intern: “En tot poema sempre hi ha coses importants del que escriu. Però jo renego de la creença que la poesia són els sentiments de l’autor. Crec més aviat que reflecteix experiències pròpies o que ha vist en el seu entorn. Com deia Rilke, la poesia és experiència.”

Elegies inclou una setantena de poemes repartits en tres parts més o menys temàtiques: “La primera part està dedicada al temps, els somnis i els malsons; la segona, a l’art, la forma de produir els mateixos versos, i altres formes de creació com ara la pintura i la música, i en la tercera combino coses que també venen del camp de l’art, amb la ciència i la tècnica, per tornar de nou al pas del temps”, diu també l’autor d’Entre tècnica i enigma (Mirades transversals sobre les arts), editat el 2015: un lloat assaig sobre els mecanismes creatius en què ja apareixien alguns dels temes destacats d’Elegies, en una forma completament diferent.

Amb el piano de Blai Ciurana

Quim Español presentarà avui les seves Elegies a l’auditori Viader, on hi ha “el millor piano de Girona”, amb el qual Blai Ciurana i Abellí (Fornells de la Selva, 1995) tocarà obres de Bach, Mozart, Schumann i Mússorgski: música que comparteix el “to elegíac” amb els poemes d’Español, que s’aniran alternant amb les interpretacions de Ciurana, sense encavalcar-se per no interferir-se, perquè “són dos tipus de música que junts no funcionen bé”, diu aquest melòman que fins i tot ha estudiat composició.

Español també presentarà Elegies el dijous 22 de febrer a la llibreria La Central de Barcelona, en un acte en què l’acompanyarà el també poeta Sam Abrams.

Xavier Castillon publicat en el Put Avui 07.02.2018

Rafel Nadal demana als ´mandarins´ que tornin l´humanisme a la política

Rafel Nadal demana als ´mandarins´ que tornin l´humanisme a la política.

Quim Espanyol, Rafel Nadal i Josep M. Fonalleras.
Foto: Aniol resclosa

Rafel Nadal recomana als "mandarins" que "deixin d'actuar" i "tornin l'humanisme a la política", segons va dir ahir per tancar l'acte de presentació a Girona del llibre amb el qual aquest periodista, fins fa poc director d'El Periódico de Catalunya, segella la seva entrada al món de les Lletres. Els mandarins (Columna) presenta una galeria de breus però intensos retrats de personatges coneguts com Jordi Pujol, Pasqual Maragall o José Montilla.

Nadal va presentar el llibre a la Llibreria 22 envoltat d'amics i familiars, amb la participació del periodista i escriptor Arturo San Agustín, segons el qual l'autor és de les poques persones al món que seria capaç de "fer reflexionar el coronel Gadafi" per les seves dots de persuasió. San Agustín va situar Nadal entre els autèntics patriotes: "Dono fe que l'he vist quedar-se sol defensant la dignitat de Catalunya, més sol que Gary Cooper a Sol davant el perill".
San Agustín va fer una fèrria defensa de Nadal davant els reiterats atacs que ha rebut per una suposada imparcialitat en l'exercici de la seva professió per ser germà de l'exalcalde de Girona i exconseller Joaquim Nadal.
El poeta Quim Español va lloar l'"home dels atributs" Rafel Nadal assegurant que ha estat tota la vida "una espècie d'inventor de projectes que han arrossegat molta gent". Per Español, amb Els mandarins Nadal passa de "periodista afinat" a "escriptor sagaç", com ho demostra el fet que el llibre vagi ja per la segona edició, fins i tot abans de les presentacions.

Ironia suau i contenció
La suau ironia i la contenció són altres qualitats d'un Nadal escriptor que ha sabut agafar els polítics in fraganti, en situacions insòlites, que expliquen més bé el seu caràcter, i d'una manera més divertida, que no ho faria una llarga biografia.
També va participar a l'acte l'escriptor Josep Maria Fonalleras. Va dir que el coneix bé com a "excunyat i excap", i va afirmar que aquest té la virtut de fixar-se en els gestos i en els silencis "per arribar a l'ànima dels polítics" i demostrar, a més, com a través de la comèdia també es poden dir moltes coses importants. Segons Fonalleras, Nadal treballa en nous projectes literaris que deixaran curt l'èxit ?d'aquests retrats de "mandarins". Rafel Nadal va tancar l'acte ?explicant que aquest llibre pot semblar escrit a raig, però, contràriament, ha estat diverses vegades depurat "fins a deixar-ne només l'essència".
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona, 19.03.11

A la ciutat dels insomnes

El quadern de bibliòfil «Senhal» publica «Nadir», el primer conte de l'arquitecte i poeta Quim Español.
En una nota preliminar, Quim Español es refereix al seu text com un «poema», en el qual, informa, han quedat disseminades rememoracions més o menys explícites d'Ovidi, Rilke i Joyce, a més de moltes altres lectures que l'han acompanyat al llarg de la seva vida. Nadir, terme oposat al zenit, és a dir, aquell moment en què la nit assoleix la màxima fondària, comparteix, en efecte, amb la poesia, la seva capacitat de formular un enigma insoluble amb un artefacte literari tan potent, que queda flotant en la ment del lector la il·lusió d'haver estat partícip d'una veritat revelada. Però no hi ha dubte que aquesta seva indagació en els terrors d'un grapat de personatges insomnes entrevistos en plena nit d'octubre, en una recognoscible però inquietant Barcelona, forma part del món de la narrativa, d'aquella que fa aflorar l'epifania tot dirigint les seves criatures cap a la mort. Quim Español, que com a poeta ha publicat Ultralleugers (1994) i L'arbre de la innocència (1998), tots dos seleccionats i ampliats amb uns quants inèdits a 70 poemes (2007), fa honors aquí a la seva fascinació per Els morts de Joyce convidant els seus protagonistes, Gabriel i Gretta Conroy, a irrompre en el relat, encara que demanin «un racó discret» des del qual assumir la resignada llunyania d'aquella altra nit que van veure caure la neu damunt tots els vius i els morts. Hi ha també, a Nadir, un adolescent irat amb inclinacions suïcides, un immigrant pakistanès que va perdre el fill en un atemptat sagnant, un metge obsessionat a resoldre el misteri del gen de l'eternitat, una nena amb el do de la vidència, un oncle mort, un poeta, una parella d'amants que amb la primera claror s'avergonyeixen dels seus cossos inflats i pàl·lids. Español examina els seus desvaris nocturns sense concessions, i al mateix temps amb una extrema pietat.
Nadir és el primer conte que publica l'arquitecte i poeta gironí, al número 121 dels quaderns de bibliòfil Senhal que editen Enric Prat i Pep Vila. El dibuix de la portada el signa el també arquitecte i pintor Francesc Hereu.

Publicat en El Punt 12.07.10. Text Eva Vázquez. Foto:Lluís Serrat.
* La plaqueta "Senhal" és patrocinada per l'Ajuntament de Girona i la Llibreria 22.