Finalment, s'acaben

Les fires de Girona impedeixen gaudir amb calma d'una de les millor èpoques de la ciutat.

El calendari irracional ha dissolt l'esperit festiu, mantenint-lo en suspens.
A fortunadament, avui és l'últim dia de fires a Girona. Algú deu pensar que ja ha sortit l'amargat de torn. No ben bé. Passa que posats a la balança aquells elements que m'agraden o trobo interessants de l'època de fires i els que detesto profundament, guanyen aquests últims, de manera que no els estranyi que celebri que, finalment, s'acaben, i més amb el calendari irracional d'aquest any, que ha provocat una mena de “temps mort” absurd en què l'esperit festiu s'ha dissolt irremissiblement. Podeu pensar que les fires són per gaudir d'aquesta ciutat, encarcarada i inhòspita per a la gent jove per diversos motius, d'una altra manera, des d'una perspectiva diferent a l'habitual. Què vol dir això? Intentar passejar per la Devesa, entre ginys mecànics, eixordat i enlluernat? Empentar-se per Tots Sants al carrer Ciutadans o Ballesteries, que esdevenen una mena de pistes d'autos de xoc humans, trufades de parades en què els preus dels productes, aprofitant l'avinentesa, són una indecència? Les fires impedeixen durant dues setmanes gaudir d'una de les millors èpoques d'aquesta ciutat, en què té l'aspecte més reposat, en què les aromes de tardor es fan més presents i tenen efectes reparadors; són com una mena d'innecessària connexió convulsa entre dues estacions, un lladre que s'endú la transició calmosa que voldria fer de l'estiu a l'hivern. Opinió impopular? Pot ser. Cadascú viu això com vol.

Ni tan sols al teatre s'hi pot trobar refugi. El fet que els espectacles programats per Temporada Alta s'incloguin en el programa de la festa major és una qüestió circumstancial, simplement “passaven per allà”, es fa el recompte final i es conclou: “Organitzem 2.000 actes!” Llavors arriba la realitat i la manca d'una visió de conjunt de tot plegat passa factura. Vegeu: Teatre Municipal, funció de Tres dones i un llop a dins; a fora, a tocar de la porta del moll de càrrega de l'equipament, algú ha autoritzat la celebració d'un concert. Resultat: barreja del text de Javier Daulte, poc interessant, tot s'ha de dir, i la música que prové de l'exterior, amb el perjudici que això suposa, al públic i a la companyia. Un altre cas: als jardins Fora Muralla s'instal·la la vela dels Germans Forman, que porten Obludarium dins de Temporada Alta, un espectacle en què les atmosferes, visuals i sonores són importants; a l'altra banda de la muralla, a uns escassos 100 metres, a la plaça General Marvà, algú, és de suposar que el mateix personatge d'abans, autoritza sorollosos concerts que se celebren de manera simultània a l'espectacle.

Per contra, m'agraden les cercaviles de Fal·lera Gironina; la militància de la sala La Planeta, que no defalleix i hi posa la poesia necessària; el premi Casero, que aquest any, el 30è, ha estat especialment brillant, més que per l'obra guanyadora, que ja veurem quan la publiquin, per la intervenció de Narcís-Jordi Aragó; la música a la Copa; els castells a la plaça del Vi; alguns espectacles familiars; que es facin actes en altres barris, una tendència que s'hauria d'accentuar... Tot i això, celebro que s'acabin les fires.

Avís per a navegants: no he patit cap trauma infantil amb els cavallets, ni la meva vida és grisa i avorrida, ni vaig con ànima en pena per la ciutat sense que ningú m'estimi. Simplement, el brogit consumista en què s'ha convertit tot plegat m'atordeix i m'enerva. El pitjor és que les festes de Nadal ja són a tocar.
Dani Chicano, publicat en el Punt 07/11/10. A la Foto de Roger Casero, Narcís Jordi Aragó.