Les llibreries també noten la crisi

Les vendes cauen més d'un 10% i Cultura proposa crear un segell de qualitat per avalar-ne el servei.

Durant la presentació dels pressupostos de Cultura de la Generalitat -que retallen un 12,6% els de l'any passat-, Ferran Mascarell va mostrar la voluntat de la conselleria de crear "un segell de qualitat per a les llibreries de Catalunya" que seria vehiculat a través de l'Institut Català de les Indústries Culturals. El director, Fèlix Riera, va desencriptar el missatge del conseller: "Aquest segell de qualitat té la intenció de fer visible el valor de patrimoni que tenen aquests espais per a la cultura i el món editorial". Si Mascarell va dir durant la seva compareixença parlamentària que les llibreries "havien estat fins ara totalment descuidades per les polítiques culturals", Riera considera que el seu paper "és bàsic i determinant atès el seu alt valor prescriptiu entre el món del llibre i els lectors. Catalunya té un sistema únic de llibreries basat en una forta capil·laritat per tot el territori català i per una altíssima qualificació dels seus professionals".

L'atenció institucional que vol dedicar-se a les llibreries arriba en un moment en què el sector comença a notar els efectes de la crisi econòmica. "Som un sector que mai no ha passat per èpoques de vaques grasses, ni tan sols en moments de bonança econòmica -explica Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya-. L'any en què vam començar a notar que la cosa no anava bé va ser el 2009. Entre els més de 300 agremiats, les pèrdues encara van ser molt lleugeres. El 2010, en canvi, hi va haver una caiguda d'entre el 8% i el 10%, i durant el primer semestre del 2011 la baixada de vendes està sent una mica més alta que la de l'any passat. Ara mateix estem entre un 10% i un 11% de caiguda, i a curt termini no sembla que la situació s'hagi de corregir. Des del 2009, les llibreries catalanes han venut entre un 16% i un 20% menys".
Per Daura, la principal raó d'aquesta davallada és la crisi. "Ens trobem en un moment de recessió important. El llibre segueix sent un producte cultural més assequible que molts altres, i en els últims anys l'eficiència en la comercialització i distribució del llibre ha millorat sensiblement". L'alt percentatge d'atur i la por i la incertesa a gastar s'afegeixen a un problema estructural: "Seguim sent un país amb un índex de lectura baix". Segons dades del Gremi d'Editors de Catalunya, l'any passat només un 58% dels catalans es declarava lector: d'aquest percentatge, un 45% eren lectors freqüents; i un 13%, ocasionals.
"El sector editorial té com a particularitat l'alt dinamisme -continua Daura-. Oferim novetats constantment, i posar en circulació el volum de títols actual comporta molta despesa estructural. A tot això cal afegir -hi que el marge que els llibreters tenim és correcte però no és prou alt. Defensem el preu únic del llibre, però en moments com aquest, en què la demanda és més baixa, és un handicap ".
Reciclar llibres
"Hi ha la tendència a creure que si fem veure que no passa res vendrem més", diu Miquel Colomer, gerent de la llibreria Catalònia de Barcelona, fundada el 1924 per Josep López Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet . "Les vendes han baixat sensiblement, aquests dos últims anys. En un primer moment, la crisi va afectar sectors socials en què potser no hi havia un alt percentatge de lectors. Però ha estat quan la crisi ha començat a perjudicar mestres, professors universitaris i funcionaris, que ho hem notat de valent", remarca Colomer.
A més de la crisi econòmica, el gerent de la llibreria Catalònia considera que també cal tenir en compte el fet que "la lectura hagi de competir cada vegada amb més opcions de lleure" i que "els canvis al pla d'ensenyament, com el reciclatge de llibres, o la millora de l'accés a internet facin que també en el camp dels llibres de text hi hagi menys beneficis".
La cooperativa Abacus -que actualment té 37 llibreries repartides entre Catalunya i el País Valencià- s'ha especialitzat des dels seus inicis en els llibres de text escolars i el llibre infantil i juvenil. "Les lectures recomanades a les escoles ja no funcionen com abans, tampoc", reconeix Jordi Grané, responsable de llibreries. "Abans representava una part important del llibre infantil i juvenil que es venia. Des de fa un temps, aquests llibres se socialitzen: les escoles ja no fan comprar el mateix exemplar a tothom, sinó que els recuperen i aprofiten". A part d'això, Grané identifica dues tendències més, en el sector infantil i juvenil: "Per una banda, hi ha ara per ara tres sèrie s de llibres -els d'en Gerónimo Stilton, de la Tea Stilton i els diaris d'en Greg- que monopolitzen el 70% de les vendes del sector. Per l'altra, hi ha editorials que aposten cada vegada més per vendre llibres a un preu cada vegada més baix i de qualitat dubtosa". Tot i això, Abacus ha aconseguit que la seva reculada durant el primer semestre d'enguany sigui molt menys marcada que en altres establiments: "Respecte al 2010, que les vendes van baixar un 3%, hem baixat un 1% més".
En el cas de La Tralla, llibreria de referència de Vic, el fet d'abandonar el llibre de text escolar el 2007 va tenir conseqüències importants: "La nostra facturació va caure un terç", diu Guillem Bellafont, responsable actual del negoci familiar. "A partir de llavors les nostres vendes han anat caient a poc a poc però de manera sostinguda. La percepció de futur és que la cosa seguirà així, almenys mentre la crisi duri. En èpoques de més prosperitat, els beneficis tampoc no eren espectaculars: la gent es compra pisos i cotxes, però els llibres sempre estan en un segon pla".
Compres institucionals

Per a Antonio Ramírez, director de les llibreries La Central, la crisi general del consum a Espanya ha afectat les vendes, però no tant com altres factors: "Per a nosaltres, el gran problema ha estat la caiguda de les compres institucionals. La xarxa de biblioteques, les universitats i les institucions han reduït les despeses d'una manera dràstica: han baixat entre un 30% i un 50%". Ramírez creu que és molt més significativa la caiguda de la despesa pública en cultura que no pas les vendes a particulars, que en el cas de La Central han baixat entre un 3% i un 5%, en els primers sis mesos del 2011.
Menys títols i a un preu més baix

A Girona, la Llibreria 22 també està notant els estralls de la conjuntura econòmica. "De moment estem perdent entre un 10% i un 12%, enguany -diu Guillem Terribas, fundador i responsable de l'establiment-. Tinc la sensació que no acabarem l'any així. Hi haurà una recuperació lleugera entre l'octubre i el desembre. Amb tot el que ha passat els últims mesos al nord d'Àfrica, el turisme es concentrarà més a Europa, i com que l'ocupació a Catalunya serà bona, els beneficis faran que la gent compri més llibres. Durant els pròxims mesos tindrem la sort de la desgràcia dels altres", sentencia Terribas, que ha percebut que l'allau de novetats ha baixat una mica.

"La diferència entre els títols publicats l'any passat i aquest és molt petita. Es nota, però, que cada vegada hi ha una aposta més forta pel llibre de butxaca, tant pel nombre de novetats com per la qualitat amb què s'editen", diu Terribas. Guillem Bellafont, de La Tralla, creu que encara es publica "amb mentalitat antiga: títols cars i amb molt de disseny. Els llibres són molt bufons , a Catalunya, però només posats a sobre la taula".
Jordi Nopca, publicat a l'Ara el 03.07.11