 |
| Imma Monsó. Foto: Ara.cat |
Quan mires algú que coneixes però no el reconeixes
Mirar la teva parella (i qui diu la parella, diu un amic-amic, algú que creies conèixer bé) i veure-hi un estrany. Dubtar de la persona que tens al davant, no saber ben bé qui és. Jugar a buscar diferències entre els trets del nou rostre i els del rostre familiar que s’ha escapolit. Tenir por. Més por de la que podries tenir d’un insecte letal. I qui diu insecte, diu aràcnid. Tu ja m’entens.Potser és el moment més angoixant de la nova novel·la d’Imma Monsó: la dona de dins del cotxe experimenta un estranyament sobtat quan mira els ulls de qui ha estat la seva parella durant més de vint-i-cinc anys i no el reconeix. La sensació de desfamiliarització, l’ombra pertorbadora en una cara fins aleshores coneguda li fa pànic. A la vegada, aquesta por abstracta es complementa i es retroalimenta amb una altra por més concreta. L’escenari resultant és doblement aterridor. I a nosaltres, lectors, no ens cal que ens hagin tancat dins d’un cotxe en companyia de qui sap què per posar-nos en situació. Almenys la por abstracta sí que l’hem patit de primera mà: a (gairebé) tots ens ha passat que una persona estimada s’ha convertit de cop i volta en un desconegut. En un altre.Imma Monsó diu que L’aniversari (Columna) és una novel·la sobre la perversitat humana. També és un llibre sobre la importància de la ficció, de la imaginació i de la memòria. Sobre la mentida i la versemblança. Sobre el poder de les paraules i del silenci. Sobre les esperes, que es fan més llargues si són menys emocionants. Sobre les càrregues sense pes, que potser també fan malbé els ossos. Sobre les coses que sabem sense saber que les sabem. És un llibre d’intriga que manté el suspens fins a l’última línia, que ens fa seguir pistes falses, que ens sorprèn i ens atrapa. Els incondicionals d’Imma Monsó -sé de què parlo- hi reconeixeran l’estil, el món i els personatges monsonians, amb essa. I per molts anys.
Mirar la teva parella (i qui diu la parella, diu un amic-amic, algú que creies conèixer bé) i veure-hi un estrany. Dubtar de la persona que tens al davant, no saber ben bé qui és. Jugar a buscar diferències entre els trets del nou rostre i els del rostre familiar que s’ha escapolit. Tenir por. Més por de la que podries tenir d’un insecte letal. I qui diu insecte, diu aràcnid. Tu ja m’entens.Potser és el moment més angoixant de la nova novel·la d’Imma Monsó: la dona de dins del cotxe experimenta un estranyament sobtat quan mira els ulls de qui ha estat la seva parella durant més de vint-i-cinc anys i no el reconeix. La sensació de desfamiliarització, l’ombra pertorbadora en una cara fins aleshores coneguda li fa pànic. A la vegada, aquesta por abstracta es complementa i es retroalimenta amb una altra por més concreta. L’escenari resultant és doblement aterridor. I a nosaltres, lectors, no ens cal que ens hagin tancat dins d’un cotxe en companyia de qui sap què per posar-nos en situació. Almenys la por abstracta sí que l’hem patit de primera mà: a (gairebé) tots ens ha passat que una persona estimada s’ha convertit de cop i volta en un desconegut. En un altre.Imma Monsó diu que L’aniversari (Columna) és una novel·la sobre la perversitat humana. També és un llibre sobre la importància de la ficció, de la imaginació i de la memòria. Sobre la mentida i la versemblança. Sobre el poder de les paraules i del silenci. Sobre les esperes, que es fan més llargues si són menys emocionants. Sobre les càrregues sense pes, que potser també fan malbé els ossos. Sobre les coses que sabem sense saber que les sabem. És un llibre d’intriga que manté el suspens fins a l’última línia, que ens fa seguir pistes falses, que ens sorprèn i ens atrapa. Els incondicionals d’Imma Monsó -sé de què parlo- hi reconeixeran l’estil, el món i els personatges monsonians, amb essa. I per molts anys.
Una de les obres més mal conegudes de la literatura
M’enduc L’aniversari de viatge i penso massa tard que també hauria d’haver posat a la maleta un exemplar de Moby Dick, la novel·la que reprodueixen literalment els dos nens que protagonitzen una de les dues trames que s’alternen en el llibre de Monsó.De Moby Dick, Maria Antònia Oliver va dir que “més que una obra mística, és una obra mistificada” i que “continua essent una de les obres més conegudes i, alhora, més mal conegudes de la literatura”. L’escriptora mallorquina va traduir la novel·la de Herman Melville al català i no li va resultar fàcil: “No exagero, doncs, quan dic que Moby Dick ha estat una navegació apassionant però plena d’esculls, en la qual més d’una vegada he estat a punt de perdre el nord i la paciència”, va escriure a Serra d’Or el 1985. També hi feia un comentari en clau de gènere: “S’ha dit que és una novel·la total, que abraça totes les manifestacions de l’home. Efectivament. Les manifestacions de l’home. Per això no és una novel·la total. Perquè Moby Dick és un món només d’homes; més que un món masclista, un món mascle, en el qual la dona només és una referència estàtica del record de l’home”.
M’enduc L’aniversari de viatge i penso massa tard que també hauria d’haver posat a la maleta un exemplar de Moby Dick, la novel·la que reprodueixen literalment els dos nens que protagonitzen una de les dues trames que s’alternen en el llibre de Monsó.De Moby Dick, Maria Antònia Oliver va dir que “més que una obra mística, és una obra mistificada” i que “continua essent una de les obres més conegudes i, alhora, més mal conegudes de la literatura”. L’escriptora mallorquina va traduir la novel·la de Herman Melville al català i no li va resultar fàcil: “No exagero, doncs, quan dic que Moby Dick ha estat una navegació apassionant però plena d’esculls, en la qual més d’una vegada he estat a punt de perdre el nord i la paciència”, va escriure a Serra d’Or el 1985. També hi feia un comentari en clau de gènere: “S’ha dit que és una novel·la total, que abraça totes les manifestacions de l’home. Efectivament. Les manifestacions de l’home. Per això no és una novel·la total. Perquè Moby Dick és un món només d’homes; més que un món masclista, un món mascle, en el qual la dona només és una referència estàtica del record de l’home”.
Quina és la llibreria gironina que apareix a la pàgina 289?
A part de llibres amb i sense balenes, per L’aniversari hi circulen llibreries. L’home del cotxe explica que va entrar a la 22 de Girona amb la intenció de comprar algun manual d’autoajuda, i que al taulell va veure un còmic basat en una història de Stevenson que li va cridar l’atenció. De fet, a la nova novel·la monsoniana hi ha un Guillem, però no es diu Terribas de cognom.
Eva Piquer a l'Ara.cat "He llegit no sé on". 19.03.2016
 |
| Pàgina de l'article a l'Ara. |
A part de llibres amb i sense balenes, per L’aniversari hi circulen llibreries. L’home del cotxe explica que va entrar a la 22 de Girona amb la intenció de comprar algun manual d’autoajuda, i que al taulell va veure un còmic basat en una història de Stevenson que li va cridar l’atenció. De fet, a la nova novel·la monsoniana hi ha un Guillem, però no es diu Terribas de cognom.
Eva Piquer a l'Ara.cat "He llegit no sé on". 19.03.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada