Mor Joan Casals, a qui van culpar d'assassinar Feliu

El van trobar mort a casa de la seva mare, a Ripoll, i tot apunta que la mort li va esdevenir per un infart.

Joan Casals a la presentació del llibre a la 22. 

Joan Casals Sánchez, un dels dos homes que el 1993, sis anys abans de la detenció dels veritables culpables, van ser arrestats i empresonats pel segrest i “assassinat” de Maria Àngels Feliu, va ser trobat mort dijous a la nit a casa de la seva mare a Ripoll, on vivia actualment, després de diversos intents fallits de refer la seva vida professional, sempre amb l'ombra del segrest damunt. Tot i que la defunció va ser a casa, la mort de Casals va ser considerada judicial i ahir se li va practicar l'autòpsia, que va determinar que Casals (que tenia antecedents de malaltia coronària) havia mort a causa d'un infart. S'enviaran, però, mostres biològiques als laboratoris per descartar la presència de cap substància tòxica i assegurar que cap altre factor hagués causat l'infart.

Casals va ser detingut juntament amb Xavier Bassa el dia de Tots Sants del 1993 per culpa de la delació de Francisco Evangelista, quan feia gairebé un any que Feliu estava en parador desconegut. Per obra i gràcia de les declaracions d'Evangelista, Casals i Bassa, que sempre van clamar la seva innocència, van anar a parar a la presó “per detenció il·legal i assassinat”. Quan el dia del Ram del 1994, demà farà 22 anys, Feliu va ser alliberada es va evidenciar que no havia estat assassinada, i Casals i Bassa van acabar sortint de la presó. Però la justícia va mantenir vigent durant mesos el processament de Casals i Bassa, que donava Feliu per morta. I fins i tot quan el 1999 es va detenir el grup de segrestadors que van confessar el segrest, el fiscal va mantenir l'acusació contra Joan Casals i Xavier Bassa i els van dur a judici. Maria Àngels Feliu mai els va acusar i finalment Casals i Bassa van ser absolts. Però tota aquesta operació judicial en contra seu va fer que, davant de la societat, mai els acabessin de treure del tot l'etiqueta de “segrestadors”. En un intent d'alliberar-se d'aquesta creu, Joan Casals va publicar El secuestro de Olot, una obra que, al contrari del que el títol pot deixar entendre, no narra el segrest de Maria Àngels Feliu, sinó el que Casals considerava que va ser el seu “segrest legal”. L'obra, que va presentar el 27 de maig del 2013 a la llibreria 22 de Girona, és un clam continu contra la crucifixió (una creu il·lustra la portada) d'un “home innocent” i llança duríssimes acusacions contra els executors d'aquesta injustícia, alhora que plasma les greus seqüeles que tot el procés va deixar en la psique i la salut de Casals.

Joan Casals i Dani Corchete, el dia de la presentació a la 22

El dia de la presentació, a la qual no va assistir gairebé ningú, a part del que va ser secretari del jutjat d'Olot, que va assistir als seus interrogatoris, Dani Corchete, Casals va exposar la seva llarga llista de retrets. Va relatar que quan va ser detingut se li'n va anar al carai el “seu” projecte de fer un macrocentre comercial, que va acabar copiant-li i executant-lo la Generalitat al Vallès, deixant-lo a ell sense els 300 milions de pessetes que comptava guanyar. Va explicar com va estar a punt de no poder cobrar l'atur en sortir de la presó (on li enviaven un capellà per intentar fer-lo confessar) perquè li faltaven tres dies per fer els sis mesos preceptius i va haver d'anar a la Guàrdia Civil a reclamar-los un certificat pels tres dies que va estar al calabós. L'obligada assistència al judici li va fer tancar dos negocis de joieria a Galícia, amb els quals havia començat a aixecar el cap després de l'empresonament. Després d'uns quants intents fallits perquè l'indemnitzessin per haver complert presó injustament, el Suprem encara li va imposar les costes. I l'advocat que li va dir que el representaria gratis li va passar uns honoraris de 32.000 euros.

Tura Soler, text i foto. El Punt-Avui 19.03.2016