PREMI DE NOVEL·LA: García Tur rep el Casero per una història de tensió familiar

Els romanents’ relliga un relat actual amb heretgies medievals.

 Carles Lapuente ha quedat finalista de la 37a edició del premi amb ‘Lliçó d’anatomia’.

L'alcaldesa Marta Madrenas, entrega el Premi a Victor
García Tur (foto Martin Bielsa)

L’escriptor Víctor García Tur (Barcelona, 1981) va guanyar ahir el 37è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22, amb l’obra Els romanents, que té una espècie de subtítol (o brevíssima relació d’heretges) ratllat pel mateix autor, que va definir l’obra com “una novel·la de tensió familiar”. El finalista va ser Carles Lapuente (Barcelona, 1969) –que va viure molts anys a Sant Feliu de Guíxols i ara resideix a Vigo– amb la novel·la Lliçó d’anatomia. El primer premi està dotat amb 2.200 euros, una escultura de Dolors Bosch i la publicació de l’obra per Empúries, el gener vinent. El segon premi té una dotació de 600 euros i la possible publicació, recomanada ahir pel presentador, Guillem Terribas, i també pel jurat, que va destacar “la qualitat de molts del textos presentats”. El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Jordi Gispert, com a nou secretari sense vot, va decidir aquest veredicte per majoria després de quatre votacions, a partir de les 33 obres presentades.

Glòria Garcés, Anna Farriol i Cristina Cervià. 

“La intel·ligència de la construcció i el matisat sentit de l’humor fan que Els romanents sigui una peça singular, atractiva, amb gran domini dels diversos tipus de llenguatge, de les veus narratives”, va dir ahir Fonalleras sobre l’obra guanyadora, que García Tur va presentar al premi amb el pseudònim John Ball. Els romanents és “una història d’ideals perduts i d’obsessions juvenils, amb un rerefons històric que relliga el relat amb diverses heretgies de l’edat mitjana”. Els protagonistes són una parella d’antics radicals que ja han renunciat a bona part dels seus ideals i viuen aïllats del món en una urbanització amb el seu fill, un noi de 17 anys que mostra unes dèries cada vegada més estrambòtiques. Com a contrapunt de la deriva del fill adolescent, l’autor realitza una “hàbil reconstrucció” de fragments del llibre En pos del milenio: revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media (1957), de Norman Cohn. García Tur va guanyar el Documenta amb un recull de contes, Twistanschauung (Empúries, 2009) i amb la novel·la Els ocells (Empúries, 2016), va obtenir el Marian Vayreda 2015, a Olot.

Sobre l’obra finalista, Eva Vàzquez va dir: “Lliçó d’anatomia és el llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat, cosmopolita i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard”. En aquest cas, hi ha un altre referent cultural en el subsòl d’aquest “assaig dramatitzat”: La lliçó d’anatomia del doctor Deijman, la pintura de Rembrandt que mostra l’autòpsia d’un ajusticiat. “Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu allò que Harold Bloom va definir com «l’angoixa de les influències», aquell afirmar-se, encara que sigui amb un fil de veu, enmig dels mostres, i com ser tu i no un altre enmig de l’al·luvió d’identitats que et festegen. Això és Lliçó d’anatomia: un conflicte interior, entre la supèrbia i la derrota, en camí de construir una veu i un món propis”, va concloure Vàzquez.

Guillem Terribas, Marta Madrenas, Josep M. Fonalleras, Carles Lapuente,
Eva Vázquez, Imma Merino, Victor García Tur, Josep Lluch i Jordi Gispert.

La festa amb absències del primer Casero republicà

“Per cert, és el primer Casero republicà que fem”, va dir Guillem Terribas, i el públic que omplia La Planeta va respondre amb una ovació. Terribas es va referir als presents –a l’alcaldessa, Marta Madrenas, li va dir que podria descansar durant una estona: “No hauràs d’inaugurar res ni fer cap parlament. Relaxa’t”– i als absents: a la consellera Dolors Bassa, perquè “estava previst que vingués i sembla que està a Brussel·les” i a Lluc Salellas, que “diu que està fent coses”. És el que passa aquests dies incerts.

Abans de lliurar el premi, a l’escenari es va recordar Prudenci i Aurora Bertrana amb un petit espectacle conduït per Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana –que va recordar que Aurora va néixer un dia de Sant Narcís de fa 125 anys “al costat de la 22”–, en què les actrius Cristina Cervià i Anna Farriol van llegir textos del pare i de la filla, acompanyades al piano per Glòria Garcés.

Fonalleras va recordar, en nom del jurat, que “hi ha dos ciutadans d’aquest país que són a la presó per motius polítics” i que està en tràmit una querella contra els membres del govern que s’ha difós a la premsa amb un títol esgarrifós: “Más dura será la caída.”

Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 31.10.2017

Víctor García Tur guanya el Casero

Una novel·la que relata un conflicte familiar a tres veus es va endur el premi Just Manuel Casero, en la seva 37a edició.

Públic a la festa de Lliurament del 37 premi de
Novel·ls Curta Just M. Casero Foto: Camera Rosa.

Una novel·la que relata un conflicte familiar a tres veus es va endur el premi Just Manuel Casero, en la seva 37a edició. Es tracta de l'obra Els romanents del barceloní Víctor García Tur. «He arrossegat aquesta novel·la durant anys i finalment amb ella he guanyat aquest premi que em fa molta il·lusió», va exposar García en l'acte de lliurament dels premis que es va dur a terme ahir a la Sala Planeta de Girona.
 Llegir més:
 http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/10/31/victor-garcia-tur-guanya-casero/876430.html

Diari de Girona 31.1.2017 / Raquel Gironès.