L'autora gironina va acostar al lector català el món fins aleshores remot i perdut de la Polinèsia.
 |
| Presentació a la 22 / |
La Llibreria 22 de Girona va acollir la presentació de la reedició de Paradisos oceànics, el llibre que l'any 1930 va convertir Aurora Bertrana en una escriptora d'èxit gràcies al reportatge, amb fotos de dones natives amb poca roba, del món exòtic de les colònies franceses d'ultramar, a la Polinèsia, on l'escriptora gironina havia anat a viure. L'editorial Rata ha reeditat l'obra en el marc de l'Any Bertrana. A la presentació hi van participar-hi Iolanda Batallé, Neus Real, Josep M. Fonalleras i Oriol Ponsatí-Murlà.
Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va acostar al lector català el món fins aleshores remot i perdut de la Polinèsia. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i va començar a enviar les seves cròniques d´Oceania cap a Espanya.
Va ser a finals de la dècada de 1920. Bertrana, de trenta-quatre anys, va arribar a aquell indret exòtic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Parlava sobretot de les dones, dels matrimonis forçosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitat alliberada.
L'editorial Rata afirma en un comunicat que Aurora Bertrana viatjava perquè buscava i perquè fugia alhora. "Des que era una nena, llegia d´amagat a la biblioteca del seu avi: amb el poble no en tenia prou. Escapava d´una vida que la seva mare va pensar per a ella quan li ensenyava a cosir, a brodar i a fer puntes per convertir-la en una senyoreta com cal".
La que de jove es va convertir en violoncel·lista i va arribar a actuar en locals de la Barcelona nocturna no tenia cap interès a entregar les seves mans als fils i a les agulles.
 |
| Oriol Ponsati, Neus Real i Josep M. Fonalleras. Foto: Mac Marti |
Va preferir utilitzar-les per tocar jazz i escriure relats que transportaven els lectors a paradisos oceànics mitjançant descripcions tan evocadores i eixordadores com aquesta: «El verd de la vegetació semblava acabat de pintar, encara mullat i brillant de vernís».
Diari de Girona 26.10.2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada