 |
| Joaquim Nadal, Gerard Quintana i Macela Topor a la Planeta. Foto: Joan Sabater. |
Xavier Castillon en el Punt Avui 29.03.2019
Nadal, sobre la novel·la de Quintana: «Hi ha l'amor lliure que interpel·la les convencions».
El cantant de Sopa de Cabra omple en la presentació del seu debut literari, «Entre el cel i la terra»
Un Gerard Quintana pletòric en la seva nova personalitat de novel·lista va omplir el primer pis de la sala La Planeta ahir en la presentació del seu debut literari, Entre el cel i la terra, una obra que combina episodis de la història recent de Catalunya amb diverses relacions amororses. Segons el parer de l'historiador i exalcalde Joaquim Nadal, aquestes són «històries d'amor molt lliures que contradiuen i interpel·len les convencions humanes».
Un llibre centrat a Barcelona que fa incursions en la Girona natal del cantant escriptor, i que transita des de la Vaga de tranvies de 1951 o el Congrés Eucarístic de Barcelona de 1952 fins arribar a la dècada del 1990, resseguint tot d'episodis com ara l'afusellament de Grimau de 1963 per part d'un estat espanyol que va desatendre totes les peticions d'indult que van arribar fins i tot el Papa de Roma i de la reina d'Anglaterra.
«Aleshores va sortir l'orgull patriòtic espanyol, com ara», va dir Quintana, i va comparar la campanya «Spain is different» que va impulsar el ministre Fraga Iribarne per rentar la cara al franquisme, amb l'actual campanya Espanya Global impulsada pel ministre Josep Borrell en ple judici als líders independentistes del procés català.
Nadal va fer notar, en aquest sentit, que les execucions sumàries del franquisme van tenir lloc fins ben bé la mort del dictador «amb cobertura pseudo jurídica».
Per a l'historiador, el cop d'estat militar del 23-F de 1981 es va produir perquè el president espanyol Adolfo Suàrez, «contra tot pronòstic, va fer tornar Tarradellas i va legalitzar el Partit Comunista, línies vermelles que els militars no estaven disposats a deixar creuar».
Així, el 23-F «va començar una petrificació i regressió de la Constitució espanyola que permet ara defensar-la als que aleshores n'eren detractors com el PP».
Segons Gerard Quintana, la voluntat d' Entre el cel i la terra és «fer dialogar amb el present» tots aquests episodis històrics, que també inclouen els Jocs Olímpics de Barcelona 92 o l'atemptat a Carrero Blanco de 1973.
I aquest diàleg va portar Nadal a lamentar per «bestial i incomprensible» l'atac d'aquest mateix dijous a la placa que l'Ajuntament de Barcelona ha posat davant la comissaria de policia de la Via Laietana «on s'hostiava els presos del franquisme».
Un llibre centrat a Barcelona que fa incursions en la Girona natal del cantant escriptor, i que transita des de la Vaga de tranvies de 1951 o el Congrés Eucarístic de Barcelona de 1952 fins arribar a la dècada del 1990, resseguint tot d'episodis com ara l'afusellament de Grimau de 1963 per part d'un estat espanyol que va desatendre totes les peticions d'indult que van arribar fins i tot el Papa de Roma i de la reina d'Anglaterra.
«Aleshores va sortir l'orgull patriòtic espanyol, com ara», va dir Quintana, i va comparar la campanya «Spain is different» que va impulsar el ministre Fraga Iribarne per rentar la cara al franquisme, amb l'actual campanya Espanya Global impulsada pel ministre Josep Borrell en ple judici als líders independentistes del procés català.
Nadal va fer notar, en aquest sentit, que les execucions sumàries del franquisme van tenir lloc fins ben bé la mort del dictador «amb cobertura pseudo jurídica».
Per a l'historiador, el cop d'estat militar del 23-F de 1981 es va produir perquè el president espanyol Adolfo Suàrez, «contra tot pronòstic, va fer tornar Tarradellas i va legalitzar el Partit Comunista, línies vermelles que els militars no estaven disposats a deixar creuar».
Així, el 23-F «va començar una petrificació i regressió de la Constitució espanyola que permet ara defensar-la als que aleshores n'eren detractors com el PP».
Segons Gerard Quintana, la voluntat d' Entre el cel i la terra és «fer dialogar amb el present» tots aquests episodis històrics, que també inclouen els Jocs Olímpics de Barcelona 92 o l'atemptat a Carrero Blanco de 1973.
I aquest diàleg va portar Nadal a lamentar per «bestial i incomprensible» l'atac d'aquest mateix dijous a la placa que l'Ajuntament de Barcelona ha posat davant la comissaria de policia de la Via Laietana «on s'hostiava els presos del franquisme».
 |
| Foto: Aniol Resclosa. |
Un diàleg amb banda sonora
Un diàleg amb banda sonora començant per Wagner al Gran Teatre del Liceu i passant per Xavier Cugat, Pérez Prado, Pink Floyd o Nat King Kole. Un diàleg farcit també de referències literàries, especialment de la contracultura dels anys 60 i 70, com Whitman, Kerouac, Faulkner o Bowles, lectures d'un adolescent que vivia sobre la Llibreria Geli de Girona.El cantant dels Sopa va explicar que ara troba «la paciència per escriure» i que «recordar és tornar a passar pel cor i escriure és viure dues vegades».A preguntes de Marcela Topor, que va participar a la presentació, Quintana va revelar que es posa a escriure a les 4 de la matinada: «Si la vida et crida, què fas al llit? Em llevo i sento com si fos l'única ànima vigilant de la nit».«I entremig d'aquest brogit de la història hi ha persones que no deixen d'estimar-se», va concloure Gerard Quintana.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 29.03.2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada