llibreria 22

‘Argent_viu’, el nou poemari de Joan Josep Camacho Grau, es completa amb un CD de Dreamachine

Joan Josep Camacho en plena actuació amb el Grup
Dreamachine

No és fàcil preguntar “de què va” un poemari i encara ho és menys contestar a la pregunta. Així que durant la conversa amb Joan Josep Camacho Grau no arribem a cap conclusió sobre Argent_viu, el seu últim llibre i el primer que li publica, després de vint anys en les trinxeres de la poesia, una editorial gironina: Edicions Tremendes . Al cap d’una estona, envia un missatge: “Ara que ho penso crec que el llibre és una crítica al consumisme i als gurus d’autoajuda i una oda al dolor crònic.” I així consta.
En realitat, Argent_viu no és només un llibre, sinó un llibre-CD, en què els versos plasmats sobre el paper estan repartits en vuit blocs que es corresponen amb les vuit peces sonores incloses –entre dos cut-ups radiofònics– en el disc signat per Dreamachine , el projecte que Camacho Grau comparteix amb Rafael Cruz (guitarra, baix i gravació), que ha anat creant els temes a partir dels poemes que li anava passant el seu aliat. Ara sense local propi, després del tancament forçat de la Fuck_tory al Barri Vell de Girona, Dreamachine ha preparat i gravat aquest disc als bucs de l’Espai Marfà. Avui presentaran Argent_viu a la Llibreria 22 de Girona, amb un concert gratuït de Dreamachine (19 h).
És evident que la proposta de Camacho Grau i Dreamachine s’aparta de les convencions poètiques i per això Edicions Tremendes ha publicat Argent_viu en la seva col·lecció Freejazz, que dona sortida a obres experimentals com aquesta. El títol juga amb la idea de ser un argent viu, com algú que no pot estar-se quiet, i també amb l’argent com el vil metall, “la pasta que no arriba... o que tothom està venut”. El llibre s’obre i es tanca amb un refrany reversible agafat prestat a Joan Amades (“Valen més llibres que lliures / Valen més lliures que llibres”), però s’hi pot trobar també una cita de Chinaski / Bukowski o un poema titulat Nirvana, que en realitat és una adaptació del Where did you sleep last night? de Leadbelly segons Cobain. La resta són poemes curts i descarnats, després escopits entre ràfegues de guitarra.
Xavier Castillón, publicat en El PuntAvui 17.04.2019